El guanyador de la Pandèmia: La Xina 1era part

Fa un parell d’estius em vaig llegir un llibre d’història de Venècia, la Sereníssima, una ciutat totalment volcada al capital risc i  que va aconseguir amb un gran esforç col·lectiu engolir-se Constantinoble, pas a pas, sense presses, aprofitant la debilitat de l’altre i les seves crisis internes per guanyar Negroponte o bé el monopoli de comerç amb el Mar Negre, donant protecció i diners quan calia o pressionant per foragitar els genovesos. Els va costar més de 100 anys però van conquerir Constantinoble al 1204,  la ciutat  més rica de la Mediterrània amb sostres daurats i que des de la seva fundació, feia 600 anys, no havia viscut cap conquesta violenta, va quedar saquejada, cremada i devastada durant tres dies  d’orgia. La descripció que feien els bizantins dels venecians és calcada a la que fem nosaltres dels xinesos.

 

Send in the Marines!!!

Biden explica que durant la seva visita a Peking al 2013, Xi Jinping li va etzibar que els vols tant civils com militars que passessin per la part oriental del Mar de la Xina, haurien de demanar permís. Biden va rebutjar-ho i llavors Xi Jinping va respondre: què espera vostè que faci. Biden va contestar que no esperava massa però que havia de saber que enviarien els bombarders B52 -els de la bomba atòmica -  si la Xina volgués arribar fins al final. Xina s’ho va menjar via protestes diplomàtiques.

Dues coses mostren aquest anècdota, que Biden no es dorm per les cantonades com va sostenia Trump durant la campanya electoral i que Xina desafia la Pax Americana. La divisió política interna americana i el aufschwung militar i econòmic xinès desplaça el centre de gravetat de l’Atlàntic al Pacífic i aquesta tendència s’ha vist reforçada per la pandèmia.

El desastre en la gestió de Covid a Wuhan feina pensar que Xina entraria en una fase d’inestabilitat política i econòmica sense precedents, i tot això, malgrat que les xifra oficial de morts és 4.635 mentre que als USA i Europa superen els 400.000 morts.  El PIB  americà ha caigut un 4% i l’europeu un 8% mentre el xinès ha crescut un 2,3% durant el 2020 i acaben d’enviar una sonda a la lluna i a Mart mentre un submarí explora les profunditats dels Oceans. Aquest any és el centenari de la fundació del Partit Comunista Xinès. En el discurs de Nadal d’enguany, Xi Jinping afirmava que vivim un temps de turbulències però per primer cop el temps i el moment juguen al nostre favor. Els predecessors de Xi Jinping estaven més capficats en problemes interns i el desenvolupament econòmic, però Xi Jinping vol tornar a posar a la Xina al centre.

 

La gestió política de la pandèmia: centralització.

L’aparició del principal epidemiòleg xinès, Zhong Nanshang a la tele el dia 20 de gener de 2020 per explicar l’embolic del Covid, va deixar el país en estat de xoc mentre Xi Jinping  feia un Junqueras i s’amagava i deixava al il·lustre metge al capdavant de la gestió de la crisis sanitària. Al Febrer es va arribar el punt més crític:  gent congregant-se a les portes dels hospitals sense poder ser ateses. A partir d’aquest punt, es van prendre mesures dràstiques: es va segellar Wuhan i tota la província -60 milions de persones- ,  es va mobilitzar una força mai vista des del final de la guerra (1949) amb milers de militars, metges i infermers mentre simultàniament s’activava una campanya de propaganda formidable. A mesures que les mesures feien efecte – confinament de 700 milions de persones  i tests massius -  i la corba d’infectats s’aplanava, Xi Jinping tornava a aparèixer, visitant universitats, escoles o mesurant la temperatura davant dels hospitals. Un crack vaja, per que segons sembla  a la reunió del Politburó de gener 2020 en prou feines es van prendre mesures per destorbar les festes del nou any xinès.

El que està en joc en aquesta pandèmia a nivell polític és el grau de centralització dels països, la lliçó xinesa mostra que els països amb un major grau de centralització han afrontat la pandèmia de forma més exitosa que els altres, i per tant, s’ha reforçat el procés de centralització polític a la Xina, està arribant al seu zenit amb Xi Jinping.  El paio ha fotut fora a tots els responsables regional del PCX de Wuhan i Hubei i els ha substituït per lleials....i segueix exactament la mateixa línia del que havia desenvolupat al sector finances, l’exèrcit o bé la polític digital: substitueix buròcrates estatals per membres del partit en organismes on Xi Jinping ostenta la presidència. La pandèmia li ha donat un aire de legitimitat perillós. Això trenca amb la política seguida per Deng Xiaoping de lideratge col·lectiu, divisió de competències i reforç dels governs regionals...Deng crec que s’havia llegit de Douglass North i el seu pronòstic sobre el conflicte entre USA i la Xina: els USA triomfaran per sobre de la Xina al ser un país federal, que a la llarga funciona millor per la competència entre Estats Federals.

 

Economia: com un coet

Xina ha tancat l’any amb un creixement del 2,3%  al 2020 ha seguit una recuperació en forma de V – però de debò -,  la balança comercial entre els USA i la Xina ha augmentat un 7% respecte 2019, o sigui que la política proteccionista de Trump ha estat ineficaç. Les sortides a Borsa d’empreses xineses s’han multiplicat, i durant el 2020 el valor de les accions d’empreses xineses cotitzades han augmentat 4.900M$ mentre els índex de confiança empresarial estan a nivells pre-crisis. Al 2028 la Xina superarà el PIB dels USA, 5 anys abans de les previsions oficials. El Peking Times, diari nacionalista, no ho veia una noticia rellevant , per que dona per suposat que Xina atraparà els USA. Així estan les coses.

Al mes de novembre, la Xina es va adherir al RCEP on 15 països del pacífic signaven un acord de lliure comerç que afecta a 2.000M de persones i representa un terç del PIB mundial. L’acord de protecció de les inversions europees a la Xina està pendent de ser aprovat pel parlament Europeu. En els dos casos, les avantatges polítiques són superiors a les econòmiques. En el primer pacte, que Japó, Austràlia i Corea del Sud s’hagin adherit és un èxit total i que la UE s’escapoleixi de la tutela nord americana també.

En materia de comerç internacional, Peking es preparar pel tractat Transpacífic que va impulsar Obama i que Trump va rebutjar, una espècie de TTIP per normalitzar els standard de propietat intel·lectual i comerç internacional entre la Xina i els USA amb l’objectiu de lligar l’economia xinesa dintre de l’economia mundial. L’elecció de Trump va permetre al xinesos major marge de maniobra.

Els discurs que Xina havia de potenciar el consum intern i deixar el model d’exportacions  barates fa temps que ha quedat obsolet quan no erroni: malgrat l’apreciació de Yuan, les exportacions no han deixat de créixer.  I Tot això, malgrat els desequilibris interns – regions i empreses públiques sobreendeutades, sobrecapacitat de la indústria pesant o debilitat del consum intern - . El creixement a la Xina com va manifestar l’ex-primer ministre Wen Jiabao és “desequilibrat, inestable desigual i no sostingut”.

Els xinesos saben que el seu lideratge econòmic durant la pandèmia és transitòri i entenen que el marc global que  en sortirà serà poc favorable per això estan desenvolupant una nova estratègia econòmica: la circulació dual (dual circulation) enfortir el consum intern  a través de potenciació de la tecnologia punta pròpia evitant dependre de la tecnologia exterior. Això implica fortes inversions en R&D fent que l’augment del consum intern esdevingui la conseqüència i no la causa. La veritat és que com objectius de Política Econòmica estan molt bé. 

 

MENYS MAL QUE TENIM A HENRY KISSINGER I PEDRO NUENO PER FER GERMANOR AMB ELS XINESOS.

NOTA0: Els bizantins tampoc van sortir a defensar Constantinoble, es van amagar darrera de mercenaris.
NOTA 1: També les conseqüències de la política de fill únic se sentiran els propers anys, a partir de 2029 la població xinesa es reduirà en 5 milions anuals.

NOTA2: Jack Ma, president d’Alibaba, el tio més ric de la Xina i icona del desenvolupament econòmic va critica durament la política regulatòria del seu govern per que no le van deixar treure a Borsa una filial. Al cap de 9 setmanes, van venir les autoritats financeres a fer una visita a Alibaba per practiques monopolístiques.  L’objectiu, a part d’una estirada d’orelles per que sàpigues qui mana, era neutralitzar la possibilitat de que Alibaba es convertís en una financera i fer competència als bancs.