Aquest estiu m’he endut Una prosperidad Inaudita del Premi Nobel d’Economia, Edmund Phelps. Me l’esperava més bo – més aprofundiment en temes d'innovació - però tenia fons, és un bon resum d’un paio amb un pensament econòmic solvent. Per Phelps, el dinamisme econòmic equival a productivitat, així que parla de La Gran Desacceleració de la Productivitat entre 1979 i 2008 què ha comportat un baix creixement dels salaris - amb les conseqüències socials que comporta-. Té un bloc de dedicat a Decadència i Refundació, analitzant les causes de la paràlisis fent propostes per generar una dinàmica endògena de creixement i innovació: més startups, més capital risc, més consumidors early adopters i un sistema social bolcat en la innovació. Un capitalisme saludable. En fi, menys gent movent maons d’una banda a l’altra, i més gent construint coses sòlides. Sembla fàcil però no ho és.
El climateri alemany
Tota els països de l’entorn estan
creixent i Alemanya no. The Economist, ha dedicat una portada senyalant Alemanya com el nou malalt d’Europa - altre vegada els anglocabrones -. Ràpidament Der
Spiegel dedica una número amb un article amb 11, repeat 11, periodistes a descriure el climateri Alemany que no sembla que s’arreglin amb un parell de programes de despesa - Next Generation-.
L’axioma “ el que és bò per VW,
es bò per Alemanya” ja no funciona. El que s’ha de potenciar són els hidden
champions, innovadors i dinàmics i no les grans empreses industrials amb
bones connexions polítiques - copiat de Edmund Phelps ;)- . Xina vol fer el que va fer Alemanya amb l’Agenda
2010, exportar els seus problemes interns venent cotxes elèctrics al món. Els
Alemanys veuen amb enveja la dinàmica econòmica dels USA i l’ús de l’endeutament
de l’Administració Biden per incentivar la transformació verda de l’economia.
Els ideòlegs verds pretenen convertir alemanya en la primera nació industrial verda
seguint l’estela americana evitar un llarga etapa d'estancament.
El govern va presentar aquest
setembre una sèrie de mesures per impulsar el creixement econòmic amb rebaixes
fiscals i una llei per reduir la burocràcia. Un miratge per fer veure què el
govern de coalició funciona però no han aconseguit guanyar-se la confiança dels
empresaris. Després de 20 anys de l’Agenda 2010, Alemanya necessita un
revulsiu: en el millor dels casos aquest any Alemanya decreixerà un 0,4% - només Pakistan i Argentina van darrera - i
amb això queda penjat dels USA, Canadà, Japó i inclús, França. La locomotora
europea a gripat de sobte, Alemanya ha produït un 40% de cotxes menys que fa 10
anys i no ha recuperat els nivells de creixement pre Covid. Alguns parlen de
desindustrialització.
Indústria i Energia
Durant el
2022, les empreses alemanyes han invertit 125.000M€ fora d’Alemanya - país 99 a
la taula - Es parla de desindustrialització. Robert Habeck ha felicitat BASF per
la seva inversió de 2.700M€ i la creació de 2.000 llocs de treball.....a la
India. Les empreses intensives amb energia com la química o la farma estan
molt tocades pels preus de l’energia, sensiblement més cars que la resta de països
de l’entorn i dels competidors (un 25% per sobre de França, el doble que la
India i Japó i 3 vegades més que els USA) i per tant, aquestes indústries
intensives en energia han deixat d’invertir a Alemanya i s’orienten a Asia, Est
d’Europa i sobretot USA. Per exemple, BASF ha deixat en standby un 10% de la
capacitat de producció d'amoníac a la central de Ludwigshafen. L’associació
empresarial d’empreses químiques va enviar una missiva al govern advertint que
perillen llocs de treball sinó tenen electricitat a preus raonables.
La indústria alemanya comença a
patir, les comandes han baixat i el funnel de vendes es va esgotant. Del fracàs alemany amb els cotxes elèctrics, almenys de
moment, ja el vaig tractar aquest estiu. Cada any es produeixen 37M de Tn
d’acer la majoria amb alts forns d’aquests de cremar carbó que en breu passaran
a ser vintage però que necessiten una energia ingent mentre no arriba l’acer verd
( 2.000M€ de subvenció ha rebut Thyssen per fer acer verd).
El sector de
la construcció està literalment en caiguda lliure amb les regulacions, l’increment
de preus dels materials i els tipus d’interès i això que l’objectiu de la
coalició és construir 400.000 vivendes anuals. La clau de volta per atraure immigració
qualificada és la vivenda assequible.
Mercat de Treball
Malgrat la desacceleració actual,
encara hi ha 1,75M de posicions obertes a Alemanya a primer trimestre de 2023 (IAB
– Institut für Arbeitsmarkt und Berufforschung-) i això que ha baixat
substancialment des de l’últim trimestre de 2022 ( 1,98M). I les que ho
pateixen no són les multinacionals sinó les Mittlestands que no poden
pagar sous tant alts. Segons els IAB,
cada any es destruiran a Alemanya entre 420.000 i 520.000 llocs de treball i
això només pot ser cobert amb dones, vells i estrangers. Enguany s’han prejubilat 262.000 persones que
no són precisament treballadors de la construcció cremats pel sol sinó
treballadors industrials ben assegurats i saludables. Alguna reforma s’haurà de
fer per que aquests tinguin incentius a romandre al mercat laboral per que no
és tan fàcil substituir llocs de treball qualificats per treballadors de
l’Africa negra.
Els ressorts europeus d’emigració
– polacs, espanyols- comencen a esgotar-se amb la qual cosa el govern de coalició
ja ha començat a baixar barreres d’entrada i amb això esperen que arribin
125.000 nous emigrants anuals. Un objectiu poc realista donada la burocràcia
necessària per començar a donar permisos de residència – només 40.000 immigrats
a 2022 de fora la UE van arribar a Alemanya-.
Xupatintes empoderats
Experts en moure maons d’una pila
a una altra. Ineficiència, prescripcions contradictòries, autoritzacions de
resolució infinita, obligacions de comunicació i informació...Mentre les
empreses alemanyes construïen fàbriques a Brasil no passava res però ara les
munten a la mateixa Alemanya i es troben amb multitud d’obstacles. Cap govern
ha pogut acabar amb el nivell de regulació, té vida pròpia. Merkel va muntar un consell
de Control de Normes amb 10 persones destinades a fer més àgil els processos i així
estalviar 50.000M€ en traves burocràtiques, però entre departament i departament va quedar anorreat.
Primer van mirar el model
holandès on cada llei porta aparellada un anàlisis cost benefici i del
procediment i així van reduir un 25% les demandes de l’administració pública,
però han fracassat del tot, ja que cada cop hi ha més prescripcions en el
àmbits més inimaginables. Els departaments ministerials es defensen quan la
seva capacitat normativa es veu limitada...
Els estudis econòmics sobre els
costos de la burocràcia són inquietants, a les petites empreses correspon a un
3,2% de les vendes a les grans empreses un 1%. La capacitat d’estalvi és
significativa i la merma de competitivitat també.
Alemanya està davant d’una etapa de baix creixement...però
se’n sortiran sense cap mena de dubte. “Gràcies a les grans inversions per protegir el medi ambient,
el creixement a Alemanya serà de com el dels anys cinquanta i seixanta”. Olaf
Scholz
Nota0: Phelps veu que Efecte riquesa redueix l’oferta
laboral, increment de salaris té un efecte contrari.
NOTA 2:Política energètica: La
crisis d'Ucraïna ha posat de manifest un política energètica deficient. Peter
Altmeier, secretari d’Estat de Merkel, veia absurd col·locar plaques solars als
sostres produint una energia que ningú consumiria i va reduir les ajudes a la
fotovoltaica i així s’estalviava de crear un xarxa elèctrica. El següent
Minister Prasident, Seehofer de la CDU va evitar una xarxa que travesses el
país de nord a sud per distribuir l'energia elèctrica que connectés els parcs
eòlics del nord amb el sud. Les instal·lacions de parcs eòlics van més lentes
del previst fent que els preus de l’energia siguin superiors a França, USA o
Xina impactant en la competitivitat de determinades indústries intensives en
energia
NOTA3: Tant
el SPD com Die Grüne parlen de subvencionar el preu de l’energia en 6 cèntims
fins al 2030....un subvenció de 30.000M€. NOTA: Ho sento però això de
subvencionar ja ha passat a la història econòmica com a política econòmica.
NOTA5: Tothom resa per que els Ajuntaments es digitalitzin, el
Länder – s’estalvien les diputacions gràcies a déu – i hi hagi una reforma de
l’Estat profunda. El departament de digitalització del Ministeri de l’interior
preveu gastar 3,3M€ de pressupost al 2024 després de gastar-se 377M€ a 2023 per
tal de digitalitzar una llista de 575 processos que té l’administració amb el
ciutadà segons l’acord de coalició, de moment es focalitzen en 16.
NOTA6: La falta de treballadors
https://iab.de/en/daten/iab-labour-shortage-index/
https://www.vdma.org/viewer/-/v2article/render/73366678
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada