Tinc un post pendent sobre com van liquidar Martin Schulz però de moment faig un estudi d'Olaf Scholz, actual Finanzminister i antic alcalde del SPD d'Hamburg, probablement la ciutat amb renda per càpita més alta d'Alemanya - per sobre dels 50.000 euros/cap - i un dels preferits de Helmut Schimdt. Va aconseguir forjar un pacte amb Andrea Nahles i malgrat ser el vicepresident menys votat al Congrés del SPD, es creu prou fort per aspirar a Bundeskanzler. Del que he llegit sobre ell no destaca cap idea ni referència econòmica més enllà d'obvietats.
Com s'arriba a Finanzminister.
La negociació per forja la Gran Coalició va ser especialment dura per la CDU: va cedir el Finanzministerium al SPD i el Ministeri del Interior als bavaresos de la CSU. Merkel ha pagat un alt preu per ser Bundeskanzler. La cosa va començar amb Martin Schulz exigint 6 ministeris, entre ells, quatre dels més importants Finances, Exteriors i Treball i Benestar Social. Horst Seehofer, de la CSU diu que això és inacceptable ja que aspira al Finanzministerium seguint l'estel·la del bavarès Theo Waigel. El repartiment clàssic és Treball i Polítiques Socials pel SPD i Interior per la CSU/CDU però aquesta vegada Schulz vol Finances i li espeta que no es dedicaran a portar el cafè en aquest nou govern. Merkel s'ho mira però no intervé en el ping pong. Passades les hores, Merkel i Seehofer proposen fer un cremallera per escollir els ministeris. Seehofer, llença l'esquer: el SPD pot escollir dos ministeris en el primer torn. Schulz aguanta la pressió i diu que vol un acord global.
Horst Seehofer no pot tornar a Bayern sense un gran ministeri per la CSU. Merkel busca sol·lucions parcials en va, i finalment, reconeix que els seus negociadors són més importants que ella mateixa i cedeix el Ministeri del Interior per la CSU i el de Finances per Schulz. Schulz accepta la CSU a Interior. Les bases de la CDU no estan contentes però aguanten.
Jugada tàctica de Andrea Nahles, la nova Secretaria General del SPD, col·loca a Olaf Scholz al Finanzministerium i Vizekanzler del Govern Alemany i deixa a Schulz la cartera d'Exteriors. Nahles controla el partit ja que és Secretaria General i el govern a través d'un pacte amb Scholz deixant fora de joc a Schulz i liquidant la carrera del fins ara Secretari General del SPD, Sigmar Gabriel. Quatre caramboles d'una jugada, i Schulz no serà Ministre d'Exteriors.
Operació Kanzleramt
Quan s'estudia l'oligopoli a les classes de Microeconomia, no s'explica ben bé com s'arriba al pacte. No hi ha reunions per pactar preus o quantitats explícitament, ni papers pel mig, simplement es miren als ulls i tothom sap en quina situació es troba l'altra, per que ambdues - o més - empreses estan en el mateix punt. Això se sembla, al pacte entre Scholz i Andrea Nahles, un pacte de circumstància per fotre fora els que fins ara manegaven el SPD ( Gabriel, Schulz...) i posicionar-se com a candidats per les pròximes eleccions "post Merkel". Ja veurem el duren aquestes amistats oligopolístiques, pel que sembla Nahles i Scholz han pactat que Scholz sigui el proper candidat a Bundeskanzler, mentre Nahles li sega l'herba sota els seus peus.
De moment Nahles li ha col·locat un parell de submarins, a la Vicecancilleria un antic cap de les Juventuts del SPD, Benjamin Mikfeld i al Finanzministerium, Jörg Kukies, un Investment banker predecessor de Nahles a les Juventuts del SPD de Rheinland Pfalz. Nahles controla també algunes secretaries d'Estat a Exteriors i al Ministeri de Treball. Me la jugo: d'aquí tres anys i mig, Nahles serà la candidata a Bundeskanzler.
Scholz vol arribar a Kanzler, però no és un paio popular dintre del SPD, necessita Nahles i alhora creu que podrà aguantar la seva envestida. Són equilibris fràgils, però el Finanzministerium és la plataforma ideal per llençar la seva candidatura: des del Ministeri de Finances es té un control clau del govern ja que es vigila la despesa dels altres ministeris i a més, es té una projecció exterior important: només cal recordar Schäuble durant el seu paper a la crisis Grega.
Operació Kanzleramt
Quan s'estudia l'oligopoli a les classes de Microeconomia, no s'explica ben bé com s'arriba al pacte. No hi ha reunions per pactar preus o quantitats explícitament, ni papers pel mig, simplement es miren als ulls i tothom sap en quina situació es troba l'altra, per que ambdues - o més - empreses estan en el mateix punt. Això se sembla, al pacte entre Scholz i Andrea Nahles, un pacte de circumstància per fotre fora els que fins ara manegaven el SPD ( Gabriel, Schulz...) i posicionar-se com a candidats per les pròximes eleccions "post Merkel". Ja veurem el duren aquestes amistats oligopolístiques, pel que sembla Nahles i Scholz han pactat que Scholz sigui el proper candidat a Bundeskanzler, mentre Nahles li sega l'herba sota els seus peus.
De moment Nahles li ha col·locat un parell de submarins, a la Vicecancilleria un antic cap de les Juventuts del SPD, Benjamin Mikfeld i al Finanzministerium, Jörg Kukies, un Investment banker predecessor de Nahles a les Juventuts del SPD de Rheinland Pfalz. Nahles controla també algunes secretaries d'Estat a Exteriors i al Ministeri de Treball. Me la jugo: d'aquí tres anys i mig, Nahles serà la candidata a Bundeskanzler.
Scholz vol arribar a Kanzler, però no és un paio popular dintre del SPD, necessita Nahles i alhora creu que podrà aguantar la seva envestida. Són equilibris fràgils, però el Finanzministerium és la plataforma ideal per llençar la seva candidatura: des del Ministeri de Finances es té un control clau del govern ja que es vigila la despesa dels altres ministeris i a més, es té una projecció exterior important: només cal recordar Schäuble durant el seu paper a la crisis Grega.
El Schwarze Null.
Una de les coses que més m'impressiona del SPD és que tenen clar que si es vol Estat del Benestar, aquest ha de ser sostenible i per tant, han de ser ells, els que vigilin més la caixa que no pas els de la CDU. Ho remarquen sempre què poden.
Schäuble, que fardava d'haver llegit Keynes, s'agafava a la seva política fiscal anticíclica per justificar el equilibri pressupostari, el Schwarze Null: durant 2008 i 2009 els deute públic alemany va incrementar-se un 25% del PIB - un PIB caient en picat -. Al 2018, el deute torna a nivells de pre crisis i l'objectiu és restar per sota del 60% del PIB d'acord amb el Pacte d'Estabilitat.
Les primeres declaracions de Scholz van ser de continuitat amb la política pressupost equilibrat/ superàvit. El contracte que van signar el SPD i la CDU hi ha un marge de 46.000 M€ per fer polítiques públiques des del Bund, més el upside recaptatori per l'evolució positiva de l'economia. Aquest és el marge que té Scholz i del qual li han caigut crítiques internes com la del alcalde de Berlin o bé les juventuts del SPD per seguir amb la política del Schwarze Null i no la del Rote Null.
El nou pressupost de 2019 ja ha estat presentat amb un increment de la despesa de 13.000M€ fins als 356.800M€ - sense incrementar la deute pública-. Hi ha un increment notable de la despesa militar fins els 42.900M€ arribant al 1,31% del PIB en Defensa, paral·lel a l'increment en Ajuda al Desenvolupament. Hi ha també la introducció de mesures socials Baukindergeld i d'infraestructures com conectar a la banda ampla 5.000 escoles. Els treballadors hauran d'aportar a la Seguretat Social a partir de rendes de 1.300€/mes i no de 850€/mes com fins ara.
Respecte Europa, tant el Brexit com Brusel·les - França -, li exigiran més diners addicionals sempre amb el vist i plau de CDU. Ell ja ha dit que "Ein Deutsche Finanzminister ist ein deutscher Finanzminister" Un Ministre de Finances Alemany és un Ministre de Finances Alemany. Aquest més d'Agost Atenes ha de tornar a renegociar 320.000 M€ dels crèdits que li van ser otorgats pels Estats de la UE. En definitiva, Europeisme amb dosis homeopàtiques.
Una de les coses que més m'impressiona del SPD és que tenen clar que si es vol Estat del Benestar, aquest ha de ser sostenible i per tant, han de ser ells, els que vigilin més la caixa que no pas els de la CDU. Ho remarquen sempre què poden.
Schäuble, que fardava d'haver llegit Keynes, s'agafava a la seva política fiscal anticíclica per justificar el equilibri pressupostari, el Schwarze Null: durant 2008 i 2009 els deute públic alemany va incrementar-se un 25% del PIB - un PIB caient en picat -. Al 2018, el deute torna a nivells de pre crisis i l'objectiu és restar per sota del 60% del PIB d'acord amb el Pacte d'Estabilitat.
Les primeres declaracions de Scholz van ser de continuitat amb la política pressupost equilibrat/ superàvit. El contracte que van signar el SPD i la CDU hi ha un marge de 46.000 M€ per fer polítiques públiques des del Bund, més el upside recaptatori per l'evolució positiva de l'economia. Aquest és el marge que té Scholz i del qual li han caigut crítiques internes com la del alcalde de Berlin o bé les juventuts del SPD per seguir amb la política del Schwarze Null i no la del Rote Null.
El nou pressupost de 2019 ja ha estat presentat amb un increment de la despesa de 13.000M€ fins als 356.800M€ - sense incrementar la deute pública-. Hi ha un increment notable de la despesa militar fins els 42.900M€ arribant al 1,31% del PIB en Defensa, paral·lel a l'increment en Ajuda al Desenvolupament. Hi ha també la introducció de mesures socials Baukindergeld i d'infraestructures com conectar a la banda ampla 5.000 escoles. Els treballadors hauran d'aportar a la Seguretat Social a partir de rendes de 1.300€/mes i no de 850€/mes com fins ara.
Respecte Europa, tant el Brexit com Brusel·les - França -, li exigiran més diners addicionals sempre amb el vist i plau de CDU. Ell ja ha dit que "Ein Deutsche Finanzminister ist ein deutscher Finanzminister" Un Ministre de Finances Alemany és un Ministre de Finances Alemany. Aquest més d'Agost Atenes ha de tornar a renegociar 320.000 M€ dels crèdits que li van ser otorgats pels Estats de la UE. En definitiva, Europeisme amb dosis homeopàtiques.
NOTA0: No et fiïs mai de la gent que surt de les joventuts d'un partit polític tipus Andrea Nahles, el motllo pel que estan fets és sempre el mateix. Aquesta ha aconseguit col·locar el seu predecessor a les joventuts del SPD, Jörg Kukies, ex-cap de Goldman Sachs a Alemanya i Austria, com a Secretari d'Estat al Finanzministerium encarregat de la política Financera i Europa.
NOTA1: Per Scholz, la socialdemocràcia representa l'esquerra de la dreta o bé la dreta de l'esquerra. Tot per pescar vots al centre. En la seva gestió al capdavant de l'ajuntament d'Hamburg ha donat suport al salari mínim, mindestlohn i ha fet vivenda pública abans que es posés de moda ( Tenia un bon pressupost). Com que no és un working class hero, no és gaire popular entre les bases del SPD - això no vol dir que no pugui guanyar eleccions -. El paio des de fa un any que prepara l'aterreatge a la política nacional, ha escrit un llibre i surt de terturlià a la tele.
NOTA2: El Baukindergeld, són 1.200€/any per nen per les famílies que vulguin adquirir un inmoble. Originàriament és una mesura per atraure parelles joves a zones deprimides d'Alemanya. Però ara ho han fet extensiu. És una cagada econòmica de llarg, de la que Schäuble estava en contra però la CDU va insistir en aplicar per ajudar als "nostres". Política de família i de vivenda d'un sol tret i 9.800M€ anuals de despesa.
- Al 2021 S'acaba la Soli - el pacte de solidaritat entre l'Est i l'Oest i el Bund podrà disposar de 10.000M€ addicionals.
- Els socialdemòcrates crítiquen la ministra de Defensa per que no pot demanar més pressupost i al 2017 tornar 1.000M€ d'euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada