Si l'economia xinesa està fora de control o no, només ho saben 10 persones màxim i George Soros, que ja ha fet la seva aposta. S'especula que hi ha forces inversions fallides, tant d'empreses públiques com privades i el nivell d'endeutament és tant elevat que la correcció no serà un soft landing. Per mantenir la competitivitat i l'ocupació - pau social - el banc central xinès devaluarà el Yuan respecte el Dòlar provocant un shock deflacionista a tota l'economia mundial. La gran banca internacional veurà com els actius xinesos al seu balanç no valen res i que amb la repatriació dels préstecs xinesos a productors de commodities s'esfumaran provocant un crash al mercat de matèries primes. S'apropa la tercera crisi mundial: primer EEUU amb les subprime, després Europa amb l'Euro i ara els xinos i el crash landing. Ni el Niño Becerra al Cuní....El món s'acaba!
Volkswagen i maschinenbau: la Balança per compte corrent
La Xina és segon soci comercial de la UE amb un 13,8% de les exportacions al 2014(USA 15,2%). Respecte Alemanya és el seu tercer soci comercial amb un 7,5% del total de comerç ( M+X) i a la inversa Alemanya és el principal soci xinès a la Unió Europea i el que és més el déficit de balança compte corrent alemany s'ha reduït substancialment entre ambdós països en els últims anys gràcies a l'increment de les exportacions alemanyes ( cotxes un 28% i maquinària 24%, productes electrònics 14%, òptica -un clàssic alemany - 7% i aeronàutic un 4%). Igualment alemanya importa productes electrònics (26,5%) i maquinària (22%) i béns de consum com tèxtil (10%) - mobles (4%) i sabates (2,7%). Pobres italians i/o valencians. Les exportacions a Xina han estat clau per superar la crisis de 2008 però en els últims temps ha quedat compensada per l'increment de les exportacions a USA a partir de 2013. Què passa si Xina peta?
Des del punt de vista de la balança per compte corrent, una caiguda del comerç xinès afectaria especialment a Asia i no la UE: una caiguda del 2% de la demanda interna NOMÉS representarIa una reducció del 0,6% del PIB de la Eurozona. Les exportacions a la Xina representen el 1,5% del PIB de l'Eurozona, un percentatge relativament baix, encara que impactaria amb força l'economia Alemanya que és el membre més exposat de tota la UE a una eventual crisis xinesa: Alemanya representa el 30% del comerç europeu amb Xina, és més les exportacions alemanyes a Xina representen un 2,5% del PIB alemany, uns nivells similars al Japó (!). Malgrat que un slowdown xinès afectaria al sector de la maquinària, construcción i automoció, Alemanya té marge de maniobra ja que el seu creixement es basa en el consum intern ( aportació del 1,4% del PIB mentre que les exportacions un 0,4%).
Una caiguda del comerç amb la xina pot modificar els patrons d'exportació europeu a la Xina intensificant les exportacions del sector healthcare i béns de consum, especialment els articles de luxe. Mentre es redueix la producció indústrial xinesa, creix en el mateix periode el sector serveis un 8% en l'últim mig any del 2015. El patró d'exportació variarà indefectiblement i Europa es beneficiarà del canvi.
Mercedes és un exemple clar, ha tancat el 2015 amb record de vendes, un increment del 20%, portant 35 mesos ininterrumputs sense caigudes de vendes (!). A la Xina ha venut un 52% més de cotxes que l'any passat sent amb diferència el mercat més gran per Mercedes. A part de Daimler, la resta de productors de cotxes alemanys han venut 1% menys de cotxes el 2015 degut a la competència xinesa....VW ja està llençant cotxes més baratets per no perdre quota de mercat tenint en compte que un de cada tres cotxes que produeix, es ven a la Xina. Ni entro en el sector de la maschinenbau que ha reduït notablement les seves exportacions degut a l'estancament del sector immobiliari xinès.
No hi ha res com la cobdícia: La balança de capitals
Com que els xinos estalvien molt molt per la vellesa, el Partit Comunista Xinès va pensar: ostres, per que no agafem els seus estalvis i els posem a la borsa, enfortim el capital de les nostres empreses i estimulem la inversió. Collonut: en un any el Shangai Composite Index va pujar un 150% fins que al juliol del 2015 va caure un 40% en les 10 setmanes següents. Ben mirat no és una caiguda tant bèstia i més tenint en compte que només el 13% de la Riquesa xinesa està invertida en renda variable (USA 56%). El problema rau en que el govern xinès ha frenat les reformes de liberalització financera en sec...Major control i opacitat: intervenció per aguantar les cotitzacions (21 firmes d'inversió estatals comprant a tort i dret), prohibició de les vendes a curt i injecció de liquidesa del BC Xinès. L'experiment ha fracassat i això ha afectat a les borses europees: el DAX alemany també se'n va ressentir: va caure al voltant dels 10.000 punts. Aquest gener el DAX ha caigut per sota els 9.000 punts.... El valor de les accions de les empreses europees amb inversions a la Xina o bé els que exporten bona part de la seva producció serien les empreses més afectades per un crash bursátil xinès.
Hi ha forces problemes a l'agenda del govern xinès.
L'endeutament públic de ajuntaments i governs regionals s'ha disparat per els programes de cojuntura portats a terme entre 2009 i 2013, segur que us sona: autopistes, aeroports....La crisis immobiliaria xinesa en determinades regions també us sona i at last but not least l'INI xinès, un 30% del PIB amb tota la crosta que comporta, l'excés de capacitat i un endeutament estratosfèric alimentat per l'Estat. L'endeutament privat i públic arriba al 290% del PIB (!) ara bé, no depèn de l'exterior. Ben mirat, els hi podriem fer unes classes de política económica.....malgrat tot, cal tenir en compte que el govern xinès no és idiota - qüestió que no em canso de repetir -. Una liberalització més profunda del mercat de capitals incrementarà la volatilitat de la borsa de Shangai.
Hi ha forces problemes a l'agenda del govern xinès.
L'endeutament públic de ajuntaments i governs regionals s'ha disparat per els programes de cojuntura portats a terme entre 2009 i 2013, segur que us sona: autopistes, aeroports....La crisis immobiliaria xinesa en determinades regions també us sona i at last but not least l'INI xinès, un 30% del PIB amb tota la crosta que comporta, l'excés de capacitat i un endeutament estratosfèric alimentat per l'Estat. L'endeutament privat i públic arriba al 290% del PIB (!) ara bé, no depèn de l'exterior. Ben mirat, els hi podriem fer unes classes de política económica.....malgrat tot, cal tenir en compte que el govern xinès no és idiota - qüestió que no em canso de repetir -. Una liberalització més profunda del mercat de capitals incrementarà la volatilitat de la borsa de Shangai.
L'objectiu el govern xinès en aquest pla quinquenal (jeje) és liberalitzar la cotització del Yuan, necesita que sigui reconeguda com a moneda de reserva i està a la cistella del IMF. Fins ara qualsevol transacció amb l'exterior està controlada per l'Estat (Qui fos governador del BC Xinès!) i no és una moneda plenament convertible. El Yan està vinculada al Dólar des de fa un parell d'anys amb uns límits del 2% amunt i avall. L'Euro ha perdut un 30% del seu valor respecte el Yuan en l'últim any...les devaluacions del Yuan poden ser enteses com un guerra de divises, però són part del procés de liberalització de Yuan. Si continuen amb fixant la moneda al Dólar, el Yuan passarà que estarán sobrevalorat. Si hi ha dubtes sobre l'economia Xinesa, hi haurà un sortida de capitals massiva: en mig any han fotut el cap 550M$ fent minvar les fabuloses reserves de 3.300M$ que ostenta el Banc Central Xinès. Només aquest gener el gobernador ha hagut de defensar el Yuan amb més de 100M$...Menys mal que és un deep pocket.
La UE és una font d'inversió estrangera a la Xina molt valuosa, seguit de Taiwan, Hong Kong, els USA i Japó. Les inversions alemanyes a Xina són de 48.000M€ acumulats i han anat creixent els últims 4 anys un 6,1% de mitja i de forma ininterrumpuda. Malgrat al crisis i el refredament de l'economia xinesa, els alemanys inverteixen arribant a un record al 2013 i 2014 amb 2.100M€ d'inversió, s'espera un refredament. Si hi ha un increment dels tipus als USA, una caiguda del creixement a la Xina i a sobre dubtes fonamentats sobre la seva economía, tot pinta que les Inversió Directe Estrangera es reduirà.
Finalment l'impacte d'una crisis a la Xina podría afavorir via caiguda de preus de les matèries primes la UE: la xina absorveix el 45% de la producció indústrial de metall, el 60% de ciment i el 17% de blat. També la caiguada de les rendibilitats pot impulsa la sortida de capitals, cosa que afavoriria les empreses europees.
Els managers de Hedge Fons han olorat la sang: un d'ells, Kyle Bass, que no tinc ni idea de qui és , però segons els Wall Street Journal ha desfet posicions en diversos mercats i aposta un 85% de la seva cartera a una devaluació del Yuan. Soros ( i molts altres) també s'estan posicionant a curt.
NOTA1: El canvi de model per Xina es sustenta en decisions com aquesta: permetre el segon fill per estimular el consum intern i els serveis i aixafar la industria pesada ;)
NOTA 2:Més xifres
La inflació a Xina és del 1,8% internaual a gener 2016.
Al gener han caigut les exportacions un 12% però les importacions un 18%...fins i tot s'ha revaluat el Yuan (!)
NOTA3: fins i tot Robert Barro s'atreveix amb l'economia xinesa amb un nou paper: la llei de ferro de la convergencia amb creixements del 3-4% per les propers anys.
NOTA4:Els paper de la Robert Schuman Foundation.
http://www.robert-schuman.eu/en/european-issues/0376-the-impact-of-china-s-economic-situation-on-europe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada