Steinmeier, el llest.....part II

Rússia

L'atac alemany al 1941 va costar 20 milions de morts mentre que la contraofesniva soviètica va arribar fins a l'Elba i s'hi van estar 70 anys (!). Per això calen unes bones relacions amb Rússia, però això no és condició suficient per que la pau estigui garantida: els pactes amb Rússia va costar al segle XVIII tres vegades la partició de Polònia.

L'esfondrament de la URSS va ser celebrada pels alemanys, però va ser viscuda com una catàstrofe pels propis russos que van veure amb els seus propis ulls com Rússia  es convertia en un estat quasi- fallit . Només cal llegir a la novel Swetlana Alexijewitsch -. 

Durant la època Schröder es va entrar en una etapa de noves relacions amb Rússia . Fins i tot, al 2001 Putin va fer un discurs al Bundestag, en alemany, citant a Humbolt en un discurs on transpuava esperança sobre el futur comú entre Europa i Rússia. Gerhard Schröder va intentar consolidar una nova relació amb Rússia a través treball conjunt que ajudés a la modernització de Rússia via projectes comuns de salut, energia i educació. No es pot dir el mateix de com han quedar les relacions Russo-alemanyes a 2017.

Steinmeier descriu com el ministre d'Exteriors del Canadà va dir " Guys! Hem d'escollir si Rússia és amic o enemic", Steinmeier contesta que a Canadà es pot fer una frase com aquella però que a Alemanya no: no hi ha seguretat sense Rússia a Europa a llarg termini. No es bò dividir la política entre l'eix del bé i del mal entre amics i enemics.

La crisis d'Ukrania ha posat de manifest el trencament d'un principi bàsic: la inviolabilitat de les fronteres a Europa violant els Acords de Helsinki culminant amb l'annexió de Crimea amb la qual cosa els interessos entre Europa i Rússia estan dissociats: cada cop es veu Rússia menys com un partner de la UE sino´com un competidor mentre que Rússia té por d'Europa. La separació és més que evident. 

És indignant com Rússia ha utilitzat la penúria econòmica d'Ukrania en benefici propi per evitar un tractat d'associació amb la UE al igual que l'ús de la violencia per les forces de seguretat amb els manifestants de la plaça Maidan. Tampoc no és aceptable que gent, com per exemple el polac Komorowski,  digui que la UE no té res a fer a Ukrania. No es tracta d'escollir entre Russia i la UE sinó de vincular a llarg termini econòmicament Ukrania a la UE.

Orient Mitjà

Un punt que es marca Steinmeier són les negociacions amb l'Iran sobre l'ús de l'energia atòmica. Van durar 10 anys des del 2005 fins al 2015 amb un acord amb milers de pàgines i experts en física nuclear evitant el error d'Iraq per part dels USA: pressió política  - sancions - i una cascada de línies vermelles sense deixar espai a la negociació. És una espiral negativa. 

Respecte Siria, la història ve de lluny. Al 2006 quan George Bush dividia el món entre l'eix del bé i del mal, en comptes intentar lligar Siria i el jove Al Assad a la comunitat internacional va deixar que acabés de forma incondicional sota l'ala d'Iran - l'eix del mal -. Al Assad és un oftalmòleg que va tenir consulta oberta a Londres - on va conèixer la seva dona, nascuda  també a Anglaterra, que creu que Damasc es pot fer el mateix shopping que a Chealsea-.  L'oftalmòleg era la segona opció del pare - el germà gran va morir - i es pensava que aquest introduïria reformes per obrir el país però va succeïr tot el contrari. 

Les possibles solucions que passessin per conservar Al Assad al poder després de cinc anys de guerra són impossibles. El país està devastat i dividit en diversos grups, el conflicte Iran-Arabia Saudí per no parlar de la necessitat de compromisos entre Rússia, els USA o bé Turquia, enemic històric de Rússia. Cal molta paciència per arribar a un acord que permeti donar estabilitat a la regió. - Aquí s'oblida una mica de la responsabilitat europea -. La solució és possible i passa mantenir la unitat territorial de Siria.

Alemanya dona suport els procesos democràtics i la UE ha d'ajudar a als procesos de reconciliació nacional interns evitant els caos econòmic, com per exemple Libia. Situa Túnisia com el laboratori on la democràcia i el món arab es fonen: la religió no pot ser un impediment pel desenvolupament de la democràcia sinó que ha de potenciar la tolerància. Steinmeier demana un major contacte entre el món àrab i Europa per trencar tabús: aquest passa no només per l'intercanvi culural - enginyers tunisans enviats a les universitats alemanyes - sinó també la diplomàcia del business: Inversions.

Estats Units

La vinculació entre USA i Alemanya ha estat i serà una assegurança pel futur per aquesta última, però cada generació ha de renovar els vots d'aquest partenariat. Només un pacte entre USA i Europa permet assegurar la pau i la segurtetat davant les diverses crisis.

L'11S va canviar la relació entre els USA i Alemanya: el NEIN a Iraq i la participació en la lluita contra els talibans a l'Afganistan van canviar substancialment el paradigma de relacions fins ara establertes. Steinmeier es va proposar reconstruir les relacions amb els USA, i ell creu que amb èxit, segons la seva "amistat" amb John Kerry. Destaca els punts en comú amb l'administració Obama ha primat la diplomàcia  - escepticisme amb l'intervenció militar -, i la constància alhora de buscar solucions polítiques, seguint la via multilaritat i evitant la categorització Amic-Enemic.

 El primer cop que Steinmeier va tenir relació amb els USA va ser a través de la seva dona, que treballada a l'ambaixada a Washington al 1993. Des d'allà va veure com Hillary Clinton intentava portar a bon port la reforma sanitaria -sense èxit -.El capitol dels USA és una ensabonada a Hillary Clinton que fa posar vermell, al igual que la seva descripció de la relació d'amistat amb John Kerry, que es va passar al infància al Berlin de les runes.

Tampoc encerta amb Obama. Al 2008 Obama va fer un discurs públic a Tiergarten davant 200.000 persones, abans de fer el discurs va visitar Steinmeier al Ministeri d'Exteior, però li va saber molt de greu Obama donés suport a Merkel en comptes d'ell a les eleccions del 2009.

I finalment, la caga quan en declaracions públiques va anomenar Trump com a Hassprädiger, un predicador d'odi. La seva primera declaració quan Trump va ser escollit va ser"Amb l'elecció de Donald Trump, el Segle XX està completament enterrat". 

Friso per veure la primera reunió entre el Bundespräsident i l'amic Donald.

Nota1. Steinmeier descriu a Putin com un tio que va preparat a les reunions, dominant els petits detalls i que coneix la política alemanya a fons, ja que cada dia veu el Tageschau. Cal parlar-hi per arribar a un anivellament d'interessos. No hi ha un pau a llarg termini sostenible a Europa sense Rússia  i al revés, no hi haurà pau a Rússia sense Europa.

Nota2. Per historia, la política exterior Alemanya ha de contribuir la seguretat d'Israel: la guerra amb Hisbollah del 2006 es van enviar tropes alemanyes de la ONU per mantenir l'alto al foc. Soldats alemanys sobre territori israelita (!).