Em va impressionar molt la asseveració que un antic ambaixador espanyol feia arran de la situació de la Xina: molts cops pensava amb l’analista ubicat en un sòtan, fosc, a Virgina, comparant les dades i treient conclusions. El canvi per aproximació ha fracassat: ni la Xina és més democràtica ni les regles comercials són clares. El suport de la Xina al cop d’Estat de Myanmar, el pas per liquidar el poder judicial independent a Hong Kong o bé les ganes de menjar-se Taiwan, fan que la pròxims anys prometin...Tots tenim clar el que és un govern d'idiotes....doncs el govern xinès no ho és...la toquen i no estan per collonades.
La PAX americana en qüestió.
L’americà que millor coneix Xi Jinping és Joe Biden. Obama el va enviar per conèixer a Xi Jinping abans d’arribar a ser escollit president. Biden va informar a Obama que era un home dur, gens sentimental, que posava en qüestió el domini americà i que estava convençut de la superioritat del Partit Comunista Xinès. Això no és res amb el que ha dit durant la última campanya electoral: Biden ha titllat a Xi Jinping de gàngster.
Durant el govern d’Obama, els xinesos ja van començar a estirar la corda, que si permís de vol, que si les illes del Mar de la Xina. Al 2015, Xi Jinping va visitar la Casa Blanca on va assegurar que no militaritzaria les illes de Mar de la Xina i va mentir. La pressió a l'Oest del Pacífic puja i la diplomàcia xinesa més agressiva: al 2017 ja hi va haver boicot de productes sud coreans a la Xina, al 2018 detenen a dos canadencs com a represàlia per la detenció de la directora financera de Huawei, al 2019 un premi de literatura suec a un editor xinès dissident provoca una crisis diplomàtica. L’ambaixador xinès li va dir al suec: els nostres amic els oferim vi, als nostres enemics perdigons.
Al juny de 2020, han mort 20 soldats indis en un enfrontament amb soldats xinesos a la difosa frontera de l’Himalaya. Davant les protestes del govern australià sobre l’origen del Covid, Peking va prohibir les exportacions de vi i carn d’origen australià. Pel mateix motiu, Gran Bretanya, Txèquia, Brasil també van rebre. Al final la Macro és l’agregació de la micro.
Per no parlar de la situació de Hong Kong – passant-se per l’arc del triomf les convencions internacionals - i com d’acollonits estan els taiwanesos. Un cop de força xinès a Taiwan no és impensable. A nivell militar, a la Xina hauria de posar un milió de soldats per passar per sobre dels 180.000 membres de l’exercit Taiwanès. Els xinesos consideren Taiwan com Irlanda del Nord i volen forçar un reunificació pacífica i no tant pacífica. Això si, els que més reben són els més dèbils: els uigurs.
El primer viatge que va fer Biden a la Xina va ser al 1979, participant en una trobada amb Deng Xiaoping i on va reportar que el desenvolupament xinès era positiu pels USA i el món. Després de Tianammen, va ser un dels detractors del règim i va ajudar a fundar Radio Free Asia. Deu anys després Biden va donar suport a l’entrada a l’Organitzacio Mundial del Treball com un pas cap a la normalització de la relació de la Xina amb el món. Això s’ha demostrat il·lusori ja que la normalització comercial encara no s’ha produït i el gir cap a la democràcia tampoc, de fet, tant Trump com Biden consideren un error l’entrada de Xina al WTO, ja que ni el comerç ni la diplomàcia han provocat una obertura política i ni econòmica de la Xina. L’intent de crear un equilibri militar a la regió tampoc ha reeixit.
La política exterior de Biden no variarà de la política de Trump, i ho demostra amb el nomenament del nou secretari d’Estat, Anthony Blinken - que per cert té un currículum impecable -, que es va posar al costat de Mike Pompeo quan va descriure a Xi Jinping com “genocida” per l’internament d’un milió de Uigurs en camps de reeducació, l’esterilització forçada de les dones i els treballs forçats en els camps de cotó. Clar que tot això era abans de l’assalt de capitoli.
La visió xinesa dels USA
La diplomàcia xinesa després de pixar-se de riure amb Trump i sortir victoriosos de la pandèmia se sent forta i ho demostra públicament: la ruta de la seda avança, el creixement econòmic no s’atura mentre la seva força a la ONU i al món és incontestable. L’assalt al Congrés nord americà no ha fet res més que confirmar la seva superioritat: per Peking córrer la brama que els USA estan en risc d’implosió interna tipus la Unió Soviètica. La intelligentsia xinesa, s’inclina per una suau decadència a la britànic, mentre ells apareixen al centre del món.
La credibilitat de la política exterior americana després de Trump està pels terres: l’unilateralisme de Trump, menyspreant els interessos de les altres nacions, i fins i tot, dels seus aliats ha assentat un precedent penós. Al inici de la legislatura, Xina va tractar a Trump de la forma més polite possible, fins i tot li van preparar un sopar a la Ciutat Prohibida, i això evidentment, no s’ha correspòs.
Els xinesos creuen que Biden vol fer una front de països ampli per posar pressió a la Xina, però l’opció més intel·ligent seria la geometria variable: per la carpeta del Mar de la Xina, aliança amb el Japó i les Filipines mentre que per temes comercials WTO amb Europa. La reacció de Xina serà estimular a que Japó, Sud Corea o bé Europa que segueixin els seus propis interessos en comptes de fer un front anti-xinès: si Biden força els europeus a reduir el seu comerç amb Xina és possible que no tingui gaire suport. Els xinesos compten que alemanys i francesos seguiren les consignes americanes parcialment i que preferiran cooperar amb els xinesos. Mentre Merkel estigui al capdavant, els Europeus tindran un política exterior independent dels americans. Divide et impera.
Com que Biden té un cacau intern important, és d’esperar que la política exterior jugui un paper secundari sense l’isolament dels USA. De moment, Biden vol participar personalment a la Conferència de Seguretat que se celebra cada any a München i generalment s'enviava al vicepresident. Els xinesos creuen que la competència entre la Xina i els USA serà digital i que el camp de batalla serà el mercat tecnològic. Com el mercat digital a Corea del Sud, Japó i la Xina és més gros que Europa i USA, el futur de l’economia mundial estarà determinat per aquest tres països.
Així doncs, els xinesos són conscients de la rivalitat amb els USA, però no hi haurà guerra ni nuclear ni de trinxeres, ja que en l’era digital, la lluita és per la supremacia tecnològica (MARRAMIAU), i que està en marxa un procés de transició d’una concepte geopolític territorial a un geopolític digital i que això encara haurà de durar 20 anys més. El pacifisme tecnològic s'acaba amb Taiwan, que no és un problema geopolític sinó un problema secessionista mentre neguen que els conflictes a illes del Mar de la Xina esdevinguin una nova doctrina Monroe (MARRAMIAU). Si construeixen pobles del no res a la frontera amb Bhutan, no passa res, és que els militars tenen una mentalitat passada de moda.
Respecte la illes del Mar de la Xina , el xinesos es creuen amb el mateix dret que França ostenta illes al mig del pacífic o Gran Bretanya, les Malvines. L'argument és aterrador: els membres del ASEAN estan constituïts després de la segona guerra mundial i per tant, no tenen una base històrica.
Durant el 2020, la diplomàcia
xinesa ha estat anomenda com Wolf Warrior, per la seva agressivitat davant els
atacs pel Covid, així com una espècie de defensa davant Mike Pompeo i els
falcons americans. És a dir, no s’han arronsat un pèl. És possible que amb Biden es tornin més simpàtics o alemnys s'ho vulguin fer.
En fi, Xina guanyarà la partida, si els USA es perden en les seves passions internes i no fan una política de contenció intel·ligènt.
NOTA0: Es possible que les democràcies occidentals estiguin equivocades i que el sistema polític xinès sigui millor que l’occidental - això creuen ells-. Per que això passi, Xina ha de donar resultats sòlids en el temps.
NOTA1: Es força probable que el món digital quedi dividit en dues esferes tecnològiques.
NOTA2: A la Xina, la gent creu que el sistema polític americà fa que el nou president pugui enviar a la presó el seu antecessor...
NOTA3: Els xinesos ja preveuen una onada anti xinesa, de fet a l’Africa estaven pagant periodistes per donar una imatge positiva a la colonització xinesa.
NOTA4: El discurs de Xi Jinping a Davos, és fantastic: obertura, contra el proteccionisme, democràcia i llibertat i Xina una altre vegada al centre per fer front els problemes mundials.
NOTA5: La presidenta de Taiwan :
