La veritat és que la Decadència té una atractiu intel·lectuals profund. En Cinto es preguntava si l’economia catalana estava en decadència: es podia caminar per tota la diagonal sense albirar una fàbrica....Aquesta angoixa vital augmenta cada cop que es comparen els indicadors amb el Gran Madrid. Si volem competir venent porqueria financera i real estate ho tenim clar. Els alemanys també s’angoixen cada cop què apareixen núvols a l’horitzó....per no parlar dels Venecians que van reconvertir la primer potencia comercial de món en major prostíbul d’Europa en 100 anys. Les decadències també poden ser divertides.
Alemanya va bién
Des de 2008 els ingressos fiscals
de l’Estat han augmentat un 50% fins als 833.000M€, els superàvits de la balança
comercial són espectaculars i la caixa de la seguretat social està a rebentar
amb 34 milions d’ocupats. Els calers sorgits de la Globalització han permès
millorar les condicions socials: la prestació per dones amb nens, reducció de la jubilació als
63, l’ajut per pagar a la hipoteca a les famílies, guarderia per tothom.... Tota
la despesa social -inclòs seguretat social no feu la resta amb els 833.000-
durant el període Merkel ha augmentat fins a quasi 1B€. En fi, Els alemanys poden
fer front a qualsevol crisis de conjuntura sense patir massa i com a mostra....el
gas.
I ara arriba el canvi estructural.
Cada cop se senten més veus preguntant-se on ha d’estar Alemanya d’aquí 20 o 30
anys i quin ha de ser el seu paper al món. Al 2023 és probable que caigui el
PIB un 5%. Malgrat la previsible caiguda del PIB, falta mà d’obra - 1,8 M de
llocs de treball sense ocupar - i aquesta falta afecta pràcticament a tots els
sectors podent fer créixer el PIB un 2,5%. La diferència entre el PIB real i el
PIB potencial.
Només el mes d’octubre va caure
la producció industrial intensiva en energia un 13% respecte l’any 2021. La
indústria química i la Pharma només volen invertir als USA i de les 100 primeres
empreses del món només SAP apareix en el lloc 97. De les economies avançades és
de les pitjors en termes de digitalització (Digitaler Riser Report).
El Ministeri d’Economia i
Indústria (Habeck) fa un gran esforç per reduir la importació d’energia i
reduir les emissions construint plantes de gas liquat en temps record i
impulsar els parcs eòlics. Un pla collonut si no fos per que per muntar un parc
eòlic necessites omplir 74.000 folis i complir 160 decrets. La NOVA potència
instal·lada ha baixat de 6.580 a 1.926 Megawatts des de 2017 a 2021....Al 2022
ha pujat fins al 2.400MW....És a dir,
malgrat tota la moguda del gas, els parcs eòlics es mouen ens els mateixos
paràmetres que els anys anteriors.
La falta de mà d’obra afecta tant
el sector públic com privat. Fins al 2036 es jubilaran 13M de persones, el 30%
de la població activa. Només el 2023 es reduirà l’oferta laboral en 400.000
persones i això comptant que venen immigrants. La tendència no és sostenible a
llarg termini. Dels jubilats del 2021, el
50% tenia menys de 65 anys. Fins al 2026, la caixa de la seguretat social
tindrà un dèficit de 29.000M€ compensat per un ingressos fiscals molt
superiors. Enguany cada 100 treballadors ocupats paguen la pensió a 32
jubilats...al 2038 seran 46. Riurem amb el canvi demogràfic que ens espera en els pròxims 20
anys...només cal mirar Japó.
Un altre punt fatal és la
mobilitat: les autopistes alemanyes són una porqueria, l’estat dels ponts és
especialment delicat. Segons dades del ministeri de transport cada any es
necessiten doblar les actuacions a la xarxa viaria, del mal estat que
arrosseguen. La xarxa ferroviària faria les delícies del meu amic Santiago: durant
el trajecte de Frankfurt a Mannheim, un 60% dels trens arriba tard. Fulda un de
cada dos. Schröder va treure a borsa els trens i cada cop hi ha menys
pressupost per reparacions i inversions. La coalició de SPD, Die Grüne i
Liberals encara discuteix sobre les prioritats. Els liberals les carreteres,
els Verds, els trens.
La vivenda: des del 1998 no hi ha
ministeri de vivenda. El departament ha anat passant de mà en mà, medi ambient, transport - ?¿- i l’últim interior.....Fins a aquesta legislatura. Dels
400.000 habitatges anuals promesos, res de res....els tipus d’interès,
l’augment de costos de la construcció, falta de treballadors. Un problema que
afecta a Länder, ajuntaments i el Bund. A principis del 2000, es va vendre bona
part del stock de vivenda pública - 100.000 habitatges - per sanejar el
pressupost del Bund...A més es va traspassar les competències als Länder....I
ara hi ha un problema social de nassos: els diners per donar suport a les
famílies vulnerables té un pressupost
aquest 2023 de 5.100M€. El 3.700M€ més que l’any anterior. Les mesures
presentades aquest octubre per la Ministra és la història d’una
impossibilitat...Amb una mica de sort aquest any es construiran 245.000 noves
vivendes a Alemanya.
Cap a la intervenció de l’Estat: Clima, Indústria i crisis demogràfica.
Després de la Reunificació i el
caos que va comportar – atur i reestructuració econòmica - es va flexibilitzar el mercat de treball (Bündnisse
für Arbeit) assegurant bona part
dels llocs de treball industrials, facilitar l’accés al mercat de treball apart
del Hartz IV i el control de la despesa dels aturats de llarga duració. La
conjuntura internacional animada per la Globalització i els guanys de productivitat de la indústria va donar forces a
Alemanya: la clàssica màquina eina, automoció i química van ser sectors claus
pels països en vies de desenvolupament. Aquest model de vendre Mercedes als
xinesos s’està esgotant.
Durant una pila d’anys, la
qüestió econòmica s’ha focalitzat en la distribució, la justícia social i
sostenibilitat però no es parlar d’eficiència i dinamisme. Alemanya i Europa
necessiten un nou impuls a la innovació, renovar les estructures econòmiques,
tancar les empreses zombies, acabar amb la preeminència del dret administratiu per
sobre del mercantil i posar la gent a treballar en comptes de moure maons d’una
banda a l’altra.
A Alemanya es tanquen més
empreses de les que es creen i la intensitat en la creació d’empreses ( noves
empreses per cada 10.000 ocupats) no para de baixar des del 2004. La creació
d’empreses a Alemanya ha disminuït a la meitat en el últims 20 anys (119
noves empreses/10.000 persones) i d’aquestes, les que creen ocupació
directament, han reculat. El somni d’Edmund Phelps no està a Alemanya. En fi, mercat
de capitals i emprenedoria, reduir la regulació i posar en valor 3,1% del PIB
dedicat al I+D.
Hi ha dos moviments
ara mateix aparentment contradictoris, es reclamar un major dinamisme econòmic per
sortir del marasme però alhora també una nova política industrial sota la mirada de l'Estat. Ja veurem però el que si
que us asseguro que d’aquí 10 anys hi ha haurà un altre tipus d’indústria conquerint
la Diagonal.
NOTA1: El sector agropecuari
també pateix: la llei del benestar animal ha fet que s’incrementin les
inversions en els escorxadors i granges, que siguin més eficients i reduint les
emissions i contaminació. Fins aquí anva la cosa bé, ja que els pagesos
traslladaven les inversions realitzades als preus de venda però l’encariment
del preu de la carn de porc ha portat a la bancarrota el sector...ara tothom
vol carn de porc barata independentment de l’orígen. Fiat de l’Estat. Les ajudes agràries de la UE
han d’anar cada cop a facilitar les inversions en la sostenibilitat
mediambiental.
La sanitat està sobrepassada,
falten metges, infermeres, llevadores... A Suècia per cada 10.000 hi ha 71
metges mentre que Alemanya 44 – i a Grècia 63 -. No hi ha metges joves a
Alemanya, són molts anys d’estudi per tot l’embolic i molts demanen treballar
mitja jornada per guanyar més calers a la privada. En fi, el sistema sanitari
alemany està tensionat i no més amb el personal sinó amb els pressupostos: el
ministre de Sanitat està pensant en cobrar les urgències – com la policia o bé
els bombers - per que el 70% dels hospitals són deficitaris.
NOTA1: Us passo el paper de 324 pàgines que la OCDE dedica a
Alemanya 😉.
NOTA2: El estancament secular
NOTA3: Creació d’empreses respecte nombre d’ocupats:
Intensitat de la creació d’empreses.
NOTA 4: Falta de població
