En Josep Pla afirmava al Quadern Gris que li hagués agradat
"tenir panxa", ja que els panxuts ocupen l'espai. Helmut Kohl és un
d'aquests alemanys simpàtics que te'ls imagines a l'Oktober Fest menjant
Bratswurts mentre que el Schäuble més aviat el veus sobre un panzer.
El Spiegel ha publicat un article força dur sobre Kohl - pornografía política per ser més exactes - gràcies a les més de 600 hores de gravació que té el seu primer biograf Schwan. Aquestes gravacions fetes al 2001 abans que la seva dona se suïcidés i després de la seva dimissió - per acceptar 2 milions de Mark d'una donació anònima i admetre un comptabilitat opaca dintre de la CDU - , donen una imatge d'un polític fred i calculador, tot el contrari de la bonhomia i Fons de Cohesió que destil·la en Helmut. En resum, el Spiegel es revenja de Kohl i la seva segona dona, que segons sembla l'aïlla dels periodistes i maquilla la seva biografia exaltant les virtuts com a home d'Estat.
La primera punyalada és sucosa: el Congrés de la CDU que es va celebrar a Bremen a SETEMBRE DE 1989, un parell de mesos abans de la caiguda del mur i on hi va haver un intent per desbancar Kohl de la presidència de la CDU. El destí va beneficiar Kohl ja que un parell de dies abans s'havia reunit amb el president Hongarès i havien acordat obrir les fronteres entre la RFA i Hongria. Quan va obrir el congrés, ho va espetar aconseguint un recolzament del 79%. Els conjurats se'ls va anar carregant al cap de poc temps ( la presidenta del Bundestag, el secretari general de la CDU i diversos polítics regionals).
La segona punyalada ataca a la honorabilitat: al 1975 demana Kohl en una carta al President de Daimler-Benz una aportació per la CDU. Aquest li dona 50.000 Mark que Kohl rebutja al·legant que l'empresa passa per problemes mentre sap que al seu company de partit de Stuttgart l'han ensucrat amb 250.000 Mark. La resposta implícita és que són massa pocs diners....al cap de poc temps n' aconsegueix 100.000 Mark . Ja se sap que pels catòlics això dels diners és un peca venial.
La tercera punyalada: Schäubel el fidel servidor de Kohl i el successor natural a qui Kohl havia de passar el relleu a mitja legistlatura ( 1996). Això no va passar ja que segons Kohl creia que NO PODRIA portar a bon port la introducció de l'euro ( aquí dos biògrafs diferents coincideixen). Kohl deixa entreveure que el cas de les aportacions anònimes en comptes opacs, va ser utilitzat per Schäuble per liquidar adversaris polítics encara que ell després s'hi va veure embolicat ( hi ha 100.000 Mark d'un traficant d'armes que van desaparèixer i que Schäuble otorga a un error de comptable). El trencament entre Schäuble i Kohl es produeix en aquest punt, quan el primer intentar obligar a dimitir el segon, ja que no se’n anava ni amb aigua calenta.
En definitiva, el Spiegel mostra a un Kohl traït pels seus propis companys, els quals li devien tot. De fet volia titular un capítol de les seves memòries com " Die Hand, die segnet, wird zuerst gebisssen - mà que beneix, és la primera a ser mossegada ".
El Spiegel ha publicat un article força dur sobre Kohl - pornografía política per ser més exactes - gràcies a les més de 600 hores de gravació que té el seu primer biograf Schwan. Aquestes gravacions fetes al 2001 abans que la seva dona se suïcidés i després de la seva dimissió - per acceptar 2 milions de Mark d'una donació anònima i admetre un comptabilitat opaca dintre de la CDU - , donen una imatge d'un polític fred i calculador, tot el contrari de la bonhomia i Fons de Cohesió que destil·la en Helmut. En resum, el Spiegel es revenja de Kohl i la seva segona dona, que segons sembla l'aïlla dels periodistes i maquilla la seva biografia exaltant les virtuts com a home d'Estat.
La primera punyalada és sucosa: el Congrés de la CDU que es va celebrar a Bremen a SETEMBRE DE 1989, un parell de mesos abans de la caiguda del mur i on hi va haver un intent per desbancar Kohl de la presidència de la CDU. El destí va beneficiar Kohl ja que un parell de dies abans s'havia reunit amb el president Hongarès i havien acordat obrir les fronteres entre la RFA i Hongria. Quan va obrir el congrés, ho va espetar aconseguint un recolzament del 79%. Els conjurats se'ls va anar carregant al cap de poc temps ( la presidenta del Bundestag, el secretari general de la CDU i diversos polítics regionals).
La segona punyalada ataca a la honorabilitat: al 1975 demana Kohl en una carta al President de Daimler-Benz una aportació per la CDU. Aquest li dona 50.000 Mark que Kohl rebutja al·legant que l'empresa passa per problemes mentre sap que al seu company de partit de Stuttgart l'han ensucrat amb 250.000 Mark. La resposta implícita és que són massa pocs diners....al cap de poc temps n' aconsegueix 100.000 Mark . Ja se sap que pels catòlics això dels diners és un peca venial.
La tercera punyalada: Schäubel el fidel servidor de Kohl i el successor natural a qui Kohl havia de passar el relleu a mitja legistlatura ( 1996). Això no va passar ja que segons Kohl creia que NO PODRIA portar a bon port la introducció de l'euro ( aquí dos biògrafs diferents coincideixen). Kohl deixa entreveure que el cas de les aportacions anònimes en comptes opacs, va ser utilitzat per Schäuble per liquidar adversaris polítics encara que ell després s'hi va veure embolicat ( hi ha 100.000 Mark d'un traficant d'armes que van desaparèixer i que Schäuble otorga a un error de comptable). El trencament entre Schäuble i Kohl es produeix en aquest punt, quan el primer intentar obligar a dimitir el segon, ja que no se’n anava ni amb aigua calenta.
En definitiva, el Spiegel mostra a un Kohl traït pels seus propis companys, els quals li devien tot. De fet volia titular un capítol de les seves memòries com " Die Hand, die segnet, wird zuerst gebisssen - mà que beneix, és la primera a ser mossegada ".
Com sempre interessant article!
ResponEliminaQue té el poder que atreu tant a tothom?