Conjuntura Alemanya: el Putin-Shock

 Aquest últim mes m’he reunit amb diversos fons aprofitant el MWC – un èxit per cert -. Em va impressionar la fal·lera per constituir nous fons. N’hi havia un parell de 30M€ un de 60M€ i un altre de 80M€... un invertia en cleanTech, l’altre en Health....però el que tots tenien en comú era la participació de fons públics, sospito que més d’un 50%. Dues conclusions: en els propers dos anys els preus de les oficines – i de la vivenda – no baixarà i d’altra banda comença el temps dels “mals empresaris”, els que gaudeixen de la conjuntura ascendent i s’estamparan a la següent crisis.....Ningú podia intuir que el   “Putin Shock” es creuaria pel mig pendents tots dels efectes que pugui tenir.

 

Conjuntura Econòmica

En mig del cacau ucraïnès, l’economia alemanya “va bién” com diria aquell, record de comandes al sector industrial, increment de l’ocupació, s’exporta més car 😉 i les finances públiques estan equilibrades. Els diversos Instituts d’estudis econòmics han fet públics les seves projeccions pel 2022 i tot són extremadament positius: Institut für Wirtschaft de Kessel preveu un creixement del 2,1% i dels 3,5% pel 2022 i 2023 respectivament (PIB sense deflactar 😉). L’IfW d’Essen, dirigit per Christoph M. Schmidt, President del Consell de Savis que assessora al govern, un 2,5% i un 3,6% pel 2023.  IfW de Halle apunta a un 3,1% i un 1,5%.

El nivell d’inestabilitat tant política com econòmica és tant gran que fa que els Instituts econòmics estiguin al límit de les possibilitats alhora de fer previsions. En Cinto comentava que és molt difícil fer previsions més enllà de 2 anys i que una dècima amunt i avall, hom se les havia de prendre amb humor. Malgrat la complexitat dels models, les relaciones econòmiques  són cada cop més complexes. Quan va esclatar la crisis de 2008 amb Lehman Brothers de cos present,  els principals instituts econòmics alemanys pronosticaven una caiguda del 0,2% del PIB pel 2009.  En el pitjor escenari, el PIB queia un 0,8%. La realitat va ser que el PIB va caure un 5% durant el 2009 a Alemanya. 

Quan les hipòtesis dels models són dèbils, la capacitat de previsió és baixa.

Incertesa

En situacions extremes, els agents econòmics es poden comportar d’una manera diferent a la que hom preveu.  Tant la crisis del 2008 com la del Corona Virus al 2020 van marcar una reducció de les Inversión i del Consum – amb increment de l’Estalvi -  que era substituïda per l’Estat i Banc Central segons els model clàssic d’intervenció.

El “Putin Shock” pot ser diferent als anteriors ja que en aquest moments es barregen simultàniament dos efectes: un xoc d’oferta a causa de l’encariment de les matèries primes amb un increment del consum i la inversió derivat de la sortida Pandèmia. Malgrat la inseguretat, les empreses tenen incentiu a invertir massivament i els colls d’ampolla derivats per la pandemia provoquen moviment geoestratègics de les capacitats de producció. La producció s'està movent. Les famílies volen gastar després de 2 anys “sense vacances”  amb la qual cosa el consum creix. El sector serveis té encara un alt potencial de recuperació.

La kern inflation està a Eurozona al 2,7% però Lagarde  ha mantingut els tipus a 0%, manté la penalització del 0,5% pels dipòsits aparcats al BCE i baixarà el ritme de compres de paper de forma paulatina de 40.000M€ a 20.000M€. El que vol evitar Lagarde es una crisis del Euro com la de 2010 enmig del cacau ucraïnès.

Les xifres

L’index de confiança empresarial ha caigut un 13,3% en un mes, més que el març de 2020 quan va irrompre el COVID 11,2%. Les expectatives són especialment negatives en el sector serveis i el sector logístic.

L’impacte de la guerra amb Rússia depèn de l’evolució del preus del gas i el petroli. Hi ha dos escenaris possibles que el preus de l’energia baixin progressivament o bé que encara s’accelerin cap amunt amb la qual cosa es posa en risc la recuperació després del COVID.  La inflació serà del 5,1% durant el 2022 en l’escenari optimista i 6,1% en el pessimista. Els preus al consum s’espera que pugin un 2% animats també per l’increment salarial dels convenis col·lectius que pujaran segons el molt convergent 3%. En qualsevol cas amb ambdós escenaris les pujades de preus s’alenteixen en el transcurs de l'any.

El consum privat s’espera que s’incrementi entre el 3,7% i el 5% segons l’escenari optimista o pessimista i això que s’ha rebaixat notablement des de la previsió de final d’any. La indústria pateix a mitjans d’any inclús pots ser negatiu a l’escenari pessimista del segon trimestre. També les inversions alenteixen el seu ritme de creixement.  En definitiva, el creixement del PIB durant 2022 estarà entre el 2,2% i el 3,1%  i durant el 2023 encara augmentarà més.

El mercat de treball es manté sorprenentment estable davant la conjuntura. La reducció de l’atur s’ha alentit però es creen llocs de treball...La realitat en el mercat de treball 2021  ha estat millor que els pronòstics i s’espera que l’atur baixi en 350.000 persones al 2022 i que el nombre d’ocupats creixi 510.000 persones. Ara mateix, els sindicats estan davant un dilema o pressionen salaris amunt o bé afluixen i assumeixen els costos de la pujada de la factura energètica: ningú vol posar en risc els llocs de treball. Durant aquest mes de gener els salaris reals han pujat un 0,1%.

Les empreses i consumidors s’estan adaptant ara mateix les conseqüències de la guerra a Ucrania. Les conseqüències directes són empreses vinculades al sector automoció amb seus a Ucrania com Leoni amb 7.000 treballadors que ara mateix deuen estar al front i no treballant. Tot això provoca colls d’ampolla temporals a les empreses i pujades de preus conjunturals al igual que l’escassetat de matèries primes russes com el Paladi, Niquel o el Titani fa que les empreses alemanyes s’estiguin espavilant per tot el món buscant aquestes matèries primes.  També els fabricants de “maquina herramienta” vinculada pel sector agrícola russ i ucraïnià han perdut el seu mercat ara mateix. Malgrat tot, aquestes pèrdues són relativament petites, el que realment afecta és l’increment del preu del gas – un 60%- , el gasoil o bé la benzina....Esperem que un bon increment de la inflació sigui transitòria mentre l’oferta s’adapta.

 

Durant la Primavera de Praga del 1968, la gent sortia amb fotos de Lenin i parlant de socialisme amb rostre humà mentre els soldats soviètics s’ho miraven amb simpatia ja que eren reclutes que estaven fent la mili. Després van enviar els cínics a fotre llenya....Esperem que això d’Ucrania duri el menor temps possible.

 

 

NOTA-1: Els que s'estan forrant són els noruecs que no paren de vendre petroli a bon preu.

Nota0: Nicolas Bloom de la Universitat de Standford té un index sobre el nivell d’incertesa

Uncertainty Perception Indicator (UPI) basat en 2,8M d’articles publicats entre 2001 i 2021, el model RollingLDA buscant els tòpics dels articles per detectar moments d’incertesa.

 

Nota1: Els Xocs d’incertesa venen en onades, quan va començar la crisis de 2008 va acabar amb la crisis de l’euro al 2010. Als països en desenvolupament, les males collites por portar rebomboris del pa, els embargaments de petroli a crisis financeres, molts estan sortint del dòlar per exemple Arabia Saudí està barrinant a acceptar el Yuan per comprar petroli o bé Rússia demana cobrar en Rúpies el petroli que ven a la India. Si Xina es barreja amb la guerra d’Ucrania, s’acaba per Alemanya la venda de BMW.

Nota2: Rússia és més depenent d’Alemanya -  és el segon partner comercial després de la Xina - que Alemanya de Rússia ja que és el 13 partner comercial. Un 10% de les importacions russes provenen d’Alemanya mentre que les exportacions russes cap Alemanya representen un 2% inclòs el gas i el petroli. Està clar que Alemanya exporta tecnologia i “maquina herramienta” mentre que Rússia primeres matèries -metalls -, gas i petroli – 80% - ...això pot suposar colls d’ampolla important: l’escassetat de microxips ha fet que es produeixin un 40% menys cotxes a 2021 que a 2018 a Alemanya.

 Un 25% de l’Energia primària alemanya prové de Rússia. El 40% del níquel o bé el Titani que importa Alemanya prové de Rússia. El paladi també només es produeix a Sud Africa i Rússia amb la qual cosa els sud africans s’estaran forrant per que tots aquest metalls són crítics per la electromobilitat.  En un setmana ha pujat la tona de níquel de 24.000 a 26.000$ mentre que l’alumini de 3.100 a 3.500$. Són pujades significatives mentre les empreses alemanyes estan buscant països productors alernatius a Rússia com bojos. El lliure comerç s’ha reviscolat com mai.

On pateix més Rússia i Ucraïna és en el sector agrícola, on són líders i exporten al Nord d’Africa. Indirectament, les empreses alemanyes que venen la maquina eina pel sector agrícola rus són les empreses que més patiran.

 

NOTA3: Exportacions. El principal mercat alemany és el USA fora de la UE on gràcies que les empreses alemanyes vene més car a incrementat 57.600m€, un 7,9% d’increment interanual. Cal dir que aquestes xifres tenen en compte l’increment de preus dels béns exportats.... Tant als USA com a la Xina, l’increment ha estat superior a la mitja mentre que les exportacions a UK estan a 6,3%.