Bona part del superàvit en el pressupost del Schäuble és gràcies als tipus tant baixos....no sé que passaria en altres països, regions i nacionalitats amb uns tipus més alts ;).
"Per Alemanya no és raonable seguir amb una política de baixos tipus". W. Schäuble
Wolfgang Schäuble no deixa res a la casualitat, no diu sempre el què pensa però el que diu está perfectament calculat: "he dit a Mario Draghi: has d'estar orgullós, un 50% dels bons resultats d'un partit nou i exitós a Alemanya - d'Alternative für Deutschland - es deu a la teva política monetària". Dos dies després va trucar al seu homòleg americà, Jack Lew i li va dir que tant el BCE com el Bank of England havien de tenir coratge per sortir paulatinament, i en consonància amb la FED, de la política de baixos tipus. Per acabar-ho d'adobar, veu conflicte d'interessos entre la supervisió bancària europea i la direcció de la política monetària dintre del BCE.
Schäuble va trencar al tradició alemanya de no posar dintre del joc polític la política monetària del BCE. És un principi sagrat defensar la independència del Banc Central. Per això, la seves declaracions sobles " les desgràcies que ens pot comportar" la política monetària expansiva no són casuals: la política monetària del "der italianerrrr" no li agrada un pèl, ell vol reformes estructurals. Les seves declaracions són un toc d'atenció, creu que Draghi ha creuat una línea vermella, fins i tot a posat a treballar als serveis jurídics del Finanzministerium per fer front a polítiques més heterodoxes que es puguin donar.
Aquí hi ha tot un joc molt fi: ni Schäuble ni Merkel poden "amençar" públicament - via mitjans de comunicación - a Draghi i la seva política de tipus baixos. El més fotut de l'amença és que després l'has de executar, si la cosa va malament. Schäuble i Merkel no volen acabar en un carreró sense sortida.
L'altra part de la pel·lícula és la situación política a Alemanya: les últimes enquestes situen a AfD a 5% del SPD (!) a nivell nacional. El tret de Schäuble també ha de ser entès en aquesta direcció....comencen a veure les orelles al llop. El BCE seria boc expiatori de la CDU per justificar la seva devallada electoral. I aquí s'entra en una contradicció: davant el fracàs de la política europea per trobar una solución a la crisis de 2012, ha deixat com a únic actor "polític" l'acció del BCE per salva l'euro. Ara li cauen una pluja de crítiques des del terreny polític precisament per això, per actuar. Com que es creu que ha creuat la línea de la independència per la compra de deute públic, és l'excusa perfecte per qualsevol descens a les urnes. "Der italianer" li diuen am despreci.
La pressió dels lobbies
Les asseguradores i el sector financer alemany en general, utilitzen l'argument dels pobrets estalviadors alemanys que no tindran suficients diners per la vellesa i hauran de recollir llaunes pels carrers, per pressionar a Draghi a través del govern alemany - això ho dic jo i un fanzine esquerranós Der Spiegel -. Bona part de les crítiques de la CSU ( Bayern) s'expliquen per que deuen part del càrrrec a les asseguradores;).
Nicolaus von Bomhard, és el CEO de Munich Re i qualifica de horrorosa - Entsetzen - i incomprensible la política expansiva del BCE. Directament, en roda de premsa, després d'anunciar que Munich Re torna a atesorar or com a valor refugi. Una punyalada per l'esquena. I així, Oliver Bäte, CEO de Allianz, Georg Fahrenschon, cap de l'associació de caixes d'estalvi o bé Hans-Walter Peters, president de l'associació bancaria: "El BCE amenaça l'estabilitat financera". Un degoteig constant de crítiques gràcies els baixos marges, la compra de deute públic (una font històrica d'inversió de les asseguradores) i l'obligació d'augmentar les comissions per pal·liar el desastre al compte de resultats.
El que no diuen és que la baixa inflació també compensa els baixos tipus d'interès, com ha passat en altres periòdes de la historia, no llunyana, d'Alemanya ( p.ex. finals dels noranta).
La relliscada de Draghi
L'economista en cap del BCE, Peter Praet, va sostenir que al BCE encara li queda marge d'actuació, que la política monetària no està acabada i posar un exemple: el BCE podria donar quantitat d'euros a cada europeu per estimular la cojuntura (Helikopter Geld) via efecte riquesa. Aquesta és una mesura que combina una política fiscal i monetaria expansiva que, en defintiva, equival a una baixada d'impostos encoberta difícilment acceptable dintre de la UE, almenys jurídicament.
Mario Draghi va trobar la idea interessant.
Sembla un capítol fet per periodistes que remenen les escombreries... De seguida apareixen entrevistes amb el president del Bundesbank, economistes prestigiosos ( ex economista en cap del BCE, Itmar Ossig) i un article de Hans-Werner al Frankfurter Allgemaine amb posicions obertament en contra.
Never mind the bollocks...here comes Mario Draghi.
Draghi per la seva banda, no té gaire gent de confiança dintre dels economistes alemanys des de que va marxa a la secretaria del ministeri de treball, Jörg Amussen. Tampoc apareix sovint pel seu despatx a Frankfurt. Se sent injustament acusat per bona part dels economistes i polítics alemanys: "aquells que posen en dubte les mesures que apliquem, escarmenten" : No hi ha hagut hiperinflació ni pèrdues realitzades al balanç del BCE, a canvi s'ha salvat l'Euro.
"Per Alemanya no és raonable seguir amb una política de baixos tipus". W. Schäuble
Wolfgang Schäuble no deixa res a la casualitat, no diu sempre el què pensa però el que diu está perfectament calculat: "he dit a Mario Draghi: has d'estar orgullós, un 50% dels bons resultats d'un partit nou i exitós a Alemanya - d'Alternative für Deutschland - es deu a la teva política monetària". Dos dies després va trucar al seu homòleg americà, Jack Lew i li va dir que tant el BCE com el Bank of England havien de tenir coratge per sortir paulatinament, i en consonància amb la FED, de la política de baixos tipus. Per acabar-ho d'adobar, veu conflicte d'interessos entre la supervisió bancària europea i la direcció de la política monetària dintre del BCE.
Schäuble va trencar al tradició alemanya de no posar dintre del joc polític la política monetària del BCE. És un principi sagrat defensar la independència del Banc Central. Per això, la seves declaracions sobles " les desgràcies que ens pot comportar" la política monetària expansiva no són casuals: la política monetària del "der italianerrrr" no li agrada un pèl, ell vol reformes estructurals. Les seves declaracions són un toc d'atenció, creu que Draghi ha creuat una línea vermella, fins i tot a posat a treballar als serveis jurídics del Finanzministerium per fer front a polítiques més heterodoxes que es puguin donar.
Aquí hi ha tot un joc molt fi: ni Schäuble ni Merkel poden "amençar" públicament - via mitjans de comunicación - a Draghi i la seva política de tipus baixos. El més fotut de l'amença és que després l'has de executar, si la cosa va malament. Schäuble i Merkel no volen acabar en un carreró sense sortida.
L'altra part de la pel·lícula és la situación política a Alemanya: les últimes enquestes situen a AfD a 5% del SPD (!) a nivell nacional. El tret de Schäuble també ha de ser entès en aquesta direcció....comencen a veure les orelles al llop. El BCE seria boc expiatori de la CDU per justificar la seva devallada electoral. I aquí s'entra en una contradicció: davant el fracàs de la política europea per trobar una solución a la crisis de 2012, ha deixat com a únic actor "polític" l'acció del BCE per salva l'euro. Ara li cauen una pluja de crítiques des del terreny polític precisament per això, per actuar. Com que es creu que ha creuat la línea de la independència per la compra de deute públic, és l'excusa perfecte per qualsevol descens a les urnes. "Der italianer" li diuen am despreci.
La pressió dels lobbies
Les asseguradores i el sector financer alemany en general, utilitzen l'argument dels pobrets estalviadors alemanys que no tindran suficients diners per la vellesa i hauran de recollir llaunes pels carrers, per pressionar a Draghi a través del govern alemany - això ho dic jo i un fanzine esquerranós Der Spiegel -. Bona part de les crítiques de la CSU ( Bayern) s'expliquen per que deuen part del càrrrec a les asseguradores;).
Nicolaus von Bomhard, és el CEO de Munich Re i qualifica de horrorosa - Entsetzen - i incomprensible la política expansiva del BCE. Directament, en roda de premsa, després d'anunciar que Munich Re torna a atesorar or com a valor refugi. Una punyalada per l'esquena. I així, Oliver Bäte, CEO de Allianz, Georg Fahrenschon, cap de l'associació de caixes d'estalvi o bé Hans-Walter Peters, president de l'associació bancaria: "El BCE amenaça l'estabilitat financera". Un degoteig constant de crítiques gràcies els baixos marges, la compra de deute públic (una font històrica d'inversió de les asseguradores) i l'obligació d'augmentar les comissions per pal·liar el desastre al compte de resultats.
El que no diuen és que la baixa inflació també compensa els baixos tipus d'interès, com ha passat en altres periòdes de la historia, no llunyana, d'Alemanya ( p.ex. finals dels noranta).
La relliscada de Draghi
L'economista en cap del BCE, Peter Praet, va sostenir que al BCE encara li queda marge d'actuació, que la política monetària no està acabada i posar un exemple: el BCE podria donar quantitat d'euros a cada europeu per estimular la cojuntura (Helikopter Geld) via efecte riquesa. Aquesta és una mesura que combina una política fiscal i monetaria expansiva que, en defintiva, equival a una baixada d'impostos encoberta difícilment acceptable dintre de la UE, almenys jurídicament.
Mario Draghi va trobar la idea interessant.
Sembla un capítol fet per periodistes que remenen les escombreries... De seguida apareixen entrevistes amb el president del Bundesbank, economistes prestigiosos ( ex economista en cap del BCE, Itmar Ossig) i un article de Hans-Werner al Frankfurter Allgemaine amb posicions obertament en contra.
Never mind the bollocks...here comes Mario Draghi.
Draghi per la seva banda, no té gaire gent de confiança dintre dels economistes alemanys des de que va marxa a la secretaria del ministeri de treball, Jörg Amussen. Tampoc apareix sovint pel seu despatx a Frankfurt. Se sent injustament acusat per bona part dels economistes i polítics alemanys: "aquells que posen en dubte les mesures que apliquem, escarmenten" : No hi ha hagut hiperinflació ni pèrdues realitzades al balanç del BCE, a canvi s'ha salvat l'Euro.
En la última trobada del IMF a Washington, Schäuble i Jens Weidemann, president del Bundesbank, en notòria oposició a Draghi, van fer un conferència conjunta. El primer va treure ferro a l'assumpte de les declaracions i l'altre va defensar la independència del BCE davant del joc polític i va justificar la política monetària expansiva pels baixos nivells d'inflació de la zona. Si no ho feia es posava en dubte la seva pròpia independència.
A la última roda de premsa de Draghi va anunciar que a partir de juny, el BCE començarà a comprar Bons d'empreses no vinculades al sector financer. I és més va dir "nosaltres tenim el mandat de mantenir l'estabilitat de preus a tot Europa, no només a Alemanya" seguit de "nosaltres seguim la Llei i no a polítics, som independents". És més, al diari sensacionalista Bild va afirmar "que no només a Alemanya els estalviadors viuen amb tipus baixos" i afegeix " que els baixos rendiments són deguts també a la modalitat d'estalvi dels alemanys, si volen més rendiments han de treure els diners del compte d'estalvi".
L'última de Draghi ha estat el seu discurs en una conferència aquesta semana al Banc de Desenvolupament Asiàtic, en la qual sostenia que el superàvit superior al 5% del PIB de la balança per compte corrents alemanya contribuïa a una cojuntura dèbil. baixos tipus com simptoma i no com a causa ja que hi ha un excés d'estalvi.
AL DRAGHI LI HAUREM DE FER UN MONUMENT A LA PLAÇA CATALUNYA ;)
1) Schäuble té previst no emetre cap nou títol de deute fins al 2020 i després d'aquesta data....ja parlarem. Les pujades de les pensions (4,25% al Oest i 5,95% a l'Est) ha anat a càrrec de la Seguretat Social ( Arbeitsministerium SPD) que viu un bon moment gràcies a l'evolució positiva dels salaris. Això si l'increment de salaris al sector públic córrer a càrrec del pressupost.
2) La cadena de venda mobles alemanya Who's perfect financia la venda mobles amb tipus negatius....qui compra un llit de 2.400€ s'estalvia 24€ si ho financiar ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada