diumenge, 24 de març del 2019

Arriben les paneroles....Les consultores

Cada cop l'ofici de polític és més penós..Em vaig llegir el diari de campanya del pobre Martin Schulz, i tot eren focus grup, enquestes, el twitter, les punyalades del partit, la premsa, les paelles...Al final, com diu el meu amic Javi, el negoci consisteix en moure els maons d'una banda a l'atra sense construir res sòlid. No vull dir que Martin Schulz no tingui ni puta idea, però cada cop la política és més show business i menys política i això es tradueix amb una incapacitat de l'Estat per fer front als reptes actuals. I quan els polítics no tenen ni puta idea...es posen a subcontractar.

Les paneroles

Roland Berger, firma de consultoria, va enviar set experts digitals a Berlin en auxili del govern per elaborar l'estratègia digital alemanya davant xinesos, americans i inclús dels francesos. La Kanzlerin va exigir estratègia i no ho va encomanar als propis funcionaris. 

La consultora va organitzar els següents mesos workshops amb experts, va alimentar als funcionaris amb informes i, fins i tot, va coordinar les diverses administracions. Al 15 de novembre, Merkel va presentar 47 pàgines on s'explicava com Alemanya esdevindria líder en Intel·ligència Artificial i com el benestar d'alemanya depenia d'aquesta estratègia. Roland Berger no apareixia enlloc.

El panorama es repeteix a tots als ministeris amb personatges ben vestits plens de presentacions de PowerPoint amb recomanacions pels funcionaris i ministres...com el Ministeri del Interior ha de planificar la seguretat, com el Ministeri de Transport ha de regular els peatges, com l'Agencia Migratòria, la política d'asil...Els consultors no només fan projectes sinó que fan política, influeixen com vivim sense cap mena de control democràtic. L'Estat deixa el coneixement en mans de les Consultores i en comptes d'aprendre, cada cop es torna més incapaç.

Com arriben les paneroles.

Els canvis cada cop són més ràpids i els reptes més grossos, l'Estat apareix impotent, amb menys funcionaris..... i apareixen un milió de refugiats a la frontera Alemanya. L'Agència per la Immigració -BAMF- va fitxar un manager de McKinsey per posar en ordre tot el sistema d'acollida i hom es pregunta, si Roland Berger hagués liderat el nou  aeroport de Berlin, hagués estat més barat que el lideratge del alcalde del SPD?

L'exemple de l'Agència per la Immigració i Asil - BAMF- creada al 1996 és paradigmàtic. A partir de 2013 van començar a explotar les xifres de demandants d'asil: van haver de contractar personal, invertir en IT, i nous serveis. Al 2015, l'Agència estava a prop del col·lapse.  Al 2015, l'agència la va salvar un d'aquest consultors, Frank Jurgen Weise,  que havia reformat el Minsiteri de Treball de dalt a baix, valorat tant per Schröder com per Merkel. Merkel li va demanar personalment que reformés l'Agència i es va trobar que uns treballadors resolien 2 expedients i altres a 2.000 i ningú sabia per què. Finament, podem dir que l’Estat no té gaire pressió per millorar o innovar. L'impacte del gestor de McKinsey va tenir efectes a curt amb la anàlisis IT i el web. Millor McKinsey que els interns, sobretot quan s'han de fer canvis profunds en un període curt de temps.


És la simbiosi perfecta, quasi un 50% del PIB alemany el conformen serveis públics i per tant, és una font important de negoci per les consultores i pels polítics és genial, deleguen responsabilitats, la seva pròpia feina a les consultores i es poden dedicar al Twitter. Total, no tenen ni puta idea, sobretot els que estudien ciències polítiques. Merkel s'ha recolzat molt en consultors, fins i tot, s'ha deixat assessorar pel cap de Mckinsey alemany per fixar  el nou concepte Nova d’Economia Social de Mercat. Per McKinsey és perfecte, passa a ser un Think Tank i Merkel li cedeix competències.

Les consultores sostenen que els diners que estalvien són suficients per justificar uns alts honoraris . Els últims dos anys i mig, han facturat 12.000 dies de consultoria. I en alguns casos, els informes que han generat no són significatius: van cobrar 1,8M€ per un petit estudi sobre la expulsió dels immigrants que qualsevol funcionari experimentat hagués pogut elaborar.  El Ministre de l'Interior de l'anterior govern, va afirmar a porta tancada en una sessió de control que no tenien ni temps ni força per controlar a McKinsey. En definitiva, McKinsey controla bona part de la polítiques públiques alemanyes. Per què necessitem els polítics?

La debilitat del Estat 

Es calcula que tota la troupe de  McKinsey, PriceWhiterHouse, Roland Berger o la Boston Consulting Group, Accenture...facturen 3.000M€ a l’Estat Alemany anualment, segons diverses estimacions. Molts cops, s'escull a mà, sense concurs públic o de forma poc clara: la típica trampa, es miren totes les despeses petites a fons però amb els grans concursos fem els ulls grossos. Es compleix la norma però no el reglament ;). Al Ministeri de Defensa, els consultors ja són amics personals dels responsables...regularment, esclaten petits escàndols. L’import dels concursos cedits a les consultores s’ha doblat els últims 8 anys 

Els concursos són d'imports molt alts, amb la quan cosa surt a compte per les consultores presentar-se. Com només liciten les empreses grans, es vulnera la llibertat de les empreses petites per licitar, i aquí comença el moral hazard. I al voltant de les grans consultores, hi ha tot un eixam de consultores petites subcontractades que intenten col·lar alts honaris subsituint funcionaris.

En el pressupostos del govern només surt una despesa en consultores de 147M€ però molts cops no es compte determinats contractes...per exemple, en el Ministeri de Medi Ambient, comptablement, no apareixen despeses de consultoria. El Ministeri de Defensa 4,5M€...En un interpel·lació de Die Linke al Parlament sobre la despesa del Ministeri de Defensa, des de 2014 s'han fumat 716M€ en consultoria i això és una xifra subjecte a variació(!). El Departament d'Estadística alemany pot comptar el nombre de musclos que hi ha en els 2.700 piscifactories alemanyes però no sap la xifra exacte de diners gastada en consultoria.

Les consultores són tant necessàries que el negoci públic no pot anar sense elles... No hi ha projecte tecnològic/ IT sense consultora externa, i pitjor quan s'acaba el projecto continua la dependència amb la consultora.  En un projecte del Bundes per tancar la bretxa digital amb els socis europeus, es preveu un portal que unifiqui i presti 575 serveis on line al 2022..te un pressupost de 500M€, només de sortida, diverses consultores ja s'han embutxacat 47M€. Un Big Business.

És a dir, l'Estat ha de contractar més informàtics i menys funcionaris de la Seguretat Social, personal més tècnic i més qualificat, però això no només es resol contractant informàtics sinó creant dinàmiques positives: molts cops la gent promocionada és la menys innovadora o productiva. No hi ha incentius a la innovació ni tampoc a la millora de la productivitat....Si treballes la meitat, cobres igual. La gent capacitada se'n va al sector privat. Els estudiants de la Berliner Hertie School of Governance se'n va exclusivament al sector privat.  Al 2030, McKinsey preveu una necessitat de 731.000 funcionaris, ja que un de cada tres funcionaris s'haurà jubilat....

No cal dir que per afrontar la digitalització, el canvi climàtic, la mobilitat, l'eficiència energètica tindrem a tots els de McKinsey xupant del pressupost públic.

 Resultat d'imatges de mckinsey

Nota0: Bricall recorda en els seu llibre de memòries que el concepte de ciutadana es basa en l'afecció dels ciutadans en les seves institucions. La confiança en l'Estat per fer front als reptes actuals, trontolla.

NOTA 1: El senyor McKinsey, pobret, va morir el 1937 i era un professor de comptabilitat de Xicago. El seu seguidor va crear, més que una empresa, una comunitat semblant als jesuïtes o bé als Marines. L'objectiu és solucionar problemes complexos. Eisenhower va ser el primer a contractar-los al 1952, després van crear les bases per la gestió de la NASA, reestructuració del funcionament de la Casa Blanca...i assessorament des de la CIA fins al Pentàgon. Bàsicament, es van guanyar la fama de persianeros. Arriben i foten el 30% de la plantilla. Com a networking tenen a Chelsea Clinton, Sheryl Sandberg manager de Facebook o bé el CEO de Google, Sundar Pichai. A Alemanya han passat per McKinsey, el CEO de Vodafone (fins 2018), Allianz, BMW, CommerzBank, Deutsche Post, Lufthansa...L'empresa està formada per 2.000 juniors i 560 sèniors i escullen el cap, un escocès baixet i amb cara de bon xaval, li compraries un cotxe de segona mà. La cara de mesell, no deixar de ser part d'una estratègia de generar confiança i augmentar la transparència. Ha creat un Public Sector Risk Committe que avalua els riscos financer, legals i reputacionals dels negocis de McKinsey amb el sector públic.

Des de que va començar no para de demanar disculpes: McKinsey fotut en corrupció a Sud Africa, embolicats amb la família Reial Saudí. També tenen grans èxits: la bancarrota de Swiss Air, la pèrdua de valor de General Electric o bé la implosió de Enron.

El CEO de McKinsey, Kevin Sneader, sosté que l'Estat és incapaç de reaccionar amb agilitat i fiar-ho als seus propis experts, no és viable econònimcament ni responsable davant els pagadors d'impostos.


NOTA3: Horst Seehofer quan era expert en sanitat es queixava qui determina els xifres, determina el contingut. Es va emprenyar molt quan es convidar a l'expert de McKinsey a la seu de la CDU per parlar sobre un sistema per reduir el cost sanitari.  Quan ha estat ministre d'Interior, Seehofer, el control parlamentari de Die Linke li ha sortit 25 pàgines de projectes del ministeri amb consultores.

Nota4: Accenture factura 16.600 Milions Euros, Deloitte 15.700M€, PriceWaterHouse 10.900M€, KPMG 9.000M€ i McKinsey 8.900M€.

NOTA5: En els últims 10 anys s'han reduït el nombre de funcionaris en 50.000 a Alemanya.










diumenge, 3 de març del 2019

El treball del futur: menys jerarquia i més flexibilitat


En un team building amb Legos - aquestes coses que fan els de Recursos Humans - a Bosch,  l'empresa d'electrodomèstics i maquinària,  van començar a construir torres, els caps construïen amb legos taronges, els treballadors construien amb legos blaus.... Quan van acabar la figura, es posava de manifest un cosa molt clara: hi havia massa peces taronges, cada dos treballadors, un responsable. Aleshores,  Recursos Humans es va fer la pregunta: qui realment treballa a Bosch? Conclusió dels legos: es van carregar el 25% dels càrrecs mitjos però no per estalviar sinó per treure xupatintes i esdevenir més àgils  en la presa de decisions, desenvolupament o llençament de productes....


La digitalització com motor de la Història


La digitalització afecta a les empreses en la seva organització més íntima, apareixen nous models de negoci i nous models d'organització empresarial, fins i tot, el concepte de treball canvia. No sé que pensaria Karl Marx  si veiés tots aquests nanos picant l'ordinador. Els encàrregats o els caps de departament han passat a la història al igual que els white collars: treballadors cada vegada seran més soberans però també tindran una major responsabilitat, en termes marxistes: autoexplotació. L’empresa serà cada vegada més “democràtica” – entre moltes cometes -  amb menors càrrecs mitjos i menys jerarquia.


Totes les grans empreses tenen unitats d’innovació però la majoria fracassen en l’impacte real, ja que és molt difícil canviar la cultura empresarial, especialment les relacions jeràrquiques. Malgrat tot, les empreses necessiten ser sexies per atraure bons treballadors i es fan un rentat de cara però per dintre funcionen igual....Al cap d’un parell d’anys, el treballador es crema en les seves diverses variants. El canvi tecnològic no és resolt contractant informàtics, ni tenint noves idees sinó que canviant el concepte de treball.



Els treballadors  per la seva banda, no només miren els salaris, hi ha més variables a tenir en compte: la relació amb els companys és el vector més valorat pels treballadors alemanys - aquí podríem parlar de preferències no revelades ;) - .  Pels treballadors, el que més els angunieja és el cost d'oportunitat  entre la vida professional i la vida laboral, per això molts treballadors insisteixen en la flexibilitat laboral. Menys presencialisme i més opcions de triar el temps lliure. Només un 12% dels treballadors alemanys utilitza el Homeoffice – a un Suècia el 32% - encara que 4 de 10 llocs de treball poden realitzar  des de la llar. Els caps no volen 😉.




L’invent dels Coworkings


M'impressiona molt quan he visitat una d'aquestes grans empreses tecnològiques, on els grans espais amb files interminables d’ordinadors apareixen com telers decimonònics. Aquests grans espais redueixen la interacció, multipliquen els mails i augmenten les baixes ( la falta d’espai privat augmenten les baixes per depressions o bé per la facilitat en que es propaga el virus de la grip...). Això si, té un aspecte positiu, els treballadors es mouen més en aquests espais. A la gent, alemanys o no, els agrada espais no massa grans i confortables...Aquí neixen els coworkings.


El primer Coworking alemany es va fundar oficialment al 2005 a Berlin Mitte, un cafè on es permetia endollar l’ordinador i passar-te hores. En aquest cafè s’hi van fundar  empreses com Soundcloud o bé Hellofresh i ara és una institució on els grans corporates com Adidas o Allianz lloguen espais per que determinats departaments s’empeltin de l’esperit startup. Fins i tot, Deutsche Bahn, la Renfe alemanya, ha llogat un edifici de WeWork a Berlin. L’empresa americana, WeWork té 13 edificis a Alemanya amb 10.000 taules amb preus a partir de 150 € la taula.  Malgrat tot , l’impacte dels coworkings és molt relatiu, és calcula que alemanya la força de treball en coworkings és només d’un 1%.

El mobiliari vincula al treballador amb el lloc de treball, per això, Ikea cada cop dissenya els mobles tenint en compte els nòmades digitals...li diuen  tercer espai fent una barreja entre el menjador de casa i un Starbucks. Els dissenyadors han de tenir en compte que una taula no només serà per un únic treballador sinó que anirà variant en funció de l’activitat. Això afecta a l’organització empresarial,  Microsoft, a la seva seu München s’organitza per activitats: l’espai tranquil per pensar i la zona de conversa, una espècie de cafè que conforma el punt de trobada dels treballadors.




Més flexibilitat i menys jerarquia

La flexibilitat no és un valor en si. Per exemple, el treball per torns d’un caixer/a o bé un infermer/a depèn de quan se’l trucarà. En aquests casos la flexibilitat es contraposa a autonomia. Hi ha molts conceptes de flexibilitat en funció del sector en el que s’aplica.

Una empresa xinesa d’atenció telefònica va enviar la meitat de la plantilla a casa, però no per despatxar-los sinó per que hi treballessin, la Homeoffice... Com a resultat, els treballadors estaven més contents i eren més productius, però tenien menys possibilitats d’ascens. Amb el Homeoffice, els treballadors desconnecten menys i treballen més hores, no només per l'estalvi del trajecte de casa a la feina, sinó per que estan més contents, ja que poden decidir com distribueixen la seva jornada laboral. A canvi tenen menys possibilitats de trepar.

Hi ha empreses que innoven molt, quasi anarquistes, els bonus els reparteixen els treballadors en diversos departaments....El companys que es posen malalts dilluns o divendres són penalitzats pels seus companys. Llibertat i responsabilitat i que el que no tiri...al carrer. Una empresa en creixement - ajudada per una bona conjuntura -  incorpora treballadors i els ha d'organitzar de tal manera que l'empresa sigui més eficient, en comptes de burocratitzar-se i trufar l'empresa de càrrecs mitjos. L'Agile Management proposar organitzar l'empresa com a “cel·lules autònomes”. Això  funciona especialment amb les empreses de software on cada desenvolupament ha de tenir una clara orientació a mercat/usuari sense lligar-se a un pla determinat. Aquest funcionament s’està expandint a altres branques econòmiques com enginyeries...

Algunes startups han provat de funcionar sense jerarquia però alguns casos no han reiixit, tots els petits detalls anaven a raure al CEO si els grups de treball són uns dropos: baixes continues i falta d'assumpció de responsabilitats. Els resultats lògicament es ressenten. Com els diners obtinguts pels inversors no són infinits, es fot fora un percentatge de la plantilla i es posen càrrecs mitjos. Els resultats són millors i amb menys treballadors. Per que ens uns casos funciona l'organització descentralitzada i en altres és un desastre ....En el cas de les startup, contractar a persones acabades de sortir de la Universitat potser perjudicial en la mesura que els empleats no tenen un sentit de responsabilitat molt gran.


Quan la cultura empresarial no canvia és absurd apostar per mesures de flexibilitat. Es requereix acords clars amb el superior jeràrquic i finalment s’ha de saber fins on arriba la responsabilitat de cadascú, s’ha de saber quan hom està sobrecarregat i el que se li pot exigir....Tot això és molt fàcil de dir i difícil d'aplicar amb una majoria d'empreses alemanyes creades amb patrons del segle XX...no hi ha tantes empreses de "nova planta" tipus Facebook o Google.



El futur de la Cogestió



La cogestió entre treballadors i empresaris no té lloc en la nova economia: Google alemanya no té ni comitè d’empresa, no hi ha poder compensatori en el cas de les empreses del Silicon Valley. L’Estat es pregunta com ha de regular aquestes noves relacions laborals: el SPD oferia més flexibilitat a canvi de major temps de formació i legislar el treball des de casa, la homeoffice tal com funciona a Holanda on les empreses han de justificar si és o no possible el treball des de casa. És molt difícil regular des de les polítiques públiques les relacions laborals però cada cop més les empreses i els seus treballadors arriben a acords per avançar: més flexibilitat i menys jerarquia.
 Resultat d'imatges de robots





Nota1: On són més productius els treballadors, si a l’oficina  a casa o al coworking és un debat obert.
NOTA1: El sistema Agile també suposa una dinàmica d’autoexplotació, on el sistema no es posa en qüestió, si no que l’èxit o fracàs, depèn de la persona. Molts es pregunten si el nou treball és truc de marketing per està sempre conectat o bé un alliberament.

Nota2: Google sembla més un centre recreatiu que oficines però tinc un emprenedor que va visitar la seu a Sillicon Valley i em va explicar que notava la pressió sobre els treballadors. L’objectiu de Google és que els seus treballadors es passin el dia a la feina i no gaire lluny del ordinador.


Nota3: Continetal és una empresa del DAX que al 2016 va fer una enquesta a 10.000 dels seus treballadors per veure l’aplicabilitat del treball a casa...juntament amb el Comité d’Empresa s’apliquen mesures de felixibilització: el divendres la “fiscal” treballa des de casa.