Draghi, demiurg entre els Mortals i els Déus escollit per il·luminar la política monetària des de la EuroTower, va aparèixer davant dels periodistes amb el seu característic somriure per afirmar que malgrat que no pugés la quantia de les compres de deute (60.000M€/mes) ampliava el termini de juliol de 2016 a març de 2017 - això és generar expectatives a llarg ;) - . Adicionalment, pujava del 0,2% al 0,3% els tipus que cobra a la banca per deixar els dipòsits al BCE.
Llavors els mercats van reaccionar, el DAX va caure un 3% per sota dels 11.000 punts i l'Euro es va apreciar respecte el Dólar: la popularitat de Draghi entre els inversors es basa en la seva fiabilitat entre el que xerra i el que fa. Aquest vegada Draghi no va cumplir.
De la QE al Consum i la Inversió
La compra de deute (QE) tractar injectar diners al sistema bancari per que els presti a empreses i families i estimuli consum i la inversió - això en alemany és la temuda Geldschweme....la inundació de diners-. Aquí hi ha diversos passos que se sobreentenen...
El Bank lending channel
Les empreses no tenen per que voler endeutar-se encara que els tipus d'interès siguin més baixos, han de voler sucar i no tenir caixa suficient per realizar les inversions. Encara que el BCE ompli el sistema bancari de diners, té poca influència alhora d'otorgar crèdits a empreses. També està per veure que els bancs vulguin ampliar el seu balanç amb nous préstecs després de la crisis de 2008 i els requeriments de capital de Basilea. En el cas de Japó als noranta es va incrementar el volum de préstecs però l'efecte econòmic va ser limitat.
Que els tipus actuals a curt fixats pel BCE siguin el 0,05% tampoc ajuden a una distribució eficient del capital: alguns préstecs que s'otorguen tenen poc en compte el risc ( amb el conseqüent impacte en la productivitat).
El Portafolio Channel
Les empreses no tenen per que voler endeutar-se encara que els tipus d'interès siguin més baixos, han de voler sucar i no tenir caixa suficient per realizar les inversions. Encara que el BCE ompli el sistema bancari de diners, té poca influència alhora d'otorgar crèdits a empreses. També està per veure que els bancs vulguin ampliar el seu balanç amb nous préstecs després de la crisis de 2008 i els requeriments de capital de Basilea. En el cas de Japó als noranta es va incrementar el volum de préstecs però l'efecte econòmic va ser limitat.
Que els tipus actuals a curt fixats pel BCE siguin el 0,05% tampoc ajuden a una distribució eficient del capital: alguns préstecs que s'otorguen tenen poc en compte el risc ( amb el conseqüent impacte en la productivitat).
El Portafolio Channel
L'altra impacte de la QE és a través del portafolio balance canal - James Tobin- que és en el que la FED hi posa els ous: el Banc Central compra deute i injecta liquidesa als grans inversors tenedors de deute. Aquests han de substituir la seva cartera d'inversions incorporant deute d'empreses, d'accions o altres actius - immobles -. El preu dels actius s'incrementa generant un increment del consum - Efecte Riquesa - . D'altra banda la compra d'accions i deute d'empreses redueix el cost financer de les empreses tant del capital com del deute, incentivant les inversions.
Aquesta és la teoria, cal veure quin és l'impacte la PM en cadascuna de les variables: un estudi britànic posa en dubte que la compra de deute públic incrementi els preus de les accions (el que si que està comprovat és que redueix és el cost de deute de les empreses). Els estudis sobre l'impacte sobre la riquesa no estan gens clars i és difícil aïllar l'efecte riquesa d'altres influències. Fins que no es comprovi l'impacte real del portafolio canal és fácil sobrevalorar-lo.
La devaluació del euro
Més clar és l'impacte sobre el Tipus de Canvi (tc). Aquest va començar a baixar a principis d'any quan no hi havia QE però Draghi havia sostingut que l'euro estaba sobrevalorat i l'euro va baixar. El mercat descomptava la QE. Aquesta és la funció senyal ( Signaling Channel- Signal Effekt): la generació d'expectatives en un sentit o altra. Quan realment es va aplicar la QE l'impacte en el tipus de canvi va ser imperceptible ja que el mercat ho havia descomptat. Des de fa unes setmanes l'euro a tornat a baixar d'acord amb l'anunci del BCE de fer una política monetària més expansiva. Ara bé el Signal Effekt depèn de la credibilitat del BCE: si ha aquest ha dit que compra deute ha de comprar deute. Aquí és on es troba Draghi.
La devaluació és la palanca més important que té el BCE per estimular l'economia i generar inflació exportant la expansió monetària fora de la UE. També val a dir que la compra de deute ha provocat que grans inversors traslladin les seves compres de deute a països emergents amb el risky que comporta.
La devaluació del euro
Més clar és l'impacte sobre el Tipus de Canvi (tc). Aquest va començar a baixar a principis d'any quan no hi havia QE però Draghi havia sostingut que l'euro estaba sobrevalorat i l'euro va baixar. El mercat descomptava la QE. Aquesta és la funció senyal ( Signaling Channel- Signal Effekt): la generació d'expectatives en un sentit o altra. Quan realment es va aplicar la QE l'impacte en el tipus de canvi va ser imperceptible ja que el mercat ho havia descomptat. Des de fa unes setmanes l'euro a tornat a baixar d'acord amb l'anunci del BCE de fer una política monetària més expansiva. Ara bé el Signal Effekt depèn de la credibilitat del BCE: si ha aquest ha dit que compra deute ha de comprar deute. Aquí és on es troba Draghi.
La devaluació és la palanca més important que té el BCE per estimular l'economia i generar inflació exportant la expansió monetària fora de la UE. També val a dir que la compra de deute ha provocat que grans inversors traslladin les seves compres de deute a països emergents amb el risky que comporta.
Teorema de la Neutralitat de Wallace
Els seguidors de la teoria dels mercats eficients menystenen l'impacte de la QE. Segons Wallace (1981) la compra de deute per part del banc central es compensada per la venda dels inversors que la ostenten sent un efecte neutre. Els preus dels actius depenen del seu risc i rendibilitat independentment de qui sigui el propietari de l'actiu ( privat o públic). Només les falles de mercat ( segmentació, regulacions etc...) o bé expectatives fan que aquest teorema no es compleixi.
Si algú creu que això és normal....
Que el deute a dos anys del Regne d'Espanya - per no parlar de la República Italiana - sigui del -0,01% és inquietant. Els compradors o bé estan obligats a adquirir deute públic (com les asseguradores) o bé, són bancs centrals estrangers que volen construir reserves amb euro aprofitant la seva depreciació respecte el dòlar i tenir un benefici amb el tipus de canvi, o bé especuladors que creuen que encara baixaran més els tipus.
NOTA1/ Donaria mig braç per anar a la Opera de Frankfurt. (També donaria mig braç per escriure com el Guillermo de la Dehesa ;)).
NOTA2/ L'escandol de la setmana l'ANFA (Agreement on net-financial assets) destapat el FAZ i el Die Welt, un acord secret entre el BCE i les seves sucursals europees ( Banc d'Italia i Banc de França) per la compra de deute públic i que va arribar al total 510.000M€ entre 2006 i 2012. Draghi va respondre que algunes d'aquestes compres "són difícils de d'entendre". O bé els del BCE no s'enteren del que fan les sucursals, o bé hi havia un acord per finançar els Estats, tema molt delicat per un banc central. Hans-Werner ja ha fotut cullerada: la gran operación de salvament durant la crisi no va escollida pel Parlament sino pel consell del BCE i pels banc centrals nacionals dels països en crisis, creant diner per donar suport a l'economia i finançar l'Estat. Tot això a part de les mesures pròpies que el BCE va llençar - Emergency Liquidity Assistance- . L'ANFA continua sense ser públic.
NOTA DE LA NOTA: El rescat del banc irlandés Anglo Irish Bank va costar 28.000 que van ser assumits en uns títuls de deute que després el Banc Central Irlandés va transformar en deute públic a 40 anys i que Jürgen Stark va crítica com a finançament de l'estat. Draghi coneixia l'operació i va deixar fer.
NOTA3/ Els papers
http://bankunderground.co.uk/2015/07/17/did-quantitative-easing-boost-bank-lending/
https://www.minneapolisfed.org/research/sr/sr44.pdf
http://www.voxeu.org/article/new-evidence-portfolio-balance-effect-qe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada