Aquesta setmana santa he aprofitat per llegar-me l'últim llibre Frank-Walter Steinmeier Flugschreiber mal traduït "Notes des de l'avió". Quan el va escriure encara era Ministre d'Exteriors i no Bundespräsident i en ell esperava trobar els punts crítics de la política exterior alemanya, però m'ha decepcionat una mica està ple d'obvietats en plan per fer "política exterior és important saber història i geografía" o bé anecdòtes per fardar de bona relació amb els USA: John Kerry li va regalar un disc de Herbie Hancock dedicat. Malgrat cita forces vegades a Willy Brandt - i cap a Helmut Schmidt - el nano no arriba i axò que és bò - és el polític més ben valorat a Alemanya i un cervell del SPD- ..... És d'agraïr per això, que encara que té poques idees, aquestes són clares...
La política exterior alemanya: ordre.
La influència alemanya creix cada cop més al món: econòmicament, culturalment.....cada cop es demana a Alemanya un rol més actiu en la gestió de les crisis internacionals, cada cop més recurrents. Els països conflicte demanen consell a Alemanya sobre com ha gestionat la seva història d'èxit durant la Guerra Freda. En síntesis, es demana més participació a Alemanya en el terreny internacional - per exemple en el P5, el Consell de Seguretat - com a element necessari per la ressolució de conflictes i no com a Mittelmacht - mal traduït el país dominant a Europa -.
En un món cada cop més estret, on es desdibuixen les fronteres cada dia, on les crisis de l'altra punta del món afecten a Alemanya, l'aïllament - passar de puntetes- en un món globalitzat no és una opció raonable i més davant la responsabilitat histórica d'Alemanya: els últims 70 Alemanya ha estat objecte d'estabilització -Ordnung- i ara ha de contribuir a la estabilització.
Alemanya està en molts aspectes: culturals, econòmics i tecnològic lligat amb e món i per tant, està interessat en mantenir un ordre internacional estable. El benestar i la seguretat alemanya depèn d'això i per tant és objectiu de la política exterior alemanya. Alemanya com motor d'estabilitat.
La política exterior alemanya s'ha basat històricament en tres pilars: integració europea, partenariat amb els americans i un rol actiu en que hi hagi un "ordre de pau" friedensordnung a les Nacions Unides i altres organitzacions multilaterals. La crisis europea o bé les relacions amb els USA ( NSA, Iraq, Guantánamo...) estan sota pressió i cada cop hi ha una major bilateralització de la política exterior. Steinmeier aposta per una ordre multilateral - que lliga en un món no polar - on que estiguin les regles clares: Alemanya s'hi compromet amb aquestes regles però la resta de països també. Un bon veïnatge necessita regles clares.
Steinmeier alerta contra "cimerització" de la política exterior i busca la renovació de l'ordre sorgit al 1945 davant els nous problemes de media ambient o bé els reptes que plantegen les TIC. Cal una ordnungspolítik per fixar el camp de joc;)
La diplomàcia del business
Des de la Caiguda del Mur, estem en un món no polar, les plaques tectòniques de la política mundial es mouen pressionant l'arquitectura sorgida de 1945 i en la búsqueda d'un nou ordre: per una banda apareixen les economies emergents - Xina, India, Brasil - que busquen el seu lloc al món i per l'altra l'aparició de conflictes dintre dels Estats- ISIS - i no entre Estats. L'enfortiment dels Estats dèbils passar per la seva obertura exterior - econòmicament, políticament i culturalment -, i aquí Alemanya pot ajudar. Més obertura = major confiança = major enfortiment i legitimació de l'Estat. L'ordre internacional necesita Estats que es comprometin en aquest ordre.
En un món cada cop més estret, on es desdibuixen les fronteres cada dia, on les crisis de l'altra punta del món afecten a Alemanya, l'aïllament - passar de puntetes- en un món globalitzat no és una opció raonable i més davant la responsabilitat histórica d'Alemanya: els últims 70 Alemanya ha estat objecte d'estabilització -Ordnung- i ara ha de contribuir a la estabilització.
Alemanya està en molts aspectes: culturals, econòmics i tecnològic lligat amb e món i per tant, està interessat en mantenir un ordre internacional estable. El benestar i la seguretat alemanya depèn d'això i per tant és objectiu de la política exterior alemanya. Alemanya com motor d'estabilitat.
La política exterior alemanya s'ha basat històricament en tres pilars: integració europea, partenariat amb els americans i un rol actiu en que hi hagi un "ordre de pau" friedensordnung a les Nacions Unides i altres organitzacions multilaterals. La crisis europea o bé les relacions amb els USA ( NSA, Iraq, Guantánamo...) estan sota pressió i cada cop hi ha una major bilateralització de la política exterior. Steinmeier aposta per una ordre multilateral - que lliga en un món no polar - on que estiguin les regles clares: Alemanya s'hi compromet amb aquestes regles però la resta de països també. Un bon veïnatge necessita regles clares.
Steinmeier alerta contra "cimerització" de la política exterior i busca la renovació de l'ordre sorgit al 1945 davant els nous problemes de media ambient o bé els reptes que plantegen les TIC. Cal una ordnungspolítik per fixar el camp de joc;)
Des de la Caiguda del Mur, estem en un món no polar, les plaques tectòniques de la política mundial es mouen pressionant l'arquitectura sorgida de 1945 i en la búsqueda d'un nou ordre: per una banda apareixen les economies emergents - Xina, India, Brasil - que busquen el seu lloc al món i per l'altra l'aparició de conflictes dintre dels Estats- ISIS - i no entre Estats. L'enfortiment dels Estats dèbils passar per la seva obertura exterior - econòmicament, políticament i culturalment -, i aquí Alemanya pot ajudar. Més obertura = major confiança = major enfortiment i legitimació de l'Estat. L'ordre internacional necesita Estats que es comprometin en aquest ordre.
Alemanya està més conecta i és més internacional del món que mai i més que qualsevol altre país. La gent quan pensa amb Alemanya pensa amb productes i tecnolgia. Apart de la responsabilitat histórica, Alemanya té una responsabilitat econòmica, ja que s'aprofita de l'obertura exterior, i per tant, és la que té major interés en que hi hagi un ordre internacional ben establert. Els productes alemanya es troben a tot arreu del món, i per que les Mittelstands exportin cal un ordre internacional.
La política exterior alemanya cuida i protegeix els interessos de les empreses alemanyes. Les empreses alemanyes representen fiabilitat i un cop s'instal·len en un país s'hi comprometen, a diferència de les empreses anglosaxones, que obren nous mercats més ràpidament. La inversió alemanya ajuda al desenvolupament econòmic, i això té un transl·lació política, en la mesura que genera una aspiral de confiança mutua per parlar de les coses que no rutllen políticament. En síntesis, canvi econòmic té a la llarga canvis polítics. I és més, Alemanya és experta en superar contradiccions dintre del camp econòmic com pot ser l'anivellament d'interessos entre economía i ecologia.
Quan el Ministre d'Exteriors alemany està fora de la UE, tothom li pregunta per la situació Europea. Des de fora de la UE s'admira el model Europeu de benestar, i és el que tothom vol aspirar. Ara bé, al model europeu li han sorgit forces competidors a escala internacional i hi ha força competència amb altres sistemes d'organització política i econòmica, amb la qual cosa el model està a revisió.
La relació de multilateralitat i partenariat dintre d'Europa ha deixat de ser presuposada: la crisis financerra, l'ascens dels euroescèptics, el brèxit, els refugiats ha posat en tensió la UE. Cada cop hi menors contactes multilaterals i més bilaterals i els problemes requereixen una resposta conjunta dintre de la UE, que cada cop és més difícil.
Alerta contra"identity policies": tendència a l'aïllament, la noció de nosaltres-vosaltres i la dialèctica amic-enemic per enfortir la pròpia identitat. Aquesta és un política de la por que no afavoreix la unitat europea. I això ho diu en un discurs a Polònia: on ho fia tot als 2M de joves polacs i alemanys que han fet intercanvi d'estudis.
La relació de multilateralitat i partenariat dintre d'Europa ha deixat de ser presuposada: la crisis financerra, l'ascens dels euroescèptics, el brèxit, els refugiats ha posat en tensió la UE. Cada cop hi menors contactes multilaterals i més bilaterals i els problemes requereixen una resposta conjunta dintre de la UE, que cada cop és més difícil.
Alerta contra"identity policies": tendència a l'aïllament, la noció de nosaltres-vosaltres i la dialèctica amic-enemic per enfortir la pròpia identitat. Aquesta és un política de la por que no afavoreix la unitat europea. I això ho diu en un discurs a Polònia: on ho fia tot als 2M de joves polacs i alemanys que han fet intercanvi d'estudis.
Steinmeier destaca la relació d'AMISTAT que té amb l'equip d'Exteriors francés: té més contacte que amb la seva familia. Els equips es conèixen i la relació és fluïda....- li falta per això, parlar millor de Laurent Fabius ;)- i consensuen posicions mutues. L'únic espanyol que surt al llibre és Javier Solana, del qual ha après molta política exterior i al que sempre demana consell amb un copa de vi.
Nota1. El despatx del ministre és el mateix que el que feia servir Erich Honecker i en el soterrani els nazis amagaven l'or ja que era l'edifici del Reichsbank durant la guerra.
Nota2. El Goethe Institut com a instrument política exterior....no només ens dediquem al business i la política ;). Segons Willy Brandt, cultura i formació és la tercera pota de la política exterior. Steinmeier es queixa de infrafinançament amb 1.600.000M€....Schäuble!!!!!
Nota3. Es veu que la policía motoritzada de París talla el tràfic i et porta de l'Aeroport Charles De Gaulle fins al Palau del Elisi en 15minuts.
Nota4. És curiós que en alguns discursos no pari de sortir de la paraula Ordnung / Ordnungspolitik i no tingui res a veure amb Eucken ;). La paraula Ordnung supera a Eucken i Steinmeier.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada