Guardo embolicat amb plàstics el DER Spiegel especial sobre wikileaks on sortien tots els despatxos secrets dels americans sobre diversos països del món... Especialment la Xina. Allà explicaven que el politburó xinès era una espècie de comitè de prínceps on cadascú representava un sector econòmic tipus la construcció, les finances....i allà es posaven d’acord sobre el repartiment el pastís. És a dir, Xina era un país essencialment corrupte. Xi Jinping ha acabat amb la direcció col·legiada de Partit Comunista i ha perllongat el seu “regnat” més enllà de les dues legislatures que mana la constitució xinesa. Ara serà ell qui digui què és corrupció i què no. Menys mal que tenim Pedro Nueno i la seva escola de negocis per orientar-nos en el laberint xinès. Per no parlar de Herny Kissinger i el seu penós llibre China. Jo sóc més de Douglas MacArthur.
Tornem al culte a la
personalitat
El Partit Comunista Xinès amb més
de 98M de militants, ha estat escollit per tercera vegada secretari general del
Partit a Xi Jinping. Des de la mort de Mao, es van posar les barreres per que això no es
tornés a reproduir però Xi se les ha saltat totes i el paio amb 69 anys encara
pot governar uns quants anys.
Res no suposava que seria l'home més poderós de la Xina, una paio discret, poc visible que passava per liberal, un
Gorbatxov xinès que poc a poc s’ha mostrat com el contrari, l’home que ha desconnectat
Xina del món. El paio es va passar del 1969 fins al 1975 vivint en una cova,
literal per que la provincia de Shaanxi és molt calorosa, sense electricitat ni
aigua corrent. Quan va arribar amb 15 anys estava desorientat i perdut però amb
22 quan va sortir tenia clar el seu objectiu: millorar les condicions materials
del seu poble. Aquesta és la llegenda d’un home que ha menjat amarg com
diuen els xinesos.
La veritat és que el seu pare, revolucionari de primera hora, comptava com un dels 8 immortals del politburó i això feia de Xi un protegit que va créixer
en el barri de Peking on vivia l’èlit del partit. Els pares el van educar de
forma autoritària. Tenia una vida privilegiada
que es va acabar quan el pare al 1962 va autoritzar la publicació d’un llibre
que Mao va trobar insolent. Va caure en desgràcia, el van fer dimitir de tots
els càrrecs i el van enviar a una fàbrica de tractors. Pitjor va ser amb
l’arribada de la Revolució Cultural que va comportar la humiliació del pare i
fins i tot el seu tancament a la presó i va passar anys isolat. La seva família
va ser perseguida, una germanastre es va suïcidar segons sembla. Xi va ser
desterrat com milers de joves al camp a treballar i així va acabar Shaanxi
vivint en un cova com Sant Ignasi.
La cova és centre peregrinació
mentre un delegació tibetana del partit mira amb sorpresa les lectures de Xi a
la cova: Marx, Engels, Hemingway, Tolstoi i Tzun Zu i al costat de la butlleta
d’entrada al Partit Comunista a l’any 1974....10 vegades va haver de demanar
l’entrada abans que el fill d’un repudiat pogués accedir. A finals de 1974 ja
era el cap de la secció local del seu poble i d’aquí fins al punt més alt. El
més lògic arribat aquí, és que mai entrés a un partit comunista que havia
destrossat la seva família literalment...L’explicació oficial és que Xi Jinping
és que va entrar per que el Partit Comunista havia abandonat....el comunisme.
Però és la tesis del convers: era més comunista que els comunistes per que
havia de demostrar la seva lleialtat – segons es desprèn de Wikileaks al 2009 -
. Les polítiques de Mao portaven al caos mentre que Xi Jinping vol ordre i
estabilitat però en cap cas es posa en qüestió el paper del partit. Com que els
militants del partit se sacrifiquen pel poble, el poble deu obediència.
La llibertat porta al caos
Segons Xi, els xinesos tenen
tendència a l’anarquia resumit amb la paraula Chabuduo, que vol dir que si no
trobes un camí, trobes un altre quan realment no n’hi ha....en resum, que s’ha
de pagar al metro. Això de fer trampes al solitari, Xi no ho suporta amb la
qual cosa vol un control social total: la nova llei de seguretat, permet que
cada xinès pugui ser potencialment un espia ja que qualsevol activitat pot
arribar a ser considerada perillosa per la seguretat nacional. Al ciberespai o
el fons del oceà, es defensa Xina, i si no que li expliquin als Iugurs. Abans
de la visita de Xi al 2014, les autoritats estaven focalitzades amb el
creixement econòmic per apaivagar els conflictes interètnics. Xi va dir als
quadres del partit que hi havia d’haver una purificació ideològica dels
musulmans de la zona. I va exigir actuar sense pietat. Es va crear un Estat
policial amb un temps records i centenars de milers de iuguresos han acabat
reclosos en camps de reeducació. El que va muntar tot això, l’han ascendit.
La política territorial de Xi es
basa en que els diversos pobles harmoniosos convisquin “com el cor d’una
magrana” tal com mana el Partit. Xina i el Partit conformen una identitat.
Una altra forma de procedir
similar és amb Hong Kong i aquests ja no són els pobrets iuguresos, però els va
anorrear igual i sense cap mirament: la oposició democràtica a la presó, a
emigrar o a callar i tot fonamentat en un estat policial. Tenen por. Qualsevol cosa que olori a democràcia és una
estratègia dels occidentals per debilitar la Xina, o més ben dit el Partit
Comunista.
Mentre que la imatge xinesa a
occident cada cop és més negativa, la confiança del poble en el lideratge del
partit comunista cada cop és més elevada. Els que ho passen malament són els
perseguits per la policia: només que surti el teu nom a la premsa estrangera, la
policia pica a porta de casa. Un periodista condemnat a 5 anys de presó va fer
públic un document on s’explica l’estratègia de control social: qui se
sotmet a la dictadura té una vida agradable i de fet, aquest sotmetiment es
fonamenta en cadenes de favors entre el poble menut (una plaça a la universitat,
un estanc...). De fet, Xi governa per que els menuts avancin i no només pels
rics. La lluita contra la pobresa és una de les seves prioritats i el sorgiment de la classe mitjana és el seu afany: el pacte implícit entre el Partit i el poble. Per
això vol regular millor el mercat de treball, fer lloguers a l’abast de
tothom i modelar els últims 35 anys de desigualtats. Els grans empresaris d’internet se’ls hi han acabat els bons temps, han
fet aportacions multimilionàries a les companyes de Xi, aparentment
voluntàries. Des de 2017 està posant l'economia sota el control estatal.
Política exterior: la diplomàcia dels llops guerrers.
El 17 de gener va fer un discurs
a Davos davant 1.200 convidats contra el proteccionisme amb tots els tòpics, ningú
guanya, és un carreró sense sortida...Xina matindrà la seva porta oberta. Un
discurs del que s’esperaria d’un president dels Estats Units, mentre Trump es
carrega l’ordre internacional. Això és un error polític d’interpretació
occidental de pensar que els xinesos van de bon rotllo. El que vol Xi Jinping
és que Occident no deixi de ser depenent del xinesos.
Cada nen i nena xinès és educat
amb el segle de la humiliació, que va de la guerra del opi fins al
“restabliment de la sobirania” amb la victòria del Partit Comunista al 1948.
Això ho han de revertir i han de tornar la Xina a la posició natural: el país
del centre i això no és teòric com durant la època de Mao....passem de la
teoria a la pràctica. Occident està en decadència i Orient amunt.
Per que això passi, han de passar
per davant dels USA i ho saben, han arribat a la conclusió que els americans
són enemics per que envegen el creixement xinès. Per això Pekin reacciona
desmesuradament quan els americans donen suport als Taiwanesos. Com poden
tornar a ser el centre del món sinó poden controlar una illa que van arravatar
als Japonesos al 1895 i que des de 1948 està governada per contrarevolucionaris.
Xi ja ha deixat clar que això no serà un problema que passarà de generació en
generació sinó que s’haurà d’arreglar en els pròxims anys.
Qualsevol mitjà és justificat
contra els yanquees mentre que la diplomàcia de llop guerrer xines
escampa rumors i desinformació contra els USA – que si l’onze de setembre va
ser un fake....- apliquen sancions que no es diuen sancions contra aliats tipus
Austràlia mentre s’alia amb Putin ja que tenen identificat el mateix
enemic. Malgrat els dubtes sobre el
transcurs de la guerra, Xi acusa directament a occident de ser el responsable
de la invasió russa a Ucraïna. Putin pot ser un peó interessant per Xi, per
això li manté el suport, ja que despista els USA del pacífic – apart del gas i petroli que li pot aconseguir.
Tampoc no s’està per bromes quan
Canadà va empresonar la directora financera de Huawei: va agafar dos ciutadans canadencs
a la Xina com a hostatges durant quasi 1.000 dies. A la ONU ha evitat el debat
contra el patiment del poble Iugur mobilitzant 19 vots en contra (Cuba, Qatar
però també Pakistan i Indonesia involucrats en la Belt and Road
Initivative....mireu el google ). La opinió pública occidental se li gira
en contra a la Xina.
Com s’ arribar a cap d’Estat a
la Xina.
Xi era un candidat de compromís
entre el sector Xangai i les joventuts comunistes, el principal viver de trepes
del partit. Al 2012 el partit trontollava, corrupció arreu: al voltant dels
ministeris van començar a aparèixer botigues on venien rellotges de luxe,
whisky vell o bé perfums cars. Aquestes botigues tenien com a model de negoci
intercanviar els regals que rebien els funcionaris en cash.
El seu rival, Bo Xilai era un
neomaoista, que volia tornar el partit a les arrels i no estava emmerdat en
temes de corrupció amb més carisma que Xi i amb plaça al politburó. Allà podia
haver parat a Xi, però no ho va fer. Però llavors va arribar l’embolic de l’assassinat
del britànic a mans de la dona de Bo Xilai mentre la seva mà dreta s’amagava al
consolat americà i ho xerrava tot, comptes a l’estranger incloses. Xi el va
fotre a la presó mentre copiava la política de Bo Xilai: més nacionalisme i
ideologia.
Xi va començar una neteja contra
la corrupció: la comissió disciplinaria porta 631.000 expedients des de 2012
amb 393 alts càrrecs del partit que han perdut la feina. Mentrestant els familiars de Xi s’han
enriquit segons Bloomberg que va emetre una informació on apareixien centenars
de milers de dòlars en negocis immobiliaris i en participacions empresarials –
especialment el cunyat -. Al 2015 el New York Times informava d’un negoci
milionari en compravenda d’accions.
La neteja del partit ha permès a
Xi, guanyar popularitat davant els xinesos així com liquidar oponents: com el
cap de seguretat de l’estat o bé algun membre del politburó. La corrupció juntament amb la feminització de la política és el marc perfecte per fer purgues internes. Poc a poc, ha
concentrat poder al seu voltant – a diferència dels predecessors que havien de
passar comptes al politburó -, domina els càrrecs econòmics i financers i s’hi
posa en els detalls. Amb les 17 mesures per lluitar contra la degradació del
medi ambient va donar instruccions exactes als seus subordinats...qui no
compleixi, se li acaba la carrera política. L’article 78 de la Constitució Xinesa no
permet més de dues legislatures al càrrec i aquest va ser eliminat al 2018 davant de les
mostres d’alegria de la premsa mentre es tallava literalment internet i
l’empresa de Shenzen Emperor pujava un 10% com a mesura de protesta dels propis
xinesos.
El ex primer ministre australià i gran coneixedor de la Xina, sosté que Xi és un leninista clàssic: l'economia i societat sota control amb una bona dosi de nacionalisme.
NOTA2: Des de l’arribada de Xi,
s’ha posat ordre a internet...amb un control total de la xarxa i el principi de
la desconnexió dels xinesos de la resta del món amb l’ús de la VPN per
controlar i tancar llocs a internet. La política de Covid 0 ha permès un
control total de la població: drons sobrevolant barris, nens separats dels seus
pares o embarassades amb covid que no poden entrar a l’hospital i això al 2022,
xavals.
NOTA3: La desconnexió. Els
xinesos busquen intercanvis amb estrangers però al mateix temps hom té la
sensació que cada cop viuen amb plenetes diferents: la premsa dia si dia també
explica que el món és un caos i que Xina és ordre i prosperitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada