dissabte, 10 de desembre del 2022

America Strikes Again

 La política econòmica americana ara mateix està subordinada a la política de seguretat i entre la política de blocs és difícil que Europa tingui el seu lloc: Washington ha anunciat la seva nova Chips Act i sense dret a replica que conjuntament amb la Inflation Reaction Act (IRA) més que lluitar contra el canvi climàtic vol atraure inversions, fotre a les empreses europees i aïllar tecnològicament a la Xina. El govern alemany està dividit, Scholz no vol quedar presoner dels USA mentre que el ministre d’indústria i vice president del govern Robert Habeck, de Die Grüne, és el millor aliat dels americans. De fet, Habeck vol que les empreses alemanyes facin un informe sobre les seves activitats a la Xina i ha aturat la inversió xinesa a Elmos, empresa de xips per la automoció. Magrat l'amabilitat de Habeck, Washington ha tornat a deixar com un drap brut la Comissió Europea, i Europa en general, amb una falta total de respecte pels interessos de les empreses europees (dit per Macron). I Europa no té gaire marge de maniobra – i els americans ho saben -. Si fos per l’exèrcit alemany, Putin ja estaria a les portes de París.

 

Win-Win is for pussies, Donald Biden

La Inflation Reaction Act (IRA) aprovada aquest agost pel Congrés sembla que no vol combatre la inflació sinó les importacions i sobretot les que venen d’Europa. No és només que hi hagi un pluja de subvencions –370.000M$ - per produir als USA bateries, aerogeneradors o bé plaques solars, sinó que també afecta a tota la cadena de valor: des de les primeres matèries fins el recycling. No sabem si solucionarà la crisis climàtica però el que si que infringeix totes les lleis de la competència: els compradors americans de cotxes elèctrics tenen una rebaixa si el cotxe està fabricat als USA i una deducció impositiva si la bateria del cotxe està també fabricada als USA. O sigui que el comprador té dues rebaixes fiscals per comprar un cotxe elèctric Made in America.

Això canvia el marc per les inversions en el sector de l’automoció: per exemple la inversió de 4.500M€ per fer bateries elèctriques al nord d’Alemanya liderada per un ex-Tesla (NorthVolt) perilla.  Si vols fer un fàbrica de bateries als USA, Biden te’n dona quasi un parell gratis.

Les renovables: Siemens planeja al 2030 instal·lar 30Gigawatts a base de turbines eòliques i un milió de quilometres de xarxa elèctrica als USA. L’administració americana dona tots els incentius per invertir mentre el marc europeu és més rígid i mai s’acaben d’aclarir entre Alemanya i França. Solució invertim als USA.

Respecte l’Hidrògen verd passa quelcom similar. La filial de Thyssen Krupp per fer l’electròlisi pateix per que Biden promulgui deduccions de tres dòlars per quilo Hidrògen verd en un mercat que properament el mesurarà en tones. De fet, l’equip de Biden ha analitzat els errors dels Europeus alhora d’impulsar el canvi tecnològic i energètic: l’obsessió en el detalls i l’excés de legislació – .

La subvenció encara és més grossa si tenim en compte els diferencials del cost de l’energia entre un i l’altre continent. Si realment vol lluitar Biden contra el canvi climàtic estaria bé que agafés els millors panells solars o bé aerogeneradors i no només els dels USA. Biden vol aturar l’arrencada tecnològica i econòmica xinesa i la IRA és una escalada més en aquest conflicte.

 

Europa caçant mosques

Macron parlava de concessions després de la recent trobada amb en Joe Biden a Washington. La Inflation Reduction Act (IRA) afecta al core de la indústria europea. Hi haurà punts de fuga per que els europeus puguin vendre els seus cotxes elèctrics o la seva tecnologia verda. Entre els diplomàtics el to no era tan optimista, els canvis a la llei aprovada pel Congrés estan exclosos però poden haver alguns petits canvis en la norma però en cap cas vencen els obstacles per l’exportació de cotxes elèctrics europeus.

Les esperances de la Comissió Europea es basen en un fer una central de compres de matèries primes amb els USA: la prescripció que els materials per fabricar pels aerogeneradors i bateries han d’estar produïts als USA, s’amplia a Europa, UK, Australia i Japó i es poden aprofitar de les subvencions. Amb això la Comissió espera neutralitzar les barreres d’entrada en el cas de les bateries.

Paral·lelament, Ursula von der Leyen ja s’està pensant com ha de canviar la legislació de minimis  -d’ajuda pública a les empreses – per fer de contrapès al pla Biden.  Aquestes ajudes són els IPCEI Projectes Importants d’Interès Comú Europeu per fer infraestructures transnacionals i que van força lents així com el Repower UE per fer la UE independent del gas rus i que s’han d’adequar Inflation Reduction Act.

Mentrestant von der Leyen preveu un nou tipus de fons sobirans per finançar les renovables i tecnologia verda i desisteix de denunciar als USA davant la WTO per les subvencions ja que seria un guerra comercial oberta amb els USA i això no interessa a ningú.  Macron vol una llei “Buy Europeen” mentre el comissari de comerç valora si que vol portar els USA a la WTO. Els fons sobirans tampoc és que tinguin el suport del nord d’Europa amb l’argument que primer s’han de gastar el fons de Recuperació i Resilència. En fi, estem com sempre.

 

L’últim capítol: la guerra dels xips

ASML fabrica una maquina de 180Tn per fer els acabats dels semiconductors amb la dimensió d’un nanòmetre – únic al món -  que porten els cotxes o bé els Smartphones. Els xinesos només fan de 90 nanòmetres i per exemple l’Iphone 14 porta xips de 5 nanòmetres. La seu de ASML està a Holanda i el govern holandès no para de tenir pressions per que ASML no vengui als xinesos els últims models i gràcies a Biden ja no els hi pot vendre ni els antiquats. El principal client de ASML és un la taiwanesa TSMC que fabrica el 90% dels semiconductors que necessiten les principals empreses tech americanes.  Si Xi Jinping es posa a envair Taiwan ens quedem sense iphones i això és pitjor que el gas rus.

Aquest estiu, el Congrés ha aprovat al Chip Act amb un pressupost de 50.000M$ per potenciar la producció de xips americana. Al Octubre Washington ha prohibit l’exportació de semiconductors d’última generació a la xina tant per empreses americanes com per empreses europees. L’administració americana va prohibir la setmana passada la venda material de comunicació i vigilància a tot un seguit d’empreses xineses.

L’objectiu és clar, mantenir el xinesos lluny de l’alta tecnologia i tornar la producció de semi conductors als USA. A partir d’aquí com ha de reaccionar la comissió europea davant d’una violació tant clara dels acords comercials i la sobirania.

Això de Trump i la seva Entity List és un broma comparat en les 140 pàgines de Biden amb el catàleg de productes subjectes a control.  Amb això eviten que Xina els avanci en Biotech, ordinadors quàntics, intel·ligència artificial o bé renovables.  Amb aquesta subvenció volen que tota la cadena de producció de xips torni als USA, des de les matèries primes i les fàbriques fins al reciclatge. Tot.

L’impacte d’aquesta mesura és ambivalent...les empreses que venen microxips específics com la farmacèutica Merck perden el mercat xinès Per contra Infineon es frega les mans, al novembre van anunciar una inversió de 5.000M€ per ampliar la fàbrica a Dresden i espera rascar les subvencions per reindustrialitzar europea i fer-la tecnològicament independent en un sector tant sensible. No només la producció sinó tota la cadena de valor. Com fan els americans.

 

El nostre drama europeu. El buit que deixarà els USA a la Xina no serà ocupat per Europa i ens ho hem de menjar en patates per que és millor sotmetre's als USA que als xinesos. Potser algun dia Europa tindrà prou entitat però ara mateix és whisfull thinking parlar de sobirania tecnològica, militar i política europea.



NOTA1: Les diferències entre la política comercial entre Biden i Trump són petites. Biden representa la versió políticament correcta del American First però no a base d’aranzels. Biden no només boicoteja la tecnologia xinesa – Huawei- sinó tot el que vingui de la Xina. Com Trump es passa per l’arc de triomf la WTO i no només es dirigeix a la Xina sinó que també els europeus llepen.

 Nota2 :Els aranzels aplicats a l’acer europeu s’han aturat però es poden tornar a introduir mentre la proposta de crear una gran zona de lliure comerç entre USA i Europa s’ha caigut de l’agenda internacional. El fracàs del TTIP es deu a que Merkel tampoc va voler jugar-se el capital polític en aquest tema juntament amb les queixes per la poca despesa militar i el nord stream, les relacions entre els USA i Alemanya tampoc són per llençar cohets.  

NOTA3: L’objectiu dels USA és aïllar tecnològicament la Xina així com parar el seu creixement.  La estratègia europea passa per diversificar mercats. S’ha tancat el acords comercials amb Nova Zelanda així com amb Mèxic, Xile i Austràlia pel pròxim semestre. Amb al Índia, Indonesia i Tailàndia les negociacions estan força avançades. El Mercosur és un gran repte per Europa i de fet després de Bolsanaro hi ha forces possibilitats que hi hagi avenços substancials. Hi ha un nou foro de discussió entre els USA i Europa: el Trade and Tecnology Council .

NOTA4: El cotxe elèctric s’imposarà als USA en breu mentre que les empreses europees no rasquen cap deducció (Taycan, Porsche, Mercedes EQE). Audi i VW potser rasquen alguna cosa per que planeja fer inversions potents als USA de 7.000M€ . De moment VW té la seva planta de Tennesse entretinguda amb el seu cotxe elèctric ID4 del que rasca subvenció si el Níquel, Coure o bé Cobalt provenen dels USA.

NOTA5: La cursa de les subvencions, deduccions o cessió d’equipaments anima també a Japonesos i Coreans...Intel, Samsung o la japonesa Rohm s’estan fregant les mans mentre es treuen del mig la competència xinesa de Huawei. De fet Huawei no s’ha recuperat de l’exclusió dels seus semiconductors en els mòbils. Al 2019 lluitava amb Apple i Samsung però ara ja no està entre els 5 primers i de fet les seves vendes han caigut un 25% durant el primer semestre d’enguany. Huawei les està passant putes. Un altre perdedor és el consumidor que haurà de pagar més calers pels xips i pels mòbils.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada