Arriben les paneroles....Les consultores

Cada cop l'ofici de polític és més penós..Em vaig llegir el diari de campanya del pobre Martin Schulz, i tot eren focus grup, enquestes, el twitter, les punyalades del partit, la premsa, les paelles...Al final, com diu el meu amic Javi, el negoci consisteix en moure els maons d'una banda a l'atra sense construir res sòlid. No vull dir que Martin Schulz no tingui ni puta idea, però cada cop la política és més show business i menys política i això es tradueix amb una incapacitat de l'Estat per fer front als reptes actuals. I quan els polítics no tenen ni puta idea...es posen a subcontractar.

Les paneroles

Roland Berger, firma de consultoria, va enviar set experts digitals a Berlin en auxili del govern per elaborar l'estratègia digital alemanya davant xinesos, americans i inclús dels francesos. La Kanzlerin va exigir estratègia i no ho va encomanar als propis funcionaris. 

La consultora va organitzar els següents mesos workshops amb experts, va alimentar als funcionaris amb informes i, fins i tot, va coordinar les diverses administracions. Al 15 de novembre, Merkel va presentar 47 pàgines on s'explicava com Alemanya esdevindria líder en Intel·ligència Artificial i com el benestar d'alemanya depenia d'aquesta estratègia. Roland Berger no apareixia enlloc.

El panorama es repeteix a tots als ministeris amb personatges ben vestits plens de presentacions de PowerPoint amb recomanacions pels funcionaris i ministres...com el Ministeri del Interior ha de planificar la seguretat, com el Ministeri de Transport ha de regular els peatges, com l'Agencia Migratòria, la política d'asil...Els consultors no només fan projectes sinó que fan política, influeixen com vivim sense cap mena de control democràtic. L'Estat deixa el coneixement en mans de les Consultores i en comptes d'aprendre, cada cop es torna més incapaç.

Com arriben les paneroles.

Els canvis cada cop són més ràpids i els reptes més grossos, l'Estat apareix impotent, amb menys funcionaris..... i apareixen un milió de refugiats a la frontera Alemanya. L'Agència per la Immigració -BAMF- va fitxar un manager de McKinsey per posar en ordre tot el sistema d'acollida i hom es pregunta, si Roland Berger hagués liderat el nou  aeroport de Berlin, hagués estat més barat que el lideratge del alcalde del SPD?

L'exemple de l'Agència per la Immigració i Asil - BAMF- creada al 1996 és paradigmàtic. A partir de 2013 van començar a explotar les xifres de demandants d'asil: van haver de contractar personal, invertir en IT, i nous serveis. Al 2015, l'Agència estava a prop del col·lapse.  Al 2015, l'agència la va salvar un d'aquest consultors, Frank Jurgen Weise,  que havia reformat el Minsiteri de Treball de dalt a baix, valorat tant per Schröder com per Merkel. Merkel li va demanar personalment que reformés l'Agència i es va trobar que uns treballadors resolien 2 expedients i altres a 2.000 i ningú sabia per què. Finament, podem dir que l’Estat no té gaire pressió per millorar o innovar. L'impacte del gestor de McKinsey va tenir efectes a curt amb la anàlisis IT i el web. Millor McKinsey que els interns, sobretot quan s'han de fer canvis profunds en un període curt de temps.

És la simbiosi perfecta, quasi un 50% del PIB alemany el conformen serveis públics i per tant, és una font important de negoci per les consultores i pels polítics és genial, deleguen responsabilitats, la seva pròpia feina a les consultores i es poden dedicar al Twitter. Total, no tenen ni puta idea, sobretot els que estudien ciències polítiques. Merkel s'ha recolzat molt en consultors, fins i tot, s'ha deixat assessorar pel cap de Mckinsey alemany per fixar  el nou concepte Nova d’Economia Social de Mercat. Per McKinsey és perfecte, passa a ser un Think Tank i Merkel li cedeix competències.

Les consultores sostenen que els diners que estalvien són suficients per justificar uns alts honoraris . Els últims dos anys i mig, han facturat 12.000 dies de consultoria. I en alguns casos, els informes que han generat no són significatius: van cobrar 1,8M€ per un petit estudi sobre la expulsió dels immigrants que qualsevol funcionari experimentat hagués pogut elaborar.  El Ministre de l'Interior de l'anterior govern, va afirmar a porta tancada en una sessió de control que no tenien ni temps ni força per controlar a McKinsey. En definitiva, McKinsey controla bona part de la polítiques públiques alemanyes. Per què necessitem els polítics?

La debilitat del Estat 

Es calcula que tota la troupe de  McKinsey, PriceWhiterHouse, Roland Berger o la Boston Consulting Group, Accenture...facturen 3.000M€ a l’Estat Alemany anualment, segons diverses estimacions. Molts cops, s'escull a mà, sense concurs públic o de forma poc clara: la típica trampa, es miren totes les despeses petites a fons però amb els grans concursos fem els ulls grossos. Es compleix la norma però no el reglament ;). Al Ministeri de Defensa, els consultors ja són amics personals dels responsables...regularment, esclaten petits escàndols. L’import dels concursos cedits a les consultores s’ha doblat els últims 8 anys 

Els concursos són d'imports molt alts, amb la quan cosa surt a compte per les consultores presentar-se. Com només liciten les empreses grans, es vulnera la llibertat de les empreses petites per licitar, i aquí comença el moral hazard. I al voltant de les grans consultores, hi ha tot un eixam de consultores petites subcontractades que intenten col·lar alts honaris subsituint funcionaris.

En el pressupostos del govern només surt una despesa en consultores de 147M€ però molts cops no es compte determinats contractes...per exemple, en el Ministeri de Medi Ambient, comptablement, no apareixen despeses de consultoria. El Ministeri de Defensa 4,5M€...En un interpel·lació de Die Linke al Parlament sobre la despesa del Ministeri de Defensa, des de 2014 s'han fumat 716M€ en consultoria i això és una xifra subjecte a variació(!). El Departament d'Estadística alemany pot comptar el nombre de musclos que hi ha en els 2.700 piscifactories alemanyes però no sap la xifra exacte de diners gastada en consultoria.

Les consultores són tant necessàries que el negoci públic no pot anar sense elles... No hi ha projecte tecnològic/ IT sense consultora externa, i pitjor quan s'acaba el projecto continua la dependència amb la consultora.  En un projecte del Bundes per tancar la bretxa digital amb els socis europeus, es preveu un portal que unifiqui i presti 575 serveis on line al 2022..te un pressupost de 500M€, només de sortida, diverses consultores ja s'han embutxacat 47M€. Un Big Business.

És a dir, l'Estat ha de contractar més informàtics i menys funcionaris de la Seguretat Social, personal més tècnic i més qualificat, però això no només es resol contractant informàtics sinó creant dinàmiques positives: molts cops la gent promocionada és la menys innovadora o productiva. No hi ha incentius a la innovació ni tampoc a la millora de la productivitat....Si treballes la meitat, cobres igual. La gent capacitada se'n va al sector privat. Els estudiants de la Berliner Hertie School of Governance se'n va exclusivament al sector privat.  Al 2030, McKinsey preveu una necessitat de 731.000 funcionaris, ja que un de cada tres funcionaris s'haurà jubilat....

No cal dir que per afrontar la digitalització, el canvi climàtic, la mobilitat, l'eficiència energètica tindrem a tots els de McKinsey xupant del pressupost públic.

 

Nota0: Bricall recorda en els seu llibre de memòries que el concepte de ciutadana es basa en l'afecció dels ciutadans en les seves institucions. La confiança en l'Estat per fer front als reptes actuals, trontolla.

NOTA 1: El senyor McKinsey, pobret, va morir el 1937 i era un professor de comptabilitat de Xicago. El seu seguidor va crear, més que una empresa, una comunitat semblant als jesuïtes o bé als Marines. L'objectiu és solucionar problemes complexos. Eisenhower va ser el primer a contractar-los al 1952, després van crear les bases per la gestió de la NASA, reestructuració del funcionament de la Casa Blanca...i assessorament des de la CIA fins al Pentàgon. Bàsicament, es van guanyar la fama de persianeros. Arriben i foten el 30% de la plantilla. Com a networking tenen a Chelsea Clinton, Sheryl Sandberg manager de Facebook o bé el CEO de Google, Sundar Pichai. A Alemanya han passat per McKinsey, el CEO de Vodafone (fins 2018), Allianz, BMW, CommerzBank, Deutsche Post, Lufthansa...L'empresa està formada per 2.000 juniors i 560 sèniors i escullen el cap, un escocès baixet i amb cara de bon xaval, li compraries un cotxe de segona mà. La cara de mesell, no deixar de ser part d'una estratègia de generar confiança i augmentar la transparència. Ha creat un Public Sector Risk Committe que avalua els riscos financer, legals i reputacionals dels negocis de McKinsey amb el sector públic.

Des de que va començar no para de demanar disculpes: McKinsey fotut en corrupció a Sud Africa, embolicats amb la família Reial Saudí. També tenen grans èxits: la bancarrota de Swiss Air, la pèrdua de valor de General Electric o bé la implosió de Enron.

El CEO de McKinsey, Kevin Sneader, sosté que l'Estat és incapaç de reaccionar amb agilitat i fiar-ho als seus propis experts, no és viable econònimcament ni responsable davant els pagadors d'impostos.

NOTA3: Horst Seehofer quan era expert en sanitat es queixava qui determina els xifres, determina el contingut. Es va emprenyar molt quan es convidar a l'expert de McKinsey a la seu de la CDU per parlar sobre un sistema per reduir el cost sanitari.  Quan ha estat ministre d'Interior, Seehofer, el control parlamentari de Die Linke li ha sortit 25 pàgines de projectes del ministeri amb consultores.

Nota4: Accenture factura 16.600 Milions Euros, Deloitte 15.700M€, PriceWaterHouse 10.900M€, KPMG 9.000M€ i McKinsey 8.900M€.

NOTA5: En els últims 10 anys s'han reduït el nombre de funcionaris en 50.000 a Alemanya.