El Spiegel titulava la humiliació, l'article central de l'edició de la setmana passada. Els americans, sense consultar, ni avisar, unilateralment han trencat el pacte amb l'Iran que tant de temps i esforços va costar a John Kerry i bona part de la diplomàcia europea per evitar una nova guerra al Orient Pròxim. L'acord permetia a l'Iran aturava el seu programa nuclear - verificat - i a canvi se li aixecaven les sancions econòmiques. El trencament col·loca l'Orient Mitjà davant d'un risc real de conflicte real que ja s'està produint a Síria entre l'Iran i Israel i que amenaça en escalar. Aquest anunci de Trump també té conseqüències en la relació UE-USA i en l'impacte en les inversions europees al Iran.
L'adeu americà
Trump ha aconseguit que el tradicional vincle entre Europa i USA des de la segona guerra mundial ja no sigui una cosa obvia. Merkel ha dit: Europa no es pot deixar en mans dels USA, ha de poder decidir el seu propi futur. La proposició inversa obliga a un política militar i exterior comuna i amb recursos - especialment en Defensa -. L'aliança transatlàntica ja no és fiable. El que és curiós que la Pax Americana l'hagin trencat pels propis american: Trump ha arrassat amb la OTAN com cap altre comunista subversiu ho pogués imaginar. Ni el Pacte de Varsòvia.
La humiliació que ha inflingit Trump, com cap altre president nord americà, a la Unió Europea - i especialment a Emmanuel Macron - trencant l'acord sense tenir en compte cap opinió dels seus aliats occidentals ha tingut una conseqüència positiva: les diplomàcies europees s'estiguin posant en sintonia per donar una resposta comuna. Fins i tot els britànics han protestat (!).
El cervell de l'operació és John Bolton, el Conseller de Seguretat Nacional americà, un diplomàtic que observa l'ús de la força com el millor mitjà per aconseguir objectius polítics. Joschka Fischer el considera un dels responsables directes de la intervenció militar al Iraq al 2003. Odia la debilitat i defuig del compromís, no és un Neocon que vol porta la democràcia i el lliure mercat arreu, és un simplement un falcó. Veu les institucions multilaterals com supèrflues i observa la política exterior com un joc de suma zero. Fa tres anys va escriure un article d'opinió al NewYork Times: To stop Iran's bomb, bomb Iran.
L'adeu americà
Trump ha aconseguit que el tradicional vincle entre Europa i USA des de la segona guerra mundial ja no sigui una cosa obvia. Merkel ha dit: Europa no es pot deixar en mans dels USA, ha de poder decidir el seu propi futur. La proposició inversa obliga a un política militar i exterior comuna i amb recursos - especialment en Defensa -. L'aliança transatlàntica ja no és fiable. El que és curiós que la Pax Americana l'hagin trencat pels propis american: Trump ha arrassat amb la OTAN com cap altre comunista subversiu ho pogués imaginar. Ni el Pacte de Varsòvia.
La humiliació que ha inflingit Trump, com cap altre president nord americà, a la Unió Europea - i especialment a Emmanuel Macron - trencant l'acord sense tenir en compte cap opinió dels seus aliats occidentals ha tingut una conseqüència positiva: les diplomàcies europees s'estiguin posant en sintonia per donar una resposta comuna. Fins i tot els britànics han protestat (!).
El cervell de l'operació és John Bolton, el Conseller de Seguretat Nacional americà, un diplomàtic que observa l'ús de la força com el millor mitjà per aconseguir objectius polítics. Joschka Fischer el considera un dels responsables directes de la intervenció militar al Iraq al 2003. Odia la debilitat i defuig del compromís, no és un Neocon que vol porta la democràcia i el lliure mercat arreu, és un simplement un falcó. Veu les institucions multilaterals com supèrflues i observa la política exterior com un joc de suma zero. Fa tres anys va escriure un article d'opinió al NewYork Times: To stop Iran's bomb, bomb Iran.
L'estratègia Europea, work in progress...
Des de fa temps la diplomàcia alemanya i francesa divergeixen davant de Trump amb una pregunta clàssica de política exterior: appeasement o enfrontament. Europa ha d'arriscar una guerra comercial per l'Iran? Trump es deixarà intimidar per l'oposició europea o bé fotra més benzina al foc? Aquestes preguntes fins ara només es feien només amb Vladimir Putin però no amb USA.
La obstinació Trump col·loca Europa sota màxima pressió. Richard Grennell, el novissim ambaixador americà a Berlin ja ha dit al NewYorkTimes que si els europeus es posen al costat dels USA en la qüestió iraniana, no hi haurà aranzels per l'acer ni l'alumini. És a dir, o feu el què diem o hi haurà guerra comercial. Donald Tusk ha respòs que amb aquests amics no calen enemics.
Només una política exterior comuna pot fer alguna cosa, però els alemany no estan per la feina: volen salvar l'acord amb Iran però no es mullaran per ell. Paris per contra vol canya, pensen que si Europa calla, Trump no tindrà aturador. És una història antiga, davant la confrontació França es fa gran mentre que Alemanya s'empetiteix. Macron avisa: si una gran potencia ens imposa decisions encara que sigui aliat, no som sobirans. A Berlin es parla de realpolítik, el tema del Iran ocupa un segon lloc davant la possible guerra comercial, que ataca directament als interessos més íntims de la indústria automobilística. Alemanya evita l'enfrontament directe mentre Macron ja contempla a Alemanya com poc fiable.
L'antic primer ministre francès Raffarin, proposa una aliança entre França, Rússia, Berlin i Xina per fer de contrapès als USA (!). No cal dir que Alemanya ni se li passa pel cap aquest tipus d'aliances, però aquesta setmana Merkel ha visitat la Xina - amb reportatge de cinc pàgines a tot color a Der Speigel - i no només per parlar de cotxes, sinó de Trump.
Les sancions
Un europeísta com Peter Altmaier, ministre d'Economia i estret col·laborador de Merkel, ha qüestionat el pla presentat per la Comissió Europea per les noves sancions per empreses europees que facin negocis a Iran: juridicament, no tenim cap possiblitat de protegir les empreses alemanyes de les ressolucions preses pel govern americà. La Comissió ha utilitzat el Block Statute per protegir les empreses europees davant les sancions americanes i que mai ha estat posat en vigor. La posició de la UE interpel·la al propi govern alemany: el ministre d'Exteriors - SPD -, el guaperes Heiko Maas està a favor del Block Statute mentre que Altmeier -CDU -és reticient. Federica Mogherini, responsable d'exteriors de la Comissió Europa té al costat de Heiko Maas.
Un europeísta com Peter Altmaier, ministre d'Economia i estret col·laborador de Merkel, ha qüestionat el pla presentat per la Comissió Europea per les noves sancions per empreses europees que facin negocis a Iran: juridicament, no tenim cap possiblitat de protegir les empreses alemanyes de les ressolucions preses pel govern americà. La Comissió ha utilitzat el Block Statute per protegir les empreses europees davant les sancions americanes i que mai ha estat posat en vigor. La posició de la UE interpel·la al propi govern alemany: el ministre d'Exteriors - SPD -, el guaperes Heiko Maas està a favor del Block Statute mentre que Altmeier -CDU -és reticient. Federica Mogherini, responsable d'exteriors de la Comissió Europa té al costat de Heiko Maas.
Les sancions americanes afecte directament a grans empreses a la petrolera francesa Total amb projectes importants de prospecció gasística i Peugot mentre que a Alemanya afecta a la mittelstand. Les exportacions tant de França com Alemanya a l'Iran representen el 0,3% i 0,2% del PIB respectivament. Traducció: poc impacte econòmic. Els americans han donat entre 90 i 180 per que les empreses europees deixin l'Iran (!). Que Europa no s'arronsi és un missatge simbòlic per Trump i sobretot per donar oxigen als reformadors iranians.
Aquesta és una oportunitat per construir la unitat europea en política exterior, ja que Trump només pot seguir el seu camí amb una Europa desunida. Els iranians ja han dit que la UE, Xina i Rússia no són menys forts que els USA. Pressure's on.
NOTA0: No cal dir que George W. Bush i la guerra del Iraq van consolidar Iran com a potència hegemònica . La pregunta del Iran implica directament a Israel amb camp de batalla a Síria. Per Israel no és tolerable que l'expansionisme iranià arribi a les seves fronteres amb o sense armament nuclear.
NOTA1: En la última entrevista a Joschka Fischer qüestiona el model exportador alemany ja que la dependència exportadora els impedeix posicionar-se políticament davant Trump.
NOTA2: El nou ambaixador americà a Alemanya és definit en el primer paràgraf de l'article al Der Spiegel com inconsistent, dissonant i contradictori. Defensa i justifica les accions de Trump en temes com el clima o el trasllat de l'ambaixada a Jerusalem i es mostra contrari a una forta regulació de Facebook i Google a Europa. La mala notícia és que fa més twitters que Trump.
NOTA0: No cal dir que George W. Bush i la guerra del Iraq van consolidar Iran com a potència hegemònica . La pregunta del Iran implica directament a Israel amb camp de batalla a Síria. Per Israel no és tolerable que l'expansionisme iranià arribi a les seves fronteres amb o sense armament nuclear.
NOTA1: En la última entrevista a Joschka Fischer qüestiona el model exportador alemany ja que la dependència exportadora els impedeix posicionar-se políticament davant Trump.
NOTA2: El nou ambaixador americà a Alemanya és definit en el primer paràgraf de l'article al Der Spiegel com inconsistent, dissonant i contradictori. Defensa i justifica les accions de Trump en temes com el clima o el trasllat de l'ambaixada a Jerusalem i es mostra contrari a una forta regulació de Facebook i Google a Europa. La mala notícia és que fa més twitters que Trump.
De Trump i la seva „política“ (whatever) és tot dit. Només afegiré doncs com a comentari que m'has fet descobrir el nou ambaixador US a Berlín i ja el segueixo a Twitter ;-)
ResponElimina