El meu amic de Sort sempre m'està interpel·lant
sobre Infineon per veure si està barata i comprem accions per que veu que
això del IoT i la connectivitat total avança a tota pastilla - ja sabeu: la
vida és quantitativa- . És una empresa que cotitza al DAX dedicada al
disseny i fabricació de semiconductors...i què collons és un semiconductor?
Segons la wikipedia un material que a temperatura ambient pot transportar
electricitat i si a sobre és un xip, també mou dades. Tot el que sigui
"electrònic" porta semiconductors....aquí la gràcia es fabricar-los
per que transportin la informació/electricitat el més eficientment
possible, s'integri en sistemes complexos i a més a més, no gasti
gaire energia i sigui de reduïdes dimensions - nanotecnologia -....Tot plegat
una empresa bàsicament d'enginyers i per a enginyers, amb un fort component de
I+D+i. Hauria de ser força avorrida però no.....hi ha hagut força marro.
Siemens deixa anar els seus fills
Al 1999 Siemens va deixar anar la divisió de
semiconductors per crear Infineon, al 2000 la va treure a Borsa per captar
capital, tot amb CEO, Ulrich Schumacher, el qual la seva arrogància era
proporcional al seu nivell d'estupidesa: va aprèixer amb un porsche i
vestit de pilot de curses davant la Deutsche Boerse. Fins i tot, sol·licitava
als empleats que li rentessin el cotxe amb la qual cosa, quan va plegar
cap membre del sindicat IG Metall va dir ni ase ni bèstia. En
definitiva, Schumacher va aprofitar la onada Dot.com per acumular capital i no
presentar mai beneficis....ja sabeu, les excuses de sempre: la baixa cojuntura,
un negoci a llarg termini o el famós efecte divisa ;). L'acció va sortir a
35€ i va arribar fins a 70€ (!).
Durant
els 2000 es produeix una forta tendencia a traslladar la
producció de microxips a Asia, de les 45 fàbriques noves de microxips, 40 estan
a la Xina i 5 a USA i Europa: els costos de transport no juguen un paper
important, per tant la producció no és crítica però si la investigació i la
matèria prima - els disc de silici costen 10.000 $ el quilo - . Els
productes electrònics avancen per que avancen els microxips i és eina bàsica
per determinats sectors com automoció ja que té un fort efecte arrossegament,
cada nou lloc de treball en una empresa de microxips genera 1,5 en les
següents derivades. Schumacher va aprofitar l'expansió a la Xina sense
mirar la rendibilitat.
Schumacher,
que cobrava 6M€/any, també era subornat per una empresa suïssa de sponsoring de
curses de cotxes on participava i que tenia com a principal client Infineon.
I aquí una altrea genalitat, Schumacher a través de l'empresa suïsa també
tenia ensucrat al seu rival al consell d'administració (!). Traducció:
no hi havia forma possible, a priori, de fotre'l fora. Quan van condemnar
l’empresari suïs a 4 anys de presó Schumacher li va pagar l’advocat de tot el
judici. Després el suís va acabar xerrant....Es va provar que el suís li va
donar ALMENYS 150.000$ en una bossa de plàstic - menys mal que no era del Corte
Inglés - :)
Wolfgang
Ziebart 2004-2008
Després
del cacau de Ulrich Schumacher, es va buscar un nou director general
agafant el vicepresident de Continental, marca de pneumàtics i proveïdor
d’automobilístic. Ziebart nega que es fassin pràctiques a la Siemens amb una caixa
en negre, suborns i donar suport a la divisió sindical amb aportacions al
AUB, un sindicat menor que dona pel sac als grans sindicats socialdemòcrates.
Ziebart va fer certa neteja i es carrega part de l'equip de Schumacher,
que no diferenciaven gaire la vida privada de la professional.
Ziebart
és incapaç de preveure els canvis que venen: comença a sanejar de l’empresa al
2007 amb diverses retallades notables per millorar els marges però ai!!!!!
Arriba la crisis al 2008 i Infineon es queda en pilotes literalment ja que
queden el descobert tots els erros de disseny, producció i estratègia. La
producció és molt depenent del cicle econòmic, l'enfosament de la venda de
cotxes o mòbils al 2008 va fer caure un terç les vendes de xips,
mentre que per una altra banda els preu dels xips de memoria - els que
porten els ordinadors - van caure un 35% fent entrar en pèrdues
a bona part dels productors. La tormenta perfecta. Ziebart no actua
ràpidament, dilentantisch,
el Consell d'Administració tampoc actua i les pèrdues s'acumulen perillosament
en un empresa que mai havia pagat un impost de societats (!). L'aposta de Ziebart era fusionar o
vendre Infineon però el Consell d'Administració li va tallar les ales.
La
cotització a Borsa va arribar als 0,39 cèntims d'euro (!), va sortir del DAX
durant 6 mesos, va estar a punt de fer fallida durant 9 mesos sent el
candidat ideal per ser comprat per alguna empresa russa o o
xinesa amb la qual cosa el disseny i producción xips europea se n'aniria a
norris. No cal dir que qui marca els standards electrònics molts cops són els
xips (!).
Infineon
necessitava pasta i decidieix anar al mercat de capitals on hi ha converses
força avançades amb l’inversor financer americà Apollo per entrar en
l’accionariat, es parlava d’un 29% de la nineta del TecDax. Apollo cobriria
tota l’ampliació de capital de 325M d’accions cosa que no afectaria als antics
accionistas, ara bé amb un descompte important ja que l’acció es valoraria a 2,15
mentre que la cotització d’aleshores a 2,58€, l’acció. Amb l’operació Infineon
s’embutxacaria 700M€ (2,15*325) i Apollo passaria a ser el principal
accionista deixant enrera els fons americans de Dodge and Cox que ostenten el
10,03%. Els dubtes d'aquesta operación eren grans per que Apollo és una
empresa especialista en comprar deute fallit al mercat secundari a preu de
saldo.
Però
les ampliacions de capital amb taurons no van ser suficients:
van aconseguir finançament dels xinesos per construir un fàbrica a Wuxi
amb un crèdit de 100M€, que ben mirat, sembla un pagament per
transferencia de tecnología. Però aquest crèdit xino no va ser suficient, els
bancs no estaven per refinançar el deute així el salvament es va fer de diverses formes: es va comprar deute
pròpia per generar confiança i després es van emetre obligacions totalment
cobertes gràcies a una forta demanda i d'on de la que van treure
180M€. El trossejament de
la companyia o bé la venda no era un opció.
0/
Hagués donat mig braç per fer de director financer entre 2007 i 2010 ;)
1/
Ulrich Schumacher, compaginava les visites al jutjat de München amb la
direcció d’una de les cinc primeres emprese xines de semiconductors,
Grace. Empresa d’origen Taiwanès i segons sembla creada en partenariat entre el
fill d’un magnat taiwanès dels plàstics – Formosa Plastics – i un fill del
President Jiang Zeming (!). Potser es van conèixer en un curs del Pedro
Nueno a Shangai...qui sap. Del cert és quasi impossible saber qui és el
propietari ja que hi ha societats pantalla a les Illes Caiman. Al 2008 hi havia
rumors que Grace volia comprar Qimonda per tal de guanyar economies
d’escala com moltes empreses d’origen taiwanès i dirigida al mercat
japonès) a la qual li va enganxar la crisis de ple.
3/ A Alemanya
era generalment normal que entre dos managers controlessin l’empresa, l’un feia
de director general i l’altre dominava el consell d’administració així que
s’anaven turnant en els papers, tenint un control efectiu de la companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada