Recordo quan vaig comprar el especial del Spiegel sobre el centenari de la Primera Guerra Mundial. Allà explicaven l’estratègia del OHL, l’alt comandament alemany, durant la batalla de Verdún....Sabien que un atac alemany no faria moure gaire les línies però esperaven que França, repeat França, s’esfondria davant la magnitud de l’atac i el petit avenç alemany. Una estratègia realment absurda que va portar a la mort a 750.000 joves alemanys i francesos.
Doncs a aquesta mateixa
estratègia ens va llençar el nostres cervells de l’Estat
Major...tensionar les fronteres a veure si l’oponent s’ensorra. La pena va ser
infinita al veure declarar en castellà a Carme Forcadell davant del jutge.
Putin pot arribar a París
Dos vegades l’any, el General Inspector
explica la situació del exèrcit davant del Bundestag en un informe relativament
secret. Al desembre, el General Inspector Eberhard Zorn, màxim representant de
la Bundeswehr, va presentar el seu
informe de 24 pàgines però no només passava revista al armament sinó també de
l’estat de la tropa (entrenament, formació...). Tot sembla que vagi bé: Kosovo,
Mali, missions pel Mediterrani... Els efectius actuals del Bundeswehr
representen un terç del que hi havia 1989: 180.000 soldats en actiu, 300
Panzers, 700 Panzers de defensa, 6 submarins, 12 vaixells de guerra, 300 avions
de combat.
A Lituania hi ha uns milers de
soldats ben preparats, però amb material deficient ja que en prou feines poden
fer una línia d’artilleria de defensa. Aquest és un dels punt més dèbils de la
Bundeswehr...no tenen artilleria i més després de donar el que tenien als
ucrainans. El sistema de defensa antiaeri no funcionar: “falta qualificada
davant de les capacitats orgàniques”. Els sistemes de comunicacions són
antics, fàcilment desxifrables i no es poden comunicar amb noruecs, holandesos
o txecs en les missions multilaterals.
L’estat de les tropes d’elit, NATO
Response Force, d’intervenció ràpida, tampoc pinta molt bé. Dels 17.000 soldats
tenen “limitacions d’acció” - excepte la marina -, des de ciberseguretat
fins a Luftwaffe passant per les Forces Especials. El transport de tropes no és
que sigui molt àgil, la logística té limitacions i en prou feines es pot
recolzar amb la infraestructura civil. Molts projectes d’IT s’han ajornat per
manca de servidors i centres de computació amb la qual cosa el comandament ha
d’utilitzar sistemes més rudimentaris. El pitjor és l’estat de la Luftwaffe, no
hi ha sistema de defensa antiaèria, els avions de combats estan mal
equipats...La Marina no té recanvis mentre que la part Sanitaria a causa dels
colls d’ampolla li falten determinats medicaments. Això és per les tropes d’elit i l’informe del cap
de l’Estat Major al Bundestag.
Imagineu doncs com estan els
altres 163.000 soldats. No hi ha un informe per aquests però només cal agafar
certs indicis: dels helicòpters de la marina, només el 30% estan apunt (
novembre de 2022), un terç dels avions de combat Tornado, la meitat dels Panzer
de defensa Marder tant com dels Panzer ofensius, dos terços de les fragates i
la meitat dels submarins. Falta material ( dispositius, recanvis, municions). I
la pressió augmenta ja que al 2025 alemanya ha de tenir 30.000 plenament
operatius de forma permanent que s’han d’equipar.
Pressupost i xupatintes
Per equipar als 180.000 soldats
calen més de 100.000M€ del sondervermögen, de l’aportació especial per
finançar l’excercit que s’afegeixen als 50.000M€ que ja tenia pressupost la
coalició pels pròxim 4 anys. De fet calen tres vegades més aquesta xifra i això
que Olaf Sholz ha promès invertir paulatinament
més del 2% de PIB alemany a final de la legislatura. Fins que no se
superi el 2%, hi haurà sondervermögern . Però sent realistes un 2%PIB són
molts calers i és díficl que s’arribi al 2026. Aquest desembre per això s’han
alliberat els primers 13.000M€ per 8
projectes de defensa entre ells nou avió de combat F35. Tots els països de
l’Est europeu estan augmentant el pressupost de defensa.
La pèssima situació de la
Bundeswehr es deu bàsicament a dos
antecessors de la CDU, de Maziére i zu Guttenberg - excluint a Ursula Von Der
Leyen segons oficials retirats -. Aquest parell doncs es van focalitzar en les accions
a l’exterior tipus Kosovo i Afghanistan, van passar de la defensa nacional i
arran de la crisis de 2008 van retallar els efectius fins a 180.000 soldats o
bé els dipòsits de municions van ser substituïts pel just-in-time. Fins
i tot, el material es compartia entre els companys que havien d’entrar en acció
i els que es quedaven.
Helmut Schmidt va crear dos
Estats Majors, un executava i l’altre controlava el què feien depenent
directament del ministre. De Maziere s’ho va carregar i en cas de conflicte
primer s’han de trucar entre els dos Estats Majors a veure qui executa les
ordres. Els òrgans de control han quedat substituïts pel ministeri i si el Ministre
vol enviar Panzers, l’Estat major de control s’informa pels diaris. Els hi han
fotut el by pass per tot arreu. El Ministeri ha anat creixemnt amb els
diferents secretaris d’Estat i creant nous departaments (Serveis i Medi
Ambient, Infraestructures, Personal...) que es tradueix amb més funcionaris,
més lluites de poder entre departaments i més procediments. Amb els procediments,
els buròcrates eviten cagar-la en projectes arriscats per poc a poc anar
esgarrapant i ascendint, dilueixen la responsabilitat en les decisions (quan es parla de transversalitat significa
això). Abans decidia el batalló qui ascendia, ara ho decideix el departament de
personal....
L’impuls reformista ve d’abaix,
dels soldats i militars, que s’han de jugar el coll a Lituania o al Mar del
Nord i dels seus responsables directes, no pas del ministeri. Alemanya ha de
tenir un divisió plenament operativa en 30 dies a 2025, un divisió
aerotransportada al 2026 i una altre terrestre al 2027 segons els compromisos
adquirits amb la OTAN. Defensa del territori i rapidesa són els dos elements
estratègics pels proper anys.
La dimissió de la Ministra
La ex ministra Lambrecht en
comptes de ser un motor de reforma va esdevenir un fre amb la qual cosa l’aparell
militar es va relaxar. Actualment córrer
un informe redactat pel ministeri - i no per militars- amb 63 pàgines amb 200
mesures més orientades a ordres d’inspecció que a canvis profunds però amb una
conclusió: les mesures que es volen aplicar no acaben amb la crosta que governa
a l’exercit alemany. Un declaració de fallida en tota regla.
Lambrecht no sap com millorar els
problemes d’abastiment més enllà del powerpoint ni com augmentar de
forma eficient el nombre de soldats els propers anys. De fet amb el canvi
demogràfic és difícil substituir els jubilats i ampliar el nombre de soldats. Els
oficials es queixen, no potser que gràcies a la guerra haguem de trencar al
crosta. No és només que la ministra sigui un saldo, és el sistema.
Hi ha guerra a
Europa, a les tertúlies de la tele
russa, la Pilar Rahola de torn parla d’un cop nuclear a ciutats europees. El
pacte d’ajuda reciproca de la OTAN no és teoria sinó realitat pràctica ara
mateix.
NOTA1: Les errades de la ministra són de novell i això que té 57 anys. Agafar l’helicòpter amb el seu fill, després de visitar les tropes a Lituània anar a esquiar, donar suport a Ucraïna en els pitjors moments amb 5.000 cascos, mai es va acabar d’aprendre l’escalafó del exercit, una roda de premsa arengant a les tropes on semblava una estudiant d’Erasmus sota diverses substàncies. No només són aquestes cagades, sinó falta de background geopolític - i un anglès penós - i més tal com estan les coses ara mateix.
NOTA3: El ministeri de defensa és
un lloc històricament fotut, tens poca visibilitat – fins la guerra a Ucraïna –
i poc a guanyar i molt a perdre amb
projectes militars fallits que costen un milionada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada