Materies primes....2 PART

 

El cotxe elèctric

Cada bateria del cotxe elèctric necessita entre 150-250 grams de matèries primes, el més crítics són el grafit, níquel i coure i els menys el manganesi, liti i cobalt. I tots els productors de cotxes volen assegurar-se les matèries primes per ser competitius. A principis d’any, el CEO de BMW va anunciar que farien el cotxe elèctric més “verd” del món amb matèries primes que no sortissin de mines amb nens picant pedres. Un cotxe de benzina que faci 200.000 km emet 40Tn de CO2, més del doble que un cotxe elèctric comptant el CO2 per produir la bateria. El BMW iX acabat de presentar porta 6 quilos de cobalt, 10kg de Liti i 60Kg de coure cosa que en un cotxe de benzina no hi és. Al 2030 BMW preveu vendre el 50% dels seus cotxes com elèctrics  i aquí hi ha un dilema ben gros.  

De moment BMW compra les seves matèries primes a Austràlia, Marroc i Argentina i no al Congo on els drets humans elementals no són respectats. Els seus proveïdors se’ls miren amb lupa. Més de 100 proveïdors no reben comandes si no són curosos amb el medi ambient i BMW fa auditories sorpresa. Però clar, amb el cobalt no s’hi pot jugar i tampoc hi ha tants players.

Els enginyers també tenen feina: els productors de cotxes volen reduir la factura de les matèries primes via tecnologia: els primers cotxes d’hidrogen de Toyota porta 40 grams de platí i els d’ara han reduït un terç. Pel 2040 esperen que només portin 5 grams. Els enginyers poden minorar la dependència de les matèries primes però no acabar amb la dependència.

 

Geopolítica: la Xina

Xina té més força que la OPEC i construeix la seva hegemonia amb una demanda global del 50% de matèries primes, tal com feien els USA a meitat del segle XX. És el gran extractor i ha teixit una xarxa diplomàtica amb països com el Congo, Xile o bé Bolívia per assegurar-se concessions mineres per exemple. On la Xina té una clar domini és en les matèries primes refinades, de les 26 més importants, Xina té el lideratge en 23: produeix el 90% de les terres rares i l’objectiu de l’Estat xinès és internalitzar tota la cadena de valor, des de l’extracció fins a la construcció de bateries. Té el 75% de la capacitat total mundial per construir bateries de liti. Els Europeus i americans s’ho miren acollonits, la crisis dels xips ha demostrat com de depenent és l’economia europea dels productes xinesos. La limitació de l’exportació de primeres matèries és un mitjà de pressió molt efectiu per part de les autoritats xineses. No cal dir que els Alemanys estan al tanto que Xina utilitza la seva influència a Àfrica i Sud Amèrica per reforçar el seu poder (geopolitical powerplay), ja que cada cop més països es vinculen a la seva esfera d’influència.

Això no vol dir que Xina sigui especialment rica en minerals, sinó que produeix més barat. Per reduir la dependència xinesa, s’estan obrint antigues mines mentre s’analitza les riqueses minerals del fons del mar (hi ha un parell d’empreses cotitzant a Borsa dedicades a l’extracció de matèries primes del fons marí).  L’altra opció és el reciclatge de metalls que requereix un menor ús d’energia. El potencial per recicla mòbils, ordinadors, neveres i demés electrodomèstics és immens. Les bateries elèctriques s’estan pensant per ser reciclades. Tesla fins i tot espera a llarg termini no necessitar matèries primes atès que pensa reciclar totes les bateries. Musk ja ha creat la seva startup de reciclatge. La bateria és un terç del cost del cotxe. Volkswagen està pensant en fer el mateix mentre aixeca a Niedersachsen la seva nova fabrica de bateries elèctriques on pensa produir 500.000 unitats anuals. El problema del reciclatge del coure per exemple, és que abans s’utilitzava menys que ara i per tant el potencial de reciclatge és menor.  

 

Alemanya

Els alemanys són un dels principals compradors de matèries primes, les anomenades amb menysteniment commodities per que eren abundants però ara comencen a aparèixer els colls d’ampolla i les pujades de preus dels productes finals. A Berlin hi ha 12 paios al Ministeri que vigilen l’evolució del preu  de les matèries primes.

Enguany, la demanda industrial ha estat per la fabricació de la bateria elèctrica: cobalt, grafit i liti però el que falta ara mateix és el magnesi per la construcció, el qual s’importa de la Xina un 95%.  Aquesta dependència fa que les empreses europees facin contractes a llarg termini – Offtake Agreements – amb les empreses mineres. 

Històricament, les grans empreses europees havien internalitzat determinats proveïdors de matèries primes: VW havia tingut una empresa de magnesi a Israel igual que Thyssen una mina de mineral de ferro a Alemanya. Aleshores van arribar els cervells del IESE i se les van vendre ja que les inversions mineres són molt intensives en capital.  És probable que l’evolució dels preus faci cada cop més rentables aquest tipus d’inversions i que es comenci a teixir una xarxa de proveïdors de matèries primes. S’ha començat amb la Raw Material Alliance on s’agrupen 500 grans empreses i organitzacions europees molt focalitzades amb les terres rares i la seva problemàtica.

A altres països com Japó, Corea, India o bé Xina, hi ha empreses estatals dedicades a la gestió de reserves de matèries primes, als USA, la Defence Logistic Agency és la responsable de les reserves estratègiques. La pròpia Agencia Internacional de la Energia no veu en mals ulls que els països creiïn les seves pròpies reserves. Pel govern alemany, això ha de cosa de les empreses però la cosa ha de quedar clara, sense aliances amb el Nord d’Africa, Orient Mitjà o Sud America, les empreses alemanyes ho tenen pelut. Alemanya serà depenent sempre de matèries primes i energia. PUNKT.

 

L’economia del decreixement sembla una penitència davant de tot plegat, el gran problema és l’increment de població, som masses. Menys població, menys recursos a consumir.