El llegat de Merkel

El meu amic Cinto s’ha mort. Era una gran persona, cor noble, intel·ligència afinada i sentit del humor i com a lector – dels pocs que tinc - d’aquest bloc li dedico aquest post de política exterior (sempre deia que era una matèria poc tractada al nostre país i m’animava a escriure’ls). Aquesta és la primera part per entendre per que no hi haurà CoronaBons mentre Merkel governi Alemanya.

Abril de 2019, Merkel seu amb uns diputats de la CDU per parlar del futur de la UE. La reunió gira abruptament quan Merkel llegeix  una transcripció d'una conferència sobre les  Guerres de Religió que van fustigar alemanya fa 500 anys. Un cop les calamitats es van esvaïr, tothom anhelava la  pau i pensaven que les guerres ja s’havien deixat enrere, però amb el temps apareix una nova de generació que no ha viscut el desastre de la guerra i la cosa es torça definitivament amb la Guerra dels Trenta Anys. Un terç de la població alemanya va morir en aquest conflicte. Merkel no és optimista.

Els USA de Trump

A la segona visita amb Trump es va adonar que la tradicional aliança USA-UE no era una cosa feta: Iran, la OTAN o bé l’acord contra el canvi climàtic no hi havia possiblitat de consensos mínims. Des d’aleshores està amb el tema de les Guerres de Religió: apareixen nous dirigents que volen forçar una mica més les seves exigències, cada cop més,  fins que la situació es torna insostenible.

Segons sembla Merkel plegava però després de l’arribada de Trump al govern, Obama li va demanar que es tornés a presentar. Quatre dies després del seu sopar amb Obama, s’anuncia la seva candidatura. Merkel es va xupar les entrevistes al Playboy on Trump afirmava que hi havia masses cotxes alemanys als carrers dels Estats Units o bé el programa The Apprendice on Trump acomiadava treballadors si no complien les seves expectatives. Merkel no creu que s’han de fer gestos d’afalagament o humiltat davant Trump sinó fermesa. L’estratègia de Macron convidant a Trump a un restaurant sota la Torre Effiel no li ha servit de gaire. Trump per la seva banda, si que l'afalagar, li va confessar que Ivanka loves you.

El més divertit és que quan Merkel va visitar Trump a la Casa Blanca anava carregada de petits exemples entenedors per tractar la qüestió dels aranzels. Va dir amb un bonic eufemisme que el president americà posseïa un alt coneixement aglomerat –  literal-.

Molts pensaven que Trump es moderaria a la Casa Blanca però Merkel no formava part d’aquest grup d’opinió. Trump ha estat escollit per que es distancia dels establishment de pijos de Massachussets. Un segon mandat de Trump i l’ordre mundial se’n va a prendre pel sac. Segons Merkel, Trump té una agenda política que preten complir punt per punt.

La Rússia de Putin

Des de fa un parell d’anys, té una certa simpatia per Putin. La seva poca-vergonya i intel·ligència representen una espècie de repte esportiu per Merkel.

Visita oficial al 2013 a Sant Petersburg. Coincideix amb una exposició amb obres manllevades pels soviètics durant la Segona Guerra Mundial. Merkel vol demanar el seu retorn a la roda de premsa, però Putin veient-s’ho venir, li redueix l’agenda per que no xerri. Merkel diu que no visitarà l’Ermitage sinó pot fer la roda de premsa i Putin s’hi nega....es passen tot el dia esperant a veure per on peta la visita oficial. Putin va baixar del burro.

Putin és un home que aprofita qualsevol debilitat, Putin examina i posa a prova Merkel durant tota la visita. Si no mostres fermesa, t’empetiteixes. Parlen regularment per telèfon en rus encara que l’alemany de Putin és millor que el rus de Merkel. De fet, Putin porta els nens a la Deutsche Schule de Moscú però mai han parlat de temes personals.

Merkel, no espera de cap manera que Rússia es transformi en una democràcia tipus occidental, encara que la fascinació de Putin pel benestar occidental i la força emprenedora dificilment es pugui importar a Rússia. Per això, Putin es mostra a favor d`una obertura cap a Occident. És la seva única esperança. Com Lenin, Putin creu que una Nova Política Econòmica pot arrossegar el creixement de l’economia Russa però els preus del petroli a la baixa des de 2014 ho han frustrat. El fracàs econòmic es compensa amb brutalitat política.

La crisis de Ucrania i l’ocupació de Crimea - i més enllà - va ser un punt d’inflexió entre els dos dirigents. Merkel no té una estratègia clara amb Rússia i ha deixat la política ucraniana en mans de la UE. El que si va aconseguir és evitar l’escalada amb els acords de Minsk i gràcies això va salvar Europa d’un bon cacau en la mesura que els falcons americans volien donar armes d’última tecnologia als ucrainians. Què hagués passat si míssils americans destrossessin Panzers russos?

Això si, Merkel coneix cada arbre de la zona fronterera de Donbass, on encara hi ha enfrontaments de tant en tant. Ara bé, Putin no té cap interès en la pau, ni en una Ucrania estable inclinada cap a d’Occident.   De l’última visita a Putin el 2017, no hi ha cap novetat, Putin entén només la força, l’excercit i el lideratge militar. Vaja, el jipisme no hi treu cap.

La Xina de Xi

Durant el mandat seu mandat, Merkel ha vist com la democràcia es debilitava. La Xina no ha estat un excepció, molts esperaven que creixement econòmic portaria a la democràcia però aquest no és ni serà el cas. Dictadura i capitalisme poden funcionar sense problemes.

Ha visitat 11 vegades la Xina, i probablement, és la Bundeskanzler que més s’ha dedicat als xinos. I els contempla com un repte, per que els alemanys no es dormin en la seva autocomplaença. Fa 10 anys els xinos copiaven occident, però és probable que en els pròxim 10 anys, els occidentals haurem d’aprendre xinès per conèixer les patents xineses. Simplement per que no tindran ganes d’escriure-les en anglès.

A la Xina és on apareix la veritable contradicció de la democràcia occidental i la seva incapacitat per lligar plans a llarg termini. Des de 2005 l’economia xinesa ha crescut 202%, no paren de comprar empreses tecnològiques europees – ja vaig escriure un post sobre això que era força inquietant -.  I cada any inverteixen 11.000M€ en intel·ligència artificial, Alemanya 500M€.

La gripada del Eix Franco Alemany

Davant de la poca fiabilitat o desinterès – Obama mirava més al Pacífic - de l’aliança atlàntica, Europa ha de decidir el seu propi destí. La OTAN es va crear per evitar que una Europa debilitat acabés en mans soviètiques, mentre que ara mateix Alemanya, per sort, ja no fa por a ningú i els USA han perdut l’interès. Això deixa mans lliures a Alemanya per aprofundir en el projecte europeu i assegurar la perifèria – Nord d’Àfrica i Orient Mitjà-. Traducció major pressupost i capacitat d’intervenció de la Bundeswehr.

La proposta de la refundació Europea de Macron, discurs fet després de les eleccions alemanyes a la Sorbona, no va tenir cap mena de resposta per part de Merkel. Nichts. Després de 15 anys govern Merkel els avenços en la integració europea han estat tímids, forçats per les circumstàncies però distants com a objectiu estratègic. I això que li han donat el premi Carlemany a Aachen.

En fi, és una contradicció  profunda, Merkel té una gran reputació internacional – seriosa competent i fiable -, té les mans lliures del partit i en certa manera, del govern, però mai ha acabat de reeixir una proposta europea comuna per part d’Alemanya. En la forma d’actuar, hi ha alguna  cosa més enllà de la Segona Guerra Mundial.

 

NOTA1: Durant el seus últims 10 anys mandat 140.000 italians, 95.000 grecs, 24.000 britànics, 62.000 israelís s’han establert a Alemanya. Alemanya és multiculti.

NOTA2: No hi ha hagut escàndols significatius en els seus governs. Tot ben endreçat.

NOTA3: Shinzo Abe va visitar Trump just abans del seu jurament com a president dels USA al 2016. Va dir que no l’havia fet seure en un sofà d’or.

NOTA4: Merkel s’ha xupat tres presidents americans, quatre francesos, ha parlat amb tres conferències de la ONU, 13 cimeres del G7 i més de 70 cimeres sobre la Unió Europea.

NOTA5: Lord Hastings primer Secretari General de la OTAN: To keep the Soviet Union out, the Americans in and the Germans down.