divendres, 2 de desembre del 2016

Doktor Schäuble....Schäuble com a Economista

El 2017 hi haurà eleccions a Alemanya, el pobre Schäuble s'ha quedat amb un pam de nas, potser volia ser el candidat de la CDU com a Bundeskanzler, però la Merkel li ha guanyat la partida definitiva. Té 72 anys i porta des del 1972 (!) al Bundestag, ha estat de tot, cap del grup parlamentari, fidel col·laborador de Kohl i Ministre de l'Interior durant la Reunificació - el seu discurs fixa la capital de l'Alemanya reunificada a Berlin-. Va donar suport a Kohl a la conjura contra ell durant el Congrés de Bremmen al 1989 però a partir de mitjans dels noranta van començar a distanciar-se. Kohl es va presentar contra l'opinió del partit a les eleccions del 1994 i ho va capitalitzar com una vitòria personal. A les del 1998 també es va voler presentar sabent que perdria, amb l'absoluta fredor de  Schäuble, el més ben posicionat per succeïr-lo. Però el gran drama vital de Schäuble a arriba al 1999-2000 amb el finançament il·legal de la CDU i conjura preparada per Köhl.


L'Escola de Freiburg

Schäuble és un Machtmensch i per tant el poder és més que un mitjà, no és un Instinkpolitiker sinó que fonamenta les seves decisions: ha llegit a Keynes, Picketty.....si hom vol conèixer bé les accions de Schäuble primer l'ha de mirar com a essencialment ECONOMISTA.

Freiburg, centre intel·lectual d'Alemanya de post guerra. Allà si van establir Walter Eucken i Franz Böhm, els pares de l'ordoliberalisme: una característica propia dels economistes alemanys i un barreja rara d'estat social i  a la vegada visió escèptica de la intervenció estatal: lliure competència com a eix fonamental de l'organització económica, qüestió que es tradueix amb estabilitat de preus en termes de política monetària.  Les lleis i la intervenció estatal s'orienten a garantir el compliment de la lliure competència alhora que la política ecònomica ha d'englobar la política social via plena ocupació.  En sintesis: olora a catolicisme conservador amb mala consciència: "pobrecitos, los primitos pobres". És un punt i mig més liberal que els ideòlegs de l'Economia Social de Mercat d'Alfred Müller-Armack.

Schäuble entra a la CDU al 1965 a Freiburg, organitza cicles de conferències amb fortes disputes amb els socialdemocràtes - Horst Ehmke - i coneix a Hayek personalment. La seva vida estava orientada a la carrera acadèmica amb el seu doctorat de 1971 amb una tesis sobre el posició legal del auditor davant l'empresa auditora... em sembla que està correctament traduït , però apunta maneres...li va la micro. La vida de professor universitari a Freiburg té molta anomenada a ciutat però se li creu una trucada al 1972 que, en contra de l'opinió de la seva dona, l'envia a Bonn com a parlamentari.


La política econòmica de Schäuble
El seu cap de tesis Fritz Rittner del qual Schäuble està força impressionat. L'aportació de Rittner és que la política està dominada per persones i per tant no és obvi que s'apliqui la política econòmica que toca,  ja que polítics i burocràtes competeixen per poder i càrrec.
Aquest és el pensament central de Schäuble en política econòmica: quan li demanen diners per infraestructures, no veu escoles i ponts sinó companys de gabinet disposats a fumar-se el pressupost. Si França demana més transferències dels estats rics al més pobres, a Schäuble li recorda les disputes entre Länders, on Bremmen i el Sarre, malgrat els anys de transferències continúen necessitant ajuda. Hi haurà un pressupost comú quan el control de les finances dels estats passi a nivell europeu - qüestió prou dificil en la mesura que França no cedirà sobirania. Tampoc es veu a ell mateix com dogmàtic: ha donat més temps a França per que compleixi amb el critèris de dèficit públic i sosté que el schwarze null - el petit superávit -del pressupost no és degut a una política fiscal restrictiva sinó a la bona cojuntura.

No només el Bancs i els traders estan sotmesos a regles sinó que els politics també, especialment a la UE on les competències no queden gaire delimitades. Qui no compleix la regla posa en perill el projecte comú i per tant ha d'abandonar.


I'm so bored with the USA

Krugman i la macro no li diuen gaire mentre Schiller i els animal spirits el fascinen. No discuteix que el diner barat ajudi al creixement però Schäuble ho observa com una font d'inestabilitat, ja que per ell les crisis tenen causes estructurals que no es cobreixen simplement avocant-hi duros. Els consell dels americans l'irriten com va demostrar a les conferències del Atlantic Brücke -el pont atlàntic -, un foro de debat entre americans i alemanys -. "Sempre serem socis preferents dels americans però tenim els nostres mètodes".  Bona part de la intelligentsia econòmica americana es posava les mans davant la crisis grega i l'estira i arronsa amb el Govern alemany i no només Krugman, sinó Stiglitz, Jeffrey Sachs o més moderadament Eichengreen.

Quan Schäuble va arribar al Finanzministerium al 2009 presumint de Keynesià - no només he llegit les primeres pàgines de Keynes  deia - i fent que el déficit arribés al 4,3%  i el deute  80% del PIB. Màxims històric "Sostenir la demanada era important en aquell moment però un cop torna l'economia a funcionar, hem reduït el déficit. Fem exactament el mateix que John Maynard Keynes volia".

Schäuble va rebre Kenneth Rogoff, economista en cap del IMF,  al BundesfinanzMinisterium al 2011 on li demanar que li expliqués el seu llibre. Des de aleshores agafa les tesis de Rogoff: a partir d'un determinat nivel de deute públic, un increment adicional no estimula ja el creixement sinó que el condiciona a llarg termini.
El cervell: Ludger Schuknecht.

Churchill va dir que quan preguntava a tres economistes, obtenia quatre opinions diferents. Dos del professor Keynes ;).  Schäubel per contra només rep una opinió i és la de Ludger Schuknecht. És seu principal assessor econòmic de 53 anys, deixeble de James Buchanan i que dintre del ministeri li diuen el Talibà i no pel seu caracter, afable, sinó per les seves propostes econòmiques que no fa falta que em repeteixi. Ha treballat a IMF a Washington, la World Organization of Trade a Ginebra i el ECB a Frankfurt....parla el llenguatge del enemic i està preparat per rebatre les crítiques: fins i tot els grans economistes sembla que obliden ocasionalment que el fonament pel creixement i el benestar a Europa són l'Estabilitat, Solidaritat i un vigilància mútua - miteinander auf Augenhöhe-. El pressupost actual de la UE entre 2014-2020 per solidaritat és de 1Bilió € - el PIB total que el nostre regne produeix en un any - i  que la redistribució entre països europeus és igual o més grossa que dintre d'alemanya.

Ell és l'economista en cap que manega 140 economistes dintre del Ministeri que s'estan llegint tots els papers del Fons Montari Internacional, els Think Tanks europeus i el diferents Serveis d'Estudis. Quan Schäuble té un dubte sobre el sistema fiscal a Delaware o sobre Grècia, li pregunta a l'amic Ludger.

En definitiva
Malgrat l'escepticisme de Schäuble respecte la intervenció pública, no és un neoliberal al ús: creu que l'ajust - al atur - als països del sud d'europa són necessaris per redreçar l'economia després del boom però no creu que una desregulació del mercat de treball a la Hayek. Les diferències socials del món anglosaxò les observa com un greu problema i que no es resol amb un programa de cojuntura de baixos tipus on tothom pot accedir a la vivenda, sinó que les desigualtats representen una funció permanent de l'Estat. Les regles però de l'anivellament social han d'estar clares.   El punt més crític del seu escepticisme davant la intervenció pública és que els polítics es deshinibeixin de la seva responsabilitat.

DESPRÉS DE MIRAR EL CURRÍCULUM D'EN SCHÄUBLE A FONS JO NO SÉ QUE SE LI VA PASSAR PEL CAP AL GOVERN GREC QUAN VA ENVIAR VARUFAKIS A NEGOCIAR

Wolfgang Schäuble: Der Bundesfinanzminister zu Gast in der ZDF-Sendung "Was nun, Herr Schäuble?":


Nota 2: Després de està 11 anys treballant a l'Administració Pública, l'escepticisme davant de la burocràcia no ha fet més que crèixer.

Nota3: Article del Talibà en anglès
http://www.sueddeutsche.de/wirtschaft/greece-why-piketty-is-wrong-1.2577830

Nota4: Segons Schäuble l'afer del finançament il·legal de la CDU era un cosa que es feia des dels anys 70. Al 1982 va sortir el Flickaffäre on empreses "subvencionaven" la CDU creant una caixa B. La crsisi es va tancar en fals i va continuar la caixa B amb major discreció. Köhl no va acceptar la derrota del 1998 i volia optar a una reelecció per completar segons ell "la posada en marxa de la moneda única". Al esclatar l'afer del finançament il·legal al 2000, segons Schäuble, Köhl va utilitzar l'escàndol per arrossegar-lo amb ell i fer-lo dimitir. Tot amb elements criminals amb un traficant d'armes que s'havia reunit amb Schäuble, sense que Schäuble sabés que era traficant d'armes, i li havia donat 100.000 Marks - a posteriori - pel finançament de la CDU. Aquí es contradiu amb la tresorera de la CDU. Segons Schäuble, Köhl anava filtrant les informacions a la premsa. La veritat és que fa pudor a trampa per tots cantons, Köhl era un tio perillós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada