Die Schwarze Null....el zero negre de l'amic Schäuble

El divendres, el Mateo Renzi va fer pública una carta de la Comissió amb recomanacions de cara l'aprovació dels pressupostos pel 2015 ja que qüestionen el Pacte d'Estabilitat. Una carta similar han rebut França, Austria, Slovènia i Malta.  Barroso s'ha mostrat "sorprès", la paraula fina per dir que està "cabrejat", i és que Renzi amb la manifestació contra la reforma laboral, la reducció en 4.000 milions d'euros dels pressupostos de les regions, està fotut. Fins i tot ha amençat en que la Comissió Europea sigui més transparent i faci públic les seves despeses. Entre això i els 2.100 milions del Cameron anem arreglats.

 

Aquest és un petit exemple sobre com estan les coses. La setmana passada Schäuble estava a la George Washington University amb en l'ex-ministre de finances, Larry Summer i el ministre de Finances italià, Pier Carlo Padoan.... Tots li van dir que s'estimulés el creixement a la Unió Europea - en defintivia que obrís l'aixeta - però ell res: Alemanya continua sent la locomotora d'Europa . Aquesta setmana s'ha reunit amb els ministre d'Economia i de Finances francesos. Aquests li han  proposat que el que estalvïin del pressuspost francès (50.000milions) que els alemanys s'ho gastin en inversions en infraestructures...resultat: han creat una comissió d'estudi.

 

Els seus companys de coalició del SPD, li repliquen que cal estimular l'economia ja que els indicadors avançats i les prevsions pel 2015 no pinten molt bé i que això pot reduir els ingressos del pressupost del 2015. La reducció del creixement afecta directament a les mesures amb més impacte social com la  implantació del salari mínim, la jubliació als 63 anys i l'ampliació del comput d'anys pels diners que cobren les mares per fill.

 

 

Però ell res. En Schäuble se'ns mostra impassiu.....des de 1969 tots els ministres de finances alemanys han presentat un pressupost amb déficit. Schäuble serà el primer en presentar un pressupost equilibrat, el "SCHWARZE NULL" - el zero negre -. Ell diu que això genera confiança!!! de cara als inversors de renda fixa, les futures generacions, etc etc....

 

En la política monetària les coses no van millor, un article del Frankfurter Allgemaine explicava que en Draghi va enviar a principis d'octubre el seu "ministre d'exteriors", Benoit Coeure, a Berlin per que els polítics alemanys no critiquéssin en excés el president del BCE. L'article afirma que el principal problema de Draghi és Schäbule, que critica obertament a Draghi. Les relacions amb Berlin s'estan refredant i això que Berlin compta a Draghi com un aliat seu ( almenys fins la conferencia de Jackson Hole). Tampoc ajuda l'antipatia mutua entre Weidmann, president del Bundesbank i el mateix Draghi...Es veu que hi ha apostes als actes on participen per veure si els seus camins es creuen. Weidmann es veu que "fuig com la peste" de Draghi. MERKEL CALLA - de moment - actuarà quan Draghi pugi l'aposta i vulgui comprar deute públic.

 

Nota1:Al febrer es decidirà la data de les noves eleccions a Grècia.

Nota2: El déficit prèvista a US i GB serà superior al 5,5% en ambdós països.

Nota 3: Us passo un gràfic:

 

 



Fracassa Europa? El nou llibre de Joschka Fischer

Retornat d'un any donant classes a una universitat americana, en Joshka se'ns ha posat a escriure sobre Europa en plan Lluís Foix. És un personatge que genera força controvèrsia a Alemanya: de passar de llençar cocktels molotov a vestir d'Armani i fer anuncis de BMW hi ha un bon tros. Per menystenir-lo sempre li recorden el seu passat de taxista - una crueltat - però malgrat tot s'ha convertit en una figura que cal tenir en compte.

1/ Es mostra a favor del lliurament d'armes per part de la Merkel als kurds que lluiten contra l'Estat Islàmic. Des de la seva experiència a la Guerra de Bòsnia creu que hi ha d'haver intervenció exterior quan es tracte de conflictes que impliquen destrucció total de l'altra. Res de pacifisme.

2/ Respecte Ucrania es mostra a favor de la seva incorporació a la UE  - encara que aboga per una Europa de dues velocitats -  seguint els consells nord americans i en contradicció amb la posició clàssica de política exterior alemanya que veu Ucrania com una zona d'intervenció exclusivament russa ( Helmut Schmidt).  Segons ell, sense les ampliacions que s'han fet on estarien ara països com Romania o bé Bulgària.... Europa com a font d'estabilitat i progrés.

Ucrania és el repte de política exterior europea i creu que Europa ha d'adoptar una posició més enèrgica enfront Putin, línea que també sosté el ministre d'Exteriors del SPD, Steinmeier.

3/La crisi europea la veu com una crisi de sobirania dels Estats i que ha de ser contestada per Alemanya i França ( la resta, paisatge ). L'una ha de cedir sobirania financera i l'altra sobirania política.

Critica a Merkel per la seva falta de visió d'Europa -  tot el contrari que Helmut Kohl que posava Europa con el principal objectiu estratègic alemany -. Aquesta falta d'una idea clara d'Europa, conscient,  permet a Merkel un  cert tacticisme a curt però que genera inestabilitat a la resta de socis europeus per que no saben quines són les línees mestre de la política exterior alemanya.

Deixa entreveure que les polítiques d'austeritat porten a una Europa alemanya i que això genera un fort debat als països europeus per cedir més sobirania per consolidar una hegemonia alemanya a Europa. No està en contra de la consolidació fiscal però si en el moment actual en què s'està realitzant ( al 2003 Schröder i jo vam decidir trencar el Pacte d'Estabilitat conscientment ja que estàvem tirant endavant reformes estructural - Agenda 2010 -. No és bo fer reformes estructural i consolidar el pressupost alhora ).

Creu que el Consell d'Estats ha de ser el nou govern d'Europa i que la Comissió i el Parlament ha d'esdevenir una segona càmera que englobi la diversitat europea, ja que a la Comissió li manca legitimitat i el marc de referència dels europeus continua essent l'Estat nacional.

I finalment, a la pregunta si Europa fracassa.....creu que estem a prop del precipici...la meva impressió és que creu que en algun moment, algun dels moviments anti europeus tant de dreta ( Front Nacional ) com d’esquerra ( Syriza ) acabaran tenint èxit i llavors cagada. 

Helmut Kohl i el Spiegel, història d'una gran amistat

En Josep Pla afirmava al Quadern Gris que li hagués agradat "tenir panxa", ja que els panxuts ocupen l'espai. Helmut Kohl és un d'aquests alemanys simpàtics que te'ls imagines a l'Oktober Fest menjant Bratswurts mentre que el Schäuble més aviat el veus sobre un panzer.

El Spiegel ha publicat un article força dur sobre Kohl - pornografía política per ser més exactes - gràcies a les més de 600 hores de gravació que té el seu primer biograf Schwan. Aquestes gravacions fetes al 2001 abans que  la seva dona se suïcidés i després de la seva dimissió - per acceptar 2 milions de Mark d'una donació anònima i admetre un comptabilitat opaca dintre de la CDU - , donen una imatge d'un polític fred i calculador, tot el contrari de la bonhomia i Fons de Cohesió que destil·la en Helmut. En resum, el Spiegel es revenja de Kohl i la seva segona dona, que segons sembla l'aïlla dels periodistes i maquilla la seva biografia exaltant les virtuts com a home d'Estat.

La primera punyalada és sucosa: el Congrés de la CDU que es va celebrar a Bremen a SETEMBRE DE 1989, un parell de mesos abans de la caiguda del mur i on hi va haver un intent per desbancar Kohl de la presidència de la CDU. El destí va beneficiar Kohl ja que un parell de dies abans s'havia reunit amb el president Hongarès i havien acordat obrir les fronteres entre la RFA i Hongria. Quan va obrir el congrés,  ho va espetar aconseguint un recolzament del 79%. Els conjurats se'ls va anar carregant al cap de poc temps ( la presidenta del Bundestag, el secretari general de la CDU i diversos polítics regionals).

La segona punyalada ataca a la honorabilitat: al 1975 demana Kohl en una carta al President de Daimler-Benz una aportació per la CDU. Aquest li dona 50.000 Mark que Kohl rebutja al·legant que l'empresa passa per problemes mentre sap que al seu company de partit de Stuttgart l'han ensucrat amb 250.000 Mark. La resposta implícita és que són massa pocs diners....al cap de poc temps n' aconsegueix 100.000 Mark .  Ja se sap que pels catòlics això dels diners és un peca venial.

La tercera punyalada: Schäubel el fidel servidor de Kohl i el successor natural a qui Kohl havia de passar el relleu a mitja legistlatura ( 1996). Això no va passar ja que segons Kohl creia que NO PODRIA portar a bon port la introducció de l'euro ( aquí dos biògrafs diferents coincideixen). Kohl deixa entreveure que el cas de les aportacions anònimes en comptes opacs, va ser utilitzat per Schäuble per liquidar adversaris polítics encara que ell després s'hi va veure embolicat ( hi ha 100.000 Mark d'un traficant d'armes que van desaparèixer i que Schäuble otorga a un error de comptable). El trencament entre Schäuble i Kohl es produeix en aquest punt, quan el primer intentar obligar a dimitir el segon, ja que no se’n anava ni amb aigua calenta.

 En definitiva, el Spiegel mostra a un Kohl traït pels seus propis companys, els quals li devien tot. De fet volia titular un capítol de les seves memòries com " Die Hand, die segnet, wird zuerst gebisssen - mà que beneix, és la primera a ser mossegada ".

La Demanda Agregada i la Autopista de München a Ausburg

Els economistes alemanys es queixen sempre molt que l'economia alemanya inverteix a l'exterior  i no al propi país. És a dir, tenen dèficit en inversión interior que mina la productivitat a llarg termini i redueix el potencial de creixement de l'economia.

Aquesta és una de les idees de fons que mena el pensament econòmic alemany i a la que se li ha creuat les autopistes . Hi ha un fort debat sobre l'aplicació de peatges per finançar la inversión a les autopistes alemanyes - que per cert estan força malmeses -....Aquest recurs sembla força impopular i té pinta que el Ministre de Transport ( Alex Dobrin de la CDU de Bayern) quedarà enfangat.

Us passo la inversió en infraestructures ( és un gràfic que agradarà molt al Quim):

Malgrat tot, la Gran Coalició s'ha posat en marxa - prepara un projecte de llei -. El Schäuble ha creat un comissió per estudiar la privatització de les autopistes mentre que Sigmar Gabriel  ha creat un grup de treball liderat per l'economista Marcel Fratzer ( el que va sortir diumenge passat al El País) i on participen entre d'altres del CEO del Deutsche Bank, Jürgen Fitschen.

 

La proposta és crear un FONS d'uns 7.000 milions d'euros per invertir en infraestructures. En aquest fons hi participarien les asseguradores i bancs alemanys que de pas treuren un rendiment assegurat major que el dels bons de l'estat ....Amb aquest sistema no s'apujaria impostos ni es posaria en qüestió l'equilibri del pressupost alemany (Schäuble content!), així els bancs i asseguradores millorarien el compte de resultats - a compte de l'erari públic -.

 

La discussió ara és el model de gestió de tot plegat ja que el sistema de concessions publiques a empreses s'ha demostrat que encareix l'execució de l'obra. El Tribunal de Comptes ha comptabilitzat una desviació de 1.900 milions d'euros en la construcción de l'autopista de München a Ausburg i ha qualificat l'obra de ANTI ECONÒMICA ( unwirtschaftlich ). El sistema de peatge tampoc el veuen amb bons ulls ja que es paguen sobrepreus ja que ningú coneix el tràfic de vehícles els pròxim 30 anys.

 

Aquest és el debat que està ara sobre la taula. Una cosa està clara  NO ELS AGRADA DESPILFARRAR ELS DINERS ( es posen com una moto ) i que el sistema resultant serà més o menys transparent.

 

NOTA: Der Spiegel pública aquesta setmana una article de tres pàgines sobre com els fons europeus es gasten a Andalusia. Bàsicament el Banc Europeu d'Inversions s'ha fumat 6.200 milions d'euros en infraestructures - per exemple un pont a Cadiz que no va enlloc - o bé 2.300 milions en formació ( inexistent ). En total s'han fumat 14.000.000.000 d'euros a Andalusia entre 2007 i 2013 en ajuda estructural.

 

El títol de l'article és el següent: cap altra regió a europea rep tants diners com Andalusia. Això ha impulsat la corrupció

 

DESPRÉS DIREU QUE NO TENEN RAÓ......

 

 

L'Index IFO i l'angoixa de l'home modern

 

L'IFO Index - índex de confiança empresarial alemany -  ha caigut fins als 104,7 punts. Hans Werner-Sinn utilitza la paraula "Abschwung" que podria ser traduït com a RECESSIÓ. Com podeu veure la correlació és força alta entre la producción indústrial i l'Índex IFO:

 

A principi d'any els analistes preveïen un creixement moderat del 1,8% del PIB pel 2014...alguns d'ells preveïen fins i tot un upside d'acord amb l'evolució dels indicadors avançats de més del 3%. Sigmar Grabiel Ministre d'Economia  del SPD, afirmava aquesta setmana que quedaria per sota del 1,8%, ja que el PIB d'Abril a Juny ha caigut un 0,2% respecte l'any anterior.

Segons els estudis de cojuntura són tres els factors: Ucrania, China i els veïns europeus. Cap factor intern ( política fiscal, monetaria...).

 

Rússia no té un pes econòmic per condicionar de forma continuada l'economia europea. Les exportacions a Rússia només representen un 3%. El creixement xinès es desaccelera - cosa normal i desitjable ja que el PIB és com l'interès compost - però té pinta de no afectar de forma drástica l'economia alemanya i at last but not least el baix creixement francés i italià que representen entre els dos el 12% de les exportacions alemanyes.

En resum, malgrat el record d'exportacions al juliol ( superàvit a la Balança Comercial de més de 23.400.000.000 milions d'euros juliol ), la nova comptabilització del PIB a partir de setembre i la pujada ininterrumpuda del Dax que ha arribat fins als 9.500 punts, sembla que vol ploure. I TOT DEGUT SUBSTANCIALMENT A LA CRISIS EUROPEA. L'economia alemanya creixerà i crearà ocupació, però està deixant de ser la  "locomotora europea" i s'allunya del seu màxim potencial.

DRAGHI SALVA'NS

 

NOTA 1: Aquest estiu vaig parlar amb un economista xinès que treballava en una agencia estatal en plan CNMV per valorar els bons emesos per les empreses xineses per després vendre-ho als porpis bancs xinesos. Doncs l'equip d'analistes estaba format per 11 tios.......11tios. Hi ha algú que realment sàpiga com va la Xina????? Ens enganyen a tots???? Qui collons sap com està el sistema bancari ???Quines pugnes hi ha entre el ministeri d'economia i el banc central xinès?????

 

 

NOTA 2: Els principals països on alemanya exporta ( Gener / Juny 2014 en milers de milions)

1. Frankreich: 51,5 Milliarden
2. Vereinigte Staaten: 45,3 Milliarden
3. Großbritannien: 41,2 Milliarden
4. Niederlande: 36,6 Milliarden
5. China: 35,9 Milliarden
6. Österreich: 28,1 Milliarden
7. Italien: 27,9 Milliarden
8. Schweiz: 23,4 Milliarden
9. Polen: 22,9 Milliarden
10. Belgien: 21,4 Milliarden


NOTA 3: Indicadors avançats de l'economia alemanya: els encàrrecs a la industria i la construcció.