Addictes al mercat xinès

 

És obvi que el temps és un recurs escàs...un dels meus drames és la falta és tenir temps per llegir i barrinar però intento aprofitar l’estiu per llegir llibres gruixuts. Aquest estiu he encertat de ple amb el Fin de la Globalización de Harold James, historiador econòmic de Princeton, amb un llibre d’aquests que són bombes en el temps per que està escrit al 2002 i que no ha perdut un gram d’actualitat. Endreça el llibre com la balança de pagaments, moviments de capital, mercaderies i finalment persones – mercat de treball-  per explicar la crisis dels anys trenta. La tesis és la següent, la Gran Depressió va ser un fre al procés de globalització del SXIX i que la reempresa als anys setanta generarà uns desequilibris que fan que no sigui un procés estable (moviments de capital, mercaderies i migració). La pròpia globalització porta la llavor de la seva destrucció. I el paio no és marxista 😉.

 

Scholz no cau a la Trampa

La visita d’Olaf Scholz a la Xina era una trampa per elefants tant a nivell intern com a nivell internacional. Robert Habeck, el seu vicepresident de Die Grüne observa la dependència de les empreses alemanyes al mercat xinès com més perillosa que el gas rus mentre la Ministra d’Exteriors, Annalena Baerbock crítica obertament: Scholz no ha entès la lliçó russa. Un error geostratègic de profunditat. Die Grüne ara mateix són els principals aliats dels USA a Alemanya, uns USA que s’han mostrat molt escèptics amb la visita...igual que França....

En un article al Frankfurter Allgemaine, Scholz aparcar les polèmiques, busca la cooperació entre ambdós països i es mostrar a favor d'evitar l’isolament econòmic de la Xina...un Bundeskanzler no es deixa arrossegar per les editorials de La Vanguardia. Li han llençat de tot per no deixar-se arrossegar pels Verds a la Guerra d’Ucraïna i amb Xina ha passat el mateix. El primer punt per això que ha tractat Scholz amb Xi ha estat el conflicte ucraïnès que afecta directament als interessos alemanys: Scholz ha demanat a Xi Jinping que utilitzi la seva influència davant Putin per evitar una escalada nuclear. A canvi, Scholz no s’ha embolicat amb drets humans amb declaracions obvies – ha dit que són universals i que s’ha de protegir a les minories – ni  amb Taiwan: si hi ha un canvi d’estatus ha de ser pacífic. A més, poc abans del viatge, ha donat llum verda a la participació xinesa al port d’Hamburg.

La rebuda que han procurat els Xinesos a Olaf Scholz ha estat espectacular: el primer mandatari que visita la Xina després del Congrés, reconeixent la legitimitat de Xi, li han dedicat 8 minuts a les notícies i un fotimer de titulars de premsa i articles d’opinió celebrant l’agermanament entre ambdós països. Han abundat articles tipus: Europa no pot ser personera dels USA, els fracàs dels USA en l’intent d’aïllar la Xina,  Alemanya no pot ser un lacai dels USA i mostra com a prova la inversió xinesa al port d’Hamburg...

 

Addictes del mercat xinès.

Quan Merkel anava a Peking viatjava amb els principals CEO del DAX i de moment el CEO de Mercedes o Thyssen no han confirmat. La representació tampoc està malament amb els CEO's de VW, BASF, Merck, BMW, Siemens, Adidas i...Biontech. Totes aquestes empreses estan enganxades al mercat xinès com drogoaddictes. No viatja el cap membre de l’associació maquina-eina, que no paren de queixar-se  del tractament injust que reben a la Xina. El trade off està a que s'enfronta Alemanya està entre  limitar o incrementar interdependència.

El que està més enganxat és VW amb 30 fàbriques i 90.000 treballadors: més d’un de cada tres cotxes els ven a la Xina, és la principal font de beneficis i aquests no estan per reduir dependències sinó per augmentar el Marketshare. En el Consell d’Administració de VW fins i tot algú ha parlat de massa dependència  per no parlar de la fabrica que tenen plena de iugurs a Xinjiang. Aquest any les vendes a la Xina s’han incrementat un 15%, és el mercat que assegura llocs de treball a Alemanya i els fa competitius internacionalment. VW segueix una doble estratègia, vendre cotxes a la Xina mentre pugui i a la vegada inverteix 7.000M$ als USA. BASF està fent quelcom similar.

El CEO de BASF es queixa dels mitjans de comunicació occidentals i la imatge negativa que donen de Xina, De moment per BASF, la dependència de Xina és només un 15% de les vendes mentre a Europa és un 40% però Xina esdevindrà en breu principal productor químic del món amb un 50%. BASF vol fotre 10.000M$ d’inversió al Sud de la Xina per no perdre el 50% del mercat mentre retalla llocs de treball a Europa. Altres empreses del sector no veuen l’aposta tant clara com BASF: empreses com Lanxess volen marxar cap a Vietnam mentre que Bayer només tenen fàbriques secundàries.

Siemens té menys confiança que BASF, tenen molta por de l’espionatge industrial xinès ja que estan en plena transformació: fugir de les energies fòssils i ser capdavanters en les renovables a base d’inversió en tecnologia. Els Xinos no volen players europeus en renovables al seu mercat mentre intenten vendre la seva tecnologia a Europa on dels 10 principals productors de turbines 6 són xinesos mentre s’espera de la UE una estricta regulació per evitar l’ús de tecnologia xinesa en infraestructures crítiques.

Sense mercats alternatius: apostem pel liberalisme

La política proteccionista per alguns analistes es mostra com errònia davant la Xina i que el que cal és assegurar les inversions i les relacions amb la Xina i no desconnectar-se tal com proposen els USA: el dèficit comercial amb la Xina ha augmentat un 17% respecte el 2021 amb tot l’America First de què parlen.  Han pujat els aranzels per mobles, sabates i semiconductors als USA però per contra els xinesos han col·lat consoles de videojocs, portàtils i monitors... Igualment el trencament de cadenes de proveïdors amb la Xina ha fet pujar preus - inflació - i fa que les empreses americanes siguin menys competitives internacionalment. Japó, Austràlia o bé Corea del Sud intensifiquen relacions comercials alhora que incrementen les seves despeses militars i contenció diplomàtica amb la Xina mentre deixen que les empreses competeixin amb les xineses. Després de Trump, els USA han fracassat en la creació d’un gran bloc comercial asiàtic mentre el decret contra la inflació de Biden incentiva a les empreses europees a produir als USA en contra de la lògica de mercat. Els USA i Europa necessiten un gran acord comercial.

El IFO institut ha estudiat els moviments de mercaderies entre la Xina i Europa i veu que Alemanya depèn de proveïdors xinesos sense què hi hagi alternatives, de la mateixa manera que Europa és un mercat clau per la Xina. Una situació d’equilibri alterada per sectors com l’automobilístic o bé el químic que depenen àmpliament del mercat xinès. Però també hi ha una gran dependència de les primeres matèries xineses: minerals i metalls xinesos són claus per la electormobilitat i les renovables. Els xinesos inverteixen menys a Europa que els Europeus a la Xina, però clar, els Europeus però tenen sectors vetats com infraestructures, telecomunicacions o sectors tecnològics.

 

Scholz ha jugat molt bé les seves cartes amb el port d’Hamburg com esqué per mantenir un posició privilegiada a la Xina, i més ara, en temps de la fam del gas. Ara bé, que el benestar d’Europa - i alemanya concretament - depengui de la Xina és un tema realment fotut, per que els xinesos no juguen amb les mateixes regles que nosaltres. No paro de recordar-me de com els Venecians van fotre el coup de force a Bizanci.

 

NOTA1: Els ports... Al 2016, Grècia va vendre – a instàncies de Schäuble i Merckel - el 51% de la gestió del Pireu a COSCO, China Oceanic Shipping Company, quart operador mundial amb participació 100% estatal xinesa..  Cosco té la meitat del port de València i de Zeebrugger (Bèlgica), participa a Bilbao, Anvers i Rotterdam i Liguria. El Pireu és l’entrada del nou camí de la seda, connectant el nord d’Àfrica amb l’Orient Mitjà i ha incrementat un 30% les vendes i està dintre dels 30 primers ports del món en tràfic de containers. Va ser una condició de la Troica on l’estat grec va ingressar 300M€ i va comprometre de COSCO 350M€ en inversions, que no s’han complert del tot mentre apareixen regularment titulars de vagues entre els estibadors per les condicions laborals.

Els xinos amb el suport del Moviment 5 Estrelles van comprar el 49,9% del port de Liguria amb una terminal moderna per 59M€ però no van entrar a Gènova – un caos de port segons els xinesos -, el segon port italià. Meloni està en contra dels xinesos.

China Global Investment Tracker és un portal online que recull les Inversiones xineses arreu. Hi ha tot un reguitzell de països que esperen fer de ròtula entre Xina i Europa i esperen les inversions xineses que mai s’acaben de produir: el pobre president de Txèquia va estar anunciant inversions de 9.000M€ que finalment no es va produir.

 

NOTA2: El port d’Hamburg. A 2022 ha comprat el 35% de la Terminal del Port d’Hamburg ( Tollerort) amb tota la polèmica que ha generat sobre la dependència d’infraestructures crítiques en mans xineses. El deal és de nomes 65M$ i Scholz una altre cosa no, però del port d’Hamburg pilota, així que ha deixat tirar endavant l’adquisició.

No hi ha reciprocitat amb la inversió de ports. La Xina pot entrar a Hamburg però els alemanys no poden entrar al port de Xangai. 6 Ministeris estan en contra. És conegut que la Xina busca inversions en infraestructures per aconseguir dependència de tercers.

La raó de la participació és molt simple, vol internalitzar els costos amb la inversió ja que és un bon molt client del port i pot guanyar eficiència amb l’operació. La por és que amb la digitalització de la terminal, totes les dades dels contenidors passen per servidors xinesos amb tot el què comporta.