Després del penós paper que va jugar
França durant la Segona Guerra Mundial on només va salvar la grandeur gràcies
al Partit Comunista Francès i els republicans espanyols que hi van posar la
carn a la graella, resulta increïble el pes posterior en política exterior que
va tenir en la reconstrucció: Consell de Seguretat, ocupació de Berlin,
participació en tots el foros internacionals rellevants obrint la boca, inclús
De Gaulle va rebutjar anar a Postdam per que el territori alemany controlat pels
francesos el considerava massa petit...Només De Gaulle podia haver col·locat a
França en una situació que amb prou feines li corresponia.
Macron, ocupa
l’espai.
Entre un Putin que
somia en reconstruir l’imperi soviètic i un Trump que creu que la política no
difereix d’un videojoc - Missiles, nice
and smart- . Alemanya calla, no ha participat ni el l’afer Skripal ni més
important, en el tema de Siria, li ha deixat tot el joc a Macron.
A la última
legislatura Merkel va perdre força crèdit polític amb la crisis del refugiats
ja que va xocar amb bona part dels seus aliats tradicionals a Europa i va
permetre el salt de l’Alternative für
Deutschland. Al 2014, Alemanya va prendre l’iniciativa a Ukrania - en
comptes del USA - i la Ministra de Defensa, defensava un participació activa a
la Conferència de Seguretat de München. El Bundespräsident Gauck, el Ministre
d’Exteriors, Steinmeier i la Ministre de Defensa, Von der Leyen donaven suport
a una participació més activa en política exterior – tenim els mitjans i la capacitat -. Quan va arribar Trump a la
presidència, el New York Times sostenia que Merkel era la única defensora del
liberalisme a Occident.
L’atac a Siria ha
estat estretament organitzat per francesos i americans, Donald i Emmanuel s’han
estat trucant diariament. Aquesta operació ha estat tramada per Trumps, May i
Macron sense la concurrència de Merkel. La única que té contacte regular amb
seu homòleg americà, James Matis es la ministra de Defensa, von der
Leyen. Des de fa un any i tres mesos no hi ha ambaixador americà a Berlin (!)
ja que els democrates - americans- no donen suport al candidat al Senat.
Ningú a Washington entén les reserves de alemanyes als bombardejos a Síria. El ministre d'Exteriors alemanys, Heiko Maas (SPD) va mostra les seves reserves per la intervenció de
la Bundeswehr a Kosovo al 1999 fa un
mes a Der Speigel, imagina’t per
intervenir militarment a Síria. La influència Alemanya és baixa a hores d’ara i
en el cas sirià, és important la presència americana a Siria per
protegir els kurds dels trucs.
En el cas Skripal,
Macron i Trump es van posar ràpidament d’acord a castigar Putin. Berlin es va
mostra prudent mentre els britànics exigien sancions i solidaritat. Macron va
tancar la representació francesa a Moscou. Fins
el moment, la política russa era domini exclusiu de Merkel.
Frogs, el malnom que els americans dediquen als francesos.
Tothom vol parlar
amb Macron i no amb Merkel, després de la reunions i conferències internacionals,
Merkel torna a l’hotel ràpid mentre Macron no para de fer amics. Macron fa
política a través dels discursos i llença idees mentre Merkel fa tot el
contrari: només actua si toca i intenta polaritzar el menys possible, com els
jesuïtes. I a sobre Macron, no només fa discursos sinó que envia missils a
Al-Assad. Merkel no entén la política del
contacte personal i evitar barrejar les emocions amb la política.
Macron va olorar
correctament el potencial que dona Trump per apuntalar-se políticament passant
com a defensor de l’ordre liberal, tot citant al pobre Tocqueville. El primer
que va fer va ser currar-se Trump amb encaixades de mans eternes i convidant-lo
a les celebracions del 14 de Juliol amb abraçada inclosa i dinar a la Torre
Eiffel. Trump va afirmar que Macron era fort i llest i el va convidar tres dies a
Washington.
Macron a retornat
la visita als USA. En perfecte anglès però amb accent Peter Sellers a la Pantera Rosa s’ha passejat pel Congrés americà
amb un discurs que puntejava punt per punt el programa de Trump. La
polarització no el posiciona com enemic de Trump, just al contrari, els dos es
veuen com homes d’acció que han arribat al poder contra tot pronòstic. Macron
ha aprofitat per plantar un roure al jardí de la Casa Blanca i xerrar sobre l’amistat
entre Lafayette i George Washington.
La Kanzlerin amb prou feines ha rascat un a
visita de treball en cap de setmana mentre Macron
intenta posicionar-se com l’intermediari entre USA i Europa. No està clar
que la simpatia entre Macron i Trump serveixi per alguna cosa: de moment no ha
atemperat la hiperactivitat exterior de Trump al Iran, en els aranzels o el
canvi climàtic…..La visita només ha
servit per fer fotos.
Germans are bad, very bad - Donald Trump
Les relacions diplomàtiques entre Alemanya i els USA està
en un punt francament baix: hi ha dos motius crítics la falta de seguiment a la
política exterior de Trump sense oferir una alternativa per part de la diplomàcia
alemanya – estan sobrepassats -. De fet el pressupost de Defensa alemany roman
constant en 1,2% del PIB mentre que França arriba al 1,7% i amb l’objectiu d’arribar
al 2% al 2024.
I l’altra punt és el superávit comercial de 68.000M€ que té
Alemanya respecte els USA i que segons la tesis de Trump, és injust i degut a una mala negociació
americana dels tractats internacionals de comerç.
LA GRAN PENA ÉS QUE TOTS ELS CAPS D'ESTATS EUROPEUS INTENTEN TENIR UNA SPECIAL RELATIONSHIP AMB ELS USA A BASE DE XERRAR TOTES LES INTIMINTATS DE LA UE.
Nota0: Macron va
fer esperar Merkel 35 minuts durant la seva visita a París. Macron generalment
fa esperar als periodistes….Narcissisme en estat pur.
Nota1: Un vell
periodista francès diu que les informacions que surten del Palau Elisi ja no
són fiables. Macron controla els missatges que surten de forma curosa...els
assessors callen.
Nota2 A la pregunta de si Trump és fiable, Macron
respon que si i cita a un filòsof Emmanuel Levinas, la confiança es regala, no
és una cosa que s’hagi de treballar. Un crack!
Nota3: Al Spiegel
de la setmana passada surten les millors fotos de la relació Trump Macron. És
impressonant.
Nota4: El IMF ja ha
advertit a Alemanya que ha d'Invertir més per estimular la demanda interna,
reduir el IRPF dels trams mitjos i baixos i baixar contribucions salarials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada