Cada cop l'ofici de polític és més penós..Em vaig
llegir el diari de campanya del pobre Martin Schulz, i tot eren focus grup,
enquestes, el twitter, les punyalades del partit, la premsa, les paelles...Al
final, com diu el meu amic Javi, el negoci consisteix en moure els maons d'una
banda a l'atra sense construir res sòlid. No vull dir que Martin Schulz no tingui
ni puta idea, però cada cop la política és més show business i menys
política i això es tradueix amb una incapacitat de l'Estat per fer front als
reptes actuals. I quan els polítics no tenen ni puta idea...es posen a
subcontractar.
Les
paneroles
Roland Berger, firma de consultoria, va enviar set
experts digitals a Berlin en auxili del govern per elaborar l'estratègia
digital alemanya davant xinesos, americans i inclús dels francesos. La Kanzlerin va exigir estratègia i no ho
va encomanar als propis funcionaris.
La consultora va organitzar els següents mesos workshops
amb experts, va alimentar als funcionaris amb informes i, fins i tot, va
coordinar les diverses administracions. Al 15 de novembre, Merkel va presentar
47 pàgines on s'explicava com Alemanya esdevindria líder en Intel·ligència
Artificial i com el benestar d'alemanya depenia d'aquesta estratègia. Roland
Berger no apareixia enlloc.
El panorama es repeteix a tots als ministeris amb
personatges ben vestits plens de presentacions de PowerPoint amb recomanacions
pels funcionaris i ministres...com el Ministeri del Interior ha de planificar
la seguretat, com el Ministeri de Transport ha de regular els peatges, com
l'Agencia Migratòria, la política d'asil...Els consultors no només fan
projectes sinó que fan política, influeixen com vivim sense cap mena de control
democràtic. L'Estat deixa el coneixement en mans de les Consultores i en
comptes d'aprendre, cada cop es torna més incapaç.
Com arriben les paneroles.
Els canvis cada cop són més ràpids i els reptes més
grossos, l'Estat apareix impotent, amb menys funcionaris..... i apareixen un
milió de refugiats a la frontera Alemanya. L'Agència per la Immigració -BAMF-
va fitxar un manager de McKinsey per posar en ordre tot el sistema d'acollida i
hom es pregunta, si Roland Berger hagués liderat el nou aeroport de
Berlin, hagués estat més barat que el lideratge del alcalde del SPD?
L'exemple de l'Agència per la Immigració i Asil -
BAMF- creada al 1996 és paradigmàtic. A partir de 2013 van començar a explotar
les xifres de demandants d'asil: van haver de contractar personal, invertir en
IT, i nous serveis. Al 2015, l'Agència estava a prop del col·lapse. Al
2015, l'agència la va salvar un d'aquest consultors, Frank Jurgen Weise,
que havia reformat el Minsiteri de Treball de dalt a baix, valorat tant per
Schröder com per Merkel. Merkel li va demanar personalment que reformés
l'Agència i es va trobar que uns treballadors resolien 2 expedients i altres a
2.000 i ningú sabia per què. Finament, podem dir que l’Estat no té gaire pressió
per millorar o innovar. L'impacte del gestor de McKinsey va tenir efectes a
curt amb la anàlisis IT i el web. Millor McKinsey que els interns, sobretot
quan s'han de fer canvis profunds en un període curt de temps.
És la simbiosi perfecta, quasi un 50% del PIB alemany el
conformen serveis públics i per tant, és una font important de negoci per les
consultores i pels polítics és genial, deleguen responsabilitats, la seva
pròpia feina a les consultores i es poden dedicar al Twitter. Total, no tenen
ni puta idea, sobretot els que estudien ciències polítiques. Merkel s'ha
recolzat molt en consultors, fins i tot, s'ha deixat assessorar pel cap de
Mckinsey alemany per fixar el nou
concepte Nova d’Economia Social de Mercat. Per McKinsey és perfecte, passa a
ser un Think Tank i Merkel li cedeix competències.
Les consultores sostenen que els diners que estalvien
són suficients per justificar uns alts honoraris . Els últims dos anys i mig,
han facturat 12.000 dies de consultoria. I en alguns casos, els informes que
han generat no són significatius: van cobrar 1,8M€ per un petit estudi sobre la
expulsió dels immigrants que qualsevol funcionari experimentat hagués pogut
elaborar. El Ministre de l'Interior de l'anterior govern, va afirmar a
porta tancada en una sessió de control que no tenien ni temps ni
força per controlar a McKinsey. En definitiva, McKinsey controla bona part de
la polítiques públiques alemanyes. Per què necessitem els polítics?
La debilitat del Estat
Es calcula que tota la troupe de McKinsey, PriceWhiterHouse, Roland Berger o la
Boston Consulting Group, Accenture...facturen 3.000M€ a l’Estat Alemany anualment,
segons diverses estimacions. Molts cops, s'escull a mà, sense concurs públic o
de forma poc clara: la típica trampa, es miren totes les despeses petites a
fons però amb els grans concursos fem els ulls grossos. Es compleix la
norma però no el reglament ;). Al Ministeri de Defensa, els consultors ja són
amics personals dels responsables...regularment, esclaten petits escàndols. L’import
dels concursos cedits a les consultores s’ha doblat els últims 8 anys
Els concursos són d'imports molt alts, amb la quan
cosa surt a compte per les consultores presentar-se. Com només liciten les
empreses grans, es vulnera la llibertat de les empreses petites per licitar, i aquí
comença el moral hazard. I al voltant de les grans consultores, hi ha
tot un eixam de consultores petites subcontractades que intenten col·lar alts
honaris subsituint funcionaris.
En el pressupostos del govern només surt una despesa
en consultores de 147M€ però molts cops no es compte determinats
contractes...per exemple, en el Ministeri de Medi Ambient, comptablement, no
apareixen despeses de consultoria. El Ministeri de Defensa 4,5M€...En un
interpel·lació de Die Linke al Parlament sobre la despesa del
Ministeri de Defensa, des de 2014 s'han fumat 716M€ en consultoria i això és
una xifra subjecte a variació(!). El Departament d'Estadística alemany pot
comptar el nombre de musclos que hi ha en els 2.700 piscifactories alemanyes
però no sap la xifra exacte de diners gastada en consultoria.
Les consultores són tant necessàries que el negoci
públic no pot anar sense elles... No hi ha projecte tecnològic/ IT sense
consultora externa, i pitjor quan s'acaba el projecto continua la dependència
amb la consultora. En un projecte del Bundes
per tancar la bretxa digital amb els socis europeus, es preveu un portal que
unifiqui i presti 575 serveis on line
al 2022..te un pressupost de 500M€, només de sortida, diverses consultores ja
s'han embutxacat 47M€. Un Big Business.
És a dir, l'Estat ha de contractar més informàtics i
menys funcionaris de la Seguretat Social, personal més tècnic i més qualificat,
però això no només es resol contractant informàtics sinó creant dinàmiques
positives: molts cops la gent promocionada és la menys innovadora o productiva.
No hi ha incentius a la innovació ni tampoc a la millora de la
productivitat....Si treballes la meitat, cobres igual. La gent capacitada se'n va al sector privat. Els estudiants de
la Berliner Hertie School of Governance se'n va exclusivament al sector
privat. Al 2030, McKinsey preveu una necessitat de 731.000 funcionaris,
ja que un de cada tres funcionaris s'haurà jubilat....
No cal dir que per afrontar la
digitalització, el canvi climàtic, la mobilitat, l'eficiència energètica
tindrem a tots els de McKinsey xupant del pressupost públic.
Nota0: Bricall recorda en els seu llibre de memòries
que el concepte de ciutadana es basa en l'afecció dels ciutadans en les seves
institucions. La confiança en l'Estat per fer front als reptes actuals,
trontolla.
NOTA 1: El senyor McKinsey, pobret, va morir el
1937 i era un professor de comptabilitat de Xicago. El seu seguidor va crear, més
que una empresa, una comunitat semblant als jesuïtes o bé als Marines.
L'objectiu és solucionar problemes complexos. Eisenhower va ser el primer
a contractar-los al 1952, després van crear les bases per
la gestió de la NASA, reestructuració del funcionament de la Casa
Blanca...i assessorament des de la CIA fins al Pentàgon. Bàsicament, es van
guanyar la fama de persianeros. Arriben i foten el 30% de la
plantilla. Com a networking tenen a
Chelsea Clinton, Sheryl Sandberg manager de Facebook o bé el CEO de Google,
Sundar Pichai. A Alemanya han passat per McKinsey, el CEO de Vodafone (fins
2018), Allianz, BMW, CommerzBank, Deutsche Post, Lufthansa...L'empresa està
formada per 2.000 juniors i 560 sèniors i escullen el cap, un escocès baixet
i amb cara de bon xaval, li compraries un cotxe de segona mà. La cara de
mesell, no deixar de ser part d'una estratègia de generar confiança i augmentar
la transparència. Ha creat un Public Sector Risk Committe que avalua els riscos
financer, legals i reputacionals dels negocis de McKinsey amb el sector públic.
Des de que va començar no para de demanar
disculpes: McKinsey fotut en corrupció a Sud Africa, embolicats amb
la família Reial Saudí. També tenen grans èxits: la bancarrota
de Swiss Air, la pèrdua de valor de General Electric o bé la implosió de Enron.
El CEO de McKinsey, Kevin Sneader, sosté que l'Estat
és incapaç de reaccionar amb agilitat i fiar-ho als seus propis experts, no és
viable econònimcament ni responsable davant els pagadors d'impostos.
NOTA3: Horst Seehofer quan era expert en sanitat es queixava
qui determina els xifres, determina el contingut. Es va emprenyar molt quan es
convidar a l'expert de McKinsey a la seu de la CDU per parlar sobre un sistema
per reduir el cost sanitari. Quan ha estat ministre d'Interior, Seehofer,
el control parlamentari de Die Linke li ha sortit 25 pàgines de projectes del
ministeri amb consultores.
Nota4: Accenture factura 16.600 Milions Euros,
Deloitte 15.700M€, PriceWaterHouse 10.900M€, KPMG 9.000M€ i McKinsey 8.900M€.
NOTA5: En els últims 10 anys s'han reduït el nombre de
funcionaris en 50.000 a Alemanya.
