Quan més vells, més fills de puta....Lufthansa

Lufthansa és un cas paradigmàtic de la new normality. Un sector amb molta pressió en els marges, grans costos fixes que difícilment es poden reduir i que només li faltava el COVID per anar-se’n a norris. Dels 763 avions que disposa Lufthansa només volen 63 i una bona part dels 138.000 treballadors a casa. En fi, un desastre només salvable per la intervenció estatal....però no. Quan els Ministres alemanys es posen a emular  Lluís XIV -  jo sóc l’Estat i la Llei és la meva voluntat - apareix la sisena fortuna d’alemanya, un avi de 79 anys que en comptes de recollir els nets a la guarderia es prepara per una cursa de resistència pel control de Lufthansa. Hi ha marro assegurat.

La intervenció de l’Estat

El secretari d’Estat del Ministeri d’Indústria  (CDU), és l’encarregat de manegar els Fons d’Estabilització Economica, WSF. Té un fons de 600.000M€ per la reactivació d’empreses en crisi, intervenir i protegir el Made In Germany d’adquisicions no desitjades. La primera  carpeta que hi ha sobre la seva taula és Lufthansa. L’operació es basa en entrar amb un 20% del capital més una opció per 5%  adicional.  La injecció de 9.000M€ s’ha fet en tres vies: 3.000M€ en préstecs del ICO alemanya KfD, 5.700 en préstec participatiu (Stille Einlage) amb un 9% de rendibilitat si hi ha beneficis i 300M€ en capital.  

Fins aquí els Secretaris d’Estat es feien els milhomes: no ens posem dintre del negoci operatiu de Lufthansa però si hi ha malbaratament dels 9.000M€ pot haver responsabilitats judicials. En fi, a vigilar  els 9.000M€ des dels dos seients del consell d’Administració que ha rascat el Ministeri d’Indústria. El CEO de Lufthansa - jugant de farol - va queixar-se adduint que això era socialisme. Per que li quedi clar qui mana, el CEO ja s’ha cruspit les comandes que havia anul·lat a Airbus gràcies a la pressió de l’Estat. És important pel govern alemany que  Airbus tingui comandes. La idea bàsica del pla de rescat estatal és sortir d’aquí tres o quatre anys i rascar algun caleró amb la pujada de les accions per justificar la intervenció davant el contribuent.

Les condicions de la Comissió Europea per beneir l’acord són les següents: Lufthansa no pot comprar cap altra empresa europea d’aviació mentre participi l’Estat en el seu capital i que s’obrin slots a competidors tipus Ryan Air.  Lufthansa s’ho ha hagut de menjat tot en patates....en prou feines tenia tresoreria per aguantar tres setmanes sinó volia acabar en un concurs de creditors. Fins aquí, tot normal.

Quan més vells, més fills de puta

Lufthansa és el tercer cop de Hanz Herman Thiele, la sisena forturna d’Alemanya amb un patrimoni de  més 16.000M€. Ha entrat com una ovella - i per sorpresa - dintre de l’accionariat de Lufthansa però és un corredor de fons.  A principi de març compra el seu primer paquet d’accions, un 4%, després puja al 5%. El CEO de Lufthansa  es felicita de què hi ha accionistes que volen entrar malgrat la crisis. Al cap de dues setmanes Thiele puja al 10%, la cúpula gestora de Lufthansa comença a posar-se nerviosa. Thiele jura i perjura que no incrementarà la seva participació i ara té el 15%. A finals de maig, Lufthansa i l’Estat es posen d’acord en l’operació de rescat. Tots contents, excepte Thiele.

Des del Ministeri d’Indústria truquen a Thiele per fer una reunió. A la reunió hi ha dos ministres, Olaf Scholz i Peter Altmeier, dos secretaris d’Estat, el CEO i el cap de RRHH de Lufthansa. Apareix el principal accionista, Thiele, sol com un mussol i sense papers. Genial.

Olaf Scholz comença la reunió explicant les bondats de l’acord arribat amb Lufthansa. Sense el rescat, Lufthansa se’n va a norris. No hi ha cap pla B, ni renegociacions de les condicions ni res, com havia exigit Thiele en una entrevista al Frankfurter Allgemaine. Olaf Scholz, diu que el govern no es deixarà pressionar ni que està allà per negociar res. Thiele treu un paper amb preguntes de la butxaca. Els xupatintes li pregunten que  què vol realment i Thiele respon que vol ajornar la Junta d’Accionistes i fer una ampliació de capital oberta a tothom. L’Estat haurà de comprar les accions com tothom i no a un preu polític.

Els xupatintes sospiten que Thiele vol portar Lufthansa al concurs de creditors i a continuació comprar l’empresa amb un préstec. Un crack. El secretari d’Estat ensenya les dents: tot és legal i que quan surtin de la reunió hi haurà el crèdit de 5.700M€ per Lufthansa. La Comissió Europea ha beneït el rescat.

Ningú sap com es comportarà el paio a la Junta d’Accionistes que tindrà lloc tres dies després. Teòricament hauria de torpedinar l’acord de dos terços dels accionistes alhora d’acceptar el rescat. Si no hi ha acord només queda l’opció del concurs de creditors. Tres dies, on els  138.000 treballadors de Lufthansa, la cupula gestora i els Ministres esperen la resposta de Thiele......Tots tremolant.  Finalment, Thiele accepta l’acord.

Thiele, l’empresari més dur d’Alemanya

Amb Lufthansa, Thiele ha defensat la llegenda de ser l’empresari més dur d’Alemanya. El CEO de Lufthansa encara no l’ha anat a saludar com a nou accionista.

La tàctica és clara i sempre és la mateixa, sembla que cedeixi però no. Des de mitjans dels viutanta es dedica a això des de que va comprar l’empresa de frens Knorr. Ell era el cap del departament de patents, després va passar a CEO, posició des d’on va anar comprant poc a poc accions de l’empresa, fins fotre el pal a la família fundadora – sense cap mena de pietat els va enredar -. Thiele va reformar una empresa amb problemes fins a convertir-la en líder mundial de frens per trens i camions. Fa un parell d’anys va fer caixa amb la sortida a Borsa, cobrant 3.900M€.

Al 2011, seguint el mateix camí entra dintre de l’accionariat d’un proveïdor de components  ferroviaris amb la mateixa idea i de la mateixa forma: poc a poc i amb ànims constructius. Per “sorpresa” al 2015 aconsegueix la Presidència del Consell d’Administració davant la divisió i el cansament de la família fundadora.

A l’empresa de frens que gestiona, els treballadors tenen un jornada de 42 hores en comptes de les 35hores setmanes del conveni.  No ha dubtat a carregar-se executius de primer nivell que li venen amb idees pròpies. Obediència o deslleialtat. No hi ha terme mig. De fet, quan li van fer un homenatge de reconeixement, va articular un discurs on explicava el que esperava dels seus executius. Frisco per veure  el dia que se senti a negociar amb el Sindicat de Pilots.

Thiele ha venut aquesta setmana 700M€ en accions de la seva companyia de frens...tothom està esperant que compri més accions de Lufthansa.

NOTA1: El secretari d’Estat del ministeri d’Indústria, malgrat no tenir carnet i servir tant a la CDU com SPD és el somni eròtic de Colau ja que va municipalitzar la companyia d’aigües de Berlin.  

NOTA2:Les empreses que han entrat al  Fons d’Estabilització Econòmica  WSF són 30 de molts sectors variats des del  aeronàutic al tèxtil.

Nota 3: A l’aeroport de Frankfurt sortien 700 vols diaris i passaven 200.000 persones cada dia els controls de seguretat . Ara passen 20.000 passatgers diaris. . I el que era un negoci assegurat, un negoci que podria ser gestionat per un idiota – tipus AENA –  on l’única cosa a fer és munyir la vaca amb un mínim de seny i col·locar ex-ministres, la cosa es complica per que la gent no està per mirar botigues o fer un cafè a 5€ mentre espera el vol.  Dels 14 euros que ingressa l’aeroport de Frankfurt per passatger, 3€ venen del espai de shopping.  Sense ingressos, el forat s’eixampla per que les despeses fixes són altes. I no és tant fàcil baixar-les com suggereixen els manuals de les escoles de negoci.

Nota 4 : Thiele, un selfmade man en tota regla. Familia mitjana alemanya tocant el piano arruïnada per la guerra. Van sortir de l’Est d’Alemanya amb una mà al davant i l’altra al darrera. Ell va començar de fregant plats però no en un restaurant sinó en un vaixell. El seu primer matrimoni no va aguntar mentre Thiele amb orgull afirma que dorm 170 nits a l’any en hotels.  Això no ho aguanta una dona si no és a base de suborns pecuniaris.

Nota5: Per acabar-ho d’adobar, Thiele està conxorxat amb el Peter Gauweiler, advocat. Un dels millors advocats de München i que va fer les 27  preguntes al CEO de Lufthansa durant l’Junta General d’Accionistes sobre la mala gestió a Lufthansa i l’acord amb l’Estat. El pitjor és que Gauweiler va ser l’advocat que va pleitejar contra el Deutsche Bank per l’herència de Leo Krisch, el magnat audiovisual alemany – es poden mirar els meus diversos capítols del serial Deutshce Bank. És a dir, hi ha una estratègia jurídica al darrera i una també una estratègia empresarial.