diumenge, 9 de novembre del 2014

Dresden: 25 anys de la caiguda del Mur

A l'estiu del 2005 vaig fer parada a Dresden per millorar el meu alemany  - bàsicament allí el vaig sedimentar força-. M'hi vaig estar un mes d'agost i és la ciutat alemanya que més m'ha impressionat. Ciutat barroca destruïda totalment pels aliats durant un infame bombardeig al final de la guerra, borejada pels meandres de l'Elba on  a la seva riba feien cinema a l'aire lliure i formaven platges artificials que vaig disfrutar.
La Alte Stadt - la ciutat vella - està presidida per una no gens pretenciosa esglesia barroca la Frauenkirche que la van acabar de restaurar no fa gaire, a uns passos hi ha la opera - Semperoper - acabada pels comunistes a l'any 1985 i al costat  Gemälde Galerie amb una notable col·lecció de pintura ( Rembrandt, Canaletto, Rubens, Dürer), encara que Dresden també destaca per ser el bressol de l'expressionisme alemany ( Die Brücke ). La vida per això estava a l'altra banda de l'Elba, a la Neue Stadt - la ciutat nova -  del segle XIX on bullia la vida social i cultural en els múltiples cafès i restaurants i el meu estimat cinema alternatiu Thalia a Görlitzer Str.
 
És una ciutat amb moltes cicatrius, la guerra, bombardeig,  comunisme i finalment la caiguda del Mur i la dissolució de la DDR. No és una abstracció o un llibre d'història és REALITAT. La ciutat que em vaig trobar podies veure nois de quasi trenta anys jugant a les cartes el dilluns al matí, no  es veien gaires BMW ni Audis, molt pocs estrangers, algunes fàbriques i edificis abandonats i una certa austeritat a l'ambient.
 
Tots els diaris alemanys rememoren la caiguda del Mur. Apareixen estadístiques, es fa una mirada al passat i es fa balanç d'on estaven i ara on són.
 
El TREBALL era l'eix vertrabrador de la DDR i de sobte apareix un atur massiu del 30-40% de la població activa. Això va desgarrar de forma profunda la societat.
 
Es calcula que des de la Caiguda del Mur han emigrat 2 milions d'orientals a l'Oest. Les empreses intensives en mà d'obra s'instal·len a l'Est com Amazon a Leipzig ja que els salaris són molt menors que a l'Oest  (es calcula que l'introducció del salari mínim provocarà més atur a l'Est). La despoblació i l'envelliment de la població creix a uns ritmes alarmants, mentre que les polítiques públiques no han aconseguir retallar la distància entre l'est i l'oest des de la Caiguda del Mur...la distància segueix sent aproximadament d'un 25% del PIB. La majoria de les transferències no estimulen la inversió productiva sinó que va destinada a pagar sanitat, pensions, subsidis d'atur - entre el 60-70% de la despesa - amb la qual cosa no s'aconsegueix retallar la distància i fomenta una perillosa cultura del subsidi.... Es calcula que en aquest 25 anys s'han transferit uns 2.000.000.000.000 d'euros ( dues vegades el PIB español) i si som conseqüencialistes, el resultats no són molt brillants.
 
Quan va caure el Mur, Kohl va moure les fitxes ràpid, molt ràpid. Primer de tot, va equiparar el valor d'ambdós Marks destruint la competitivitat de les empreses de la DDR i carregant-se el teixit indústrial - notable -que existia. Després, el que era aprofitable s'ho van repartir les grans multinacionals alemanyes amb seu a Francfort, München o bé Hamburg deixant l'antiga DDR sense burgesia, ni centres de decisió, ni sistema financer mentre que a la classe obrera la van enviar a casa per "ineficient" a cobrar subsidis....Els que tenien més de tres neurones van marxar a l'Oest.
 
En definitiva, van castrar la societat de l'Est sense cap mena de contemplació i a qualsevol que hagués participat el van tractar molt pitjor que el tracte rebut pels antics nazis a la post-guerra.


Fa 5 o 6 anys va sortir una enquesta que deia que més del 25% de la población de la ex-DDR tornaria a aixecar el mur. No és d'estranyar que la setmana passada entrés a govern a Thüringen ( Erfurt), die Linke, els ex-comunistes, per primera vegada després de la caiguda del Mur.
 

 
Nota 1: A Dresden vaig tenir un professora que era també historiadora de l'art.  Explicava que resultava complexe estudiar història de l'art sense poder viatjar a Italia.

Nota 2: Intel·ligència econòmica: la STASI rebia cada dos dies un informe detallat sobre el que feia Siemens. Bàsicament, els càrrecs mitjos que no havien ascendit es prestaven - facilment - a xerrar tot el que podien.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada