Michael Lewis a "Liar's Pocker" descriu la seva experiència a Londres com a venedor de bons. El seu primer client va ser Herman, the German, al que li va vendre uns bons undervalued de la telefónica americana AT&T. Quan Lewis va descubrir la baixa qualitat dels bons - porqueria pura - l'analista li diu: tu per a qui treballes per Herman, the German o pels Salomon Bros? Com era undervalued, Salomon Bros va recomprar altra vegada els bons....això si a un preu inferior, produint pèrdues de 140.000$ al pobre Herman, the German., que va ser despatxat del banc austriac pel que treballava. Acabat de casar i amb un nadó.
El capítol il·lustra el que s'anomena el Stupid German Money, l'excés d'estalvi que els alemanys no saben on col·locar-lo i que acaba mal invertit. I com diu, el meu amic de casa coixet, de Sort, els de Wall Street són uns comercials de p*** mare.
El capítol il·lustra el que s'anomena el Stupid German Money, l'excés d'estalvi que els alemanys no saben on col·locar-lo i que acaba mal invertit. I com diu, el meu amic de casa coixet, de Sort, els de Wall Street són uns comercials de p*** mare.
Els Aktienfonds
Només un 20% de la riquesa dels alemanys està invertida en paper, uns 1,16B€ dels quals 0,52B€ en accions. Al 2014, les 616 empreses alemanyes cotitzades a borsa van deixar anar 41.700M€ en dividends, un percentatge entre el 30-50% del total dels beneficis, tampoc massa. La paradoxa per això és la laboriositat dels alemanys és capitalitzada per estrangers: 64% dels accionistes en empreses del DAX són estrangers ;).
Hi ha 9 milions d'alemanys que tenen accions, amb un augment del 6,7% respecte l'any anterior però lluny dels 12 milions de 2001 ( any que va esclatar la primera bombolla tecnològica). El mes interessant és grup de tenendors d'accions que més a crescut és els dels treballadors que tenen accions de la seva empresa amb 1,1M. Els treballadors alemanys tenen una participació més baixa que fins i tot els espanyols, austriacs o italians.
Per revertir-ho el SPD (2007) va proposar els Deutschland Fonds: davant l'estancament dels salaris i la inflació dels beneficis, s'havia de crear un fons amb aportacions dels treballadors per invertir en empreses nacionals. No cal dir que els burocràtes es van posar a fer una comissió, la patronal, ho rebutjar perque preferia els fons de Qatar i els sindicats, estaven més còmodes amb la protesta salarial. La idea seria bona.... per que tothom va protestar.
Només un 20% de la riquesa dels alemanys està invertida en paper, uns 1,16B€ dels quals 0,52B€ en accions. Al 2014, les 616 empreses alemanyes cotitzades a borsa van deixar anar 41.700M€ en dividends, un percentatge entre el 30-50% del total dels beneficis, tampoc massa. La paradoxa per això és la laboriositat dels alemanys és capitalitzada per estrangers: 64% dels accionistes en empreses del DAX són estrangers ;).
Hi ha 9 milions d'alemanys que tenen accions, amb un augment del 6,7% respecte l'any anterior però lluny dels 12 milions de 2001 ( any que va esclatar la primera bombolla tecnològica). El mes interessant és grup de tenendors d'accions que més a crescut és els dels treballadors que tenen accions de la seva empresa amb 1,1M. Els treballadors alemanys tenen una participació més baixa que fins i tot els espanyols, austriacs o italians.
Per revertir-ho el SPD (2007) va proposar els Deutschland Fonds: davant l'estancament dels salaris i la inflació dels beneficis, s'havia de crear un fons amb aportacions dels treballadors per invertir en empreses nacionals. No cal dir que els burocràtes es van posar a fer una comissió, la patronal, ho rebutjar perque preferia els fons de Qatar i els sindicats, estaven més còmodes amb la protesta salarial. La idea seria bona.... per que tothom va protestar.
Les baixes rendibilitats i...
La baixa capacitat per generar un patrimoni estable és degut a les males inversions de l'estalvi alemany: fons amb força risc, excés de comissions i segons Finanztest només un 6% dels fons compleixen amb les seves expectatives, quasi del 70% té pèrdues. (Fa poc el Financial Times va fer públic un estudi que el 86% dels 25.000 fons del S&P Dow Jones no complien els seus objectius després de treure les comissions).
És difícil saber si el teu gestor de fons és un gandul o no tenin en compte que molts pocs baten els mateixos índex dels mercats en que operen, Exchange Traded Funds (ETF), és més...els gestors creen unes carteres molt molt semblant a l'Índex per no fotre la pota i dissimular. Les agències de regulació ja comencen a mirar-s'ho.
.....comissions dels fonds
Els que compren Aktienfonds no tenen comissions com les assegurances, però si Ausgabeaufschläge, despesa suplementària, que arriba al 5% de la quantitat invertida, mentre que els costos anuals segons l'agència de rating Morningstar otorguen de mitja un 1,85% - management fee -. En aquests fons trobem una avantatge que no existeix en el sector de les assegurances: el Total Expense Ratio que inclou totes les comissions, inclús aquelles comissions per acomplir els objectius. El que no inclou i posen en lletra molt petita és el cost de les transaccions per la compra-venda d'actius, que pot arribar a un 0,8%.
.....comissions dels fonds
Els que compren Aktienfonds no tenen comissions com les assegurances, però si Ausgabeaufschläge, despesa suplementària, que arriba al 5% de la quantitat invertida, mentre que els costos anuals segons l'agència de rating Morningstar otorguen de mitja un 1,85% - management fee -. En aquests fons trobem una avantatge que no existeix en el sector de les assegurances: el Total Expense Ratio que inclou totes les comissions, inclús aquelles comissions per acomplir els objectius. El que no inclou i posen en lletra molt petita és el cost de les transaccions per la compra-venda d'actius, que pot arribar a un 0,8%.
Els fons d'inversió per contra, les comissions augmenten segons com vagi el fons, mentre que a les assegurances, la comissió es focalitza en les aportacions. El més divertit és que els fons "baratos" són més rentables que els cars. No cal dir que els nous fons que es llancen al mercat són més cars que els antics, tampoc cal afegir que la digitalització contribuïrà a reduir aquestes comissions (Isidru, les comissions !!!!!!!)
Deutschland Rente
Les asseguradores
han posat el crit al cel per la possible introducció de la Deutschland Rente,
és a dir un fons estatal a l'estil dels noruec o els auffandfonds AP7 suecs per assegurar que els jubilats mantinguin el seu poder adquisitiu i que bona part de treballadors en situació precaria també toquin cuixa. Els alemanys s'enmirallen amb els suecs i noruecs, per si no ho sabieu ;).
Això ho estan posant en marxa la CDU de Merkel amb coalició amb Die Grüne al länder de Hesse, capital Frankfurt, capital financera. El seu conseller de finances, Tarek Al-Wazir de Die Grüne sosté que hi ha una falta de transparència latent en els productes de previsió i que l'Estat genera confiança suficient per posar-s'hi. Ja veurem com acaba l'invent, però la Gesamtverband Versicherung Deutschland ha posat els 68 paios a treballar en contra.
El "fracàs" del sector financer alemany
L'antic economista en cap del Deutsche Bank, Thomas Mayer i Daniel Gros, director del Center for European Policies Studies (CEPS) sostenen que és impossible aconseguir al mateix temps superávits a la balança de pagaments sense evitar sortides capital. El tema és que encara que cada any surten capitals d'Alemanya que no es tradueixen en increments equivalents de la riquesa a l'exterior: al 2004 la diferència era de 16.000M€.
Durant la década dels 2000 va sortir força diner alemany per finançar als països de la perifèria europea, amb els resultats vistos i només compensats actualment pel Target 2 del Hans-Werner Sinn - molt simplificadament els saldos alemanys al BCE-. Per no culpar només els ganduls del Sud, també hi va haver la crisis de les subprime als USA i que va afectar a forces bancs alemanys (recordo el meu post de fa dos anys sobre Georg Funke).
Aquest resultat podriem dir és el "fracàs" del sector financer alemany per col·locar exitosament els estalvis que genera el país...Aquí teniu l'evolució dels preus de la riquesa financera alemanya ( NOTA Rentenwerte són pensions i Sichteinlagen diner a la vista).
Mayer i Gros proposen els clàssics fons estatals (els privats també poden participar) com Noruega o bé Arabia Saudí que recullen els superávits de la balança de pagaments i invertint-los a l'exterior. Així s evita una apreciació de la moneda pròpia, cosa que no es pot fer a la UE, i no perillen els llocs de treball (Dutsch Disease).
MENYS MAL QUE NOSALTRES NO TENIM AQUESTS PROBLEMES AMB LA BALANÇA DE PAGAMENTS....MENYS MALDECAPS!!!!!!!!
Nota0: Em vaig deixar les cartes enviades per Maschmeyer, de l'asseguradora AWD al Kanzler Schröder. Fa vergonya aliena per l'adulació del primer al segon: "Schröder ets el CEO d'una empresa amb 81 milions de treballadors".
Nota1: Deutsche Aktien Institut
Nota2: Alguns economistes alemanys calculen en 500.000M€ les pèrdues de patrimoni a l'exterior durant els últims 20 anys.
Nota3: Quan als accionistes els hi foten el pal, poden recórrer Deutsche Schutzvereinigung für Wertpapierbesitzer , L'Associació Alemanya per la Defensa dels tenedors d'Actius....la bomba, hi ha una pestanya per Grècia i una altra per l'escàndol de VW.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada