Durant l’últim trimestre de 2021, el benefici de Tesla ha superat els 1.600M$ respecte els 389M$ del mateix trimestre de 2020. Les vendes han pujat un 57% fins als 13.800M$ venent 241.391 unitats, un 73% més que l’any anterior mentre Hertz li acaba de fer un comanda de 100.000 cotxes per import de 4.200M$ pel 2022. Amb aquestes perspectives, no para d’obrir fàbriques, la de Texas en marxa i la de Berlin, la Gigafactory que no estarà operativa fins a finals de 2021.
Els alemany estan acollonits, Musk ha agafat 90Ha dels boscos de Brandenbrug per instal·lar la seva Gigafactory , on ha invertit 6.000m$ i on pensa produir 500.000 cotxes. A la mateixa ubicació instal·la la seva fabrica de bateries – molt intensiva amb ús d’aigua -. Entre 12.000 i 40.000 persones poden treballar en funció de la producció. Tot un repte per la indústria automobilística alemanya i tot això ho ha fet malgrat els colls d’ampolla, la falta de microxips i l’augment de preus de les matèries primes.
La filosofia del Sillicon Valley: Anything-goes
Familia benestant de sud africà amb pare enginyer i mare rosseta i eixerida. Elon té perfil d’enginyer, de petit ja es quedava força estona a la lluna de València, era afeccionat a les lectures de ciència ficció i va patir assetjament a l’escola. És una nerd i als 12 anys va descobrir el commodore i va comença a programar-lo: creu més en les maquines que amb les persones.
Va posar els peus al Sillicon Valley en el moment correcte, el 1994. Musk va adonar-se que la meitat dels gestors de fons que visitava no tenien ni fava del que era internet. Tot això va canviar amb la sortida a borsa de Netscape. Amb segona ronda de visites als fons de capital risc, els gestors havien espavilat i va aconseguir aixecar 3M$ per la seva companyia Compaq que va ser venuda al cap de tres anys per 305M$ a Zip2. Musk tenia 27 anys i va rebre el seu 7% de les participacions que ostentava, un total 22M$. Amb aquesta pasta es va posar a barrinar negocis que portessin a internet al límit i va idea un sistema de pagaments per fer transaccions online. Primer es va anomenar X.com i després Paypal que va ser venuda per 1.500M$ a Ebay. Elon es va embutxacar 180M$. És en aquest punt on es fixa la santíssima trinitat: contactes, capital i recursos humans a Standford.
El 2002 crea Space X, on hi posa 100M$ mentre que simultàniament inverteix a Tesla un parell de milions, esdevenint el Lead investor. Marc Tapering, el primer CEO de Tesla, havia coincidit amb Musk a la Mars Society, associació que promou la creació d’assentaments Mart i al 2006 es va asseure davant de Musk a la sala de Space X per demanar-li pasta. Un paio que vol enviar cohets a la lluna no es posa a riure davant d’un que vol fer un cotxe elèctric.
Arrel de la presentació del Roadster el 2006, el primer model de Tesla, Musk hi centra l’atenció passa del Consell d’Administsració a CEO i es carrega al personal i li encarrega al nou cap de Marketing: si no em fas famós, et foto fora. El primer CEO de Tesla descriu a Musk com un obsessiu dels detalls, que s’hi fot en tot. Potser és un mal estil direcció però donar resultats interessants. I sinó que li diguin a Stalin.
La teoria del barullo
Va muntar Space X amb 300M$ i 200 enginyers per muntar cohets mentre la NASA tenia 200.000 enginyers. Space X està al mig de Los Angeles, prop de l’aeroport i on hi ha el Falcon 9, el primer cohet que va llençar i va tornar a la terra al 2015. Musk té una empresa de satèl·lits – Starlinks - amb el que pretén oferir internet des de l’espai. Porta llençats amb el Falcon 1.700 satèl·lits dels 40.000 que té preparats per enviar. Això permetrà que els Tesla i el cotxe autònom puguin moure’s sense cap problema de connexió independentment d’on estiguin.
A les instal·lacions de Space X, hi ha el mateix centre de disseny del Tesla i a un parell de quilometres la seu de The Boring Company, l’empresa dels túnels i l’Hyperloop que vol connectar Los Angeles amb les Vegas o bé Nova York amb Washington, en mitja horeta. Musk te plans seriosos per conquerir Mart. De moment, la NASA li ha encarregat un cohet per anar i tornar a la lluna amb astronautes amb un pressupost de 2.800M$. Això és pel 2024. Per arribar Mart, Musk calcula cap al 2030, com el nostre referèndum.
La virtut de Musk consisteix que recollir les nostres esperances per un món millor amb la creença que la tecnologia ho pot tot. La missió de la Tesla no és fer cotxes sinó accelerar la transició energètica, literal. Tesla per acabar amb el petroli, Solar city per generar energia solar, Tesla Battery per emmagatzemar energia, internet des de l’espai amb Starlink, millorar la mobilitat amb l’Hyperloop o bé fer tunnels per la ciutats amb The boring company, podem posar xips al cervell amb Neuralink, i de pas conquerí Mart amb Space X.
També aprofita les sinèrgies de cada negoci: a Alemanya, Tesla ha fet una join venture amb la britànica Octopussy Energy. Volen oferir l’energia sobrant de les plaques solars a preu de cost als clients del seu Powerwall, una bateria per instal·lar a casa i que pot vendre l’energia a la xarxa en funció de les necessitats. Poseu Powerwall al google.
La fabrica
A les fabriques de Tesla no hi ha persones però si 1000 robots batejats amb noms de superherois de còmics. La seva màxima per l’eficiència: machine that makes the machine . A l’entrada de la fabrica hi ha penjat Excellence is not an act, it’s a hàbit i el que fan els treballadors no és treballar sinó “construir el futur”. En fi, tornem al socialisme tecnològic.
Quan la fabrica de robots no rutllava segons les previsions i els mecànics i enginyers es van posar fer muntatges claus pressió, treballant 12 hores diàries i dormint dintre dels cotxes que muntaven. En fi, un caos a nivell de producció però van rehixir. Les condicions laborals no són molt lluïdes pel nivell de pressió, els accidents i malalties dels treballadors de Tesla superen la mitja del sector i per tant la rotació és altíssima. Acaben de pagar 130M$ a un treballador per discriminació. El tancament de la fàbrica de Freemont a causa del Covid va ser calificat de feixisme.
Amb aquest cultura d’empresa, poc a poc salten enginyers a Apple o creen startups competidores com Lucid. De fet, va despatxar el seu enginyer en cap de 15 anys al 2019, Jeffrey Brian, el qual al seu torn, ha creat la seva pròpia empresa de cotxes elèctrics i ara és el CEO Redwood Materials.
Musk llença l’anunci que hi haurà cotxes autònoms (Full Self Driving) durant aquest 2021 i de fet està fent proves amb diversos clients abans del scale up 😉. Twitter tremola mentre segons una memòria del Department of Motor Vehicles dubta de l’èxit i de la viabilitat tècnica. De moment pot frenar i accelerar per l’autopista parcialment però la responsabilitat és del conductor totalment per si falla la computadora. En fi, van pel nivell 2 d’automatització al igual que BMW i Daimler. Des de 2016 el paio s’ha carregat a 11 persones amb el seu cotxe autònom.
És de destacar que Musk no fa servir la tecnologia de Waymo o bé Argo AI, el laser Lidar que permet fer un escàner precís de 360 graus. Segons ell, és cara i innecessària cosa que contradiu el seu ex-cap del cotxe autònom després de despatxar-lo. Ja veurem qui té raó.
És fonamentalment un enginyer, s’interessa per la tècnica i els problemes que resolt però poc pels temes més socials. Te tot allò que els alemanys envegen: assumpció del risc, optimisme i confiança en el futur.
NOTA1: Els procediments tant de la ESA com la NASA no són els mateixos que els de Musk, si un cohet aterra incorrectament no es passen 5 anys analitzant les trajectòries....tiren endavant. Només Amazon, amb Kuiper fa de competidor.
NOTA2: Quan hom es pregunta en que perd el temps Musk, la resposta es que ell és enginyer, s’entreté amb la hardcore engineering, conceptualitza coses. Escolta més als enginyers que als comptables. Li encanta rebre premis i ser reconegut des la ONG de Mikhail Gorbatxov fins a convèncer a George Clooney per promocionar el Tesla. Ha suprimit el departament de PR, relacions públiques i segueix l’estratègia de Trump, fot el primer Twitt que li passa pel barret.
NOTA3: Musk també ha venut 4 de les seves 7 cases a California fent 137M$ de caixa. El tio s’ha mogut de California cap a Texa per que segons ell del Golden State no dona suport als emprenedors com Texas que no paguen res. Fins i tot ha desplaçat la seva fundació. A través de Space X ha comprar un casa senzilla a Texa prop d’on fan les proves dels cohets i se’l veu amb un parell de segurates
NOTA4: El tio treballa 85-100 hores setmanals, dedica poc temps a la família i no fa vacances.. porta més divorcis que startups creades, per que això no hi ha dona que ho aguanti i entretant ja té 6 fills.
