La crisis energètica Europea

Scholz després de passar el Covid, sembla un pèl abatut a les Videoconferències. Això sí, alhora de presentar el seu pla juntament amb Robert Habeck i Christina Lindner començar a utilitzar paraules greus: Gas, indústria i ordre social. Si no baixen el preu del gas, els hi va en joc l’ordre social. El topall del preu del gas a empreses i llars, ha de contraresta l’angoixa social i per això posen 200.000M€ i 100.000M€ de reducció del IVA. Al juliol ja parlaven de salvar les elèctriques amb problemes (UNIPER) però aquesta operació de salvament es veia com contradictòria amb la lluita del canvi climàtic i una ajuda extra per les empreses elèctriques per fer caixa. Habeck contra Lindner mentre Scholz feia un ”Junqueras “ i s’amagava. Entre el manteniment del topall de deute i la distribució de les ajudes, el govern ha estat entretingut.

A partir de desembre fins a la primavera el govern alemany subvencionarà el 80% de la factura a màxim 12 cèntims el KW/h, el 20% restant estarà a 28,5 cèntims. Per les rendes més baixes hi haurà ajudes addicionals. Les indústries pagaran un 70% de la seva factura a 7 cèntims. Es rep una vegada al desembre i no afecta a la declaració de la renda. Tot això costa 66M€ per les llars i 25M€ per la indústria els propers mesos.

Europa i l’Energia

La cara d’Ursula von der Leyen ho deia tot, estem en una situació fora del normal. Rússia no només no és un proveïdor fiable sinó que manipula activament el mercat del gas i evidentment això té conseqüències en altres mercats com el de l’electricitat. I s’han de prendre mesures.A principis de setembre s’han reunit els 27 ministres d’energia de la UE, on el “nostre superministre” Verd, Robert Habeck ha presentat el seu pla: estalvi d’electricitat reduint les puntes de demanda  per que el consum de gas per fer electricitat no baixi en aquestes puntes. Reduir els beneficis de les empreses productores d’electricitat  que amb energia renovables que s’aprofiten dels alts preus mentre els seus costos són més que baixos. Aquests beneficis extraordinaris s’han de retornar a empreses i famílies. Igualment, les petroleres i gasistes han de repartir part dels seus beneficis mentre que les distribuïdores d’electricitat han de ser recolzades – o sigui que hi posaran calers – mentre que es posarà un topall pel gas importat de Rússia per no finançar Putin. Aquest últim punt ha posat nerviosos a determinats ministre que temen que Rússia deixi de proveir-los gas si apliquen aquesta mesura. 13 dels 27 països estan afectats per la falta de subministre rus. En qualsevol cas, ara mateix arriba 9% de gas rus a Europa mentre al principi de la guerra era un 40%.

La oferta i la demanda funciona tant bé que els preus de l’energia s’han enfilat tant que són insostenibles amb la qual cosa s’ha de fer alguna cosa....encara que el facis sigui erroni. El players elèctrics se’ls posa els pèls de punta tot plegat però es aguanten. Almenys no hi ha una intervenció directa. El model per això de la Comissió no intervé els preus i només “confisca” una part dels beneficis de les centrals elèctriques, eòlica, carbó o bé solar. Les empreses del sector  elèctric també volen afluixar per que temen que els seus clients se’n vagin a la bancarrota gràcies als alts preus. No podem matar la gallina dels ous d'or.

 El problema és que ningú coneix el nivell de preus exacte per que les empreses productores d’energia es quedin a break even. Si és massa alt, el productors poden reduir la producció. Igualment si es parla d’equitat, a quines llars s’ha d’ajudar i a quines empreses i sectors i la qüestió distributiva no només és entre llars i empreses sinó també entre països. Tant Alemanya amb el seu alt percentatge d’energies renovables així com França amb les centrals nuclears poden tenir ingressos addicionals que altres països no obtenen com per exemple Txèquia que s’ha llençat al carbó i exigeix una rebaixa en els certificat d’Emissió de CO2. Tot Europa de l’Est es mira el cabró amb moltes ganes i no és precisament el camí del Green Deal. Els Verds fins i tot accepten una augmenta transitori del consum de carbó si els objectius d’emissió es mantenen.

Els experts energètics consideren el pla de la Comissió com el menys dolent: modera el preu de l’energia sense reduir els incentius, impulsar l’estalvi energètic i sobretot el gran problema europeu.... busca augmentar la producció. Sense un augment de la producció d'energia, no baixaran els preus.

La bomba alemanya

Aquesta vegada no és per la política fiscal que el sud d’Europa i Alemanya s’enfronten, aquesta vegada és per la política energètica i el paquet de 200.000M€ que Alemanya subvenciona a llars i empreses, el “Dopple Wumms”, que divideix Europa entre rics i pobres: les indústries dels països que no poden subvencionar l’energia seran menys competitius que els que si poden. Els comissari francès i italià, Gentilioni i Breton, ja s’han encarregat d’escapar tota la merda pels diaris dels respectius països demanant un deute mancomunat mentre el Finanzminister Lindner diu que tot és un malentès. El President del Consell d’Europa l’ha replicat al Financial Times: cap país pot per ell sol sortir-se’n davant la dimensió de la crisis. Alguns diplomàtics culpen a Alemanya de la política d’amistat amb Putin i a l’embolic gasístic en el que estem fotuts. Què ho paguin ells.

Pedro Sanchez en prou feines va poder reprimir el somriure quan Scholz el va rebre amb un “Estimado Pedro”mentre ell li deia “Estimado Olaf” en una cimera en que els dos països volien donar bona imatge. Pedro no s’hi fot amb la política energètica alemanya mentre diu que s’ha de donar una resposta conjunta europea al problema de l’energia. El Regne d’Espanya ha intervingut el mercat energètic abans que Alemanya defensant la seva política en un cimera moguda i amb el vot en contra d’Alemanya. En un parell de mesos, la necessitat d’intervenir el mercat energètic ha esdevingut mainstream. Si de Sanchez depengués, posaria un topall de preus al gas importat però Scholz es tanca en banda per la por a que amb un topall el gas liquat el venguin als asiàtics i no a ells. I aquest cop el Regne d’Espanya gasta menys del guanya en matèria gasista. Sanchez per això no aixeca massa la veu pel MidCat per passar el gas – i en un futur hidrogen – a Alemanya en comptes de l’electricitat que surt de les centrals atòmiques franceses i que Macron vol vendre als seus amics alemanys. Sanchez està tant interessat en el projecte que no pia.

Viktor Orban ja ha titllat el pla alemany de “canibalisme” i “una bomba per Europa”. A Varsòvia i Praga també  se sent que els alemanys “ens roben l’aire”, que la indústria alemanya estarà plenament subvencionada mentre els petits es foten. El Txecs porten la presidència de la UE aquest mes i no estan per emprenyar als alemanys però juntament amb 13 altres països de la UE volen posar un topall al preu del gas i fer una política europea energètica conjunta....un grup de compres gasístic per tenir un posició més forta. Al govern conservador polonès no li agrada el pla però també calla: si les empreses alemanyes fan fallida, les filials i proveïdors polonesos també. El primer ministre diu que els alemanys s’ha comportat de forma arrogant durant la crisis de l’euro i la pandèmia.

A França, és tradició no fer crítiques en públic als alemanys però això no és un impediment per que hi hagi diferències més que notables. La cimera de Praga d’aquest mes, França s’enfronta directament a Alemanya. Els francesos parlen de solidaritat i de política comuna però no volen repetir els errors de l’euro crisis. França ha estat un dels primers països en posar un topall al preu de l’energia, especialment per les llars ( un increment del 4% al 2022 i un 15% al 2023) mentre que la indústria he rebut poques ajudes. Le Marie tem un retorn a una espècie d’Eurocrsisi energètica i proposa utilitzar els calers que encara queden dels Next Generation  (200.000m€) per pagar la factura del gas...però clar amb emissió de deute és mancomunat i el Finanzminister, Holanda i Suècia no en volen sentir ni a parlar. França deixa les crítiques a Alemanya a la Comissió mentre fa un pacte implícit amb Alemanya: si falta gas, França afluixa i si falta electricitat a França per que les centrals no funcionen, Alemanya respon.

Scholz i Macron volen impulsar un política energètica conjunta lligada amb la Comissió i Von der Leyen. Per França aquesta crisis és una oportunitat per configurar un mercat energètic comú segons els seus desitjos: que el preu del gas i electricitat vagin desaparellats.

 

NOTA1: El ciutadans en prou feines se'n adonen, el consum de gas ha pujat un 14,5% aquest any a Alemanya respecte la mitja de 2018-2021.

NOTA2: Els grec fan la botifarra, titulars tipus “altre vegada els alemanys contra tothom” mentre el primer ministre els acusa d'hipòcrites després demanar austeritat per a tothom i ara pulir-se els 200.000M€ per salvar la seva indústria. La inflació al setembre ha estat de 12,1% mentre les reserves s’acaben i els inversors tornen a mirar el deute públic grec amb reserves. Estan molt enfadats per que alemanya no accepta el topall de preus.

NOTA4: Scholz s’ha reunit amb els Länder per explicar el seu pla i clar, aquests es posen nerviosos per que no saben ben bé quin és el repartimanet de costos i quin impacte té tota aquesta despesa en les transferències entre el Bund i els Länder. Les tension entre Bund i Länder són constants.

Nota4: Esborrany sobre la futura llei del Hidrogen Europea. Els antics  parcs d’energia eòlica no són els que vol la Comissió Europea, vol parcs eòlics i solars que generin electricitat per produir hidrogen. Aquest hidrogen servirà per empreses grans consumidores d’energia que necessiten altres temperatures per funcionar com els forns, la indústria química o bé la del vidre. Aquestes empreses esdevindran neutrals. Els funcionaris de la Comissió estan dividits entre els que creuen que només les fàbriques intensives amb el consum d’energia han d’estar lligades al Hidrogen sinó que els productors de cotxes també. Mentre que hi ha un altre grup de funcionaris que creu que s’ha de deixar un excedent per la xarxa elèctrica i impulsar el cotxe elèctric.