En Bricall definia el concepte de ciutadania com la proximitat de l’Estat amb el seus ciutadans....Aquest país on tothom es tira els plats pel cap és difícil que hom tingui algun afecte per l’Estat i més amb la política de titulars de premsa i telèfon mòbil que es porta a terme durant la crisis. Aquí és on es veu el mal que han fet sèries de televisió tipus House of Cards, Joc de Trons i coses així....En comptes de construir cap amunt es passen el dia portant totxos d’una banda a l’altra. Menys mal que estem prop de França, i això que sóc germanòfil.
Els pringats número 1: Autònoms.
Els autònoms són els que més penjats s’han quedat. En moltes ocasions els seus ingressos s’han evaporat. Els polítics de seguida van aparèixer per la tele afirmant amb vehemència que no deixarien a ningú penjat i van atorgar 50.000M€ de subsidis per treballadors autònoms. Però tal com entra els calers a les butxaques dels autònoms, només es pot utilitzar si va destinada a cobrir els costos de l’empresa i no a despeses corrents l’autònom com per exemple menjar. Una part significativa d’autònoms no ha rascat i això que el Bund té ganes de gastar, però els problemes són els de sempre: dret administratiu i la jungla burocràtica, ineficiència dels Länder i buits legals. I El que és pitjor, l’administració se’n adona que els diners no arriben on han d’arribar....i no canvien els procediments. Només 13.800M€ dels 50.000M€ dels autònoms s’ha alliberat. A sobre, una part important s’ha de retornar però ningú sap molt bé com.
El confinament ha afectat el 59% dels autònoms a nivell d’ingressos mentre que els treballadors assalariats només un 15%. I un 50% dels autònoms afectats només té tresoreria pels pròxims tres mesos – veritat estadística-. O sigui que durant els pròxims mesos, molts negocis faran fallida, per si no ho sabíeu. A Alemanya hi ha 1,7M de petites empreses sense treballadors amb vendes totals de 287.000M€ i per tant si desapareixen moltes d’aquestes empreses, l’economia alemanya per dinamisme futur.
En els últims mesos, els requisits per accedir a l’ajuda fins i tot s’ha endurit. Fins a 9.000 euros poden rebre els autònoms pels pròxims tres mesos ràpid i sense burocràcia va dir el ministre i les sol·licituds les gestionen els Länder - i no el govern central 😉. Els Länder van rebre 1M de sol·licituds i les van fer front juntament amb les queixes per no poder utilitzar les ajudes per despeses privades com lloguers, menjar o el que sigui. Els consellers de finances dels Länder envien una carta a Olaf Scholz i Peter Altmaier per permetre obrir les ajudes a les despeses personals i aquest s’hi neguen: qui vulgui subvencionar les despeses personals que ho faci del seu pressupost.
Nordrhein-Westfalia permet 2.000 euros, Hamburg 2.500 i Baden Württemberg 1180€ al mes, però en la majoria de Länder no es permet la despesa personal en les ajudes a autònoms. A partir de juny, el Bund va endurir les sol·licituds de subsidi: només autònoms que tinguessin pèrdues superiors al 60% de la seva renda i la sol·licitud la presenta el gestor per demostrar-ho – això si, cobrant una pasta -. En fi, dels 25.000M previstos només han arribat 41M€ per aquesta via.
El govern alemany, el Bund, té lobbistes per tot arreu: sindicats, grans corporacions... però els autònoms en prou feines poden fer sentir la seva veu. En fi, ni els entenen ni els volen entendre i des del Bund sostenen que tingui problemes.....als serveis socials, el Hartz IV.
El Ministeri de Benestar Social (SPD) durant el més de març va aturar les comprovacions de patrimoni per les sol·licituds del Hartz IV per que ningú es mengés els estalvis de la jubilació i el patrimoni per causa de la pandèmia... Fins i tot, s’ha renunciat a recuperar els diners encara que pugi la renda, però quan els autònoms s’enfronten a la burocràcia es troben de tot i en molts casos amb un patrimoni superior a 60.000€ et neguen l’ajuda. Val a dir que els 60.000 euros no compten els fons de pensions. Les pròximes setmanes aquest 60.000 s’ampliaran amb 8.000 per cada any com autònom.
Fins i tot els anglesos s’ho han muntat millor, el govern britànic paga mensual el 80% del que hagin declarat els últims tres anys amb un màxim de 2.800 euros i sempre que el IRPF sigui inferior a 55.000 euros al IRPF de 2019. Així no es discrimina els autònoms dels assalariats.
Els altres pringats: les startups
En fi, uns altres que estan subrepresentats, empreses de videjocs, marketplaces i apps....i tots necessiten capital.
Les inversions en startup’s representen el 0,048% del producte interior brut, molt per darrera de França, Gran Bretanya o Suïssa. Els representats polítics també van dir que no deixarien a ningú penjat i invertirien 2.000M€ a través del Corona Matching Fazilität (CMF), un fons gestionat per un filial del KfW, el ICO alemany. Aquesta mesura es fonamentava en que l’Estat no decidia on anaven els calers, sinó on els inversors, ja que només aquest podien sol·licitar els fons.
La mortalitat de startups tant esperada durant aquest mesos no s’ha produït però no gràcies a les polítiques públiques, si no per que ja anaven amb una sabata i una espardenya i continuen igual. Macron i la seva Start-up Nation rep cada any als representants de l’economia digital i impulsa l’ecosistema fotent calers als fons i permetent vises per atraure talent i tot sense gravar la vinculació de treballadors clau a l’empresa, les stock options. Els nous estudis sobre digitalització mostren que Alemanya perd competitivitat a favor de França.
En el fons d’inversió de més de 50M€ en prou feines hi ha alemanys, la majoria són asiàtics o bé americans, per això s’impulsa que els inversor institucionals puguin invertir en startups i la feina de l’Estat era de crear les condicions per que això succeís a través de la creació d’un fons de fons de 10.000M€ a aportar en 10 anys. Els diners estatals entren en deute subordinat i els privats en accions. Aquest era el programa que hi havia per startups a novembre de 2019.
La pandèmia s’ha endut per davant tots aquest plans i s’ha articulat des del KfW, el ICO alemany la injecció de diners de 1.200M€ en els fons de capital risc alemanys. Va una mica lent....fins ara s’hi han acollit 11 firmes de capital risc. Teòricament 375M€ per repartir en 200 startups però ara mateix els fons que han passat pel notari només són tres i la maquinaria es va engegar al Agost, quatre mesos després del anunci.
A part de la lentitud i la falta d’incentius dels fons de capital risc a acollir-se al diner públic, les reticències es basen en que el reporting, comissions reduïdes i la responsabilitat recauen sobre el fons...Alguns fons experimentats han passat del KfW.
L’altre instrument al que es poden acollir els unicornis alemanys és el fons d’Estabilitat Econòmica tal com ha fet Lufthansa. El tema és que de moment cap startups a rascat res, ja que l’Estat demana una valoració PricewaterHouseCoopers i aquest ha penjat un formulari ple d’errors per sol·licitar la valoració. Els del Bundeswirtschaftministerium ja busquen un altre auditor. En fi, ningú vol ser l’últim idiota per que una startup equival a risc i ningú vol tenir sorra a les mans..
UN POST DEDICAT AL CECORE!
NOTA1: 5 dels 12 unicorns alemanys, amb valoracions de més de 1.000M€ han sorgit durant el 2019. La llista global d’Unicornis 😉.
https://www.cbinsights.com/research-unicorn-companies
NOTA2: Aquesta setmana el Spiegel porta una entrevista a una experta en Administració Pública sobre el sistema federal Alemany. Hi ha hagut estires i arronses, prohibicions en llocs i permissivitat en altres, tensió entre el Bund i els Länder. Per exemple, l’obligació de portar mascareta és una cosa dels Länder i la Merkel no s’hi ha ficat. Defensa que des de un comandament centralitzat es poden prendre decisions equivocades nefastes per tothom. El Federalisme és una espècie de prova i error i una mostra de lentitud que evita errors de precipitació. I una mica de competència els fa espavilar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada