Der Spiegel certifica l'ascens Xinès

La Certificació de l'Ascens

Xi Jinpin va parlar davant del PC aquesta tardor que  "la civilització xina està en ple Aufschwung  i estem en una etapa on Xina ascendeix al centre" Mai ningú havia parlat així des de la fi de l'Imperi, ni Mao, ni Deng Xao Ping, és més Deng tenia com a lema: "amaga la fortalesa i espera". Aquesta doctrina de la contenció, l'ha trencat Xi. Un ascens sense democràcia i sense tenir en compte els electors.

El Foreign Policy americà alertava sobre la falta de d'atenció a la Xina....Corea, l'Iran o Rússia desvia l'atenció dels xinesos, que estan treballant fort per ser el number one. No està involucrat en conflictes, no fan titulars...és un projecte a llarg termini. Al 2050, després de de 200 anys de la guerra del Opi, Xina vol tornar al centre del món i estan preparats per que si algú de fora ho vol impedir, ells actuaran - estratègicament -.  

S'aprofiten de la Pax Americana. La flota americana protegeix les rutes marítimes per on surten les exportacions i arriben les importacions de materies primes. Per que canviar-ho? Xina no vol fer xinès el món,  els importa un pito la ideologia, les creences o bé el tipus de govern. No vol dominar el món, no entrar en conflictes sinó que intenta tenir bones relacions amb totes parts: Iran-Arabia Saudí, Israel i Palestina, Rússia i Ucrania....El principi de no intromissió no vol dir que no tingui influència.

Geopolitik

Trump durant la seva visita a Àsia, anava acompanyat de tres portavions per dissuadir Corea del Nord, però el destinatari real és la Xina que vol disputar l'hegemonia dels US al Pacífic creant punts de suport i dotant d'un pressupost milionari per la marina.  Xina cada cop es manifesta més forta davant els veïns o el que considera la seva area d'influència: des de Taiwan a Rússia passant per Vietnam o la Índia. És una espècie de doctrina Monroe aplicada al Pacífic. Els que més senten l'alè del xinos és Corea del Sud que la primavera passada va començar desplegar el sistema de anti míssil americà anomenat Thaad per contenir Corea del Nord. Pekin va protestar per que espiava molt més enllà que les fronteres de Corea del Nord. Una campanya contra interessos Sudcoreans va fer que s'aparqués l'estacionament de les bateries de defensa.

L'altra eix estratègic de Xi Jimping és retornar al camí de la seda: crear una xarxa de carreteres, pippelines i trens entre la Xina i Europa. Un projecte de 900.000.000.000M$...El canal de Suez es quedarà eixut ;).

També participa en les organitzacions internacionals multilaterals tipus ONU, de fet són un dels que aporten més soldats pels cascos blaus i vol ampliar influència dintre del IMF i el Banc Mundial. Tot això sumat a les diverses organitzacions regionals del tipus el Banc Asiàtic d'Infraestructures que impulsa. Xina vol el seu lloc al món. 

Finances

L'ascens xinès ha permès acumular una enorme riquesa incloent-hi l'Estat que té reserves de en divises per valor de 3.000.000.000.000M$ - quasi el PIB alemany i tres vegades l'espanyol - i una riquesa de 22,5B$ (Alemanya 5,8B$) segons el Allianz Global Wealth de 2017. L'estalvi brut respecte el PIB és del 48% pel 2015 mentre que Alemanya és del 27%.

Part d'aquesta riquesa és utilitzada per inversions per l'adquisició de companyies estrangeres: al 2016 es va arribar a un record amb 189.000.000.000M$, un 44% més que l'any anterior i creixent. Són compres estratègiques tipus l'empresa agricola suïssa Syngenta, els fabricants de robots Kuka o l'electrònica Haier. Darrera d'aquestes operacions no se sap ben bé si hi ha l'Estat o bé inversors privats. Un dels altres pòls inversors és l'adquisició de vivendes a l'estranger: més 25.000.0000.000M$ van invertir els xinos en comprar pisos a l'exterior al 2016 - i no per viure, ni passar les vacances -. Primer Londres, i ara les "Gateway Cities" com Frankfurt.

La vertadera força de l'economia xinesa rau en el seu volum: és el primer consumidor de productes de luxe, robots, llet en pols o bé carn de porc i té una necessitat d'importació espectacular, de fet és el primer soci comercial alemany: més d'un terç dels cotxes que produeix Volkswagen i la meitat del seu benefici es deu gràcies al mercat xinès. Per no parlar d'Airbus: els propers 20 anys Xina necessitarà 6.300 avions per la seva flota. El Ministeri d'Exteriors alemany ha creat un departament específic per Asia durant aquesta legislatura.

Tecnologia

Els experts americans alerten d'un moment Sputnik: Xina està passant de ser la "fàbrica del món" a començar a produir tecnologia punta.

En part, gràcies al seu aïllament econòmic i que són 750 milions d'usuaris d'Internet, han aconseguit crear grans players d'internet com Baidu, Alibaba o bé Tencent. Empreses com Huawei, Oppo o Xiaomi estan en el top dels productors de mòbils. El Big Data és big, big i hi ha un fort control de l'Estat i aquest l'utilitza com a mètode de control social: a partir de 2020 s'implanta un sistema de crèdit social per bonificar comportaments tant d'empreses com d'individus.

Tecnològies tipus reconeixement facial s'utilitzen diàriament, és més, el Consell d'Estat diu que la Intel·ligència Artificial és estratègica per Xina i que al 2030 ha de ser líder mundial. La capacitat d'innovació xinesa és un punt que Europa s'infravalora,  per exemple, el reconeixement de veu de Baidu no té res a envejar al "Alexa" d'Amazon i provablement faci irrellevants l´ús dels teclats.

Nota1:
Banc Mundial Estalvi Brut / PIB
https://datos.bancomundial.org/indicador/NY.GNS.ICTR.ZS?locations=CN&view=chart

Nota 2:  l'escàndol de les emissions de gas podria haver destrossat VW si el govern xinès hagués prohibit la venda de cotxes trucats.

Nota 3: Els estudis empírics -  Axel Dreher - demostren que la inversió xinesa a Africa té efectes positius, no només pels xinesos sinó pels africans també.