El meu amic Agulló i jo tenim una pugna per Tesla, ell sosté que els Tesla es vendran com els Apple's i l'acció no pararà de créixer en els propers anys...Jo per contra, dic que és un txurro, que Musk és un fake que tard o d'hora, s'enfonsarà. De moment l'Agulló em guanya, almenys aquest trimestre: Musk ha presentat beneficis per 312M$ i ha incrementat les vendes un 130% fins als 6.800M$.
Els col·laterals del Twitter
Fa quatre mesos, Musk va llançar una edició limitada de 20.000 llançaflames - si, llançaflames - a 500$ la unitat. Li va posar el segell de la seva empresa "The Boring Company" i en quatre dies els va vendre. Va fer 10M$ de caixa. Musk portava al límit el seu model de negoci, com quan un nen et posa a prova. Fins i tot, sortia en un vídeo personal on sortia amb el llançaflames fent conya.
Fa un parell de mesos Musk va llençar un tweet on afirmava que tenia el capital suficient per treure Tesla del mercat borsari a 420$ l'acció (més de 50.000M$ de finançament que no estava tant assegurat com afirmava Musk). La revolada va ser tal que la SEC es va veure en l'obligació d'estirar les orelles a Musk amb una multa de 20 milions de dòlars i el càrrec al Consell d'Administració de Tesla per tres anys. Això si , Musk conserva la direcció executiva. Per Musk, que va col·locar tot el consell d'administració - té seient fins i tot el seu germà Kimbal - i una multa de 20M$ en prou feines li representa vendre uns quants llançaflames més.
Rascar és importat.
Quan un mira Elon Musk, recorda als nens que volen ser astronautes de petit. Sembla que aquest s'ho va prendre seriosament. Sudafricà, nascut al 1971, introvertit, tant introvertit que la seva mare pensava que era sord. Als 12 anys ja programava els seus propis jocs d'ordinador. Als 17 any va marxar al Canadà on va fundar Zip2 enmig de l'auge d'internet als anys noranta, la va vendre i després va co-fundar Paypal, on es va fer superric superràpidament. Es va casar amb una escriptora de ciència ficció i va tenir 5 fills. Després es va divorciar i tornar a casar i tornar a divorciar de la mateixa dona. Treballa 120 hores setmanals i no fa vacances.
El paio carregat amb la pasta de Paypal, va començar a fer diverses inversions: 100M$ en Space X, 10M$ en SolarCity ( cèl·lules fotovoltaiques) i 70M$ per Tesla.
Tesla era un companyia d'electromobilitat co-fundada per Martin Eberhard i Marc Tarpening. Com sempre passa amb les startups, es necessita capital per cremar i van picar a la porta de Musk. Musk va ser el principal inversor i President del Consell d'Administració mentre que Eberhard era el CEO. Van ser força amics fins al 2007, quan Musk va acusar a Eberhard de no controlar els costos (!) i se'l va treure de sobre. Judicis, acusacions públiques.....Els burgesos quan surten mal parats d'un negoci, venen les accions i no miren enrera, en canvi aquest Eberhard va comprar el Tesla Roadster que Musk li va regalar a al seva ex-esposa. No vol ser una nota a peu de pàgina en aquesta història.
Els resultats del Tercer Trimestre
Hi ha 400.000 persones que han pagat 1.000 dòlars per rebre el Model 3 de Tesla, sense que aquest estigui ni produït....i continuen esperant, però esperen amb una lleialtat a prova de bombes. Musk no és simplement el CEO, és un estrella pop dels negocis. El 30 de setembre paral·lelament al pacte entre la SEC i Musk, es tancaven els resultats del tercer trimestre. Musk necessitava vendre tants cotxes com pogués però va contractar més personal, va dispersar una espècie de fans-voluntaris de la marca per que anessis als concessionaris a vendre Tesla's. És com si els clients de la Caixa anessin a vendre fons de pensions un dissabte.
Des de 2003 l'empresa amenaça amb la fallida, de fet no ha tingut mai beneficis i això que ha muntat fàbriques, ha desenvolupat la seva pròpia bateria i ha muntat una xarxa global de botigues de Tesla tipus Apple, en les millors zones comercials del món. Jo vaig pujar a un Tesla a Osaka. Tot amb resultats rellevants però sense un duro de beneficis. Tot està fiat a l'espectativa.
El 1 d'Octubre, Musk va penjar un videoclip de " Naughty by Nature" amb el títol O.P.P. un títol no escollit a l'atzar, OPP significa Operational Profit Positive en llenguatge financer. L'entrada a la rendibilitat, i els més important ha generat l'expectativa de beneficis ingents. Musk se sent fort, i ja llençar un tweets bomba, el primer a rebre ha estat la SEC, titllant-los Shortseller Enrichtment Comission.
Porsche fabricarà el model Taycan pel 2019 i serà totalment elèctric, Audi o els britànics de Jaguar també trauran en breu els seus homònims. Només VW vol invertir 30.000M$ en mobilitat pels pròxims anys. Si el Model3 no funciona i l'acció cau, Tesla és candidat per ser adquirida per Google, Apple o bé Volkswagen ;). Sembla difícil que Musk pugui liderar aquesta etapa de consolidació de la companyia.
Hi ha ideologia al darrera i és que és la tecnologia i no la lluita de classes, el motor de la Història i Tesla no només és Tesla. Els seguidors de Tesla volen acabar amb el motor d'explosió. L'afany de Musk és col·locar Tesla amb els quatre grans: Google, Apple, Facebook i Amazon. La gran utopia de la costa oest, el problema és que Musk defensa el Hardware en un món on el Software s'ho menja tot.
NOTA0: Dimarts vaig estar a una presentació a l'auditori de La Caixa. Hi va sortir un especialista en innovació que malgrat ser adult ens va fotre la pallissa Moonshot Thinking - ni Karl Mark ho hagués bordat- en comptes de proposa millores pel 10% (incrementals) has de proposar millores per multiplicar per 10 (exponencials). Hi havia forces executius de Caixabank i Elon Musk va sortir força vegades. És com un "sol-i-sombra" a les 6 del matí.
NOTA 1: 2015. Els enginyers de VW van agafar un Tesla per mirar de veure què hi havia dintre, quan el van posar a la zona de test, no funcionava. Musk havia aconseguit localitzar el cotxe i desactivar les seves funcions. En el display posava "dieselgate". Això va ser interpretat com una declaració de guerra per la indústria automobilística alemanya, sacsejada pel escandòl de les emissions.
NOTA2: En el haver de Musk està impulsar el canvi dels grans fabricants de cotxes. Recordo la frase del CEO de BMW on afirmava que la crisis de 2008 havia estat massa curta pel sector automobilístic.
NOTA 3: A les conferències amb inversors i analistes rebutja les preguntes per avorrides o bé per que explica detalls sobre els resultats és uncool.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada