Superada la grip......
Al 1894 Xina perd la primera guerra amb Japó de forma humiliant. El tractat de Shimononeski -1895- certifica la decadència xinesa davant occident: Xina cedeix Taiwan a Japó i és obligat a fer front a fortes reparacions de guerra en or - és en aquest moment quan Japó va assumir el patró or-. Al 1900 a Beijing es va produir al revolta dels boxers, xinesos membres d'una secta que creia tenir poders màgics, s'alcen per revertir la penosa decadència xinesa. Van assassinar a forces estrangers i catòlics xinesos, encara que una bona part es van poder refugiar al barri diplomàtic de Beijing. Van ser alliberats pel Alfred von Waldersee, el mariscal de camp alemany enviat per posar ordre amb un exèrcit de nacions occidentals. Beijing va ser ocupada per un breu temps pels alemanys i els boxers van ser considerats com percursors de la victòria comunista del 1949.
Una nova era en els fluxes de capital Xinès.
Fins ara el rol de Xina en els mercats financers ha estat negligible en comparació en el seu paper en el comerç internacional. Al 2011 només un 3,4% del PIB xinès estaba invertit en actius financers a l'exterior. Al 2014 l'estock d'inversió directa estrangera xinesa només era un 7% del PIB xinès, mentre que a Alemanya representa el 47%, USA el 38% i Japó el 20% del PIB. L'obertura dels fluxes de capital a la Xina és un dels factors que modificarà substancialment l'economia mundial els propers anys i tot impulsat pel 12è plà Quinquenal.
El càlcul de les inversions directes - FDI - xineses a Europa estan força esbiaixades, les fons xineses no són fiables - el cap d'estadística l'han det dimitir fa una semana (!)- i les del Eurostat no són completes. Amb tot, segons l'Eurostat, la FDI xinesa es arriba als 27B€ de stock d'inversions al 2012. No cal dir, que l'increment de les inversions xineses s'ha accelerat a partir de 2008.
Un altra estudi del Rhodium Group que agrupa les inversions directes, les xifra en 46B€ de stock calculada a través de les 1.047 transaccions comptabilitzades des de 2000-20014. D'aquestes 1.047 transaccions 726 són Greenfield projects, és a dir, establiments de filials que impliquin activitats econòmiques: centres logístics, R&D i 321 adquisicions d'empreses europees, en nombre més petit però qualitativament més important.
El Xinesos de compres per alemanya.
Alemanya és el segon receptor europeu de FDI xinesa amb unes inversions acumulades de 6,9B€(2014), encara que malgrat les xifres oficials estan esbiaixades a la baixa. Els xinesos veuen la potència econòmica d'Alemanya com el factor més rellevant per invertir-hi: el creixement a llarg per atraure inversions avui. El patró de creixement fins la crisis ha estat d'implantació de filials - greenfield projects - com per exemple el centre de R&D a München de Huawei. A partir de 2011 les adquisicions s'han multiplicat, el 82% d'inversió directa xinesa és a través d'adquisicions i destaca la compra Medion per 530M€ per part de l'empresa d'ordinadors Lenovo. Els sectors que focalitzen els xinesos són automoció i auxiliars -1,9B€- i equipament indústrial -2,7b€ - però cal destacar que els xinesos NO inverteixen a Alemanya en infraestructures ni en sectors energètics, les dues grans potes de la FDI xinesa al exterior. Queda clar que són inversors estratègics, no financers i amb un forta participació de SOE - State Owned Enterprise -.
Els beneficis de la FDI per Europa i Alemanya són clars, després de la crisis de 2008 els nivells d'inversió no s'han recuperat - investment trap- , es necesita la inversión xinesa per recuperar els nivells pre crisis. També les adquisicions han de permetre crea vincles amb el mercat xinès com per exemple, Volvo que ha reviscolat en mans xineses, fent que Xina sigui el seu principal mercat - a la Xina es venen els Volvo potenciant la imatge d'empresa sueca- i finalment l'aspecte més positiu és que la inversió xinesa estimula la innovació generant efectes spill over: les empreses xineses s'imbriquen en els clusters locals, porten noves formes d'organització empresarial i ocupen mà d'obra qualificada.
Els Riskies
Els riscos de la FDI són molts....el primer de tots és la volatilitat macroeconómica: malgrat que els xinos no tenen interès en les matèries primes europees, si que ho tenen en el mercat immobiliari provocant alces de preus. Les inversions xineses en immobles van passar de pràcticament zero al 2013 a 6B$ al 2014 a tot Europa (!).
Un altre risc, és que la liberalització del mercat financer que impulsa el Partit Comunista Xinès quedin en res i per tant no hi hagi reciprocitat en les inversions: Xina restringeix l'accés al seu mercat via barreres no aranzelàries especialmente en sectors rellevants pels europeus i especialment alemanys amb les manufactures avançades i serveis. Alemanya fomenta a través de Brusel·les que es puguin arribar acords globals amb Xina: si cada país europeu seguís la seva pròpia agenda nacional es dificultaria la pressió per aconseguir un accés simètric al mercat.
El procés de privatització de les empreses públiques - State Owned Enterprises - evitaria que no hi haguéssin subsidis ni tracte preferencial enfront de la competència europea. Europa ha d'ajudar a estimular aquest procés ja que es poden buscar subterfugis per mantener la propietat estatal i utilizar la FDI per eixugar l'excés de capacitat del mercat intern. El govern alemany té el dret a revisar qualsevol adquisició en empreses on un estat estranger ostenta més d'un 25% de l'accionariat.
El risc de transferència de tecnologia, headquarters effect, una preocupació real en el cas d'Alemanya encara que la evidencia empírica no demostra això ja que les empreses xineses han ampliat les seves activitat de R+D en els països on s'han implantat.
I finalment, el risc que les inversions xineses importin males practiques dels seus països d'origens...m'explico al Port del Pireu han aconseguit debilitar les condicions de treball de treballadors i sindicats, han creat enclaus tèxtils a imatge de la Xina com el cas de Prato a Italia o bé no estan avesats a pagar impostos.
Agencia Alemanya per atraure inversions: German Trade and Investment. Acompanyen fins i tot els xinesos en les seves adquisicions.
http://www.gtai.de/GTAI/Navigation/EN/Invest/investment-guide.html
L'estudi en el que m'he basat
http://rhg.com/reports/chinese-fdi-in-europe-and-germany-preparing-for-a-new-era-of-chinese-capital
Al 1894 Xina perd la primera guerra amb Japó de forma humiliant. El tractat de Shimononeski -1895- certifica la decadència xinesa davant occident: Xina cedeix Taiwan a Japó i és obligat a fer front a fortes reparacions de guerra en or - és en aquest moment quan Japó va assumir el patró or-. Al 1900 a Beijing es va produir al revolta dels boxers, xinesos membres d'una secta que creia tenir poders màgics, s'alcen per revertir la penosa decadència xinesa. Van assassinar a forces estrangers i catòlics xinesos, encara que una bona part es van poder refugiar al barri diplomàtic de Beijing. Van ser alliberats pel Alfred von Waldersee, el mariscal de camp alemany enviat per posar ordre amb un exèrcit de nacions occidentals. Beijing va ser ocupada per un breu temps pels alemanys i els boxers van ser considerats com percursors de la victòria comunista del 1949.
Una nova era en els fluxes de capital Xinès.
Fins ara el rol de Xina en els mercats financers ha estat negligible en comparació en el seu paper en el comerç internacional. Al 2011 només un 3,4% del PIB xinès estaba invertit en actius financers a l'exterior. Al 2014 l'estock d'inversió directa estrangera xinesa només era un 7% del PIB xinès, mentre que a Alemanya representa el 47%, USA el 38% i Japó el 20% del PIB. L'obertura dels fluxes de capital a la Xina és un dels factors que modificarà substancialment l'economia mundial els propers anys i tot impulsat pel 12è plà Quinquenal.
El càlcul de les inversions directes - FDI - xineses a Europa estan força esbiaixades, les fons xineses no són fiables - el cap d'estadística l'han det dimitir fa una semana (!)- i les del Eurostat no són completes. Amb tot, segons l'Eurostat, la FDI xinesa es arriba als 27B€ de stock d'inversions al 2012. No cal dir, que l'increment de les inversions xineses s'ha accelerat a partir de 2008.
Un altra estudi del Rhodium Group que agrupa les inversions directes, les xifra en 46B€ de stock calculada a través de les 1.047 transaccions comptabilitzades des de 2000-20014. D'aquestes 1.047 transaccions 726 són Greenfield projects, és a dir, establiments de filials que impliquin activitats econòmiques: centres logístics, R&D i 321 adquisicions d'empreses europees, en nombre més petit però qualitativament més important.
El Xinesos de compres per alemanya.
Alemanya és el segon receptor europeu de FDI xinesa amb unes inversions acumulades de 6,9B€(2014), encara que malgrat les xifres oficials estan esbiaixades a la baixa. Els xinesos veuen la potència econòmica d'Alemanya com el factor més rellevant per invertir-hi: el creixement a llarg per atraure inversions avui. El patró de creixement fins la crisis ha estat d'implantació de filials - greenfield projects - com per exemple el centre de R&D a München de Huawei. A partir de 2011 les adquisicions s'han multiplicat, el 82% d'inversió directa xinesa és a través d'adquisicions i destaca la compra Medion per 530M€ per part de l'empresa d'ordinadors Lenovo. Els sectors que focalitzen els xinesos són automoció i auxiliars -1,9B€- i equipament indústrial -2,7b€ - però cal destacar que els xinesos NO inverteixen a Alemanya en infraestructures ni en sectors energètics, les dues grans potes de la FDI xinesa al exterior. Queda clar que són inversors estratègics, no financers i amb un forta participació de SOE - State Owned Enterprise -.
Els beneficis de la FDI per Europa i Alemanya són clars, després de la crisis de 2008 els nivells d'inversió no s'han recuperat - investment trap- , es necesita la inversión xinesa per recuperar els nivells pre crisis. També les adquisicions han de permetre crea vincles amb el mercat xinès com per exemple, Volvo que ha reviscolat en mans xineses, fent que Xina sigui el seu principal mercat - a la Xina es venen els Volvo potenciant la imatge d'empresa sueca- i finalment l'aspecte més positiu és que la inversió xinesa estimula la innovació generant efectes spill over: les empreses xineses s'imbriquen en els clusters locals, porten noves formes d'organització empresarial i ocupen mà d'obra qualificada.
Els Riskies
Els riscos de la FDI són molts....el primer de tots és la volatilitat macroeconómica: malgrat que els xinos no tenen interès en les matèries primes europees, si que ho tenen en el mercat immobiliari provocant alces de preus. Les inversions xineses en immobles van passar de pràcticament zero al 2013 a 6B$ al 2014 a tot Europa (!).
Un altre risc, és que la liberalització del mercat financer que impulsa el Partit Comunista Xinès quedin en res i per tant no hi hagi reciprocitat en les inversions: Xina restringeix l'accés al seu mercat via barreres no aranzelàries especialmente en sectors rellevants pels europeus i especialment alemanys amb les manufactures avançades i serveis. Alemanya fomenta a través de Brusel·les que es puguin arribar acords globals amb Xina: si cada país europeu seguís la seva pròpia agenda nacional es dificultaria la pressió per aconseguir un accés simètric al mercat.
El procés de privatització de les empreses públiques - State Owned Enterprises - evitaria que no hi haguéssin subsidis ni tracte preferencial enfront de la competència europea. Europa ha d'ajudar a estimular aquest procés ja que es poden buscar subterfugis per mantener la propietat estatal i utilizar la FDI per eixugar l'excés de capacitat del mercat intern. El govern alemany té el dret a revisar qualsevol adquisició en empreses on un estat estranger ostenta més d'un 25% de l'accionariat.
El risc de transferència de tecnologia, headquarters effect, una preocupació real en el cas d'Alemanya encara que la evidencia empírica no demostra això ja que les empreses xineses han ampliat les seves activitat de R+D en els països on s'han implantat.
I finalment, el risc que les inversions xineses importin males practiques dels seus països d'origens...m'explico al Port del Pireu han aconseguit debilitar les condicions de treball de treballadors i sindicats, han creat enclaus tèxtils a imatge de la Xina com el cas de Prato a Italia o bé no estan avesats a pagar impostos.
TIMES HAS CHANGED!!!!!!
http://www.gtai.de/GTAI/Navigation/EN/Invest/investment-guide.html
L'estudi en el que m'he basat
http://rhg.com/reports/chinese-fdi-in-europe-and-germany-preparing-for-a-new-era-of-chinese-capital
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada