Els pressupostos del Doktor Schäuble

Cada cop que parla sobre Grècia, en Schäuble se'l veu incòmode, es posa les mans el cap, gesticula i no convulsiona de miracle. El tio es va mantenir ferm davant l'aposta del govern grec de buscar els límits de la moneda única: si volen fotre el camp que el fotin però si es queden, han d'assumir determinades condicions. No era una posició políticament fàcil i els riscos eren força elevats: iniciar una cadena d'esdeveniments que posaven en risc la construcció europea des de 1957 amb un culpable clar, la intransigència d'Alemanya i el seu responsable de finances, Wolfgang Schäuble. Va resistir i va guanyar.

 

En Schäuble està forrat. 

"Tenim marge per que la propera legislatura podem rebaixar impostos" va dir Schäuble a la cimera del G7. Però qualsevol reforma impositiva només pot suposar un ajust 12.000M€ ja que no es pot incrementar el dèficit públic. Die Grüne, el SPD i Die Linke volen incrementar l'impost sobre successions per reduir la desigualtat creixent però això afecta directament a les empreses familiars, claus per l'ocupació i el creixement del país. Juergen Trittin de Die Grüne fins i tot proposa un superimpost per rics que gravi més el patrimoni i les successions que no els rendiments del capital, eliminant aquests últims (Abgeltungssteuer, Einkunfte auf Kapitalerbetrage..-).

La situació de la Hisenda Pública alemanya ha millorat substancialment: des de 2015 10 dels 16 Länders tenen superàvit als seus comptes. Una part s'explica pels tipus d'interès negatius del Draghi: al 2009, quan entra Schäuble, els interessos de deute arriben als 38.000M€. Al 2017 es pagaran 19.000M€.  La major contribució per això ha estat per la via dels ingresos, l'INCREMENT entre 2010-2016 de la recaptació  ha estat de 160.000M€ mentre que les despeses s'han mantingut estables amb la qual cosa, aquest increment de recaptació ha anat destinat a reduïr el déficit de l'estat  que al 2010 era de 44.000M€ i des de 2014 impera el schwarze null, l'equilibri pressupostari.

Sparkomissar- Werner Gatzer

Aquest és el Secretari d'Estat encarregat dels pressupost, que porta des de Peer Steinbruck del SPD - que Schäuble ha mantingut en el mateix càrrec - i que va convèncer a Schäuble per posar en ordre el pressupost evitant les baixades impositives que tant propugnaven els socis liberals de govern del FDP.

Sota Gatzer s'ha posat en marxa el Schuldenbremse - el frè al deute -  copiat dels suïssos i que retalla el marge d'endeutament de l'Estat, el Bund i les regions, els Länders, aprovat al Bundestag per dues terceres parts al 2009 i que implicava un canvi constitucional (!). Pels Bund només és permès un déficit del 0,35% del PIB anual, o sigui 10.000M€ i els Länders han d'arribar al 2019 amb el pressupost totalment equilibrat. Les úniques excepcions a la regla són les catastrofes naturals i les recessions.

L'altra gran  innovació de Werner Gatzer és fer els pressupostos al revés: en comptes de que cada ministeri fixés les despeses i després les negociés un a un amb el Finanzsministerium, és el propi ministeri de finances qui fixa el pressupost i després són els diferents ministres, que si volen una ampliació, ho han de negociar amb el Schäuble. De vegades guanya el ministre de despesa, però no sovint.


Els límits de la reforma fiscal

El primer punt de la reforma és simplificació fiscal: hi ha 33.000 reglaments i 30 tipus d'impostos diferents. És extremadament complex que la common people pugui posar-se d'acord amb la Hisenda Pública alemanya sense un excèrcit d'assessors i consultors que viuen d'això. Amb tantes excepcionalitats el que s'aconsegueix és que el rics no paguin ja que són els que utilitzen plenament les deduccions i les possibilitats que otorga el sistema. Una reforma en aquest sentit es fa necessària però només ha triomfat en països de nova plant ( Eslovaquia, Letònia...).

El segon punt de la reforma és la Kalte Progression - la progressió freda -. A mesura que s'incrementen els salaris, més gent salta de tram d'IRPF i per tant es recapta més. Hi ha quatre trams d'IRPF a Alemanya: 14% a partir de 8.653€, 24% a partir de 13.670€, 42% a partir de 53.666€ i 45% a partir de 254.447€. Quan es va instaurar el tram del 42% a 53.666€ representava el doble del salari mig, ara representa un 1,6 vegades el salari mig. Per tant, quan incrementa el PIB, la recaptació de la Hisenda Pública augmenta encara més: l'IRPF ha incrementat un 47% entre 2010 i 2016 amb un augment de la recaptació de 75.000M€ (!). En definitiva, la pressió fiscal s'ha incrementat.

Ajustar el IRPF modificant els gravamens cap amunt significaria deixar de recaptar però també s'han de modificar la relació entre els gravamens per acabar amb al Mittelstandsbauch - la panxa del mig -, el salt que hi ha entre el 24% i el 42% o bé el pas del 14% al 24% que desincentiva els treballadors a passar a salaris superior als 13.670€.


Les variables d'ajust l'IVA i l'Impost de Successions

El Bundesverfassungsgericht - el Tribunal Constitucional - ha de fer molts equilibris ja que a la Constitució hi ha un article que diu que cap patrimoni no pot ser tractat de forma diferent independentment de la seva forma - dinèrs, espècie...- . Només us comento un parell d'excepcions per veure la dimensió del cacau: els immobles que s'hereden i no es venen, no estan gravats al igual que la transmissió de participacions d'empreses familiars. L'impost de successions només recapta 5.000M€ - l'impost sobre el tabac 15.000M€- dels 200.000M€ de patrimoni que cada any passa d'una generació a l'altra. Un 97% de l'impost de successions està exempt. La reforma no només es tracta de pujar l'impost sino de reduir els impostos sobre els rendiment del capital -Abgeltungsteuer - i millorar els costos de gestió de l'impost - que són elevats -.

L'altra pota és l'IVA, el més baix de la UE juntament amb Xipre(!). Els alemanys paguen un 19% d'IVA i aquí hi ha marge per augmentar: un increment del 1% suposen 2.500M€ i si s'eliminen els IVA reduïts representaria un augment de 27.000M€.

La pressió fiscal ha augmentat a Alemanya, però no només es tracta de baixa impostos sinó de donar un impuls al creixement economic, millora l'equitat i al mateix temps assegurar la suficiència de recursos per l'Estat. Un impost que grava menys a treballadors ( IRPF) i empresaris ( Impost sobre Beneficis) dona majors incentius al treball i la inversió.

NOTA1:  Per si us vàreu saltar la classe del Cinto.....El saldo pressupostari= saldo de la balança de pagaments - excés d'estalvi. Per tant un saldo pressupostari zero equival a un superàvit  de la BP minorat per l'excés d'estalvi. Si la BP=0, el dèficit pressupostari equival al excés d'estalvi - signe negatiu -.

NOTA2:  Com podeu veure en el gràfic, l'Estat comença a invertir cosa que no havia fet entre 2010-2014 i ja sabeu 2017 és un any ELECTORAL !!!!!!!