Hi ha moltes dites a Alemanya sobres les virtuts de l'estalvi, "Spare in der Zeit, dann hast du in der Not" Estalvia i tindràs en temps d'escassetat o bé "Wer spart, der hat", qui estalvia té. L'estalvi a Alemanya és una cosa seriosa: una enquesta apunta que la meitat dels joves alemanys entre 18 i 29 anys troben més atractiva la gent que estalvia(!). Fins i tot, hi ha el dia nacional de l'estalvi on van els nens amb el porquet a la Sparkasse. Ara bé, un estudi de Markus Grabka del DIW sosté que això de l'estalvi és un ruïna pels alemanys, entre 2003 i 2013, la riquesa ha augmentat només 500€ de mitja, si restem el cost de la vida, la bofeta és grossa una reducció del 15% de la riquesa neta: uns 20.437 euros per cap (!).
No sé si recordeu quan enmig de la Eurocrisis, els alemanys sostenien que eren menys rics que els grecs....i és veritat: la riquesa neta de les llars alemanyes són notablement inferiors a les de l'Estat Espanyol o Italia (2011). Per una mitja de 51.400 euros de riquesa neta, els italians tenen 163.900€ o bé els espanyols 178.300€. Les raons són que no és comptabilitza determinades cobertures que l'Estat - Alemany - otorga i l'Estat - Espanyol o Italia - no, l'efecte dels länders de l'Est i finalment, la dada determinant: la vivenda que ha caigut de mitja un 20% entre 2003 i 2013 i a sobre només un 53% dels alemanys tenen casa de propietat mentre que Espanya el 79%. Un estudi encara no públic del Bundesbank sosté que l'eurocrisis no ha modificat substancialment aquest paràmetres.
Lüdwig Erhard sostenia que una política social dinàmica consistía en el suport a la creació de patrimoni pels alemanys per que eren els que havien d'estar més compromesos amb la llibertat, la independencia i la responsabilitat de l'individu. Les conseqüències de la disminució de patrimoni són rellevants de cara a la redistribució de la renda. Caseta i hortet....Ni Jefferson.
Com pot ser que un dels països més estalviadors redueixi el seu patrimoni?
La riquesa financera a Alemanya arriba als 5,21 Bilions euros - sense compte els béns immobles - distribuïda en tres components bàsics:
1/ Els alemanys atesoren quasi un 20% en diner sota el coixí (!) que sumat als saldos dels comptes corrents alemanys (1,2 Bilions euros) arriba quasi al 40% de la riquesa financera. Els comptes corrents donen de mitja un 0,13% d'interessos, dels quals un 25% se'l xupa l'Estat com a impostos i la resta ha d'aguantar una inflació del 0,3%. Draaaagggggghiiiiiii!!!!!
2/ L'altra gran producte d'estalvi són les assegurances, quasi un 40% de la riquesa financera està en asssegurances (2 Bilions d'Euros, dos vegades el PIB espanyol). El sistema és ineficient amb ganes.
El lobbie assegurador
Lüdwig Erhard sostenia que una política social dinàmica consistía en el suport a la creació de patrimoni pels alemanys per que eren els que havien d'estar més compromesos amb la llibertat, la independencia i la responsabilitat de l'individu. Les conseqüències de la disminució de patrimoni són rellevants de cara a la redistribució de la renda. Caseta i hortet....Ni Jefferson.
Com pot ser que un dels països més estalviadors redueixi el seu patrimoni?
La riquesa financera a Alemanya arriba als 5,21 Bilions euros - sense compte els béns immobles - distribuïda en tres components bàsics:
1/ Els alemanys atesoren quasi un 20% en diner sota el coixí (!) que sumat als saldos dels comptes corrents alemanys (1,2 Bilions euros) arriba quasi al 40% de la riquesa financera. Els comptes corrents donen de mitja un 0,13% d'interessos, dels quals un 25% se'l xupa l'Estat com a impostos i la resta ha d'aguantar una inflació del 0,3%. Draaaagggggghiiiiiii!!!!!
2/ L'altra gran producte d'estalvi són les assegurances, quasi un 40% de la riquesa financera està en asssegurances (2 Bilions d'Euros, dos vegades el PIB espanyol). El sistema és ineficient amb ganes.
El lobbie assegurador
Al costat de la porta de Brandenburg s'alça la Allianz Stiftungforum, la fundació Allianz, on s'anuncien diverses iniciatives culturals i socials però que representa l'ambaixada d'Allianz a Berlin. Schröder estava força unit a Carsten Maschmeyer, fundador d'AWD (Suisse Life Select), amb escàndol inclòs ja que li va pagar les memòries amb un milió d'euros, que més tard es va descubrir que eren dos milions (!). Al 2002 AWD passava per greus dificultats.
El competidor de Maschmeyer, Rienfried Pohl de DVAG era un dels donants més destacats de la CDU i amic de Helmut Kohl. El ministre de Sanitat, Daniel Bahr ( FDP), fa carrera a Allianz al igual que el britànic Peter Skinner, ex-eurodiputat a Estrasburg especialitzat en el sector... Mentre que l'empresa d'Assegurances ERGO té col·locat a Harald Christ, ex-membre del gabinet a l'ombra de l'actual ministre d'exterior Frank-Walter Steinmeier (SPD).
El competidor de Maschmeyer, Rienfried Pohl de DVAG era un dels donants més destacats de la CDU i amic de Helmut Kohl. El ministre de Sanitat, Daniel Bahr ( FDP), fa carrera a Allianz al igual que el britànic Peter Skinner, ex-eurodiputat a Estrasburg especialitzat en el sector... Mentre que l'empresa d'Assegurances ERGO té col·locat a Harald Christ, ex-membre del gabinet a l'ombra de l'actual ministre d'exterior Frank-Walter Steinmeier (SPD).
I no només es tracta de tenir els telefons correcte al iPhone, sinó que la Gesamtverbands der Deutschen Versicherungswirtschaft (GDV), la patronal asseguradora, té 68... (68 tios!) dels seus 300 treballadors només dedicats a crear argumentari per escampar pel parlament i els ministeris. Passajar-se per la web és un argumentari continuat contra Draghi i una pallissa constant per obrir un pla de pensions: segons el president d'Allianz viurem 102 anys.
Els Embutxacadors de Provisions
Hi ha 250.000 venedors d'assegurances i assessors financers especialitzats a col·locar l'estalvi. Els venedors d'assegurances representen aquest perfil de comercial amb anells, sense massa formació i pocs escrúpuls alhora de col·locar assegurances cares i innecessàries a pobres avis, rebent una comissió entre el 3% o 5% per cadascuna. Hi ha diverses propostes de la Comissió Europea per fer públiques aquestes provisions o inclús prohibir-les (IMD II) i fer un assessorament més transparent però el lobbies ja van liquidar el tema quan van implantar el Mifid que no obliga fer públic quants diners s'embutxaca el venedor del producte financer. El moral hazard.
Riester Reform 2002
Fins que no es va jubilar al 2009, Walter Riester era un dels Diputats al Bundestag que més pasta guanyava fent conferències i ara sabreu qui li pagava aquestes conferències "pel sosteniment de la seguretat social Alemanya". Entre 1998 i el 2002 va ser ministre de treball al gabinet Schröder - Fischer on la seva gran aportació va ser la Riester Rente: la creació de fons de pensions - Altersvorsorge - privats i voluntaris amb garantia de l'Estat, davant la constatació que l'Estat haurà de reduir els muntant de les pensions degut a l'envelliment de la població i l'allargament de l'esperança de vida. Riester col·labora actualment amb la Unión Asset Management Holding AG que gestiona quasi 2 milions d'assegurances dels Riester Fonds. Una altra ostentació de la socialdemocràcia per erosionar les bases que els van portar al poder.
Els quasi 15 milions d'estalviadors alemanys que han subscrit algun tipus de pensió Riester, no oloren gaires duros: els criteris d'inversió són tant conservadors que em prou feines generen rendiment - entre un 0,2 fins a un 3,5% anual en els últims 12 anys -. Els que si han vist els duros són les asseguradores: de mitja, un de cada 7 euros que s'estalvien van a parar a provisions o comissions vàries - o sigui més d'un 10% del que s'estalvia-. S'ha de ser molt molt vell per que els estalviadors en aquest fons els hi surti la jugada, però com viurem fins als 102 anys, no us preocupeu....
Enmig del mundial de futbol, a l'estiu 2014, la gran coalició va aprobar un decret en el qual els interessos mínims garantits pel client passaven del 1,75% al 1,25% per tal de donar oxigen al sector, a canvi es creava un "Effektivekosten" on fa que les comissions es redueixin i el sistema de comissions sigui més transparent, ara bé, aquesta reducció de les comissions fa que s'incrementi les despeses imputades al llarg de la vida de l'assegurança, amb la qual cosa has de viure més anys per veure algun rendiment. La teoria del barullo.
Fins i tot el nou cap del Ifo Institut, Clemens Fuest, diu que el sistema està mal dissenyat: cada any es redueixen el nombre de contractes Riester mentre augmenten altres productes de previsió.
Enmig del mundial de futbol, a l'estiu 2014, la gran coalició va aprobar un decret en el qual els interessos mínims garantits pel client passaven del 1,75% al 1,25% per tal de donar oxigen al sector, a canvi es creava un "Effektivekosten" on fa que les comissions es redueixin i el sistema de comissions sigui més transparent, ara bé, aquesta reducció de les comissions fa que s'incrementi les despeses imputades al llarg de la vida de l'assegurança, amb la qual cosa has de viure més anys per veure algun rendiment. La teoria del barullo.
Fins i tot el nou cap del Ifo Institut, Clemens Fuest, diu que el sistema està mal dissenyat: cada any es redueixen el nombre de contractes Riester mentre augmenten altres productes de previsió.
Nota (0):Hi ha 93 milions d'Assegurances de vida malgrat ser 81 milions d'habitant
Nota (1): Els 51.400 surten d'un informe del Bundesbank amb un mostre de 3.600 llars alemanyes entre setembre de 2010 i juliol de 2011.
Nota (2): L'estudi de Markus Grab, adverteixo el DIW està més a l'esquerra que el IFO
http://www.diw.de/documents/publikationen/73/diw_01.c.512638.de/15-34-2.pdf
http://www.diw.de/documents/publikationen/73/diw_01.c.512636.de/15-34-1.pdf
Nota (3) Eurostat...estalvi brut
http://ec.europa.eu/eurostat/tgm/table.do?tab=table&init=1&plugin=1&pcode=tsdec240&language=de
Nota (4) webs d'interès
http://www.walterriester.de/
http://www.gdv.de/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada