Josef Ackermann, suís, fill d'un metge de poble, després d'estudiar Dret es passa l'Economia amb armes i bagatges....fa de "palanganero" del Professor Binswanger (1) a la Universitat de St. Gallen doctorant-se amb una tesis sobre l'impacte de la creació de diners a través del sistema financer a l'economia real - criticant els models neoclàssics de neutralitat -. NI JOHN LAW HO HAGUÉS FET MILLOR. Al 1987 deixa la facultat i comença a fer les pràctiques que duraran vint-i-cint anys (2012).
El 1998 és la gran oportunitat pel Josef. Ell és el responsable de banca d'inversió del DB i veu la oportunitat d'entrar a Wall Street a través de la compra d'un banc d'inversió americà, el Bankers Trust. La borsa el castiga però el negoci tira tant i tant bé que el 2002 és escollit President.
La idea subjacent és que Alemanya sota l'ala del govern Schröder-Fischer havia de tenir un banc internacional. Fins aleshores era el banc al servei d'Alemanya, seguint les grans, mitjanes i petites empreses que s'internacionalitzaven tant al l'Est d'Europa en un primer moment com al món. Ara bé, fent pòlisses i assegurances de canvi, no vas enlloc. Ackermann va veure el potencial de creixement del INVESMENT BANKING en un món global i s'hi va posar.
Una de les seves frases favorites és "ahead of the curve" - a dalt de la corba-.Va retallar llocs de treball sense contemplacions - després en va crear - , va liquidar el Consell d'Administració que va heretar i va posar un objectiu de beneficis abans d'impostos del 25%. "Mr 25%" li deien. L'acció entre el 2003 i 2007 va passar de 30 a 100euros...Malgrat tot mai va estar per capitalització bursátil entre els 10 primers bancs mundials i només va aconseguir l'objectiu de rendiblitat el 2006 i 2007. Però deu ni dò com va deixar el banc:
La idea subjacent és que Alemanya sota l'ala del govern Schröder-Fischer havia de tenir un banc internacional. Fins aleshores era el banc al servei d'Alemanya, seguint les grans, mitjanes i petites empreses que s'internacionalitzaven tant al l'Est d'Europa en un primer moment com al món. Ara bé, fent pòlisses i assegurances de canvi, no vas enlloc. Ackermann va veure el potencial de creixement del INVESMENT BANKING en un món global i s'hi va posar.
Una de les seves frases favorites és "ahead of the curve" - a dalt de la corba-.Va retallar llocs de treball sense contemplacions - després en va crear - , va liquidar el Consell d'Administració que va heretar i va posar un objectiu de beneficis abans d'impostos del 25%. "Mr 25%" li deien. L'acció entre el 2003 i 2007 va passar de 30 a 100euros...Malgrat tot mai va estar per capitalització bursátil entre els 10 primers bancs mundials i només va aconseguir l'objectiu de rendiblitat el 2006 i 2007. Però deu ni dò com va deixar el banc:
La Bombolla Immobiliaria
El DB està al epicentre de la crisis financera de 2008.
Només entre 2006 i 2007, el DB va portar al mercat més de 1Bilions de dòllars en títols hipotecaris (CDO). Greg Lippman - l'encarregat de gestionar tot allò dintre del DB - roça la genialitat: preveu que els títols hipotecaris se'n aniran a norris ja al 2005, llavors se'n va al mercat on cotitzen les assegurances d'aquests títols (CDS) i aprofita per vendre-les juntament amb les hipoteques "tòxiques" amb major prima per a ell. És a dir, el comprador està assumint el producte defectuós i la seva propia assegurança i per tant ASSUMEIX TOT EL RISC - ÉS UN JOC DE SUMA ZERO -.
Es van veure especialment afectats banc regionals alemanys com el Westdeutsche Landesbank o bé IKB Deutsche Industrie Bank que va haver de ser rescatat amb diners públics( 1.500M€) . Lippman va declarar al Senat americà que havia parlat tres vegades sobre això amb del seu cap a Londres, Anshu Ain entre 2006 i 2007.
També brilla l'adquisició del IT Mortgage (EEUU) que va otorgar entre 1999 i 2009, 39.000 hipoteques amb l'aval dela Federal Housing Administration sense tenir en compte la capacitat de retorn dels sol·licitants fent uns beneficis substancials amb la revenda d'aquestes hipoteques. El DB és declarat responsable.
El DB per això no queda molt tocat per la crisi de les subprime ja que se les va vendre abans de que explotés la bombolla. Al 2008 va declarar unes pèrdues de més de 5.000M€ després d'uns beneficis de 8.000M€ al 2007. Fotut però no dramàtic.
També brilla l'adquisició del IT Mortgage (EEUU) que va otorgar entre 1999 i 2009, 39.000 hipoteques amb l'aval dela Federal Housing Administration sense tenir en compte la capacitat de retorn dels sol·licitants fent uns beneficis substancials amb la revenda d'aquestes hipoteques. El DB és declarat responsable.
El DB per això no queda molt tocat per la crisi de les subprime ja que se les va vendre abans de que explotés la bombolla. Al 2008 va declarar unes pèrdues de més de 5.000M€ després d'uns beneficis de 8.000M€ al 2007. Fotut però no dramàtic.
Del total de 25.000M$ que l'Obama ha fet pagar a diversos bancs d'inversió americans, el DB ha contribuït en 1.900M$
Evasió d'Impostos - pecat capital a Alemanya.
Aquí també hi ha múltiples casos d'evasió fiscal als EEUU ( 190M$), devolucions de l'impost de societats del 2009 ( 310M€) i el que va fer que el 2012 entressin 500 policies - ARMATS - a la seu del DB a Frankfurt detenint a 25 treballadors acusats d'evadir impostos - i blanquejar de capitals - a través de la compra-venda de drets d'emissió de CO2. En total 230M€. Aquest tipus de producte es fan servir per blanquejar diners de tercers països, per exemple multimilionaris xinesos que compren un derivat de drets de CO2 a la Xina i el mateix però en sentit contrari a Suïssa. En el derivat xinès assumeix pèrdues i en el derivat suïss beneficis.....i voilà la pasta passa de la Xina a un compte suís.
L'escandol de la Manipulació del Tipus d'Interès.
Aquí la Comissió Europea va fer pagar 1.700M€ a 16 bancs per manipulació dels tipus d'interès de refència, el Libor, Euribor i el Tibor (japonés) al 2013. La multa més alta ( 725M€) va ser pel Deutsche Bank que estava marranejant en tots els tipus.
Però això no acaba aquí...als EEUU tenen una demanda del FDIC, l'organisme que vetlla per la garantía de dipòsits i que ha de fer front a la liquidació de 38 bancs que estaven afectats de la manipulació dels tipus.
Leo Krich va acusar al DB de portar el seu imperi mediàtic a la fallida gràcies a unes declaracions de l'antic president del DB al 2002 a Bloomberg dubtant de la solvència. L'objectiu era forçar a a Kirch obrir l'empresa al DB per reestructurar-la - vendre-la al Rupert Murdoch o al grup Axel Springer - però finalment l'empresa va declarar concurs de creditors. Els jutges han condemnat al DB a un forta multa de 775 M€ + interessos per portar el grup a la fallida.
Trading de Divises, materies primes i indústria armamentística.
El DB és el principal "player" en trading de divises (ha perdut 150M€ amb el Franc Suís la setmana passada). Hi ha forces indicis que el mercat podriar està manipulat. Està oberta la investigació. També hi va haver un fort escàndol per l'especulació de comodities que feien pujar els preus de l'alimentació pels països del tercer món i finalment s'acusa al DB de finançar empreses armamentístiques que fabriquen "bombes racimo".
A VEURE QUI TE COLLONS D'OBRIR COMPTE AL DEUTSCHE BANK
1) El professor Hans-Christof Binswanger ( Zúrich 1929-) veu el diner al doble funció de mitjà de pagament i capital. Aboga per petits creixements provocats per la creació de diner (Geldschöpfung). Creixement exigeix més creixement. No hi ha un estat estacionari de l'economia sinó petits increments. També destaca pels estudis d'Economia i Ecologia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada