Els Verds cap a dalt i el SPD cap abaix 1era Part

Un dels grans canvis de la nostra època enfosquit pels més diversos rebomboris és la decadència de la socialdemocràcia a Europa. I és un dels temes alemanys que vaig seguint més d’aprop. La irrupció de l’Alternative für Deutschland ha representat l’arribada d’una manera de fer política gestual, de titular, molts cops irracional i que s’ha amarat les estratègies de tota la resta de partits.

Els arguments no compten mentre el populisme avança dintre del propi SPD....Ja no volen governar, ni mantenir compromisos de govern sinó gaudir un SPD pur amb un 10% dels vots.  El compromís com a derrota. L’elecció del duo dirigent del SPD ha alliberat forces internes dintre del partit que només porten a un lloc: l’autodestrucció.

Saskia Esken, la nova Secretaria General de facto.

Després de 23 conferències regionals del SPD i més de 6 mesos de reflexió interna, s’escull a un Finanzminister de Nordrehin-Westfalen, JUBILAT que va tenir el seu moment de glòria alhora de caçar desfraudadors d’Hisenda i que es presenta com una espècia de Robin Hood però que és un paio realment gris i una diputada de segona fila que en el seu districte electoral en preu feines la coneixen. Entre amateurs i aventurers. Ni els seus pitjors enemics posarien aquest duo davant del SPD i el propi SPD n’és plenament conscient.

Kevin Kühnert, el president de les Juventuts del SPD ( JUJO’s) ha estat l’home clau per que Norbert Walter-Borjans i Saskia Esken guanyessin en el Congrés del SPD davant Klara Geywitz i Olaf Scholz, el Finanzminister de veritat. L’esquerra Underdog contra l’establisment. Kühnert va organitzar la candidatura del mig pensionista i la diputada desconeguda i va buscar el suport dels 80.000 militants de les joventuts del partit. És el paio que hi ha darrera dels dos secretaris generals i és contrari a la Gran Coalició encara que no veu possibilitat de sortir immediatament – jejeje per que no pot – segons afirma davant dels periodistes. No s’ha cremat en l’elecció a la Secretaria General després de coquetejar en la seva candidatura, sinó que ha triat el duo de forma raonable, un expert en fiscalitat i una altra en temes digitals.

Norbert 67 anys, compra CD de defraudadors d’impostos i no és precisament un descamisat però és un tio simpàtic que podria ser considerat conservador dintre del SPD.  Per contra, Saskia Esken, diputada de nínxol el temes de digitalització, ha rebut tot l’odi possible del grup parlamentari del SPD i és que ha basat la seva campanya en l’atac directe a la Gran Coalició i a Olaf Scholz.  El discurs d’Esken ha estat força barroer i s’ha hagut de disculpar amb Olaf Scholz pels seus atacs directes a la seva persona. L’error de la cúpula del SPD ha estat fer-los màrtirs i presentar-los lliutadors anti-establishment. Molts es pregunten com una parlamentaria tant inexperta parla amb tanta seguretat. Les Conferències Regionals han estat una pallissa amb Saskia Esken al capdavant, sempre amb les mateixes frases, sempre amb  les mateixes bromes.... En definitiva falta d’intel·ligència. El punt més inquietant és que si hom vol conèixer què pensa Saskia Esken ha de mirar el seu compte de Twitter, una xarxa social per gent no molt brillant.

El pensament polític de Esken i Kühnert és posicionar-se més cap a l’esquerra deixant el centre polític. Concertar-se en els que menys ingressos tenen amb aquesta oferta electoral. Seguretat econòmica. La seva posició en la Despesa keynesiana ( pensions, atur, transferències...) és comuna en tots els partits d’esquerres però en altres conceptes arrisca. Kevin Kühnert ha dit vol eliminar la Bundeswehr o bé nacionalitzar VW (!).

La Gran Desorientació

No només a  les eleccions europees ha anat malament, sinó a Bremen, un fèu històric del SPD on han obtingut uns penosos resultats – 24%- salvats per un govern de coalicó amb Die Linke i Die Grünen, a l’Est d’Alemanya estan lluitant per superar la barrera del 5%: al Land de Sachsen arriben 7,7% i a Thüringen 8,2%. Els diputats de l’Est en prou feines tenen pressupost per mantenir els seus despatxos. Al Sud, a Baden Wuttemberg arriben al 12,5%.  Un desastre.

El SPD és la gran organització política alemanya amb 400.000 afiliats, i no saben què fer. Des de 1998, el SPD ha perdut 10.000.000 de votants. Amb Schröder van arribar als  20M de votants  mentre que a Martin Schulz nou anys després en prou feines va arribar als 9,5M.

L’elecció de la candidatura Saskia-Norbert, és vista com un desastre, ja que implica una direcció política dintre del partit diferent a la del govern. No pot ser que el partit i el govern vagin en direccions diferents. El més penós és que han estat 6 mesos de debat estèril donant titulars de consum intern en comptes de capitalitzar l’obra de govern.  Les 23 conferències regionals dels SPD per escollir el secretari general són una pèrdua de temps i l'abús de les paraules de sempre: renovació – surt tu per posar-me jo-, major participació - dels trepes-, l’obertura del partit, la comunió entre entre dirigents i militants del partit.... No hi ha una línia de continuïtat mentre s’espera que aparegui un salvador. I aquí fan forat els aventurers i indocumentats. .

En un famós discurs de Sigmar Gabriel al 2009 després de perdre amb el 23% dels vots demanava tornar als llocs on feia pudor, fer política de proximitat: el autobús que no arriba, l’escola en barracons.... La política des del Twitter resta allunyada de la realitat de la gent. Malgrat tot, els problemes no s’han revertit. Porten una dècada obrint el partit mirant de connectar amb nous nínxols de vots...sense èxit. El nou inici amb Martin Schulz va esdevenir un desastre al 2017. S’han acabat els líders amb panxeta, “ara tothom ha de ser jove i femení. Les enquestes diuen que el 72% de la població no sap ben be què opina el SPD i que no s’interessa en temes important per la ciutadania. 

LA SETMANA QUE VE MÉS ;)

NOTA0 : Kevin Kühnert va enviar un document amb possibles preguntes incòmodes per fer als competidors a les 23 conferències locals del partit i com els joves dominen més el Facebook que Olaf Scholz, van aconseguir dominar les xarxes socials. Tot, sense aparell de partit.

NOTA1: Fa un any ningún sabia qui era Saskia Esken, informática i l’experta del SPD en temes de Digitalització. Actualment és difícil fer una reunió amb ella, diuen que està segrestada pel cap de premsa del SPD i demés consultors àulics per que no foti la pota amb alguna declaració. Era una política experta i ara ha passat a generalista. La secretaria general ha de fer esmorzars amb cada ministre regional, però també societat civil, lobbies i inclús Merkel la vol conèixer. No segueix el camí habitual, de President o Ministre regional,  o bé un alt representat europeu abans d’aconseguir la millor càrrec després del Papa, la Cancilleria.

NOTA2:  Esken ha estat cambrera, xòfer, missatgera…Està tothom acollonit per que la tia pot trencar la gran coalició i deixar el partit en el caos. A la reunió de grup parlamentari, el cap va demanar la solidaritat al Partit i la seva cúpula, en altres paraules…nosaltres et “suportem” mentre no facis caure la Gran Coalicio.

NOTA3: Si Esken  arriba a governar Alemanya, les grans empreses tecnològiques ja poden començar a pagar més impostos, està subjectes a competència i millorar les condicions dels treballadors què hi treballen. No em sembla malament, la veritat, excepte la de pujar el salari als informàtics 😉.