Que no hi hagi govern a Alemanya des de fa mesos és fotut, ja comencen els titulars: la pèrdua d'influència Alemanya permet que París s'endugui la seu europea de supervisió bancària deixant orfe Frankfurt, en breu s'ha d'aprovar el pressupost de la UE, el Brexit i Macron....que espera Alemanya per arribar a una entesa per reforma la UE. La seva aposta és un govern amb el SPD, això afavoriria la seva posició a França.
Merkel, necessita estabilitat per perpetuar-se.
La gran coalició no ha servit per aturar els moviments populistes i la seva reedició permetria enfortir "les conseqüències negatives de la nostra democràcia" com diu un pes pesat del SPD, Olaf Scholz, alcalde d'Hamburg. A cada Gran Coalició es perden vots a favor dels extrems, especialment per la dreta, cosa que afecta directament a la CDU com a la CSU.
Dintre de la CDU es comença a parlar, tímidament, de recanvi però és complicat ja que no hi ha rivals de pes dintre de la CDU i plantejar una conjura contra Merkel en aquest moment seria cosa d'aficionats a la política. La patronal empresarial no vol el pacte amb el SPD de cap manera, i fins i tot suggereixen un govern amb minoria, però per a Merkel, això no és satisfactori ja que la legislatura en minoria incentiva els assalts interns i externs i ella vol estabilitat. Abans convoca noves eleccions.
Per Merkel, l'opció del SPD és la millor opció i la que li permet estabilitzar, encara més, el seu regnat.
Però si ningú discuteix el liderat de Merkel seriosament, al seu soci bavarès Horst Seehofer, si. La CSU es troba enmig d'un marasme intern: la crisis dels refugiats quasi provoca un trencament amb la CDU i ha permès que els més de 50 anys de govern de la CSU a Bayern es posin en qüestió amb l'entrada de l'Alternative für Deutschland. Seehofer acompanya a Merkel en totes les negociacions però és un home acorralat políticament. El Finanzminister de Bayern vol el seu lloc, Markus Söder, maniobra sabent que té majoria de suports parlamentaris per fotre fora Seehofer. Aquest es defensa convocant un congrés - amb militants i no parlamentaris - amb la participació estelar de Theo Waigel i Edmund Stoiber per renovar el partit i escollir candidat a les pròximes eleccions regionals. Seehofer és el que està menys interessat en la Gran Coalició - encara que s'ho empassarà -.
Dintre de la CDU es comença a parlar, tímidament, de recanvi però és complicat ja que no hi ha rivals de pes dintre de la CDU i plantejar una conjura contra Merkel en aquest moment seria cosa d'aficionats a la política. La patronal empresarial no vol el pacte amb el SPD de cap manera, i fins i tot suggereixen un govern amb minoria, però per a Merkel, això no és satisfactori ja que la legislatura en minoria incentiva els assalts interns i externs i ella vol estabilitat. Abans convoca noves eleccions.
Per Merkel, l'opció del SPD és la millor opció i la que li permet estabilitzar, encara més, el seu regnat.
Però si ningú discuteix el liderat de Merkel seriosament, al seu soci bavarès Horst Seehofer, si. La CSU es troba enmig d'un marasme intern: la crisis dels refugiats quasi provoca un trencament amb la CDU i ha permès que els més de 50 anys de govern de la CSU a Bayern es posin en qüestió amb l'entrada de l'Alternative für Deutschland. Seehofer acompanya a Merkel en totes les negociacions però és un home acorralat políticament. El Finanzminister de Bayern vol el seu lloc, Markus Söder, maniobra sabent que té majoria de suports parlamentaris per fotre fora Seehofer. Aquest es defensa convocant un congrés - amb militants i no parlamentaris - amb la participació estelar de Theo Waigel i Edmund Stoiber per renovar el partit i escollir candidat a les pròximes eleccions regionals. Seehofer és el que està menys interessat en la Gran Coalició - encara que s'ho empassarà -.
i Schulz, necessita rascar per sobreviure.
Ningú estava preparat dintre del SPD per un fracàs de la Jamaika Coalition. El no rotund de Schulz davant la reedició d'una nova coalició comença a trontollar...i els que eren enemics abans ara comencen a sondejar una renovada entesa. El drama de Schulz és que no té més opció que apostar per la Gran Coalició.
Hi ha tres raons per les que Schulz hauria d'acceptar: responsabilitat, incís en polítiques d'esquerres - bàsicament vellesa, educació i sanitat - i finalment, per que a la CDU hi ha polítics raonables. Es poden apropar posicions en temes espinosos d'impostos, refugiats - pels dos partits és una patata calenta - i sobretot Europa. Schulz veu la possibilitat de reformar Europa amb la Gran Coalició, fins i tot Alexi Tsipras li va enviar una carta esperonant-lo a entrar a govern.
Hi ha tres raons per les que Schulz hauria d'acceptar: responsabilitat, incís en polítiques d'esquerres - bàsicament vellesa, educació i sanitat - i finalment, per que a la CDU hi ha polítics raonables. Es poden apropar posicions en temes espinosos d'impostos, refugiats - pels dos partits és una patata calenta - i sobretot Europa. Schulz veu la possibilitat de reformar Europa amb la Gran Coalició, fins i tot Alexi Tsipras li va enviar una carta esperonant-lo a entrar a govern.
Si no accepta una Gran Coalició, no hi ha res que impedeixi que en unes noves eleccions el SPD caigui del 20,5% al 15%, i com més a prop estem més d'unes noves eleccions, més és el risc per Schulz de no repetir com a candidat. Si deixen anar a Merkel en un govern en minoria, no tenen cap mena d'influència política directa, ja que tots els ministeris serien de la CDU/CSU.
El gran problema de Schulz rau en que amb la Gran Coalició se salva ell, Alemanya i la cúpula del SPD però es carrega el SPD. La renovació - especialment s'aferra la càrrec Sigmar Gabriel com a Ministre d'Exteriors - i el reposicionament ideològic de la socialdemocràcia serà impossible a la propera legislatura i tot això, sumat el cabreig de les bases.
Finalment, els comptables dominen....
El cervell gris de la gran coalició i el més influent funcionari del SPD, és Werner Gatzer, secretari d'Estat encarregat dels pressupostos, al Finanzministerium de Wolfgang Schäuble. Gatzer és el del superàvit, el del Schuldenbremse - el frè a la deute - i el schwarze Null - el zero negre al pressupost - amb el que farda Schäuble. Gatzer ha dit que hi ha marge de 30.000.000.000M€ per gastar en 4 anys sense comprometre's en nous deutes. L'economia alemanya segurament tancarà amb un creixement del 2,3% i per tant, pot haver-hi un upside en la recaptació de 15.000.000.000M€ més. La reforma fiscal sembla que s'allunya mentre la despesa s'ha de pensar cap a on es dirigeix: famílies amb nens, educació, sanitat, infraestructures...
Nota 0: Schulz té interioritzats les demandes de Macron, que vol un pressupost extra que depengui de la comissió per donar suport a problemes conjunturals de les economies europees, en la qual Alemanya hauria de posar un quart d'un xifra milionària. La CDU/CSU vol reduir aquesta demanada a la mínima expressió.
Nota1: Steinmeier, que és el super President de la República, vol evitar noves eleccions i inicia converses. Estabilitat, estabilitat i estabilitat.
Nota2: La gran Coalició sacrifica els canvi energètic - l'alenteix - ja que darrera del SPD estan els sindicats del carbó.
El gran problema de Schulz rau en que amb la Gran Coalició se salva ell, Alemanya i la cúpula del SPD però es carrega el SPD. La renovació - especialment s'aferra la càrrec Sigmar Gabriel com a Ministre d'Exteriors - i el reposicionament ideològic de la socialdemocràcia serà impossible a la propera legislatura i tot això, sumat el cabreig de les bases.
Finalment, els comptables dominen....
El cervell gris de la gran coalició i el més influent funcionari del SPD, és Werner Gatzer, secretari d'Estat encarregat dels pressupostos, al Finanzministerium de Wolfgang Schäuble. Gatzer és el del superàvit, el del Schuldenbremse - el frè a la deute - i el schwarze Null - el zero negre al pressupost - amb el que farda Schäuble. Gatzer ha dit que hi ha marge de 30.000.000.000M€ per gastar en 4 anys sense comprometre's en nous deutes. L'economia alemanya segurament tancarà amb un creixement del 2,3% i per tant, pot haver-hi un upside en la recaptació de 15.000.000.000M€ més. La reforma fiscal sembla que s'allunya mentre la despesa s'ha de pensar cap a on es dirigeix: famílies amb nens, educació, sanitat, infraestructures...
Nota 0: Schulz té interioritzats les demandes de Macron, que vol un pressupost extra que depengui de la comissió per donar suport a problemes conjunturals de les economies europees, en la qual Alemanya hauria de posar un quart d'un xifra milionària. La CDU/CSU vol reduir aquesta demanada a la mínima expressió.
Nota1: Steinmeier, que és el super President de la República, vol evitar noves eleccions i inicia converses. Estabilitat, estabilitat i estabilitat.
Nota2: La gran Coalició sacrifica els canvi energètic - l'alenteix - ja que darrera del SPD estan els sindicats del carbó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada