La tàctica Salami

 

Els plans de Merkel de implementar mesures més dures per combatre el COVID a les escoles -  obligació de  portar mascareta per a tots els alumnes i regulació classes telemàtiques -  han generat l’oposició dels Ministerpräsidenten, ja que són competències exclusives dels Länder. Merkel ha acabat la reunió plegant els papers de mala manera i traslladant del debat de les mesures a la propera reunió.  

Cada dimecres se celebra la reunió de la Bundeskanzlerin i els 16 Ministerpräsidenten dels Länder. No cal dir que Merkel surt amb els nervis a flor de pell. Des del mes de Març la política alemanya es concentra als dimecres, on tots els presidents dels Länder aprofiten la seva oportunitat per posicionar-se com successors de Merkel, apuntalar la seva posició dintre del partit o bé assegurar-se la reelecció...qualsevol objectiu menys el bé públic.

Fins aleshores Merkel marcava el pas, però ara s’ha d’arranjar amb els 16 presidents, i aquests, cada cop més li mostren menys lleialtat i més oposició a les mesures que preten implementar. Resultat, tot xivarri i cap acord. És la Tàctica Salami: durant una negociació s'han de fer les mínimes concessions per intentar allargar-la fins que l’adversari acabi exasperat. Suposo que us sona i això és el que passa també a la política alemanya.

Les reunions comencen amb Merkel saludant personalment cadascun dels assistents. Després pregunta si s’ha deixat algú i llavors apareix un Ministerpräsident dient que Nordrhein-Westfalen continua allà. A les teleconferències apareix Merkel i els seus assessors però respecte als presidents dels Länder....no queda clar qui escolta per allà(!).

Bodo Ramelow, Die Linke i Ministerpräsident de Turíngia,  rep un SMS on periodista del Bild lloa la seva intervenció a la reunió que s’està produint i diu als seus companys que no es pot treballar així. A Berlin és difícil que no hagi filtracions però això és un reunió al màxim nivell i per tractar la problemàtica del Covid. Merkel diu que això és una calamitat. Algunes reunions sembla que siguin transmeses en directe. Això genera transparència de cara la ciutadania però desconfiança entre els actors polítics. Merkel davant les filtracions va amenaçar en no dir res més.  

Un cop Merkel obre la reunió i després intervé qui vol. Punt per punt van discutint però aquí cadascú ha pres la mida de l’altre, uns critiquen, altres  badallen i cadascú té un rol fixat. El més temut és el president de Hesse, xerra i xerra sense arribar enlloc. Alguns aprofiten per jugar al Candy Crash i tot això amanit amb crits recurrents de – El Micro!!!!!-.

 

Manuel Schwesig SPD

Només hi ha tres dones a la reunió dels dimecres i una és Manuela Schwesig, SPD, presidenta de Mecklenburg-Vorpommern  i és la que fa preguntes tipus: hi ha proves que els nens s’encomanin a l’escola? La especialista de Merkel contesta que no hi ha estudis que ho confirmin. Una part de la taula admira a Schwesig pel domini de les dades mentre d’altres la titllen d’histèrica per que sempre s’està referint al baix rati d’infeccions del seu Land. Alguns troben estrany que malgrat que es mostri en contra de mesures estrictes, al seu Land no es pugui pernoctar.

En fi, tothom va fer conya quan va dir que els serveis cos a cos s’havien de permetre. Ella pensava en cuidadors, mentre la resta no.

 

Armin Laschet CDU

Aspirant a successor de Merkel amb poques possibilitats – vol i no dol-  president de Nordrhein Westfalen i  fa les reunions sense parar de fumar amb paquet de cigarrets, encenedor i cendrer. El paio està a prova per que just abans del Covid volia posicionar-se com a candidat per substituir a Merkel i la crisis del Covid se’l pot endur per davant. En fi, ambició i nervis amb la qual cosa converteix les reunions de Ministerpräsidenten en el seu talk-show personal.

S’ha convertit en el cabdill del bàndol pro-obertura dels business el més aviat possible. Fins i tot, va forçar la discussió sobre l’obertura de les botigues de mobles. Com a contrapart estava el Markus Söder, l’altre candidat a substituir Merkel i partidari d’un confinament dur. Laschet es va enfrontar obertament a Merkel un parell de vegades fins i tot, visiblement excitat.  No és gratis, no té masses opcions de convertir-se en successor de Merkel i ha de jugar fort per posicionar-se com el candidat del business.

Apart de les botigues de mobles, propugna l’obertura de les esglésies amb l'argument que les esglesies no són el mateix que botigues o prostíbuls. Tot per guanyar punts dintre de la CDU... i només li va donar suport el ex-comunista Bodo Ramelow sorprenentment. Va haver de ser Markus Söder, de Bayern que va recordar que el Papa havia recomanat celebrar la setmana santa a casa. Fi del debat.

Es posiciona com el líder dels Ministerpräsidenten contra les mesures de Merkel, fins i tot va aconseguir fer una aliança amb els altre 12 Ministerpräsidenten enviant una carta amb l’encapçalament “Benvolguda Bundeskanzerlin Merkel”.

  

Markus Söder CSU

El Ministerpräsident de Bayern, un altre trepa amb ganes d’escenari. Ha estat el més beneficiat de la pandèmia apareixent com l’home amb possibilitats de substituir Merkel. Des de setembre és coordinador – jajaja – de les reunions entre Merkel i la resta dels Ministerpräsidenten i com és de preveure, no ha prosperat gaire com a coordinador. Va voler que els test gratis de Bayern als aeroports s’extenguessin a tota Alemanya, sense èxit, ja que alguns Länder, no se’ls poden permetre. No és un figura que permeti integrar diverses sensibilitats, a més, més que federalista s’està tornat jacobí en la mesura que no pot imposar les seves polítiques a la resta de Länder.

Aquesta passió sobrevinguda pel centralisme es deu a que a Bayern, frontera amb Itàlia i Àustria té una xifra d’infectats elevada i vol imposar mesures el més restrictives possibles. És un federalisme portat al extrem.

No coneixem l’assessor àulic però el paio apareix com el màxim responsable amb una gesticulació exagerada durant les rodes de premsa deixant a Merkel com la minyona de l’invent i això que Söder la va cagar al principi de la pandèmia amb la compra tests defectuosos ( a Alemanya també passa). Massa gesticulació amb els peus de fang.

 

Bodo Ramelow, Die Linke

Aquest n’està fins els nassos del confinament i pretén no fer gaire cosa mentre els números d'infectats no l’atrapin i critica aquestes trobades de dimecres al marge del parlament com una espècie de govern paral·lel sense control parlamentari. Ha estat el gran perdedor per que les xifres d’infeccions s’han disparat al novembre. Com és l’únic “comunista” havia de jugar el paper de polaritzador tant per destacar com per mantenir la precària coalició del Land que governa.  

 

Merkel

Una altra que està fins als nassos de tots plegats i en prou feines es conté quan discrepen d’una línia dura contra el Covid19. S’ha aliat amb Bayern i Baden contra els altres 12 Länder. En els 8 mesos de pandèmia ha mostrat més sentiments que en els últims 14 anys de mandat. També és cert que resistència, resistència només l’ha trobat en el terreny internacional i no tant internament i ara està plenament convençuda que s’han de prendre mesures dures per protegir als més dèbils.

A part de Söder i Kretschmann, Bayern i Baden, té el suport de Helge Braun, el Simón alemany, que utilitza la tècnica de Shock and awe, colpeja brutalment i paralitzar amb dades per acollonir al personal.

Merkel vol està a prop del ciutadà i les seves intervencions són més emocionals: va jugar fort amb les mesures a les escoles a l’útlima reunió malgrat sabia que hi hauria oposició ja que la política educativa és cosa dels Länder. D’aquí un any Merkel marxa i té poca força ara mateix per disciplinar la CDU. Els seu poder es basa en trobar les paraules correctes de cara la població.

 

El federalisme funciona

Segurament hi ha formes millors de gestionar la pandèmia que la ronda de Ministerpräsidenten però  Alemanya no és federal per que si, sinó per que és plural en essència, Mecklenburg-Vorpommern no té res a veure amb Köln, ni Bayern amb Dresde. Malgrat que a vegades sembli els Encants amb la subhasta de mesures, s’arriben a acords molt més ràpids del que el dret administratiu faria suposar. La oposició  i el debat es manifesta en aquesta taula de debat i és un símptoma de salut democràtica...en línies gruixudes la cosa funciona fins fa un parell de setmanes quan Merkel va dir que en aquesta taula no s’ha decidit res, literalment. Fins el proper dimecres no es discutirà més sobre les mesures de confinament.

 

 

 

NOTA1: La tàctica salami la va encetar el partit comunista hongarès per via amenaces i aliances per sobreposar-se com a majoritari després de treure el 17% dels vots. Això es fa peça a peça, calumniant els adversaris més solvents i buscant aliances amb els més incapaços de l’oposició. Sense que l’adversari se’n adoni, se’l cruspeix directament.

NOTA2: El tema de l’escola és un dels punts més sensibles, els Länder volen mantenir-los obertes mentre que el Bund vol limitar els grups. El Bund té els models matemàtics sobre escenaris d’infecció sense escoles obertes però de moment se’l menja amb patates. Això si, es necessiten més mestres. Si l’alta política queda lluny del ciutadà mig, la pandèmia ha permès un apropament per que no paren de discutir tot tipus de detalls, sectors i mesures, fins i tot, Söder parla de la política Micky Maus.