Que pensin els algoritmes!!!!!

Hi ha una cosa de la meva feina que valoro molt i és que respiro la destrucció creativa  schumpeteriana, la oloro cada dia quan parlo amb els emprenedors. Es produeixen cicles d'inversió com onades al mar, on les idees s'apoderen dels homes, primer van ser marketplaces i e-commerces, al cap de tres o quatre anys va arribar la onada de les app's i mòbil i ara, el blockchain i la intel·ligència artificial. L'evolució de la tecnologia, les òsties que es foten els inversors i les empreses - algun èxit també - genera un fluxe continuo d'electricitat que és impossible quedar impassible. Per això m'he decidit a escriure el post sobre Intel·ligència Artificial....alguna idea s'ha de tenir per que quan arribi la propera crisis econòmica, les noves tecnològiques que ara només veuen uns pocs, s'aplicaran de forma extensiva i intensiva.

Intel·ligència Artifical, AI en anglès.

Es difícil no quedar fascinat amb un ordinador que esculli les paraules millor que Rilke,  pinti com Pablo Picasso i  composi Bach. Un algoritme reconeix disfuncions en el ritme cardíac més ràpid i en major precisió que qualsevol cardiòleg, un altra software llegeix els llavis millor que qualsevol home, un robot condueix cotxes...Si, però els algoritmes també dirigeixen míssils. Estem en un punt en que la intel·ligència artificial ( AI) canviarà la vida dels homes substancialment . Segons el CEO de Google, el canvi serà més bèstia que l'electricitat.

L' AI  permet que els ordinadors aprenguin a aprendre sense  que l'home intervingui. Està lluny de la intel·ligència humana i de que les màquines agafin el poder, però en qualsevol cas és revolucionari. En molt poc temps, els algoritmes han reconegut patrons, adquirit coneixement i fan feines per les que no estan específicament programades i per les que busquen solucions específiques.

Alemanya com país exportador i innovador té clar que qui vol condicionar com serà la tecnologia del demà, primer de tot ha de controlar-la. Hi ha una competició entre països per dominar aquesta tecnologia. L'estiu de l'any passat, la Xina va anunciar al 2030 vol aconseguir el lideratge mundial en intel·ligència articifical i ja vaig citar anteriorment a Fernand Braudel en un frase que tinc gravada: qui irradia, dona i i qui dona, domina. Després de la Xina, Putin surt afirmant que el futur de la Humanitat passa per la intel·ligència artificial, que qui domines aquesta branca seria l'amo del món. Macron també puja l'aposta amb inversions milionàries en AI. Merkel com sempre calla.

From Silicon Valley with love

El cotxe autònom bàsicament és intel·ligència artificial sobre rodes. Tot engegat a Stanford amb ajuda del Ministeri de Defensa Americà (!). El resultat va impressionar tant a Google, que se'l van fer seu. El cap de l'equip d'investigació era l'alemany Sebastian Thurn.

Machine Learning és l'intent per part dels programadors informàtics de gandulejar. Intenten que l'ordinador pugui executa accions per les quals no estigui programada. Tot intenta copiar el funcionament del cervell: la repetició d'una acció ajudar a fixar les sinàpsis -  la connexió entre les neurones -  i aquestes reforcen i fan que el cervell aprengui. En el món virtual aquest procés es fa a través de les matemàtiques, les connexions entres les neurones es van ajustant fins que la xarxa funciona sense errors. Això s'agrupa en nivells de neurones i les dades van des d'un estrat a una l'altre...per això és diu Deep Learning. Amb cada capa,  el sistema és una mica més intel·ligent. El Deep Learning aprèn a partir d'imatges i d'informació no de la programació: l'algoritme compara la informació i aprèn. Possiblement, ja no haurem de programar sinó ensenyar la imatge correcte a l'algoritme. Totes les feines repetitives estan destinades a desaparèixer. Quan Thurn va començar el doctorat a Stanford hi havia una xarxa de 100 neurones artificials, actualment hi ha 100.000 i creixent. Encara que queda lluny dels 85.000 milions de neurones humanes però...

El Deep Learning feia temps que es coneixia però mancava la capacitat de computar quantitats ingents de dades per fer-ho eficaç  i què millor que les grans empreses tipus FaceBook, Google o  bé Apple, per donar de menjar als algoritmes. Estan sortint centenars d'empreses al Sillicon Valley disposades a portar la digitalització al següent estadi... La màquina no es pot aturar.

Intel·ligència Artificial a Alemanya

Els alemanys tenen bons enginyers col·locats a en Intel·ligència Artificial, Sebastian Thurn és un d'ells, Ralf Herbrich, el cap d’AI a Amazon i el pare del Machine Learning, Jürgen Schmidhuber. Els alemanys han participat molt intensament amb els algoritmes de reconeixement de veu.

Fins ara, la AI ha servit com a patró de reconeixement en grans bases de dades. El pas següent és la conjunció de la AI amb la robòtica en la mesura que els sensors proporcionin nova informació. Alemanya és bona en dos punts: la investigació bàsica i la construcció de maquinària. El camí és llarg, només un 5% de les empreses industrials  alemanyes utilitza AI i poques planegen introduir sistemes de AI. Xifres minses per una tecnològica que aspira a canviar el món. Les grans empreses amb potencial d’inversió aposten per aquesta tecnologia  en la mesura que optimitza problemes complexos amb la seva capacitat de càlcul. Això abans, ho realitzaven directius amb experiència i força nas. Són guanys d’eficiència significatius i que en una tecnologia tant transversal afecta a l’economia global amb increments de productivitat. Segons els amics de PriceWhiterHouse fins al 2030 pot significar 11,3% del PIB o 430.000M€ on un 40% d’aquest increment es deu a millores d’eficiència.  S’espera que el 60% restant s’apliqui en usos i productes encara no coneguts.

El Govern alemany vol crear una Agència d’Impuls a la Innovació per impulsar idees disruptives. Fins i tot, ha presentat un programa estratègic de IA, on planeja una inversió de 3.000M€ fins a 2025 i la creació de 100 càtedres. Els xinos hi posen 150.000M$ només a Beijing planegen un parc tecnològic especialitzat amb una inversió estimada de 2.000M$ i el MIT té previst posar 1.000M$. El suport públic al capital risc per startup alemanyes és de només 200M€.

 Col·lorari...

El major expert alemany creu que l’AI s’estandaritzarà en una maquina capaç de resoldre no només un nínxol de problemes sinó que tingui capacitat per enfrontar-se a nous problemes d’altres sectors. El crítics creuen que sempre hi haurà un subrogació de la tecnologia a l’home: no són creatius ni tenen capacitat d’abstracció. Tant Stephen Hawking com Bill Gates veuen la intel·ligència artificial com una amenaça per la Humanitat. Fins i tot, Musk hi està d’acord amb aquest visió: “tot sembla surrealista fins que es vegin robots caçant a persones pel carrer”.

NOTA1: Els xinesos creuen que en 5 anys superaran als americans, ja que Xina té la veritable matèria prima: les dades de 1.300 milions habitants dels quals 780 són operatius online. Quan més dades, millor treballa l’algoritme i ostenten les avantatges dels late comers: tot ho encarreguen a través del mòbil. Durant el 2017, la inversió en startups d’AI va superar a la dels americans: en els jutjats de Shanghai els algoritmes donen propostes sobre quina pena aplicar o bé la policia utilitza la AI per denunciar infraccions vials. Xina viu al AI al mateix nivell que l’electromobilitat, les energies renovables o bé la fibra d’alta velocitat.  Tot això potenciat a través del capitalisme d’Estat: les empreses xuclen les dades de l’Estat i guanyen així milions de clients mentre que l’Estat guanya una tecnologia que ajuda a mantenir l’estabilitat social. 

 NOTA2: Els europeus saben com de difícil és regular l’ús de les dades amb unes empreses que no són europees. Com sempre o ens imposen les regles del joc tant americans com xinesos o Europa comença a ser un actor rellevant en la tecnologia per que sinó estem venuts. El camí pel que anem no va en aquesta direcció.

NOTA3: Els investigadors reclamen la seva part del pastís. Han vist que a la Xina o als USA es pot pagar 1M€ anual com a salari per captar investigadors de primera línia.