Alemanya cap a la contenció de Rússia

 

Willy Brandt era un catxondo, quan estaven a l’aeroport de Berlin esperant Bresnev o qualsevol altre alt representat soviètic, explicava acudits generalment molt molt dolents a la seva delegació per tal de destensar l’ambient. Brandt va impulsar un política amb Rússia d’amistat, el canvi per aproximació i una política de petits passos per arribar a grans objectius – la Reunificació -. Per contra  Helmut Schimidt va inaugurar la política de contenció dels Russos – que li va costar el càrrec per cert-. Schimidt tenia present que no només es pot mirar el PIB rus, sinó que tenia molt clar si s’havien plantat a les portes de Berlin, podien tornar-ho a fer. Aquests són els dos grans moviments de política exterior alemanya i on sobretot dintre del SPD ha dominat l’herència de Willy Brandt i l’agraïment per la Reunificació. Això s’ha acabat.

 

Davant les runes de la  Ostpolitik

La política exterior alemanya parteix del principi que la pau a Europa s’havia de fer mitjançant la cooperació amb Rússia i no amb la confrontació. Això representa tenir en compte els interessos estratègics russos i respectar-los. És per això poques vegades s’han sentit veus molt crítiques davant els abusos russos i s’ha procurat una política comercial que permetés l’obertura russa al món. El NordStream2 anava per aquí i ja explicar que era una relació bidireccional entre Rússia i Europa, per lligar Rússia a Europa. Els discurs de Putin del dimarts 22 de Febrer va dinamitar aquesta política.

Durant els últims quatre anys han deixat fer a Putin el que li ha donat la gana: traspassar fronteres, assassinar opositors... i tot mentre molts al Bundestag apostaven per parlar en comptes d’amençar, de dialogar en comptes d’aplicar sancions. Frank Walter Steinmeier,  l' actual President, criticava textualment “el soroll de sabres” contra Moscou per unes maniobres de la OTAN al 2016...

Així doncs, la política de voler portar a Rússia a la taula de negociació s’ha demostrat errònia. Putin mai ha volgut una entesa amb Europa. Els acords de Minsk són pels alemanys les categories de funcionament mentre que Putin se’ls ha passat per l’Arc del Triomf. La ostpolitik alemanya ha fallat en tot: política, econòmica i militarment.  I ara què fem?

 

Error Polític: Putin va enganyar a Scholz

Scholz sempre ha estat partidari d’una política d’entesa amb Rússia, com a bon advocat es considera un bon negociador i així se’n va anar a veure a Putin a mitjans d’aquests febrer. Després de la roda premsa, va fer una copa de amb Putin, sense traductors i en privat. De fet, Scholz va parlar amb l’ambaixador alemany i  amb de la UE senyalant que s’havien de fer concessions als russos. De fet, Scholz li va dir a Putin que no estava a l’agenda que Ucraïna esdevingués membre de la OTAN i Putin li va dir que no aniria a la guerra.

La diplomàcia alemanya s’ha adonat que Putin va fer un escenificació durant la visita i Scholz es va deixar enredar. La visita de Scholz va arribar massa tard. Les accions de Putin en aquests últims anys han estat infravalorades i ara, tots els nivells de contacte entre diplomàtics i funcionaris russos i alemanys s’ha anat a norris. El canal de comunicació entre Putin i Scholz és mort. De fet, Putin només parla amb Macron.

L'error prèvi a la visita de Scholz va ser no tallar el NordStream2 abans i puntejar a Putin a cada provocació què feia. Tant Scholz com Merkel donaven suport al NordStream2 i han hagut de sortir els tancs per tallar-lo i  a sobre, la decisió quasi va ser més de Robert Habeck de Die Grüne que de Scholz.

 

Militar: amb els pixats al ventre

La Bundeswehr està fent recompte d’unitats:  només pot enviar una companyia a la OTAN,  i a tot estirar a un mes vista, s'hi suma una altra companyia conjunta amb els francesos a una base de la OTAN a Romania. Allà han enviat també tres avions de combat. A Lituània els alemanys envien sistemes de defensa aeris i cap al Mar del Nord una corbeta i una fragata. El que aquí és un èxit d’organització per Putin és un somriure....La ex-ministra de defensa es queixa de que després de Crimea, Donbass i Georgia, l’excercit alemany no s’hagués preparat com déu mana.

L’any 1989 la Bundeswehr diposava de 5.000 panzers, ara només són 300 mentre que el nombre de soldats ha passat de 500.000 a 200.000 efectius. A més, els oficials alemanys estan foguejats amb la guerra dels Balcans, Mali i Afganistan on havien de controlar grans territoris. La política del schwarze null  ha fet que la Bundeswehr quedi molt desfasada. Fins a 2014 el pressupost militar anual era de 32.000M€ i des de l’annexió de Crimea ha passat a 50.000M€ però encara està molt per sota dels objectius de la OTAN del 2%. Total Scholz, l’últim Finanzminister, ha seguit la mateixa política de contenció de la despesa que ara ha de deixar.

Hi ha moltes unitats mal equipades i per tant la capacitat d’acció és limitada. De fet tenen 13.700 efectius de NATO Response Force, o sigui quatre gats – ara es parlar de 40.000 efectius després de dues setmanes de guerra -. Després les estadístiques estan maquillades – un clàssic entre els  buròcrates -: 350 Panzer Puma només 137 estan realment preparats per entrar en acció mentre que les estadístiques diuen que són el 57%. D’aquestes n’hi ha moltes i per tant, la situació de la Bundeswehr és pitjor del que diuen els informes tècnics. De moment la OTAN ha de mobilitzar totes les seves forces i assegurar les fronteres – sistemes de defensa - des de Polònia fins als Balcans, on hi ha un fotimer de banderes russes penjades als balcons de Sèrbia.

La nova política de seguretat alemanya està consensuada per la CDU, CDU, Die Grüne, el FDP i el SPD. És a dir, tots. Cap veu discordant dintre del SPD ni dels Verds. Han lliurat 1.000 bazoques i 500 Stingers als ucrainians, han ampliat el pressupost de les forces armades en 100.000M€ i arribarà a l’objectiu de la OTAN del 2% del PIB. I tot finançat amb un impost especial sobre patrimoni i sense deute 😉.  

Scholz ja ha visitat Israel per comprar Drons de combat i impulsar la col·laboració amb França pel nou avui de combat europeu. Els fruits d’aquesta hiperactivitat es veuran a llarg termini: de fet, l’Estat Major Alemany ja ha dit necessiten 2 anys mínim per posar-se a to.

 

Economic: Sancions

El canvi radical en la política exterior alemanya: la idea que les relacions comercials conjuntament amb el treball amb organitzacions multilaterals eren garantia per la seguretat se’n ha anat a norris. Alemanya ha acceptat el seu rol de lideratge dintre d’Europa quan no ha tingut més remei. L’estratègia actual és isolar totalment Rússia: sancions, fluxos de capital, incautar actius russos a l’estranger...l’objectiu és afectar el màxim possible l’economia russa, però clar, això també és bidireccional, un 25% del consum de gas italià depèn de Rússia. 

La desconexió del SWIFT ha estat un cop important: sense Swift no es poden pagar les importacions, ni Inditex pot repatriar beneficis i a més, els bancs europeus que han deixat calers als russos, no poden cobrar – sobretot els austríacs -. Malgrat tot els danys són limitats ja que les reserves de divises russes són elevades i a demés tenen sistemes substitutius del Swift. La punyalada final serà la prohibició de l’exportació de petroli i gas rus al món...en aquests moments un guerra llarga colpejarà molt profundament l'economia russa i els ucrainians ho saben.

Respecte el volum del comerç exterior el 2012 va representar el punt màxim entre Alemanya i Rússia amb 80.000M€ i que s’ha anat reduït fins arribar als 60.000M€ a 2021. Cada cop més s’imposa la Go-local-Strategy per les empreses. Siemens per vendre les seves turbines a Rússia va haver de demanar ajuda diplomàtica i de fet, Siemens té un departament cada cop més important de “geopolítica”. Les que més han rebut són les mittelstands.

 

La sortida russa és la Xina i Berlin espera que Xina tingui un rol actiu d’intermediació en el conflicte....Totes les mirades apunten a Beijing: mai a la vida, la Xina ha tingut tant influència a Moscou.

 

 

 

NOTA1:Robert Habeck de Die Grüne està brillant positivament durant aquest conflicte. Els dos dogmes del NordStream és que sense ell l’aprovisionament energètic alemany no estava assegurat i dos, si s’atura el NordStream2 s’ha pagar una bona indemnització, Habeck els ha desfet. Amb Nord Stream1 l’aprovisionament energètic estava cobert i dos, si no es passava la certificació, no es pagava indemnització. Habeck va prendre la decisió la nit de dilluns, al dimarts a les 8h parla amb Scholz que està d’acord i quatre hores més tard apareix Scholz dient que la certificació del NordStream2 queda aturada. Scholz 1, Habeck 0 i hauran de passar 20 anys abans de que es torni a posar en marxa el gaseoducte.

 

NOTA3: La portaveu del govern xinès va retirar la paraula a un periodista que va parlar d’invasió i va sostenir que el culpable de tot són els USA per voler ampliar la OTAN amb les fronteres russes. De fet el 4 de Febrer va tenir la visita de Putin a la Xina on va fer una declaració conjunta contra l’ampliació de la OTAN a canvi que Rússia reconegués Taiwan com xinesa.

Ara toca donar suport a Rússia sense trencar amb occident. No donaran pas armes ni faran res que puguin trencar amb occident però tampoc deixaran penjada a Rússia. Això si ara tenen la màxima influència. A curt termini els objectius de Xina i Rússia coincideixen però Rússia tem l’expansió xinesa per les seves fronteres orientals i pel Caucas.

 

NOTA2: Xina està virant cap a l’autarquia, el sector de la “maquina-herramienta” alemany cada cop perd més quota de mercat a la Xina. Un terç dels BMW i mercedes es venen a la Xina però cada cop tenen més competidors que van des dels xips fins a la producció de bateries per no parlar de la posició de força xinesa amb les primeres matèries. L’últim exemple, Lituania inicia relacions polítiques amb Taiwan això fa que Xina prohibeixi exportacions lituanes a Xina i que Continental, la marca de pneumàtics hagi de proveÏr el mercat xinès no des de la seva fàbrica de Lituania sinó des de Rumania. La geopolítica cada cop està més fotuda, de fet la UE ha invertit 40.000M€ en productors de xips per evitar la dependència – xantatge – xinès això com les OPA’s indesitjables. Més nacionalisme, més Go local Strategy 😉.