Fracassa Europa? El nou llibre de Joschka Fischer

Retornat d'un any donant classes a una universitat americana, en Joshka se'ns ha posat a escriure sobre Europa en plan Lluís Foix. És un personatge que genera força controvèrsia a Alemanya: de passar de llençar cocktels molotov a vestir d'Armani i fer anuncis de BMW hi ha un bon tros. Per menystenir-lo sempre li recorden el seu passat de taxista - una crueltat - però malgrat tot s'ha convertit en una figura que cal tenir en compte.

1/ Es mostra a favor del lliurament d'armes per part de la Merkel als kurds que lluiten contra l'Estat Islàmic. Des de la seva experiència a la Guerra de Bòsnia creu que hi ha d'haver intervenció exterior quan es tracte de conflictes que impliquen destrucció total de l'altra. Res de pacifisme.

2/ Respecte Ucrania es mostra a favor de la seva incorporació a la UE  - encara que aboga per una Europa de dues velocitats -  seguint els consells nord americans i en contradicció amb la posició clàssica de política exterior alemanya que veu Ucrania com una zona d'intervenció exclusivament russa ( Helmut Schmidt).  Segons ell, sense les ampliacions que s'han fet on estarien ara països com Romania o bé Bulgària.... Europa com a font d'estabilitat i progrés.

Ucrania és el repte de política exterior europea i creu que Europa ha d'adoptar una posició més enèrgica enfront Putin, línea que també sosté el ministre d'Exteriors del SPD, Steinmeier.

3/La crisi europea la veu com una crisi de sobirania dels Estats i que ha de ser contestada per Alemanya i França ( la resta, paisatge ). L'una ha de cedir sobirania financera i l'altra sobirania política.

Critica a Merkel per la seva falta de visió d'Europa -  tot el contrari que Helmut Kohl que posava Europa con el principal objectiu estratègic alemany -. Aquesta falta d'una idea clara d'Europa, conscient,  permet a Merkel un  cert tacticisme a curt però que genera inestabilitat a la resta de socis europeus per que no saben quines són les línees mestre de la política exterior alemanya.

Deixa entreveure que les polítiques d'austeritat porten a una Europa alemanya i que això genera un fort debat als països europeus per cedir més sobirania per consolidar una hegemonia alemanya a Europa. No està en contra de la consolidació fiscal però si en el moment actual en què s'està realitzant ( al 2003 Schröder i jo vam decidir trencar el Pacte d'Estabilitat conscientment ja que estàvem tirant endavant reformes estructural - Agenda 2010 -. No és bo fer reformes estructural i consolidar el pressupost alhora ).

Creu que el Consell d'Estats ha de ser el nou govern d'Europa i que la Comissió i el Parlament ha d'esdevenir una segona càmera que englobi la diversitat europea, ja que a la Comissió li manca legitimitat i el marc de referència dels europeus continua essent l'Estat nacional.

I finalment, a la pregunta si Europa fracassa.....creu que estem a prop del precipici...la meva impressió és que creu que en algun moment, algun dels moviments anti europeus tant de dreta ( Front Nacional ) com d’esquerra ( Syriza ) acabaran tenint èxit i llavors cagada.