La cojuntura a Europa és positiva, sembla que la crisis del Euro s’hagi superat definitivament: els països que més creixen - PIB - estan a l’est d’Europa: Polònia, Hungria, Slovàquia o bé els països bàltics. Els que havien patit durament la crisis de l’euro estan remuntant amb creixments superiors al 2% com Espanya - 2,8%- o bé Portugal - 2,1%, fins i tot Irlanda tancarà el 2017 amb un 3,7%. Els acòlics de l’economia del decreixement s’estaran flagel·lant. Alemanya espera tancar al 2% i amb un taxa d’atur del 3,8% - plena ocupació -. Els que van més coixos són Italia, França i Grècia. Els tres per això comencen a tenir creixements postius: fins i tot Grècia que va tancar 2016 amb un -0,1% ara s’espera que tanqui el 2017 per sobre d’Italia amb un 1,1%. França i Italia són les variables crítiques que observa Maria Draghi des de la seva atalaia ;).
Els esglaons més "dèbils": França i Italia
Macron ha salvat la UE del Frexit però ha detonat el canvi en la política monetària....ara ja toca pujar interessos. França vol guanyar influencia dintre de la UE i als alemanys no els hi sembla malament. Es parla de François Villeroy, el President del Banque de France per substituir Draghi al 2019, i aquest no rebutja categoricament això dels tipus d'interès negatius però no li agraden...vol ajudar a la banca francesa a recuperar els seus marges. La pregunta aquí serà què es modificarà primer: les compres de deute o els tipus d'interès. S'està creant una convergencia d'interessos entre França i Alemanya - Schäuble que principi d'any ja es mostrava d'acord amb un pujada- per pujar els interessos i/o reduir les compres de deute. No cal dir que els banquers saltaran d'alegria.
L'esglaó més dèbil de la UE és Itàlia: sobreendeutada i amb baix creixmenet ha estat el país que més s'ha aprofitat de les compres de deute del BCE. El creixement del 1% ha permès incrementar els ingressos de l'estat i fer front als deutes amb major solvencia. Italia fins i tot ha obtingut superàvit a la balança de pagaments, reduïnt les entrades de capital per cobrir els constants dèficits. La política monetària té un major marge de maniobra i les eleccions a prinicipis de 2018 són la pròxima fita que pot confirmar el canvi de la PM.
La inflació, el tipus de canvi i els bancs
Tal com demostren els gràfics, els nivells d'inflació ha pujat notablement a la zona euro i és la senyal inequívoca pel canvi - independentment que l'origen sigui l'increment dels preus del petroli o bé el tipus de canvi ( inflació importada ) - . Segons les notícies de Der Spiegel, s'esperava un canvi en el nivell en les compres de deute a principis de 2018 i un increment dels tipus a finals de 2018. És difícil fer prediccions però hom pot preveure que el canvi però serà més ràpid: una diferència sostinguda dels tipus d'interès entre EEUU i la UE pot ser considerada com una guerra de divises pels EEUU ja que pot posar l'euro a 90 centims de dòlar (!). A Draghi se li complica això de fer-se l'autista més temps davant la política monetària de la Yellen. Igualment, un increment dels tipus permetria un reestructuració més ràpida del sector financer europeu ,ja que el nivell de beneficis de la banca depèn força dels tipus d'interès - i finalment, tindria més marge per una posible futura recessió.
El tipus d'interès a llarg: el mercat de bons
La rendibilitat del bò està anomalament baixa gràcies a les compres dels bancs centrals del deute públic i que ha permès un refinançament de la deute dels països europeus a nivells realment baixos. Els països del sud d'europa són majoria en el consell de BCE, així que quan deixi Draghi de comprar bons serà de forma molt paulatina. Draghi compta amb l'assentiment de Schäuble, que no vol cacaus financers - Italia - abans de les eleccions alemanyes de la tardor.
La rendibilitat dels bons alemanys a 10 anys han passat de -0,19% al 0,44% des de l'estiu passat. Està molt per sota de la inflació esperada - 1,16% - i de la taxa d'inflació actual 1,9%. La rendiblitat de bò hauria d'estar - preu natural - al 3,5%, 2% per la inflació, 1% pel creixement de la productivitat alemanya i un 0,5% de prima. Un increment dels tipus provocarà una alça important en la rendiblitat del bò a 10 anys reduïnt el preu....Els inversors que no estiguin ja modficant la seva cartera de renda fixa poden tenir problemes.
ENDEUTEU-VOS PERÒ AMB A TIPUS FIXES I A LLARG TERMINI!!!!!!! S'ACABA EL MAJOR EXPERIMENT MONETARI QUE EUROPA A VISCUT EN ELS ÚLTIMS 50 ANYS!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada