1/ Empreses i treballadors: mesures
destinades a millorar la liquidesa de les empreses, la clau de volta de les
empreses ja que és la raó última del seu decés: es pot ser insolvent, tenir
liquiditat i funcionar – només cal veure la quantitat d’empreses zombies.
La proposició a la inversa no funciona: si ets solvent i no tens liquiditat....estàs
mort-. La mesura estrella és allargar els pagaments pel treball parcial a les
empreses d’un any a dos anys. De fet és pagar part de la nòmina als
treballadors sense que desconnectin de l’empresa. És la mesura més quantiosa a
nivell de pressupost.
Després venen les mesures per
petites empreses i autònoms, especialment pels sectors més afectades, turisme,
restauració, fires, events...50.000M€. La cultura té també el seu trosset amb
un impuls per la digitalització d’actes culturals i formes alternatives per fer
viral la cultura en temps del COVID.
2/ Suport a la demanda: 300 euros
com a un bonus per cada fill com a pagament extra pel Coronavirus. Així, per
cada nen. També es buscar alleugerir les llars del pagament dels impostos sobre
energia renovable inclosos dintre de la factura de llum. NOVETAT: El IVA passa del 19% al 16% a partir de juliol fins a 31 de desembre de 2020. A consumir, que el món s'acaba!
3 / Estímuls a la inversió: aplicació
de mètode de regressiu d’amortització que estava prohibit des de 2010 per
reduir el pagament de l’impost de societats de les empreses. És a dir, les
empreses poden amortitzar més per la inversió realitzada i desgravar a l’impost.
Igualment, el llindar de l’amortització directe de 800euros per la comprar de
béns d’inversió passa a ser de 1.000 euros.
També permet als autònoms tributar com S.L. ja que el gravamen és més
baix per S.L. que per autònoms. També es busquen mesures per fer més flexibles
els concursos de creditors.
4/ Aprofintant l’avinentesa,
aprofitar per impulsar la digitalització, mobilitat sostenible amb
l’ampliació dels punts de recàrrega i el inversions a la xarxa ferroviària (han fet una ampliació de capital a la Deutsche Bahn de 5.000M€).
Impulsar el canvi energètic i la digitalització amb deduccions fiscals
generoses. Es vol construir la nova xarxa de telefonia mòbil. També impuls a l’economia del hidrogen via
inversions ens plantes electrosis com subvencions a vehicles impulsats amb
hidrogen. I una mica, per les empreses biotech a veure si treuen la vacuna
contra el COVID.
Què falta i el que s’ha de decidir: prima per la compra de
cotxes ecofriendly on tant Bayern (Audi), Niedersachsen ( VW) o bé Baden
( Daimler) pressionen a favor. Això si, la subvenció per cotxes electrics s'ha doblat...6.000€ per l'adquisició d'un cotxe de 40.000€. També s’han de posar bases per ajudar als
municipis, molt tocats sobretot per l’augment de la despesa social. El BundesFinanzministerium
mostra la resistència a baixar impostos de forma generalitzada, no fa res per
baixar la pressió fiscal a les rendes mitjanes un dels efectes malsans del
sistema tributari alemany ( la panxa del mig que li diuen), ni la desaparició
del SOLI, el pagament a la renda de l’impost de solidaritat per la
reunificació. La CDU li estirarà les orelles a la pròxima cimera de la Gran Coalició.
I qui paga la festa?
De moment, a Alemanya porten
350.000M€ gastats i 800.000M€ en garanties i el nou paquet del Finanzminister
són 150.000M€ i tot amb una caiguda de la recaptació d’aquest 2020 en
100.000M€. Una pasta.
Tots els economistes alemanys,
inclòs Hans Werner Sinn, estàn a favor d’endeutar-se en proporcions estratosfèriques alhora de
parar el cop. Ara bé, a la resposta de què fotem amb aquest deute, la falla
torna a aparèixer. Per uns – Peter Bofinger – els diners són del monopoly
i endavant les atxes. Si hi ha dificultats ja vindrà el BCE a fotre un cop
demà. Pels altres, domina el plantejament
senyora Maria, no es pot gastar més del que s’ingressa i que per tant, els deutes
s’han de tornar el més ràpid possible. S’oblida molts cops que la senyora Maria
no té capacitat de crear diners i mentre que el BCE si.
El volum del deute només és
important en relació amb el creixement i la previsió per aquest any és que el
PIB alemany caigui un 6-7% mentre que el següent pugi un altre 6-7% i per tant
és possible que el pes del deute en relació al PIB variÏ dràsticament passant
del 60 al 80 o 90%. Molts economistes alemanys sospiten que el creixement dels
propers anys no serà al mateix que la dècada passada i que per tant, la cosa
costarà de tornar: cada euro en la despesa pública s’analitzarà i s’acabaran les
deduccions i txiringuitos financers. Bofinger insisteix, que el nivell de deute
respecte al PIB estigui al 90% o al 110% és una discussió absurda en la
mesura que només és sostenible si els
creditors creuen que es podran tornar els diners, els tipus segueixen baixos i
finalment, el BCE apareix de “lender of the last resort” per apagar tots els
focs.
De fet el programa Pandemic
Emergency Purchase Programme del BCE arriba als 750.000M€, resulta obvi que es
fan trampes al solitari. Estem tots d’acord que s’ha d’intervenir però la
portada del Economist de fa un parell de setmanes és inquietant.... Hi ha massa
diners en circulació...avui arriba el DAX a 12.000 punts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada