La grandeur de la France....Macron part I

Hi ha llibres que s'han de llegir per que s'han de llegir, un es El Meditarraneo en época de Felipe II, de Fernand Brudel. En ell explica que la falla entre el món protestant i el món catòlic ja estava fixada abans que Luter pengés les 95 tesis a la porta de l'església de Wittenberg. L'impacte va ser fort a Alemanya que va disoldre el Sacre Imperi Germànic, però a França també, les Guerres de Religió van deixar el país debastat. França és un dels països que més pateix davant les tensions entre nord i sud, està al mig.

L’inici, el discurs de la Sorbona a setembre de 2017

En el mateix escenari que Mitterrand va sortir a defensar el Tractat de Maastrich fa 25 anys i en l’aniversari del discurs de De Gaulle apel·lant a Alemanya a posar en marxa el projecte europeu al 1963, va sortir Macron a fer una crida a tots els líders europeus – o sigui Merkel - a deixar de ser gestors i posar en marxa un projecte polític  que allunyi jovent europeu dels extremistes.

La tesis de Macron és que primer hi ha un sobirania europea com a precondició per la sobirania nacional, és a dir, només com a UE pot afrontar determinats problemes com una política de fronteres, la protecció de dades davant de Facebook o bé la creació d’un Finanzminister per fer front a les crisis financeres. Tres eixos bàsics del seu discurs:

Reforma institucional de la UE ja que són lentes, ineficients i dèbils. A les eleccions de 2019 la meitats dels eurodiputats han d’estar escollits en llistes transnacionals, la Comissió ha d’estar reduïda a 15 membres de l'Eurozona -  Europa de dues velocitats saltant-se Polònia o Dinamarka, això ho dic jo -  i un president de la Comissió escollit en unes eleccions i no pels Estats.

Seguretat i defensa: pressupost conjunt de defensa i inici d’un excercit de la UE, armonització de l’estratègia de defensa, i s'hi posa amb el tema de la immigració amb única legislació d’asil europea i la defensa les fronteres amb una única polícia. 

Economia: L’eurozona ha de tenir un únic pressupost amb un finanzminister que manegui els impostos per omplir el pressupost, per exemple, un impost de societat per multinacionals i empreses i un impost sobre transaccions borsàries.

In der Ruhe liegt die Kraft

Aquesta és una de les cites preferides de Merkel que la defineix bé, en la serenor hi ha la força.

Macron ha convençut als francesos que el seu futur està dintre d’Europa, però el seu discursos no tenen el consens alemany. Macron intenta implicar els alemanys sense interpelar-los directament ja que sap que hi ha un bon grapat de diputats de la CDU i la CSU que se’ls posa els pèls de punta cada cop que Alemanya ha d’invertir uns altres 2.000 milions d’Euros a la germanor comunitària i Merkel ha de vigilar per que té una majoria en nombre de diputats eixuta. Tampoc, el partit anti immigració i anti euro,  l'Alternative für Deutschland li deixa massa marge - a les enquestes surt com a primera força política a l'Est -. Merkel ha ajudat a Macron davant l'amençada pel Front Nacional i ara toca conservar la democràcia alemanya davant l’Alternative für Deutschland.

Mentre Schulz (SPD) manegava, l’orientació proeuropea del govern alemany estava asseguradaa, el primer capitol del acord de govern de la Gran Coalició era Europa, amb la seva sortida també surt Europa com a prioritat....només cal escoltar Olaf Scholz, el nou  Finanzminister substitut de Schäuble  i el  carrec més important del SPD: un ministre de finances alemany és un ministre de finances alemany (!).

Merkel i els seus ministres tenen tres contradiccións a resoldre: han de frenar Macron, sense aturar-lo, han de seguir amb el tàndem franco alemany sense excloure altres països i han de corretgir la política de la UE sense fer gaires canvis profunds. Merkel ja s'ha jugat els duros amb quatre presidents francesos ( Chirac, Sarkozy, Hollande i ara Macron).

Economia: Finanzminister i ESM

Les reformes que proposa Macron ja venen de lluny: Sarkozy va subscriure al seu moment un únic pressupost i un finanzminister per la UE, sense èxit - igual que Macron -, i Hollande va començar la legislatura intentat reformes i tot va quedar en res. L’objectiu de Macron no és mancomunar els deutes sinó aconseguir diner adicional per estabilitzar l’Eurozona.

En el primer punt de l’acord de la Gran Coalició, impulsat per Schulz, hi ha quatres pàgines detallades sobre com Europa s’hauria de manegar: majors inversions, més solidaritat, major acció comuna en fronteres. O sigui que el Finanzminister alemany, Scholz (SPD), hauria d’obrir la caixa.

Entre les files de la CDU,  hi ha Klaus Regling, assessor de Theo Waigel i director del ESM, en català, el Mecanisme Europeu d'Estabilitat, el fons per ajudar els Estats durant les crisis financeres.  Aquest sostè que es pot crear un Fons Monetari Europeu i que la legislació només ho permet encara que només sigui per a casos excepcionals. Aquesta opció és una variant de la creació d’un pressupost únic observat per bona part dels  diputats de la Unió com un intent dels francesos de fotre'ls la cartera.

El gran conflicte en el futur de l’Eurozona, rau en si l'ESM -  el Mecanisme Europeu d'Estabilitat - s’ha de convertir en un Fons Monterari Europeu, amb tot el que comporta per les finances dels Estats (diners a canvi de reformes) o bé, en matèries espinoses com la liquidació de bancs amb problemes. Els ministres de finances Le Marie i Scholz ja estan treballant en una agenda comuna: assegurar els dipòsits bancaris europeus després de sanejar la banca - sobretot la italiana, no sigui cas que els alemanys paguin pels italians- , agument del pressupost per inversions i la creació d’un Fons Monetari Europeu per donar crèdit addicional als Estats amb problemes. 

També hi ha resistència de forces països de la zona euro: el Primer Ministre holandès no està per la feina i juntament amb set països més aposten pel Pacte d’Estabilitat com a precondició per parlar d'un únic Finanzminister europeu. La segona líniea d’atac contra Macron és l’Europa de les dues velocitats, l’Eurozona i la resta. Polonia i Dinamarka no volen cap Fnanzminister. Merkel ja va dir a Polònia que volia una Europa de 27 països  i no una Europa de la Eurozona. 

El cert, és que des de que Macron va guanyar les eleccions, els mercats financers no tenen el punt de mira a Europa...S'avançar, poc a poc, per que en el pròxim canvi de cicle econòmic, s'arribi a un gran concens europeu: diners - Alemanya - a canvi de cessió de sobirania - França-.

Nota0: Macron va fer arribar el text de la seva conferència a la Sorbona a Merkel un parell de dies abans i en plena campanya electoral alemanya.

NOTA1: El gran drama és que els populistes del Nord es retroalimenten amb els populistes del Sud, és a dir, major solidaritat dona ales a Alternative für Deutschland i menor força al 5 Estrelles italià.

NOTA2: On no arriba el BCE hauria d’arribar el ESM per poder estabilitzar crisis financeres.

NOTA3: Acaba de sortir un llibre” El filòsof i el President” on es parla dels dos anys que Macron va fer de palanganero del  professor de filosofia Paul Ricoeurs. Es creu que Macron manlleva un parell de idees - suficient- de Ricoeurs, el prinicipi de sobiranitat europea - i que permet partits/ moviments transeuropeus-  i el consens dissensual: jugar a la polarització contrari a la sintesis  hegeliana.  NOTA DE LA NOTA En la primera pregunta de Der Speigel a la primera entrevista a Macron, li pregunten per Hegel.

NOTA4: Sosté Macron que França és un país catòlic i per tant vertical, de dalt a baix a diferència de la protestant alemany, horitzontal.