Després de les guerres napoleòniques, Anglaterra va caure en un espiral deflacionista, els salaris queien i l'atur pujava. És la època de Oliver Twist i el Essay on the Principle of Population de Malthus, una visió apocalíptica del capitalisme amanit per les revoltes camperoles del Capità Swing. Fins que no va emergir el ferrocarril amb tota la seva força no es van recuperar els indicadors macro econòmics i el Rule, Britannia! Rule the waves! va tornar a ser entonat amb força.
La tercera - o la quarta- revolució indústrial
A part de l'auge de la Xina i el moviment de l'Atlàntic al Pacífic, hi ha l'impacte de la quarta revolució indústrial davant dels nostres ulls. Històricament, l'efecte negatiu de la incorporació de nova tecnologia -atur - quedava compensat per l'increment de la productivitat: gràcies a una producció més eficient baixaven els preus i la renda real augmentava i amb ella la demanda de nous productes, que al seu torn generaven nova ocupació. Keynes al 1930 va profetitzar que en 100 anys el seu "nét" treballaria 15 hores a la setmana i que si hi havia atur tecnològic, seria transitori.
Sembla que la Revolució Indústrial 4.0 hauria de comportar creixements del PIB de dos dígits i plena ocupació però no, hi ha canvi però no creixement. És més, segons la tesis de Robert Gordon, aquesta vegada el canvi tecnològic no va aparellat de creixement significatius de la productivitat. El creixement de la productivitat dels països de la OCDE és inferior a 1%. Potser el PIB està mal comptat i no mesura correctament aquests canvis però el cert és que els preus no creixen, els salaris s'estanquen i la borsa serà difícil que tingui creixements sostinguts en el temps. És una visió pessimista que contrasta amb l'optimisme del Sillicon Valley: la tecnologia i el lliure mercat ens faran lliures!
La indústria 4.0
L'onada d'innovacions que s'estan covant és aterradora: indústria 4.0, la smart fabrik i la organització de la producció en xarxa - microfactories - per oferir series personalitzades a preus d'economies d'escala amb la automatització de tota la cadena de producció, des dels proveïdors al clients seguint per la cadena logística. Aquí la gestió dels milions de dades que genera l'automatització i les mètriques de multitud de variables són el factor crític d'èxit. La vida és quantitativa.
Facebook ocupa 13.000 treballadors amb un benefici per cap de 250.000$ mentre que Daimler treballen 284.000 persones un benefici per cap de 30.000$. Cal repensar la forma en com es produeixen els cotxes des de Henry Ford per utilizar plenament les possibilitats que genera el canvi tecnològic.
Les consultores llencen els seus estudis: es creu que la indústria alemanya crearà 390.000 llocs de treball en els pròxim deu anys, que la productivitat pujarà un 30% però no queda GENS CLAR si hi haurà saldo net d'ocupació positiu. La automatització de les fàbriques i la producció en xarxa comporta que només sobrevisquin els treballs amb més valor afegit amb la qual cosa tornem a la dispersió salarial, per no parlar de la geografía económica.
Intel·ligència artificial: el Watson d'IBM
L'altra gran avenç tecnològic és la intel·ligència artificial, que representa per les nostres capacitats mentals el mateix que va representar la màquina de vapor a la força física humana. Primer va ser una capacitat de càlcul exponencial per mesurar dades estructurades - números-, segon el treball amb dades no estructurades com textos o parla i finalment, la capacitat d'aprendre. Aquesta tecnològia substitueix directament molts treballs molt ben remunerats: de qui et fiaries més d'un metge o d'una màquina que té el coneixement de 600 metges de diagnòstic? Stephen Hawking advertia que aquest podia ser l'últim gran invent de la humanitat.
Un estudi de l'universitat d'Oxford ( Carl Frey, 2013) sosté que un 47% dels llocs de treball es veuran afectats per la intel·ligència artificial als USA: treballadors de banca, comptables, advocats, auditors, totes les feines sobre una taula i inclús els propis programadors. I el pitjor, el canvi tecnològic és tant ràpid que les noves ocupacions es veuran afectades pel propi canvi: el saldo net és negatiu, es destrueix ocupació i no se'n crea de nova. Aquest estudi es va replicar al 2016 al ZEW, Zentrum für Europäische Wirtschaftsforschung, socialdemòcrata, sota la hipotèsis que tot els que fos automitzable NO s'automatitzaria, sortia un 12% de llocs de treball a Alemanya directament afectats. Tot el que sigui rutinari i més o menys reglat, serà automatitzat.
Aquest procés d'automatització i digitalització no és neutre: es polaritza el mercat de treball. Per una banda es búsquen perfils molt qualificats per utilitzar les noves tecnologies i per l'altra un sector de baixos salaris que són els que tenen més perill de ser substituïts. Segons Brynjolsfon i MacAffe del MIT des de l'any 2000 augmentar la productivitat als USA mentre baixa l'ocupació trencant la seva correlació històrica. La gran paradoxa: sectors amb forts creixements de la productivitat convivint una precarització creixent del mercat laboral.
La ministra de Treball, Andrea Nahles -SPD- sostè que no ens hem d'espantar, que es crearan els llocs de neurolinguista, analista d'algoritmes i una bona llista de noves ocupacions. Tornem al saldo net, la dispersió salarial i la geografia econòmica.
Sembla que la Revolució Indústrial 4.0 hauria de comportar creixements del PIB de dos dígits i plena ocupació però no, hi ha canvi però no creixement. És més, segons la tesis de Robert Gordon, aquesta vegada el canvi tecnològic no va aparellat de creixement significatius de la productivitat. El creixement de la productivitat dels països de la OCDE és inferior a 1%. Potser el PIB està mal comptat i no mesura correctament aquests canvis però el cert és que els preus no creixen, els salaris s'estanquen i la borsa serà difícil que tingui creixements sostinguts en el temps. És una visió pessimista que contrasta amb l'optimisme del Sillicon Valley: la tecnologia i el lliure mercat ens faran lliures!
La indústria 4.0
L'onada d'innovacions que s'estan covant és aterradora: indústria 4.0, la smart fabrik i la organització de la producció en xarxa - microfactories - per oferir series personalitzades a preus d'economies d'escala amb la automatització de tota la cadena de producció, des dels proveïdors al clients seguint per la cadena logística. Aquí la gestió dels milions de dades que genera l'automatització i les mètriques de multitud de variables són el factor crític d'èxit. La vida és quantitativa.
Facebook ocupa 13.000 treballadors amb un benefici per cap de 250.000$ mentre que Daimler treballen 284.000 persones un benefici per cap de 30.000$. Cal repensar la forma en com es produeixen els cotxes des de Henry Ford per utilizar plenament les possibilitats que genera el canvi tecnològic.
Les consultores llencen els seus estudis: es creu que la indústria alemanya crearà 390.000 llocs de treball en els pròxim deu anys, que la productivitat pujarà un 30% però no queda GENS CLAR si hi haurà saldo net d'ocupació positiu. La automatització de les fàbriques i la producció en xarxa comporta que només sobrevisquin els treballs amb més valor afegit amb la qual cosa tornem a la dispersió salarial, per no parlar de la geografía económica.
Intel·ligència artificial: el Watson d'IBM
L'altra gran avenç tecnològic és la intel·ligència artificial, que representa per les nostres capacitats mentals el mateix que va representar la màquina de vapor a la força física humana. Primer va ser una capacitat de càlcul exponencial per mesurar dades estructurades - números-, segon el treball amb dades no estructurades com textos o parla i finalment, la capacitat d'aprendre. Aquesta tecnològia substitueix directament molts treballs molt ben remunerats: de qui et fiaries més d'un metge o d'una màquina que té el coneixement de 600 metges de diagnòstic? Stephen Hawking advertia que aquest podia ser l'últim gran invent de la humanitat.
Un estudi de l'universitat d'Oxford ( Carl Frey, 2013) sosté que un 47% dels llocs de treball es veuran afectats per la intel·ligència artificial als USA: treballadors de banca, comptables, advocats, auditors, totes les feines sobre una taula i inclús els propis programadors. I el pitjor, el canvi tecnològic és tant ràpid que les noves ocupacions es veuran afectades pel propi canvi: el saldo net és negatiu, es destrueix ocupació i no se'n crea de nova. Aquest estudi es va replicar al 2016 al ZEW, Zentrum für Europäische Wirtschaftsforschung, socialdemòcrata, sota la hipotèsis que tot els que fos automitzable NO s'automatitzaria, sortia un 12% de llocs de treball a Alemanya directament afectats. Tot el que sigui rutinari i més o menys reglat, serà automatitzat.
Aquest procés d'automatització i digitalització no és neutre: es polaritza el mercat de treball. Per una banda es búsquen perfils molt qualificats per utilitzar les noves tecnologies i per l'altra un sector de baixos salaris que són els que tenen més perill de ser substituïts. Segons Brynjolsfon i MacAffe del MIT des de l'any 2000 augmentar la productivitat als USA mentre baixa l'ocupació trencant la seva correlació històrica. La gran paradoxa: sectors amb forts creixements de la productivitat convivint una precarització creixent del mercat laboral.
La ministra de Treball, Andrea Nahles -SPD- sostè que no ens hem d'espantar, que es crearan els llocs de neurolinguista, analista d'algoritmes i una bona llista de noves ocupacions. Tornem al saldo net, la dispersió salarial i la geografia econòmica.
El treball del futur: la Gig Economy.
El treball del futur es juga en dos tipus d'empreses: grans empreses que desenvoluparan cada cop models de negoci més complexes i microempreses, un ecosistema amb milions de petits "autònoms" i el seus partners. La digitalització permet una infraestructura global inmediata: una idea pot trobar, capital, treball, clients on line en un mercat global.
Les grans empreses IT ( HP, IBM...) ho han entès i han traslladat els costos laborals al núvol i és fantàstic per que no hi ha sindicats, vacances i amb prou feines salari mínim. De fet quan IBM vol contractar una persona menys de 26 mesos surt a compte un autònom degut als alts costos de recruitment. Surten relativament més cars però treballen més i la seva incorporació és més rápida...La inseguretat laboral fa espabilar.
A Alemanya, només el 11% de la població són autònoms mentre que a USA és el 34%, no cal dir que créixerà: els autònoms digitals són una empresa en ells mateixos, assumint tots els riscos....treballen per projecte i amb una gran temporalitat. La línea entre treball fixe i temporal, atur o vacances és cada cop més fina.
JA EN PARLAREM....PERÒ PINTEN BASTOS: ATUR TECNOLÒGIC I DURANT FORÇA TEMPS, MAJOR DESIGUALTAT I CREC QUE ELS PAïSOS DEL NORD D'EUROPA SORTIRAN GUANYANT.....SI NOSALTRES NO ESPABILEM.
0/ La intel·ligència artifical té capacitat per analitzar en un instant el seu entorn. El meu amic jueu de Los Angeles em va dir que estaven esperant el cotxe de Google com aigua de maig ja que així podrien sortir bolingues per la nit i torna a casa sans i estalvis ;)
1/ Inflation in the UK
http://inflation.stephenmorley.org/
2/ Weak productivity boosts assets markets
http://blog.zeit.de/herdentrieb/files/2016/09/Wermuths_Investment_Outlook_September_2016.pdf
3/Richard Freeman de Harvard, diu que si augmenta la polarització en el mercat de treball apareixerà un nou feudalisme. És probable que el pròxim partit que pugi al Bundestag sigui els "Analògics".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada