L’estabilitat de preus és
condició necessària pel creixement econòmic. Aquest és el punt ideològic
principal del Bundesbank, - la Ordnungs Politik -. El Bundesbank era una
institució independent amb molta força que va patir una OPA per part del BCE que
el va diluir en peu d’igualtat amb els altres 18 Banc Centrals. A les
deliberacions del Consell, Draghi es passava pel forro les opinions Weidmann,
holandesos i finlandesos. La dimissió de Weidmann és un pas en la llarg marxa
per la desbundesbankització del Banc Central Alemany i probablement sigui el
regal de comiat de Merkel a Olaf Scholz.
La dimissió de Weidemann
Els caps del Bundesbank tenen
poques traganteres, quan la política monetària del BCE no els hi feia el pes,
dimitien. Això ha passat amb Axel Webber al 2011 – després a UBS – i al mateix any Jürgen Stark i ara, a Jens Weidemann. 10 anys
contra la política monetària expansiva és suficient. A la carta de comiat als seus companys de
feina va dir que la “les autoritats monetàries han d’estar amatents al seu
mandat i no anar remolc de la política fiscal”.
Dit d’una altra manera, la
política monetària de baixos tipus i la compra de deute ha passat a una altre
nivell i més tenint en compte que després del COVID, els preus han pujat i no
només als USA, sinó també a moltes parts d’Europa. El discurs de pujada de
preus transitòria sona al aterratge suau del Zapatero...i pitjor...recorda als anys 70 quan va començar la crisis del petroli: bona
part dels economistes van afirmar el mateix....que no passava res. Islandia,
Corea del Sud i Noruega han pujat tipus ja. La FED estan fent marxa enrera amb
la seva política i alguns economistes americans sembla que hagin passat per
Frankfrurt per fer un rentat de cervell.
Les autoritats monetàries s’han de concentrar en l’estabilitat de preus i no en
els problemes socials.
La lectura política va més enllà,
Merkel va sacrificar Weidemann per
Ursula Von Der Leyen. Poder polític per cedir en la part econòmica. La
definició de l’europa merkeliana. Merkel va preferir el control polític de la
Comissió Europea que lluitar per substituir Draghi al Banc Central Europeu.
Lagarde, la banquera “campetxana”
Draghi havia estudiat als
jesuïtes però és Lagarde qui exerceix com a tal, posant simpatia tant en coloms
com falcons per que no es peguin als consells del BCE. Va entrar al càrrec el 1
de Novembre de 2019, just abans de la irrupció del COVID, quan es posava en qüestió la política monetària de
compra de deute i tipus d’interès zero ja que l’economia tirava i l’atur
baixava.
Draghi va morir matant, fins a l’últim dia va comprar deute d’empreses
malgrat en prou feines hi havia arguments a favor...és a dir, es va passar pel
forro els crítics del consell de 19 presidents dels bancs centrals i els 6 del
directori.
Lagarde ho ha fet prou bé durant
la crisis del COVID però sembla que ens estem passant de frenada: per celebrar
el proper centenari de la hiperinflació alemanya, els preus han pujat a
l’octubre un 3,5% a l’Eurozona i un 4,5% a Alemanya. El FMI diu que la situació
està fora de control mentre la bombolla immobiliària comença palpar-se. Deia un
economista anglès que l’estabilitat de preus s’esfuma quan la gent deixa de
parlar de la inflació, i ara no és el cas..
Lagarde
vol més bon rotllo, vol modernitzar el política monetària i fins i tot tenen un
software per detectar quan els comunicats del BCE no s’entenen. Ella és
advocada mercantil, no ha fet econometria ni ha passat pel MIT. No passa per
heterodoxa sinó que vol està enmig, com els jesuïtes vaja, no té uns principis
molt profunds en temes monetaris – és a dir, no és dogmàtica– i va aprenent com
s’ha de comportar un banquer central, questió no menor en aquest càrrer on
tothom s’ho mira amb lupa: durant la seva primera intervenció pública va dir
que el BCE no estava per reduir la prima de risc del deute italià....i va pujar
la prima italiana. L’economista en cap, Philip Lane, va tranquil·litzar als
inversors.
El confinament la va enganxar a Frankfurt i va portar endavant Pandemic Emergency Purchase Programme (PEPP) amb 750.000M€ per comprar deute a empreses i estats i mantenir els tipus baixos i va buscar el suport de Weidemann i la resta de membre del Consell del BCE .Tothom hi estava d’acord i fins i tot va pujar l’aposta de 1.850.000M€. No sabem si va comprar deute de LVMH 😉, el que si sabem és que va el balanç del BCE s'ha multiplicat per 4 des de 2008.
Under pressure...
La lluna de mel ha durat fins
aquest estiu. Lagarde va organitzar un torbada informal a la Selva Negra amb els
diversos membres del Consell del BCE per xerrar de política i prendre vi per
les tardes. La nova estratègia s’engloba fins i tot en la lluita contra el
canvi climàtic – terreny pantanós per un president del BCE – per després deixar
l’objectiu del 2% i tolerar una major inflació sense pujar tipus. En fi,
Lagarde és presonera de la seva estratègia, no pot sortir de la PM expansiva
sense posar en joc un crash. Macron té eleccions a l’Abril i ningú sap
quan aguantarà Draghi com a president italià. Italia i França marquen l’agenda
i de pas a Lagarde i la PM, mentre que la inflació fot pressió per pujar els
tipus. The beginning of the end.
JA PODEM RESAR PER QUE EL POWEL NO PUGI ELS INTERESSOS MASSA RÀPID - divendres van pujar els preus de novembre un 6,2% interanual als USA, a Alemanya un 6%.
NOTA0: Aquest Nadal us podeu comprar l'últim llibre Nicholas Wapshott sobre Samuelson i Friedman. Conclusió: la quantatitat de diner no és un indicador per la inflació, en la mesura que és impossible definir la quantitat de diner, però no deixa de ser una variable important totalment descartada pels policy makers del BCE. Alguna cosa tindrà que veure.
NOTA1: Weidmann
Nota2: Però Lagarde és molt més
que banquera: fotografia la caiguda del sòl des del pis 40 de la Torre del BCE,
diu que voldria fer una exposició de fotos i aconseguir un bon nivell
d’alemany. Explica que va a comprar al
supermercat i es fixa en els preus de la llet, iogurt o el pa però que el de la
benzina no el té controlat per que a
nivell privat es mou en bici per Frankfurt.
Nota:3 De Guindos anuncia que hi ha indicis de bombolla
immobiliària, els preus estan pujant com el 2005 i vol posar fre pujant els
criteris de risc dels bancs per atorgar hipoteques.
Nota4: La última declaració de Lagarde diu que la situació
d’inflació pot durar més del que hom esperar. I no és només la benzina, les
patates han pujat un 35%
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada