Durant el meu interessant viatge per Hokkaido, l'illa nord del Japó, vaig endur-me el llibre del Fontana sobre la Guerra Freda: Por el Bién del Imperio. A meitat del viatge l'havia acabat així que me'l vaig tornar a llegir (per desgràcia de la meva dona). Un mes abans havia llegit Homes i Poder (Menschen und Macht) de Helmut Schmidt.....la percepció d'un i de l'altra sobre la Guerra Freda era totalment diferent. Per Fontana, els comunistes xinesos han tret de la pobresa 300 milions de persones(página 893)....Hom només pot somriure davant d'aquests tipus de plantejaments.
La Troika
Wehner, Schmidt i Brandt van passar a ser nomenats la Troika que manegava el SPD, malgrat que a cap dels tres els agravada. Wehner i Brandt havien rebut crítiques pel seu passat, el primer, comunista a Moscú i el segon Adenauer el va titllar fins i tot de fill il·legitim i de traïdor a la pàtria a causa del seu exili noruec. Schmidt callava els seu origens jueus i només quan li va agafar un patatús a París va confessar a Giscard d'Estaing que tenia un avi jueu. Schmidt no volia barrejar el seu currículum amb l'antisemitisme.
Els fotuts SS-20 i la doble ressolució
Els fotuts SS-20 i la doble ressolució
Schmidt va exposar a Bresnev que malgrat el le nombre de rampes de llançament de míssils no augmentava, l'equipament dels nous SS-20 soviètics (amb tres caps nuclears i major mobilitat i abast) alteraria considerablement la relació de forces a Europa en perjudici d'Occident. Seguint la teoria de l'equilibri, Schmidt desenvolupa la política de contenció amb la doble ressolució : deixava que s'instal·lessin en sòl alemany els míssils de mitjà abast americans i exigia la negociació entre la URSS i els USA per la no proliferació d'armes atòmiques.
La cosa s'embolicava, d'una banda el soviètics no tenien consciència del merder en que s'estaven fincant amb els SS-20 encara que ells creien que asseguraven la seva posició. D'altra banda, els americans, tampoc no van presionar els soviètics d'acord amb els interessos europeus: Carter va parlar amb Bresnev dels SS-20 a l'ascensor (!). Juntament amb la intervenció a l'Afganistan d'un, la crisis dels hostatges a Teheran de l'altra i el boicot als jocs olímpics de Moscú, van deixar que es podrís la situació i es dificultés la negociació i amb ella el malestar a Alemanya.
La doble ressolució es va acordar de la Cimera de Guadalupe (Callaghan, d'Estaign, Carter i Schmidt) al 1979. Quan Schmidt la va exposar al SPD, Brandt es va mostrar escèptic: era una condició necessària ser honestos amb els soviètics abans de fer res, la política de contenció posava pressió als soviètics. Schmidt va portar la doble ressolució fins al final.
Creieu-me, nosaltres volem l'èxit d'aquesta coalició ( Genscher 1981).
La cosa s'embolicava, d'una banda el soviètics no tenien consciència del merder en que s'estaven fincant amb els SS-20 encara que ells creien que asseguraven la seva posició. D'altra banda, els americans, tampoc no van presionar els soviètics d'acord amb els interessos europeus: Carter va parlar amb Bresnev dels SS-20 a l'ascensor (!). Juntament amb la intervenció a l'Afganistan d'un, la crisis dels hostatges a Teheran de l'altra i el boicot als jocs olímpics de Moscú, van deixar que es podrís la situació i es dificultés la negociació i amb ella el malestar a Alemanya.
La doble ressolució es va acordar de la Cimera de Guadalupe (Callaghan, d'Estaign, Carter i Schmidt) al 1979. Quan Schmidt la va exposar al SPD, Brandt es va mostrar escèptic: era una condició necessària ser honestos amb els soviètics abans de fer res, la política de contenció posava pressió als soviètics. Schmidt va portar la doble ressolució fins al final.
Creieu-me, nosaltres volem l'èxit d'aquesta coalició ( Genscher 1981).
Schmidt era bon estratèga però un mal tàctic...Genscher li guanyava la partida: durant una discussió sobre l'exportació dels Leopard-Panzers a l'Arabia Saudí, Genscher no donava el fred ni el calent, Egon Bahr es va referir a la ressolució del SPD que prohibia exportar armes en llocs en conflicte. Genscher va aprofitar: fins que el SPD no s'aclarís, ell no es movia. Schmidt va aparcar el tema.
Schmidt tenia a Genscher com una una mala herència de la època de Brandt i aquest li va fer el salt: va maniobrar a esquenes de Schmidt per arribar a una entesa amb Kohl deixant que el SPD s'ofegués en la doble ressolució, l'energia atómica i la crisis econòmica. Al setembre del 1982 després de parlar en Genscher, Schmidt es va defensar demanant que Kohl se sotmetés a una votació confiança al Bundestag...si guanyava Kohl, Schmidt convocava noves eleccions. Al cap d'una setmana d'aquest anunci, enviava a casa als ministres liberals.
Finalment, 1 d'Octubre del 1982 cau Schmidt sense convocar noves eleccions. Kohl governarà 16 anys i Genscher serà ministre d'exteriors durant 18 anys (!) només superat per Gromyko (28anys). Schmidt va declarà que no es presentaria més.... Kohl i Genscher va respirar alleugits: Sense Schmidt, el SPD no tenia cap possiblitat.
Schmidt tenia a Genscher com una una mala herència de la època de Brandt i aquest li va fer el salt: va maniobrar a esquenes de Schmidt per arribar a una entesa amb Kohl deixant que el SPD s'ofegués en la doble ressolució, l'energia atómica i la crisis econòmica. Al setembre del 1982 després de parlar en Genscher, Schmidt es va defensar demanant que Kohl se sotmetés a una votació confiança al Bundestag...si guanyava Kohl, Schmidt convocava noves eleccions. Al cap d'una setmana d'aquest anunci, enviava a casa als ministres liberals.
Finalment, 1 d'Octubre del 1982 cau Schmidt sense convocar noves eleccions. Kohl governarà 16 anys i Genscher serà ministre d'exteriors durant 18 anys (!) només superat per Gromyko (28anys). Schmidt va declarà que no es presentaria més.... Kohl i Genscher va respirar alleugits: Sense Schmidt, el SPD no tenia cap possiblitat.
La mort com Victòria.
El 22 d'Octubre del 1983 es van manifestar a Hamburg 400.000 persones, la major manifestació que havia vist la ciutat fins llavors, contra l'estacionament dels missils americans. A Bonn, el mateix dia es va reunir més d'un milió persones amb discurs inclòs de Brandt. A Stuttgart una cadena humana aconseguir unir 200.000 persones.
El 18 i 19 de Novembre del 1983 va tenir lloc el Congrés Extraordinari del SPD per discutir la doble ressolució. La qüestió no era tant si el delegats del Congrés hi votaven en contra sinó els matisos que hi podessin haver, ja que els soviètics estaven negociant a Ginebra amb els americans. Brandt va humiliar Schmidt.... Després del seu discurs defensant-la, Schmidt va perdre per 400 vots en contra, 14 a favor. A primera línea de l'oposició tenia el SPD d'Hamburg.
Brandt va morir al 1992, Schmidt al 2015, són 23 anys que Schmidt va aprofitar per posicionar-se com un referent moral pels alemanys. Va ser més estimat i valorat després de la seva acció de govern: la seva presència posterior als Congressos del SPD van aixecar forces ovacions ( 2011).
......I el cagalló: els Verds Alemanys
El resultat de les grans manifestacions pacifistes i del moviment contra l'energia atòmica que el segon xoc del petroli havia estimulat, en va sortir una escissió del SPD, Els Verds. Mentre l'un no parava de perdre vots, eleccions regionals i municipals, l'altra es consolidava. Sense Schmidt, no hi ha Verds.
1/ Nota: Fontana només cita una vegada Schmidt en les més de 900 pàgines del llibre i de passada. A la bibliografía no he trobat Homes i Poder (1987). En una conferència que va donar vaig a estar a punt de comentar-ho però em vaig retenir: allà tothom estava encantat de conèixers. El llibre no està malament però l'autor se sap de quin peu va coix. La millor part és quan explica que els americans seguien patrons de comportament irracionals per desconcertar al soviètics....sembla sortit del manual de l'Astut.
2/ La relació d'Schmidt i Carter no era molt bona. Schmidt es va assabentar de la intervenció a l'Afganistan via soviética en comptes d'americana i això que els yanquis estaven ben informats dels preparatius ( Marramiau).
3/ La coalició de Kohl va aprovar al Bundestag amb els vots en contra del SPD l'estacionament dels míssils. Kohl posteriorment va afirmar que sense la doble ressolució no hagués caigut el mur: al 1987 es va firmar l'acord de desarmament entre Gorbatxov i Ronald Reagan.
4/ La negociació dels míssils és força complexa i a moltes bandes: aquí entra en joc l'armament dels anglesos i francesos. Els americans tampoc sembla que estiguin per una acord amb els soviètics (i per tant el desacord els aniria bé per posar els míssils sobre sòl alemany) i els soviètics tampoc estaven per ajudar al SPD en les seves ressolucions, fins i tot havien insuflat el moviment pacifista alemany. El "Nein" del SPD al Congrés de Köln era molt relatiu, ja que no es posava en joc en cap cas la pertinença d'Alemanya a la OTAN.
4/ La negociació dels míssils és força complexa i a moltes bandes: aquí entra en joc l'armament dels anglesos i francesos. Els americans tampoc sembla que estiguin per una acord amb els soviètics (i per tant el desacord els aniria bé per posar els míssils sobre sòl alemany) i els soviètics tampoc estaven per ajudar al SPD en les seves ressolucions, fins i tot havien insuflat el moviment pacifista alemany. El "Nein" del SPD al Congrés de Köln era molt relatiu, ja que no es posava en joc en cap cas la pertinença d'Alemanya a la OTAN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada