dijous, 21 de febrer del 2019

Tancament 2018 i perpectives 2019


Segons el Vicepresident del IWF, les previsions econòmiques mundials estan cada cop més ennuvolades. Interpel·lava als governs i Bancs Centrals de no fer tot el seguiment del tot acurat per anticipar-se a una futura crisis econòmica. Això no passarà a Alemanya malgrat els últims articles que apareixen a la premsa espanyola sobre el desgast de la locomotora europea.
 

La incertesa i la Balança de Pagaments

Tant la Borsa com les previsions de creixement són pitjors que 2018. El DAX ha perdut un 20% durant el 2018 i el Dow Jones també ha quedat en negatiu: la pujada dels tipus per part de la FED durant el Nadal ha situat les economies emergents en alerta, estan fortament endeutades i qualsevol variació en els tipus implica un pagament més alt d’interessos i inestabilitat.

Brèxit, tou o dur, és un llast pel creixement tant britànic com Europeu: toca empreses i processos productius, calen mesures d’ajust i finalment el clima d’inseguretat afecta al consum. La bomba per això la tenim a Italia i un govern no gaire fiable.

En un país fortament depenent de les exportacions de mercaderies i menys de serveis, la incertesa afecta negativament. Malgrat tot, el tancament de 2018 ha anat prou bé , Alemanya té un superàvit de la Balança per Compte de Corrent de 294.000M$ - 7,4% del PIB molt per sobre del que marca la UE com a perillós per l’estabilitat -  i encapçala la llista per tercer any consecutiu  amb un xifra superior a la suma del superàvit de Japó i Rússia junts i molt per davant del següent país. Molt de rotllo amb el Trump, però Estats Units és el primer país d’on treuen benefici les empreses alemanyes amb 445.000M$ (!). A la Xina per contra s’han reduït les exportacions i han augmentat les importacions. Les transferències de capital  per compensar el superàvit van que volen 😉.
 

Turbulències a la vista

La incertesa mundial va propiciar la revisió de la previsió de creixement pel 2018 del 2,2% al 1,5% del PIB. Per aquest any 2019 , l’IFO Institut situa el PIB en el 1,1% i el govern en el 1%. A principis de 2017, les previsions també es van ennegrir però l’economia a continuat la seva expansió, després de 9 anys de creixement, hom es pregunta si ha arribat a la fi, encara que possiblement podrem aprofitar un bon estiuet de Sant Martí durant el 2019. El tercer trimestre alemany mostrava un caiguda significativa del 0,2% respecte el trimestre anterior, sobretot pels problemes de la indústria automobilística alemanya buscant l’encaix dels seus estàndards després de l’escàndol de les emissions, més els colls d’ampolla logístics pel baix nivell d’aigua al Rin durant aquest estiu - M’encanten aquests tipus d’explicacions ex post per que si no e vero, e ben trovato - . El quart trimestre ha tancat un creixement 0% respecte el trimestre anterior. De moment no estem en recessió.

És difícil que alemanya entri en recessió, la demanda interna tira, hi ha records d’ocupació i els salaris pugen, en conseqüència el consum augmenta. Les empreses també estan invertint malgrat les turbulències i ampliant la seva capacitat de producció. Cal afegir que l’Estat a contribuït a una Demanda estable: ha descarregat 15.000M€ en impostos i ha augmentat les transferències a Ajuntaments i Länder en una molt tímida política fiscal expansiva.
L’evolució del Euro-Dòlar pot afavorir les exportacions alemanyes... El gran problema de les previsions que mai hom sap quin esdeveniment desencadenarà la crisis però de moment l’Economia alemanya no genera incerteses en aquest aspecte. Alemanya tira. Els indicadors avançats de l’economia ( cotxes, stocks....) mostren que la probabilitat de recessió augmenta però estem lluny d’una recessió. En termes de mobilitat, estem en un semàfor verd-taronja.

La Política Econòmica en el punt de mira

Els governs tenen menys marge de maniobra en la mesura que han encara han de lluitar amb les conseqüències de la última recessió: tant a França com als USA, el nivell d’endeutament és del 100% del PIB i no parlem del Banc Central Europeu i els tipus baixos: una nova crisis deixaria el BCE sense marge opcions, malgrat el final de la compra de deute. Els tipus estan a zero i Draghi ha anunciat que a partir de la tardor de 2019 els tipus d'interès poden pujar.  Si apareix una nova crisis només té marge de maniobra per comprar deute  - però no per baixar el tipus - i això significaria la guerra oberta amb el Bundesbank, que observa aquestes polítiques com inflacionàries al igual que promou l’equilibri pressupostari per part dels governs europeus.

Les possibles mesures econòmiques que contempla el Finanzministerium per fer front a una possible crisis són la reducció d’impostos, especialment a les empreses, amb amortitzacions accelerades per estimular la inversió. Aquesta seria la mesura de política econòmica més a curt termini i amb un impacte immediat. Per les famílies reducció de l’impost sobre la renda per millorar el consum i mantenir la demanda...Es compta en 1% del PIB entre 17.000 i 35.000M€.
 
DE MOMENT LA COSA TIRA!!!!!
 

 
NOTA1: Aquí teniu el quadre macro de l'economia alemanya

Resultat d'imatges de olaf scholz
 
 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada